U2. El sector primari i les grans unitats de producció

Get Started. It's Free
or sign up with your email address
Rocket clouds
U2. El sector primari i les grans unitats de producció by Mind Map: U2. El sector primari i les grans unitats de producció

1. 1. El sector primari en l'actualitat

1.1. Les activitats del sector primari

1.1.1. El sector primari inclou les activitats que proporcionen recursos bàsics o primaris, és a dir, qie s'obtenen directament de la natura

1.1.1.1. Agricultura

1.1.1.1.1. L'agricultura és sens dubte la més important, i gran part de la població mundial en depèn per sobreviure

1.1.1.2. Ramaderia

1.1.1.3. Pesca

1.1.1.4. Explotació forestal

1.2. La situació actual del sector primari

1.2.1. La població mundial dedicada al sector primari suposa el 40% del total de la població activa, un persentatge important però qie disminueix progressivament a favor d'altres sectors econòmics

1.2.2. Encara que la productivitat del sector primari augmenti cada any, el seu pes econòmic disminueix respecte al que aporten els sectors secundari i terciari. El 2010 el sector agrari va aportar el 2'8% del PIB mundial

1.2.2.1. No obstant això, hi ha diferències importants entre els països

1.2.2.1.1. Als països desenvolupats, el sector primari ocupa un percentatge petit de la població activa, entre l'1% i el 5%. Però té una productivitat molt alta gràcies a la mecanització i als avenços tècnics. Tot i això, la contribució a la riquesa nacional és reduïda, de menys del 4% del PIB (en alguns països, com ara el Japó o els Estats Units, menys de l'1'5%)

1.2.2.1.2. Als països amb economies emergents i als que estan en vies de desenvolupament, l'agricultura representa més del 10% del PIB i el percentatge de població ocupada en aquest sector és molt alt, i arriba als països més pobres al 80% de la població activa. La productivitat és baixa a causa d'una utilització reduïda de recursos tecnològics

2. 2. Els diferents tipus d'agricultura

2.1. Característiques de l'agricultura de mercat

2.1.1. Als països desenvolupats, la revolució agrícola del final del segle XVIII va suposar el pas d'una agricultra de subsistència a una agricultura de mercat orientada a la venda. Per obtenir un benenfici més gran, aquest tipus d'agricultura té les característiques següents:

2.1.1.1. L'especialització en la producció

2.1.1.2. La mecanització de les feines del camp

2.1.1.3. L'us de tècniques de conreu avançades

2.1.1.3.1. Cultius hidropònics

2.1.1.3.2. Regatge gota a gota

2.1.1.3.3. L'arenament

2.1.1.4. Els sistemes d'emmagatzematge, transport i comercialització a gran escala.

2.2. L'agricultura tradicional

2.2.1. S'organitza en petites explotacions familiars. La producció es destina a l'autoconsum o al comerç interior a petita escala. N'hi ha de diferents tipus:

2.2.1.1. L'agricultura de subsistència

2.2.1.1.1. Té com a finalitat l'obtenció d'aliments per a la família pagesa. Sovint s'hi practica la policultura, la rotació de diverses espècies al llarg de l'any. S'utilitzen tècniques tradicionals i s'obté una productivitat baixa

2.2.1.2. L'agricultura d'artiga

2.2.1.2.1. És la forma més arcaica. Es practica a les zones equatorials d'Àfrica, a la regió amazonica i en alguns llocs d'Àsia i d'Amèrica Central. Consisteix a cremar i desbrossar la zona del bosc que es vol conrear, tot repetint l'operació qual el terreny s'esgota

2.2.1.3. L'agricultura irrigada monsònica

2.2.1.3.1. Es practica a l'est de la Xina, al sud-est asiàtic i a la costa oriental de l'Índia. S'hi aprofita la inundació periòdica dels camps provocada per les pluges que porten els mansons d'estiu per al cultiu de l'arròs, que generalment es fa en petites parcel·les. Requereix una quantitat important de mà d'obra

3. 3. Els paisatges agrícoles

3.1. Es paisatge agrari o agrícola és el que resulta de la pràctica de les activitats del sector primari. La diversitat de paisatges agraris és el resultat de la combinació d'elements físics i elements humans

3.1.1. Els principals elements físics del paisatge són els següents:

3.1.1.1. El relleu

3.1.1.1.1. El relleu condiciona el tipus de paisatge agrari, perquè influeix en les activitats agràries que s'hi practiquen

