HISTÒRIA DE LA CLASSIFICACIÓ Eudald Prat Pons ESAGED 2017-2018

Get Started. It's Free
or sign up with your email address
Rocket clouds
HISTÒRIA DE LA CLASSIFICACIÓ Eudald Prat Pons ESAGED 2017-2018 by Mind Map: HISTÒRIA DE LA CLASSIFICACIÓ Eudald Prat Pons ESAGED 2017-2018

1. EDAT MODERNA

1.1. Concepció dels arxius com a font de poder

1.1.1. Sistemes de classificació de l’època:

1.1.2. Sistema cronològic medieval, segons tipologia documental o referències geogràfiques (Europa occidental i meridional).

1.1.3. Registratur: tot document rebut o expedit era objecte de registre vinculat a l'expedient (Europa central, oriental i septentrional)

1.2. Vinculació estreta dels arxius i les monarquies absolutes.

1.3. Es consideren un patrimoni valuós.

1.4. Són instrument informatiu intern i extern.

1.5. Han de romandre en secret i inaccessibles.

1.6. Els arxius es reorganitzen per temàtiques (visió historicista)

1.7. Aparició dels primers professionals i dels primers tractats d'arxivística

2. MESOPOTÀMIA:

2.1. 4000-700 aC Dipòsits més antics en temples i palaus (Uruk, Ebla, Ugarit, Hatusa, Nimrud...)

2.1.1. Documents variats: relats, rituals, registres, actes, etc. Dipositats i ordenats de forma sistemàtica. TABLETES DE FANG.

3. MÓN GRECO-ROMÀ

3.1. ARXIUS: Sorgeixen com institució pròpia. / Funció administrativa i jurídica. / Conserven documents autèntics de valor legal. / La custòdia en arxius públics es garantia d'autenticitat. / No tenim fonts directes d'organització

3.1.1. GRÈCIA

3.1.1.1. · ARCHEION (arxius dels magistrats): actes públiques. · METROON (dipòsits d'arxius centrals): lleis, actes, processos, assemblees, contractes...

3.1.2. ROMA

3.1.2.1. · AERARIUM (arxiu central del Senat): plebiscits, censos, sentències, informes... · TABULARIUM (de l'emperador, del Cèsar, municipals): documents de l'Administració, actes, registres...

4. EDAT MITJANA

4.1. Alta Edat Mitjana

4.1.1. - Substitució del dret romà (valor probatori) pel dret germànic (oral i testimonial). - Decadència del document escrit (només en pergamí). - Conservació de pocs arxius i en mal estat. - Només conserven documents les senyories feudals i els centres monàstics. - Consolidació d'una indeterminació destacable entre biblioteca i arxiu. - La documentació d'arxiu adopta el format del còdex.

4.1.1.1. Registres:

4.1.1.2. Llibres on es transcrivien els documents atorgats per una autoritat

4.1.1.3. Cartularis:

4.1.1.4. · Reculls de documents sobre títols, privilegis o drets d’un mateix domini civil o eclesiàstic. · Documents escrits com una eina, com una justificació per tal d’exercir el poder. · L’Església havia de justificar-se: havia d’aportar a judici els privilegis i els títols que els hi conferien la potestat sobre la terra. · La producció de cartularis representava la fusió de dues metodologies, la classificació a l’inici i la conservació. · Per tant, 3 funcions dels cartularis: - Administrativa o de gestió - Commemorativa o de perpetuació de la identitat i memòria de les institucions - De preservació dels documents originals

4.2. Baixa Edat Mitjana

4.2.1. - Renaixement del dret romà i del procediment administratiu. - Restabliment de la importància dels documents escrits i en paral·lel dels arxius. - Augment de documents, que seran en paper i pergamí. - Evolució dels documents públics: administracions, cancelleries i nuclis de comerciants. - En l'època d'Inocenci III és quan s'introdueix de forma habitual la pràctica del registre. - Substitució del llatí per les llengües romàniques.

4.2.1.1. Diferenciem tres sistemes de classificació arxivística: - Classificació sistemàtica per documents solts dels cartularis (tractats, contractes matrimonials, testaments, bules, etc.). És el sistema clàssic dels trésor de chartes, en el qual la classificació és feta a posteriori pels arxivers. - Classificació cronològica a les cancelleries, segons ordre d'expedició. - A les escrivanies i als tribunals, els documents judicials es conserven en lligalls i els documents justificatius de comptes, en ordre cronològic, a cofres o armaris.

5. EDAT CONTEMPORÀNIA

5.1. - Els arxius reials passen a ser arxius nacionals. - Estan al servei dels ciutadans que hi accedeixen lliurement. - Es té una consideració fetitxista dels documents antics. - La documentació provinent de les antigues institucions passa a mans de l’Estat. - Es produeix una fractura entre els arxius administratius i els arxius històrics.

5.1.1. 1841

5.1.1.1. Principi de procedència de Natalis Wailly

5.1.2. 1881

5.1.2.1. Principi de respecte de l'ordre original dels document de H. Von Seybel

5.1.3. 1898

5.1.3.1. Manual per a la classificació descripció dels arxius (Muller, Feith i Fruin)

5.1.4. 1939-1940

5.1.4.1. Inici de l'ensenyament permanent de l'arxivística (EUA - Universitat de Washington)

5.1.5. Segona meitat del segle XX

5.1.5.1. Renovació moderna de l’arxivística a partir de la Segona Guerra Mundial

5.1.5.2. Augment de la literatura arxivística i de les publicacions periòdiques especialitzades

5.1.5.3. Aparició de la idea del cicle de vida dels documents

5.1.5.4. Aparició dels records managements

5.1.5.5. Irrupció de les noves tecnologies i nous formats de documents

5.1.5.6. Dret d’accés als documents

5.1.5.7. Diversitat d’usuaris als arxius

5.1.5.8. Creació d’organismes internacionals