U3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i el sector industrial

Get Started. It's Free
or sign up with your email address
Rocket clouds
U3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i el sector industrial by Mind Map: U3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i el sector industrial

1. 1. L'explotació dels recursos naturals: la mineria

1.1. L'explotació dels recursos naturals

1.1.1. Els recursos són els productes naturals que poden proporcionar una utilitat o benefici a l'ésser humà

1.1.1.1. Minerals

1.1.1.2. Sól

1.1.1.3. Aigua dolça

1.1.1.4. Boscos

1.1.1.5. Llum del Sol

1.1.1.6. ...

1.1.2. Els recursos naturals són fonamentals per a l'activitat econòmica i influeixen en el desenvolupament i la riquesa dels països

1.1.3. L'explotació dels recursos depèn, fonamentalment, de tres factors que estan relacionats entre si:

1.1.3.1. El desenvolupament tecnològic

1.1.3.2. El cost de l'explotació

1.1.3.3. El comportament dels mercats

1.2. L'activitat minera

1.2.1. Un mineral és una substància natural inorgànica, amb una composició quimica determinada, que es troba a l'escorça terrestre formant part de les roques

1.2.1.1. Quan els minerals es troben en concentracions elevades en un lloc, parlem de jaciments

1.2.2. La mineria és el conjunt d'activitats que es duen a terme per extreure els minerals localitzats als jaciments

1.2.2.1. És una activitat econòmica del sector primari perquè obté els productes de la naturalesa, però es vincula al sector secundari perquè constitueix una font imprescindible de matèries primeres per a la indústira i la construcció

1.2.3. Les explotacions mineres es classifiquen en els següents quatre tipus bàsics:

1.2.3.1. Explotacions a cel obert

1.2.3.1.1. És la tècnica més estesa al món. S'utilitza quan el material es troba a escassa profunditat i s'hi pot accedir fàcilment

1.2.3.2. Mines subterranies

1.2.3.2.1. Aquest tipus d'explotació s'utilitza quan el mineral es troba a una gran profunditat

1.2.3.3. Mineria submarina o dragatge

1.2.3.3.1. Per aprofitar la gran riquesa mineral dels fons marins, s'utilitzen vaixells especials, anomenats dragues, que remouen el fons marí

1.2.3.4. Mineria per pous de perforació

1.2.3.4.1. Es practica principalment per a l'extracció de combustibles, com el petroli i el gas natural

1.3. La situació actual de la mineria

1.3.1. La mineria planteja diversos problemes que s'han de resoldre:

1.3.1.1. Té un fort impacte mediambiental

1.3.1.2. Un consum excessiu dels minerals pot esgotar els jaciments

1.3.1.3. Als països menys desenvolupata provoca conflictes armats i desequilibris socials

2. 2. Les fonts d'energia

2.1. Classificació de les fonts d'energia

2.1.1. Segons la durada que tenen es distingeix entre energies renovables i no renovables

2.1.1.1. Les energies renovables són les que no es gasten amb l'ús i poden recuperar-se de manera natural si s'utilitzen en un ritme adequat. Les anomenem energies alternatives i es fan servir relativament poc

2.1.1.1.1. Energia hidràulica

2.1.1.1.2. Energia solar

2.1.1.1.3. Energia eòlica

2.1.1.1.4. Energia maremotriu

2.1.1.1.5. Energia geotèrmica

2.1.1.1.6. Energia de la biomàssa

2.1.1.2. Les que es troben a la natura en una quantitat determinada i no poden restablir-se a curt termini són fonts d'energia no renovables. Les anomenem tradicionals, ja que es fan servir des de fa moltíssim temps

2.1.1.2.1. Urani

2.1.1.2.2. Carbó

2.1.1.2.3. Petroli

2.1.1.2.4. Gas natural

2.1.2. En funció d'on s'obtenen, diferenciem entre energies primàries i secundàries

2.1.2.1. Les energies primàries són les que s'obtenen directament de la naturalesa

2.1.2.1.1. Combustibles fòssils

2.1.2.1.2. Urani

2.1.2.1.3. Energies renovables

2.1.2.2. Les energies secundàries són les que es produeixen a partir d'una energia primària

2.1.2.2.1. Electricitat

2.1.2.2.2. Combustibles derivats del petroli

2.1.3. Reptes del sistema energètic

2.1.3.1. Els reptes del sistema energètic són:

2.1.3.1.1. Atendre les necessitats creixents de la població mundial

2.1.3.1.2. Promoure l'eficiència energètica

2.1.3.1.3. Apostar per les energies renovables

3. 3. La indústria i el paisatge industrial

3.1. Què és la indústria

3.1.1. La indústria és el conjunt d'activitats de transformació de recursos naturals, de matèria primera, en producte elaborat utilitzant maquinària

