U6. El món, una economia globalitzada

Get Started. It's Free
or sign up with your email address
Rocket clouds
U6. El món, una economia globalitzada by Mind Map: U6. El món, una economia globalitzada

1. 1. L'activitat econòmica

1.1. Els elements econòmics

1.1.1. L'economia és l'administració ordenada dels béns i serveis d'una comunitat (estat, establiment, família, etc.). L'activitat econòmica permet obtenir els productes destinats a cobrir les necessitats de les persones o obtenir un benefici

1.1.1.1. Els béns són mercaderies o elements físics i tangibles:

1.1.1.1.1. Un cotxe

1.1.1.1.2. Un electrodomèstic

1.1.1.1.3. La collita de girasol

1.1.1.1.4. ...

1.1.1.2. Els serveis no donen lloc a un producte tangible, sinó que són activitats que unes persones proporcionen a la resta de la societat:

1.1.1.2.1. Els serveis educatius

1.1.1.2.2. Els serveis sanitaris

1.1.1.2.3. Els transports

1.1.1.2.4. ...

1.1.1.3. L'oferta és la quantitat d'un producte que el venedor posa en venda. La demanda és la quantitat d'un producte que la gent vol adquirir

1.2. Temes importants en l'activitat econòmica: inflació, deflació i PIB

1.2.1. La inflació és un desequilibri econòmic caracteritzat per una alça general dels preus causada per l'excés de poder de compra de la massa de consumidors respecte de la massa de béns i serveis que són a la seva disposició

1.2.2. La deflació, en canvi, és una situació en què la baixa de preus, fruit d'una insuficiència de de demanda, determina un augment del valor dels diners

1.2.2.1. La deflació pot portar directament a la depressió i a la desocupació en massa, en reduir-se la producció i la despesa

1.2.3. El valor en diners del conjunt de béns i serveis produïts durant un any en un territori s'anomena producte interior brut (PIB)

1.3. Fases de l'activitat econòmica

1.3.1. Les activitats econòmiques inclouen tres fases:

1.3.1.1. La producció és el conjunt d'activitats necessàries per obtenir o fabricar un bé o un servei

1.3.1.2. La distribució engloba les activitats que posen en contacte el productor i el consumidor d'un bé o servei. Inclou el transport, el comerç, la publicitat, etc.

1.3.1.2.1. La distribució por dur-se a terme de dues maneres:

1.3.1.3. El consum és l'adquisició d'un bé o servei que sadisfà alguna necessitat del consumidor

2. 7. L'auge de les economies emergents

2.1. Causes del creixement

2.1.1. En els països amb economies emergents s'ha produit un desenvolupament industrial molt important que s'ha caracteritzat pels efectes següents:

2.1.1.1. Una demanda interna originada per l'augment del consum dels ciuadans i, sobretot, pel de les empreses i l'estat, que construeix infraestructures i serveis

2.1.1.2. Una acumulació de diners molt elevada, que els permet participar en el mercat financer mundial i reduir la seva dependència financera dels països desenvolupats

2.1.1.3. L'increment de les inversions en R+D+I

2.1.2. Per això, el desenvolupament d'aquests paisos depèn cada vegada menys de les inversions estrangeres i de la deslocalització des dels paisos desenvolupats

2.1.2.1. Tenen una població abundant que rep salaris baixos. Per això aquests països són atractius com a destí dels processos de deslocalització des dels països desenvolupats i obtenen produccions barates i competitives en el mercat mundial

2.1.2.1.1. Estàn ben comunicats o en àrees d'influència dels països desenvolupats. Això facilita els processos de deslocalització. Alguns disposen de recursos energètics o matèries primeres bàsiques

2.2. Els BRICS

2.2.1. Dins dels països emergents, destaca el grup anomenat BRICS (Brasil, Rússia, India, Xina i Sud-àfrica). El terme és el resultat d'unir les inicials dels noms d'aquests estats

2.2.1.1. Tenen diverses característiques comunes:

2.2.1.1.1. Tenen un creixement econòmic molt intens, generalment més gran que el dels altres països emergents

2.2.1.1.2. Són països molt grans i importants econòmicament. Per això, el que succeeix en les seves economies té repercussions globals

2.2.1.1.3. Manifesten la intenció d'exercir un paper de líders en l'economia mundial

2.2.1.1.4. Actuen d'una manera coordinada, celebrant reunions en que adopten polítiques comunes, orientades a augmentar el seu pes en fes institucions econòmiques globals (G-20, Organització Mundial del Comerç, ONU, etc.), amb tipolar, que substitueixi el tradicional, liderat únicament pels països desenvolupats