3.1.1.1.2. L'altitud condiciona el desenvolupament de les activitats agràries. Les temperatures disminueixen a mesura que ascendim, la qual cosa limita el desenvolupament de les espècies a partir de certa altitud

3.1.1.1.3. El pendent també és important, ja que un grau petit d'inclinació facilita, per exemple, la mecanització de les tasques agrícoles

3.1.1.2. El tipus de sòl

3.1.1.2.1. Les plantes absorbeixen del sòl les substàncies necessàries per viure. Cada tipus de planta necessita un terreny amb característiques determinades

3.1.1.2.2. La grandària dels grans de terra i la porositat condicionen la quantitat d'oxigen del sòl i la seva capacitat per retenir l'aigua. A més, cada sòl té una composició química i biològica que determina el grau d'acidesa i la riquesa en nutrients i matèria orgànica

3.1.1.3. El clima

3.1.1.3.1. Cada planta necessita unes condicions determinades de temperatura, insolació i humitat per créixer. Per això, al llarg de la història l'ésser humà ha anat adaptant el conreu plantant les espècies més adequades a cada tipus de clima, ja que en cada regió climàtica es desenvolupen més bé uns conreus que altres

4. 4. Els elements humans del paisatge agrari

4.1. Les parcel·les

4.1.1. En funció de com són els límits de les parcel·les, distingim dos tipus principals de paisatges agraris:

4.1.1.1. Quan les parcel·les no estàn envoltades de tanques, donen lloc a paisatges agraris formats per parcel·les independents sense separació entre si. Aquest paisatge s'anomena de camps oberts ("openfield" en anglès).

4.1.1.2. En canvi, quan les parcel·les estan envoltades de tanques, murs de pedra, filats... i es comuniquen a través d'una xarxa de camins, constitueixen un paisatge de camps closos ("bocage" en anglès)

4.2. Els sistemes de conreu

4.2.1. La manera com s'obté la producció es reflecteix en el paisatge. Segons el grau d'aprofitament de les parcel·les, l'agricultura pot ser:

4.2.1.1. Agricultura intensiva

4.2.1.1.1. Es vol treure el màxim profit de la terra

4.2.1.2. Agricultura extensiva

4.2.1.2.1. Es practica en grans parcel·les que no s'exploten íntegrament, sinó que se'n deixa una part en guaret, és a dir, sense sembrar, per facilitar la recuperació de la fertilitat del sòl

4.2.1.3. Segons la manera d'obtenir l'aigua per als conreus, diferenciem dos tipus d'agricultura al paisatge agrari

4.2.1.3.1. Els conreus de regadiu

4.2.1.3.2. Els conreus de secà

4.3. La varietat de conreus

4.3.1. Quan en una explotació agricola només es conrea un producte, es tracta de monocultura

4.3.2. Quan es conreen espècies vegetals diferents en una mateixa explotació agricola, parlem de policultura

5. 5. La distribució de recursos agraris al món

5.1. Els grans espais agrícoles al món

5.1.1. Les zones de clima temperat presenten les àrees agrícoles més extenses i més productives del planeta

5.1.1.1. Tenen una important superfície de sòl apte per a l'agricultura i una disponibilitat important de recursos hídrics

5.1.1.2. S'hi concentren les àrees més importants de producció de cereals i de ramaderia extensiva

5.1.1.3. L'accés a tecnologies agrícoles hi és molt important, ja que es tracta d'agricultures de mercat, que maximitzen la producció

5.1.2. Les zones fredes tenen dificultats per a la implantació d'una agricultura sostenible molt productiva, però presenten grans reserves forestals que permeten l'obtenció de fusta a gran escala

5.1.2.1. Algunes àrees acumulen importants recursos hídrics i pesquers

5.1.3. A les zones càlides o intertropicals hi ha grans àrees d'agricultura de subsistència

5.1.3.1. Aquestes àrees es veuen afectades per fenòmens com la desertilització

5.1.3.2. Al sud-est asiàtic les característiques climàtiques i la concentració de població afavoreixen el conreu a gran escala d'espècies com l'arròs

5.1.4. Les grans zones climàtiques es veuen condicionades per l'orografia. Així, a les zones muntanyoses, com a l'Himalàia, l'aprofitament dels conreus es redueix a les valls

