U8. L'ampliació del món conegut

Get Started. It's Free
or sign up with your email address
Rocket clouds
U8. L'ampliació del món conegut by Mind Map: U8. L'ampliació del món conegut

1. 1. El món conegut pels europeus del segle XV

1.1. Els límits del món conegut

1.1.1. A principi de segle XV, el món conegut pels europeus es limitava a Europa i els territoris que envoltaven les costes dels mars Mediterrani i Negre

1.1.2. També es coneixia l'existència de l'Índia, la Xina (Catai) i el Japó (Cipangu), gràcies als viatges que havien fet alguns mercaders medievals, com ara Marco Polo, i perquè hi havia rutes comercials establertes per mitjà de les quals arribaven seda, espècies i altres productes exòtics

1.1.2.1. No obstant això, el coneixement d'aquestes terres era molt imprecís. També hem de tenir en compte que la resta del món continuava sent totalment desconegut pels europeus. No coneixien pràcticament res ni de l'interior de l'Àfrica, ni de l'Asia, i no tenien notícies de l'existència d'Amèrica ni d'Oceania

1.2. Les causes dels descobriments

1.2.1. A partir del segle XV, els europeus van dur a terme un seguit d'expedicions marítimes que els van permetre ampliar el coneixement que tenien del món

1.2.1.1. Les causes d'aquestes exploracions van ser diverses.

1.2.1.1.1. En primer lloc cal tenir en compte que continuava viu l'esperit evangelitzador i guerrer de les croades, al qual cal afegir l'afany ennobliment i de riquesa de molts comerciants i aventurers

1.2.1.1.2. En segon lloc, i molt més important, la necessitat de trobar noves rutes comercials amb l'Orient

1.3. Les millores tècniques

1.3.1. La millora dels vaixells i la dels instruments de navageació no va ser una causa però si un factor clau que afevorí la navegació a llarga distància a través dels oceans:

1.3.1.1. Es van elaborar mapes nous

1.3.1.2. Es va generalitzar l'ús d'instruments de navegació

1.3.1.3. Es van construir nous tipus de vaixells

2. 5. Les conseqüències dels descobriments

2.1. La formació de dos grans imperis

2.1.1. Com a resultat de les primeres conquestes, Portugal i Castella van crear dos grans imperis ultramarins que van proporcionar grans recursos econòmics a la corona respectiva

2.1.1.1. Per evitar problemes entre els dos imperis, van acordar repartir-se les àrees que podia explorar cadascuna de les monarquies, tal com consta en el tractat de Tordesillas, de 1494

2.1.1.1.1. Es va establir un meridià que separava les dues demarcacions:

2.1.1.1.2. Els descobriments impulsats per totes dues corones van comportar el començament de l'hegemonia ueropea sobre la rest del món.

2.2. Topada de civilitzacions

2.2.1. El descobriment. la conquesta ii la colonització d'Amèrica van posar en contacte pobles amb un desenvolupament tecnològic molt desigual

2.2.2. La confrontació, cruenta en la major part d'ocasions, va respresentar la submissió i explotació dels pobles indígenes americans

2.2.2.1. Els conqueridors van imposar als pobles d'Amèrica un nou ordre polític, econòmic, social i religiós que subordinava la població autòctona a la voluntat de les autoritats colonials

2.3. Els avenços científics

2.3.1. Els descobriment també van comportar un avenç molt notable de les ciències

2.4. La conolització i l'explotació dels recursos

2.4.1. Simultàniament a la conquesta del territori, els conqueridors van crear una administració i van organitzar un sistema d'explotació per obligar als indígenes a treballar per a ells

2.4.1.1. Com que els noves terres van ser incorporades a la corona de Castella, s'hi van introduïr les lleis, la llengua i la cultura castellanes, a més a més de la religió catòlica

2.4.1.1.1. Tanmateix, com que els reis no podien governar directament el territori a causa de la distància, es van crear els virregnats de Nova Espanya i del Perú, dirigits per virreis i dividits en províncies, al capdavant de cadascuna de les quals hi havia un governador. Uns altres responsables de l'administració eren els corregidors

2.4.2. Els recursos immensos d'or i argent i la intensa activitat comercial, que se centralitzava a través de la Casa de Contractacio de Sevilla, creada el 1503, van proporcionar una gran quantitat d'ingressos a la corona de Castella

2.4.3. Per fer produir la terra, els colons que es traslladaven a Amèrica obtenien la concessió d'un nombre d'indígenes que havien de treballar per al nou propietari durant un període de temps a canvi de formació religiosa, alimentació i una petita retribució econòmica

2.4.3.1. Aquest sistema va rebre el nom de "encomienda". I per a l'explotació de les mines es va fer un altre sistema, la mita, que obligava els indígenes a treballar a canvi d'un salari

2.5. L'impacte demogràfic i humà

2.5.1. Els efectes demogràfics van ser devadstadors

2.5.1.1. Guerres de conquesta

2.5.1.2. Dures condicions de treball imposades pels colonitzadors

2.5.1.3. Propagació de malalties fins aleshores desconegudes al continent americà

2.5.1.4. Van causar la mort de milions d'indígenes

2.5.1.4.1. Catàstrofe demogràfica

2.5.2. La disminució de la població autòctona va fer que els colonitzadors es decidissin a omplir el buit demogràfic amb esclaus negres procedents de l'Àfrica, portats especialment per treballar a les mines i les hisendes

2.5.3. Un altre aspecte dels contactes entre individus d'ètnies i cultures diferents va ser el mestissatge, tant biològic com cultural