3. 6. La distribució desigual de la riquesa al món

3.1. Els països desenvolupats

3.1.1. Són industrialitzats des de fa molt temps i amb un sector de serveis molt important

3.1.1.1. Tenen un gran control de la tecnologia

3.1.1.2. Hi tenen la seu les principals empreses multinacionals i financeres

3.1.1.3. Controlen gran part del começ mundial

3.1.1.4. Tenen una classe mitjana molt nombrosa. Per aixo, la població gaudeix d'un bon nivell de benestar

3.2. Els països intermedis

3.2.1. Tenen tres característiques bàsiques:

3.2.1.1. El seu grau de riquesa i de producció és mitja, però creixent. Presenten xifres de creixement més altes que els paisos desenvolupats

3.2.1.2. El repartiment d'aquesta riquesa i producció no és homogeni. Es concentra en certs sectors productius i en uns grups socials reduits

3.2.1.3. Hi conviuen activitats productives modernes i activitats tradicionals. Les activitats modernes augmenten

3.3. Els països en vies de desenvolupament

3.3.1. Presenten les característiques següents:

3.3.1.1. Tenen un grau d'industrialització molt baix

3.3.1.2. El sector terciari té un pes reduit en la seva economia

3.3.1.3. Les activitats agràries ocupen un alt percentatge de la seva població

3.3.1.4. Les infraestructures i els serveis públics son molt precars

3.3.1.5. Tenen un nivell baix de rendes que frena el desenvolupament del comerç interior, ja que la població no té capacitat de consum

3.3.1.6. El comerç exterior està en mans d'empreses estrangeres

3.3.1.7. Tenen un nivell d'endeutament molt elevat

4. 5. Els efectes de la globalització

4.1. El desenvolupament del comerç

4.1.1. El procés de globalització ha donat lloc a un creixement molt important de les relacions comercials i dels transports

4.1.1.1. Aquest creixement ha beneficiat especialment als països desenvolupats i els països emergents

4.1.1.1.1. Aquest desenvolupament comercial també ha tingut dos efectes:

4.2. El creixement de les empreses multinacionals

4.2.1. Les multinacionals son empreses molt grans que operen (produeixen i venen) en diversos paisos

4.2.1.1. Darrerament, aquestes empreses han crescut amb força per diversos motius:

4.2.1.1.1. La creació progressiva d'un mercat mundial i, per tant, l'augment del nombre de clients potencials

4.2.1.1.2. Les oportunitats que ofereix la deslocalització de les activitats econòmiques per abaratir costos de producció i millorar la capacitat de competir en aquest mercat

4.2.1.2. La major part de les empreses multinacionals tenen la seu als paisos desenvolupats i, a vegades, als paisos emergents

4.2.1.2.1. Actuen en altres paisos, a traves de sucursals o bé a través d'altres empreses filials ass ades, sobre les quals exerceixen un cert control

4.3. La globalització i els paisos en vies de desenvolupament

4.3.1. La globalització ha permés que els paisos en vies de desenvolupament tinguin taxes de creixement econòmic superiors a les dels paisos desenvolupats

4.3.1.1. Les causes són:

4.3.1.1.1. La inversió de capitals dels paisos desenvolupats i emergents en aquelles activitats que podern resultar rendibles

4.3.1.1.2. L'arribada d'inversions i tecnologia associades als processos de deslocalització d'activitats agràries, industrials i de serveis des dels paísos desenvolupats

4.3.1.1.3. L'obertura dels mercats ha permès que els paisos en vies de desenvolupament puguin vendre la seva producció als paisos desenvolupats i emergents

5. 4. Factors que afavoreixen la globalització

5.1. La liberització dels intercanvis de productes i dels mercats financiers

5.1.1. La progressiva liberització dels intercanvis de productes i dels moviments financiers ha estat el principal motor de la globalització

5.1.2. Liberitzar els intercanvis de productes significa eliminar o reduir els obstacles que els països solen posar per evitar l'entrada de productes d'altres països, a fi que els productes del mateix país no sofreixin la competències dels altres

5.1.2.1. Els principals obstacles són:

5.1.2.1.1. La imposició d'aranzels, que augmenten el preu dels productes estrangers

5.1.2.1.2. La concessió de subvencions als productors del mateix país, perquè puguin vendre els seus productes a un preu més baix