5.1.4.1. També la continentalitat i la proximitat al mar modifiquen l'explotació agrària

5.2. Els factors demogràfics, econòmics i tecnològics

5.2.1. La delimitació de les àrees agrícoles al món està condicionada pels següents factors de tipus humà i tecnològic:

5.2.1.1. Les grans concentracions de població

5.2.1.2. La disponibilitat de capitals

5.2.1.3. L'accés a recursos tecnològics

6. 6. La ramaderia

6.1. La ramaderia en l'actualitat

6.1.1. La ramaderia és una activitat en creixement

6.1.1.1. El 30% de la superfície del planeta està ocupada per pastures

6.1.1.2. El 33% de les terres cultivables es dedica a produir farratge per alimentar el bestiar

6.1.2. Es preveu que la producció de carn es duplicarà en els pròxims 50 anys i que el consum de llet augmentarà de manera significativa, a causa de la millora del nivell de vida als països en vies de desenvolupament

6.2. Ramaderia sedentària, nòmada i transhumant

6.2.1. La ramaderia més estesa al món és la ramaderia sedentaria, en la que el bestiar no es desplaça per obtenir aliments, perquè disposa de pastures o bé perquè s'alimenta amb pinsos

6.2.2. Pel que fa la ramaderia nòmada, el bestiar es desplaça permanentment a la recerca de pastures i al costat seu es desplacen les persones que en tenen cura

6.2.3. Si el desplaçament del bestiar es estacional, a l'hivern cap a les valls i a l'estiu cap a les muntanyes, parlem de ramaderia transhumant

6.3. Ramaderia extensiva i intensiva

6.3.1. La ramaderia extensiva es desenvolupa en grans explotacions en les quals el besitar vaga pel camp i s'alimenta de pastures naturals.

6.3.1.1. Aquest tipus de ramaderia requereix escasses inversions, però té una productivitat baixa

6.3.1.2. Els productes es destinen a la venda, en el cas dels països desenvolupats, i a l'autoconsum, als països menys desenvolupats

6.3.2. La ramaderia intensiva, també anomenada industrial, es practica en explotacions generalment petites i especialitzades en una espècie

6.3.2.1. El bestiar està estabulat

6.3.2.2. De vegades s'hi creen unes condicions de temperatura, llum i humitat artificials per augmentar la producció en el mínim temps possible

6.3.2.2.1. Sovint, el bestiar s'alimenta tant de pastures naturals com de plantes farratgeres i pinsos; en aquests casos parlem de bestiar semiestabulat

6.3.2.3. Ha incrementat la producció ramadera, però també causa problemes mediambientals i estrès als animals

7. 7. La pesca i l'explotació forestal

7.1. La pesca en l'actualitat

7.1.1. La pesca és la captura de peixos i altres espècies aquàtiques a mars, rius i llacs. Actualment el 85% de les captures mundials es destinen al consum humà, mentre que la resta és per a producció d'olis i farines de peix

7.1.1.1. Segons el lloc on es fan les captures, es distingeixen tres tipus de pesca

7.1.1.1.1. Pesca d'autoconsum

7.1.1.1.2. Pesca litoral o costanera

7.1.1.1.3. Pesca d'altura

7.2. Les zones pesqueres i l'aqüicultura

7.2.1. Normalment els llocs on la pesca és més abundant, els caladors, es concentren en zones de les plataformes continentals riques en plàcton, gràcies a la confluencia de corrents marins o a la desembocadura dels rius

7.2.1.1. Es considera que els estats tenen el control de les seves zones exclusives de pesca des de la costa fins a 370 km mar endins

7.2.1.1.1. Les captures en aquestes zones o en aigües internacionals s'estableixen en acords pesquers

7.2.2. L'increment de les captures posa en perill algunes espècies

7.2.2.1. Per sadisfer-ne la demanda cada cop més es recorre a l'aqüicultura, que és la cria controlada de peixos en captivitat en pisifactories, en aigües dolces o bé en espais acotats al mar

7.3. La gran demanda ha provocat la sobreexplotació d'aquestes àrees i, en conseqüència, el perill de desparició dels boscos originals i, en alguns llocs, com algunes zones equatorials, de desertització

7.4. L'explotació forestal

7.4.1. L'aprofitament dels boscos amb finalitat econòmica es coneix com a explotació forestal

7.4.1.1. D'aquesta pràctica s'obtenen molts productes diversos, com ara resines, suro, cautxú i matèries primeres per a la indústria farmacèutica

7.4.1.1.1. El principal recurs forestal, però, és la fusta utilitzada en la construcció, la indústria del moble i la producció de paper