2.5.3.1. La complexitat ètnica i cultural va augmentar amb la incorporació dels esclaus africans. D'aquesta manera es va anar definint una societat multiètnica en què les diferències socials més importants tenien un origen racial

2.5.4. El grup que exercia el poder polític, econòmic, cultural i religiós estava format pels espanyols peninsulars, encara que a poc a poc els criolls, nom amb què es coneixen els descendents dels espanyols nascuts a Amèrica, van anar assolint importància

2.5.4.1. La resta de grups, els mestissos, els indígenes i els africans, estaven subordinats als grups dominants

3. 4. La conquesta i dominació del nou món

3.1. Les campanyes més importants

3.1.1. La descoberta i les primeres expedicions d'exploració del nou món van donar pas a una segona fase, la conquesta, que es va dur a terme entre el 1518 i el 1540

3.1.1.1. La dominació d'aquell immens territori va ser possible sobretot per la feblesa de les societats indígenes i per la superioritat tecnicomilitar, l'esperit evangelitzador, la brutalitat i l'afany de riqueses dels conqueridors

3.1.1.2. Entre les nombroses expedicions que es van organitzar, van destacar la d'Hernán Cortés, que el 1519 va partir de Cuba cap a la zona de Mèxic i va sometre els asteques

3.1.1.2.1. I la de Francisco Pizarro, que el 1531 va partir de Panamà i va conquerir l'Imperi inca

4. 3. L'Amèrica precolombiana

4.1. Diversitat cultural

4.1.1. Abans de l'arribada dels castellans portuguesos a Amèrica en aquest continent hi havia una gran diversitat de cultures que reben el nom de precolombines perque eren en aquell continent abans del viatge de Cristofor Colom

4.1.1.1. Les més destacades eren les dels maies els inques i els asteques. No obstant l'esplendor de les cultures esmentades, al continent americà se n'havien desenvolupat d'altres que en aquell moment ja no eres preponderants i hi vivien molts altres pobles, la majoria amb formes de vida molt senzilles o poc desenvolupades

4.2. Els maies

4.2.1. Els maies eren una antiga civilització situada a la península del Yucatán i en altres terres baixes dels actuals Mèxic, Guatemala i Hondures

4.2.1.1. La cultura maia havia viscut la seva època d'esplendor entre els anys 300 i 900 de la nostra era. Quan els castellans hi van entrar en contacte, havia caigut en una profunda decadencia causada per la successió de diverses guerres civils

4.2.1.1.1. Els maies s'organitzaven en ciutats estat, governades per un cap suprem que vivia a la ciutat de Maiapán. La societat estava dividida en quatre classes socials: els nobles, els sacerdots, els camperols i els esclaus. Els esclaus eren majoritàriament presoners de guerra

4.3. Els inques

4.3.1. De tots els imperis que hi havia a l'Amèrica precolombina, I'imperi inca era el més gran: comprenia part o la totalitat dels actuals Perú, Bolívia, I'Equador, I'Argentina i Xile

4.3.1.1. Quan els castellans hi van entrar en contacte, I'Imperi inca estava en ple apogeu. Els inques van construir una xarxa fantàstica de carreteres que recorria més de 40.000 km, i es comunicaven entre elles mitjançant un servei de correus molt eficient

4.3.1.1.1. La societat inca estava formada per diversos grups socials: la familia reial, la noblesa i el poble, les capes més baixes del qual eren els serfs i els esclaus.

4.4. Els asteques

4.4.1. Els asteques poblaven la vall de Mèxic des del segle XII. El seu imperi es fonamentava en l'aliança de tres ciutats: Tenochtitlán, Texcoco i Tlacopán. Quan els castellans hi van entrar en contacte no feia ni cent anys que s'havia format aquesta confederació, per la qual cosa l'imperi estava en la fase inicial.

4.4.1.1. Els asteques eren un poble guerrer que s'organitzava en tribus, dividides en diversos grups socials: els sacerdots, els nobles, els homes lliures i els esclaus. L'economia es basava en el conreu del blat de moro i altres productes com ara la carbassa o el tomàquet

4.4.1.1.1. Cultivaven en illots de terra flotants, anomenats chinampas, sobre els llacs Texcoco i Xochimilco. Els asteques cobraven grans tributs als pobles.vençuts i acostumaven a sacrificar molts dels enemics derrotats. Per això eren molt odiats pels pobles que sotmetien.

5. 2. Els viatges d'exploració dels portuguesos i castellans

5.1. Les exploracions portugueses

5.1.1. Des del començament del segle XV, Portugal va buscar una ruta nova cap a l'Índia voregant l'Àfrica

5.1.1.1. Els reis portuguesos i l'infant Enric el Navegant van organitzar diverses expedicions que van descobrir les illes Madeira (1418) i les Açores (1431)

5.1.1.1.1. Després es an dirigir cap al sud i van vorejar la costa africana

5.2. Les exploracions castellanes

5.2.1. La corona de Castella va ser la gran competidora de Portugal pel que fa a la recerca d'un nou camí cap a la Índia

5.2.1.1. El viatge més important va ser el de Cristòfor Colom, navegant que pretenia arribar a l'Àsia travessant l'oceà atlàntic

5.2.1.1.1. Colom va presentar el seu projecte als Reis Catòlics que van decidir finançar el viatge

5.2.2. Una altra fita va ser el primer viatge que va fer la volta al món

5.2.2.1. El 1519 va partir de Sevilla una expedició capitanejada per Fernão Malhães i el seu contramestre Juan Sebastián Elcano

5.2.2.1.1. Tenien com a objectiu trobar el pas entre els oceans Atlàntic i Pacific i aconseguir fer la volta al món