3.1.1.1. És l'activitat econòmica més important del sector secundari

3.1.2. Els processos industrials es produeixen a les fàbriques, que concentren en un mateix espai les màquines i els obrers

3.1.2.1. Des dels inicis el sistema de producció industrial s'ha caracteritzat per:

3.1.2.1.1. Les innovacions tècniques

3.1.2.1.2. La divisió de treball

3.1.2.1.3. La producció a gran escala

3.2. Els tipus d'indústria

3.2.1. Segons la destinació del producte, les industries poden ser:

3.2.1.1. Indústries de base

3.2.1.1.1. Són les que transformen les matèries primeres en productes semielaborats destinats a servir altres indústries

3.2.1.2. Industries de béns d'equip

3.2.1.2.1. Fabriquen maquinària i altres béns necessaris per a altres empreses industrials. Juntament amb algunes indústries de base es consideren indústries pesants

3.2.1.3. Indústries de béns de consum

3.2.1.3.1. També conegudes com a indústries lleugeres, són les que elaboren productes finals per al consum de les persones

3.3. Les característiques de la indústria actual

3.3.1. En la dècada del 1970 van començar a canviar les característiques de la producció industrial fins a conformar el perfil de la indústria actual, que es caracteritza per:

3.3.1.1. La recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica (R+D+I)

3.3.1.2. La terciarització econòmica

3.3.1.3. La descentralització productiva

3.4. El paisatge industrial clàssic

3.4.1. L'impacte inicial de la industrialització durant el segle XIX i la primera part del segle XX va generar un tipus de paisatge caracteritzat pels elements següents:

3.4.1.1. Les fàbriques

3.4.1.2. Les matèries primeres i els productes elaborats

3.4.1.3. La contaminació industrial

3.5. El paisatge industrial en l'actualtat

3.5.1. En la segona meitat del segle passat, els criteris racionalistes de l'urbanisme industrial van canviar radicalment i la configuració del paisatge industrial va adoptar les característiques següents:

3.5.1.1. Separació de les àrees industrials i residencials

3.5.1.2. Creació d'infraestructures de transport

3.5.1.3. Creació d'àrees d'emmagatzematge i comercialització

4. 4. La localització i la deslocalització industrial

4.1. Factors de la localització d'una indústria

4.1.1. Accés a la innovació i a la informació

4.1.2. Proximitat a altres indústries similars o complementàries

4.1.3. Bones comunicacions

4.1.4. Capital

4.1.5. Proximitat als mercats

4.1.6. Disponibilitat, cost i mà d'obra qualificada

4.1.7. Proximitat als recursos energètics i a les matèries primeres

4.1.8. Factors mediambientals

4.1.9. Altres factors

4.1.9.1. Preu del sòl

4.1.9.2. Paper de l'estat

4.2. El procés de deslocalització

4.2.1. La deslocalització industrial suposa el trasllat d'una part o de totes les activitats productives d'una empresa d'un país a un altre. En pendre aquesta decisió, les empreses es guien per l'objectiu del cost mínim i el benefici màxim

4.2.1.1. La deslocalització és habitual des dels anys noranta del segle XX. Tres factors la van fer possible:

4.2.1.1.1. L'obertura dels països emergents i la internacionalització dels mercats

4.2.1.1.2. El desenvolupament de les noves tecnologies de la informació, que permeten la comunicació d'una punta a una altre del planeta en temps real.