5.2. Les deslocalitzacions

5.2.1. La deslocalització és el procés pel qual una empresa tanca fàbriques o sucursals al seu país d'origen

5.2.1.1. Aquest procés es va iniciar als països desenvolupats, però avui dia també es deslocalitzen empreses dels països emergents

5.2.2. Les empreses que es deslocalitzen busquen avantatges, com els costos laborals més baixos, menys exigències de respecte mediambiental, uns impostos més reduïts o la proximitat a mercats en els quals es vol vendre

6. 3. L'economia actual: la globalització

6.1. El concepte de globalització

6.1.1. La globalització és un procés liberització dels intercanvis de béns, serveis, tecnologia, treball i capitals entre els diferents països del món

6.1.1.1. Això suposa que els productes, serveis, etc. d'un país poden vendre's en un altre sense que s'hi apliquin recàrrecs especials.

6.1.1.1.1. Com a conseqüència del procés de liberalització del procés de liberalització es produeix:

6.2. Els organismes que dirigeixen l'economia mundial

6.2.1. La globalització no seria possible sense l'existència d'un conjunt d'organismes que en fomenten el desenvolupament

6.2.1.1. L'Organització Mundial de Comerç (OMC)

6.2.1.2. El Fons Monetari Internacional (FMI)

6.2.1.3. El Banc Mundial

6.2.1.4. El G-8

6.2.1.4.1. Alemanya

6.2.1.4.2. Canadà

6.2.1.4.3. Estats Units

6.2.1.4.4. França

6.2.1.4.5. Itàlia

6.2.1.4.6. Japó

6.2.1.4.7. Regne Unit

6.2.1.4.8. Rússia

6.2.1.5. El G-20

7. 2. Agents econòmics i factors productius

7.1. Els agents econòmics

7.1.1. Tres grans agents, les persones, les empreses i l'estat, porten a terme les activitats econòmiques:

7.1.1.1. Les persones compleixen una funció doble:

7.1.1.1.1. Aporten el seu treball a les empreses o a l'estat a canvi d'un salari

7.1.1.1.2. Consumeixen els béns i serveis que produeixen les empreses i l'estat, inverteixen els estalvis i paguen impostos a l'estat

7.1.1.2. Les empreses produeixen béns i serveis i els distribueixen a canvi d'un benefici econòmic. Una part d'aquest benefici es converteix en impostos que paguen a l'estat

7.1.1.2.1. Hi han empreses que són individuals, és a dir que pertanyen a una sola persona, i d'altres que tenen diversos propietaris. En aquests casos, els propietaris s'acostumen a constituir en societats

7.1.1.3. L'estat fa dos tipus d'activitat:

7.1.1.3.1. Elabora la política econòmica, és a dir, el conjunt de normes que orienten i exerceixen un cert control sobre les activitats econòmiques

7.1.1.3.2. Produeix i distribueix béns i serveis, però ho fa buscant el benestar de la societat. Per això utilitza:

7.2. Els factors productius

7.2.1. En les activitats econòmiques intervenen quatre factors productius:

7.2.1.1. Els recursos naturals es troben en el medi físic. Solen ser matèries primeres i fonts d'energia

7.2.1.1.1. Sòl

7.2.1.1.2. Subsòl

7.2.1.1.3. Aigües

7.2.1.1.4. Atmosfera

7.2.1.1.5. Etc.

7.2.1.2. El treball és l'esforç huma utilitzat per produir un bé o un servei. El resultat del treball depèn de:

7.2.1.2.1. La formació del treballador, que depèn de la qualitat del sistema educatiu i dels esforços de formació de les empreses

7.2.1.2.2. L'experiència i el talent del treballador

7.2.1.2.3. L'organització que s'aplica en la producció i la tecnologia que es posa a la disposició del treballador

7.2.1.3. El capital és el conjunt de recursos no naturals que s'utilitzen en la producció i distribució. Es tracta dels diners que es necessiten per:

7.2.1.3.1. Muntar l'empresa (capital financier)

7.2.1.3.2. Comprar màquines, fàbriques, etc. (béns de capital)

7.2.1.3.3. Invertir en la formació dels treballadors (capital humà).

7.2.1.4. La tecnologia és el conjunt de coneixements que permeten construir màquines i eines per produir i distribuir béns o serveis, i organitzar la producció i la distribució de manera eficaç

7.2.2. La suma del valor de tots aquests factors s'anomena costos de producció