4.2.1.1.3. L'abaritament dels sistemes de transport

4.2.1.2. En el procés de deslocalització industrial es poden distingir dues fases:

4.2.1.2.1. En la primera fase, es van deslocalitzar empreses o activitats concretes des dels països desenvolupats cap als països emergents

4.2.1.2.2. Actualment els països emergents deslocalitzen part de la seva producció industrial a altres països en vies de desenvolupament

4.2.1.3. La deslocalització afecta prioritàriament processos que necessiten molta mà d'obra i sectors de baixa tecnologia, però, en els últims anys, les activitats d'R+D+I també s'estàn desplaçant cap als països emergents

4.2.1.3.1. Alguns dels sectors més afectats són:

4.2.1.3.2. L'impacte és diferent segons els països:

5. 5. Les grans potències industrials del món, els països emergents i les noves àrees en procés d'industrialització

5.1. La Xina, primera potència manufracturera

5.1.1. Com a conseqüència de la deslocalització, la Xina s'ha convertit en la primera potència manufracturera del món

5.1.1.1. El creixement industrial xinès es deu als factors següents:

5.1.1.1.1. El canvi de la política econòmica

5.1.1.1.2. L'abundància de recursos

5.1.1.2. Per sectors:

5.1.1.2.1. La Xina concentra la producció d'alguns sectors estratègics, com la indústria electrònica.

5.1.1.2.2. Les industries pesants

5.1.1.2.3. Entre les industries lleugeres destaquen:

5.1.2. El desenvolupament deficient de la xarxa de transports ha impedit el creixement industrial de les regions de l'interior, de manera que la indústria es concentra a les àrees costaneres, entorn de:

5.1.2.1. Xangai

5.1.2.2. Beijing (Pequín)

5.1.2.3. Hong Kong

5.1.2.4. Guangzhou

5.2. Les potències industrials tradicionals

5.2.1. Els països desenvolupats tenen una traició industrial molt consolidada, mà d'obra qualificada i un desenvolupament tecnològic elevat

5.2.1.1. El Japó és la quarta potència industrial, malgrat que no disposa de recursos naturals. La peculiar mentalitat sobre el treball, una agressiva política comercial i el gran desenvolupament tecnològic que caracteritzen la societat japonesa hi han contribuït.

5.2.1.1.1. El Japo és un dels primers productors d'automòbils, equips electrònics, vaixells i acer

5.3. Altres potències emergents i les noves àrees d'industrialització

5.3.1. A l'àrea del Pacífic se situen els anomenats dracs asiàtics i el sud-est austrialà. Són dues zones amb un desenvolupament industrial avançat

5.3.1.1. Singapur

5.3.1.2. Corea del Sud

5.3.1.3. Taiwan

6. 6. Els reptes mediambientals

6.1. A la recerca d'un equilibri entre indústria i medi ambient

6.1.1. Des del començament de la industrialització, l'activitat industrial i la conservació del medi ambient han estat conceptes oposats

6.1.1.1. Els paisatges negres de les zones industrials siderúrigiques i mineres van ser característics d'alguns llocs al segle XIX

6.1.2. A mesura que la industrialització s'ha intensificat i s'ha anat estenent per tot el món, l'impacte mediambiental s'ha fet cada vegada més palès

6.1.2.1. Per això, des dels anys vuitanta del segle passat la societat ha anat prenent conciència de la necessitat de preservar la natura

6.1.2.1.1. Han sorgit molts moviments ecologistes amb unes idees que han influït en una gran part de la societat, que comença a exigir que es protegeixi més el medi ambient

6.2. Canvis en les indústries

6.2.1. Als països desenvolupats la consciència de conservació de la natura està més estesa que als països en vies de desenvolupament

6.2.1.1. Les lleis contra la contaminació industrial són més restrictives, la qual cosa ha obligat les empreses a investigar com reduir els danys mediambientals.

6.2.1.1.1. La Comissió Europea ha elaborat uns documents amb les millor tècniques disponibles (MTD), per potenciar una indústria més eficient i menys contamitant

6.3. Indústries per a la millora del medi ambient

6.3.1. Un dels principals problemes mediambientals es generen en produir energia a partir de fonts renovables, com aerogeneradors o plaques solars

6.3.2. Hi ha un altre grup d'indústries que contribueixen a millorar l'eficiència energètica, per exemple, fabricant bombetes de baix consum

6.3.3. Un tercer tipus d'indústries ecològiques són les que es dediquen al processament de residus perquè es puguin reutilitzar

6.3.3.1. És el cas de les plantes de biocombustible, que s'elabora a partir d'oli vegetal usat. Abans l'oli usat acabava a les clavegueres i provocava danys a les depuradores d'aigües residuals