1. El segle de les llums
1.1. La il·lustració
1.1.1. Corrent cultural i de pensament
1.1.2. Desenvolupada a Europa
1.1.3. Il·luminar la societat per acabar amb la ignorància i la superstició
1.1.4. Idees més importants
1.1.4.1. La raò
1.1.4.2. La educació
1.1.4.3. El progrès
1.1.4.4. La felicitat del poble
1.1.4.5. La tolerància
1.2. Pensadors de la Il·lustració
1.2.1. Montesquieu
1.2.1.1. Teoritza sobre la separació de poders
1.2.2. Rousseau
1.2.2.1. Teoria del contracte social
1.2.3. Voltaire
1.2.3.1. Critica l'absolutisme i la tirania
1.3. Crítica a l'Antic Règim
1.3.1. Defensaven l'equilibri social i igualtat jurídica
1.3.2. Pensaven que els privilegiat de les corporacions eren un obstacle pel creixement econòmic
1.3.3. Idees il·lustrades difundides per Europa
1.3.3.1. França, pública l'Enciclopèdia, dirigida per Denis Diderot i Jean Le Rond d'Alembert
1.3.3.1.1. L'obre intentava tot el saber del seu temps
1.4. L'absolutisme i el despotsime il·lustrat
1.4.1. Absolutisme sistema polític per tot Europa
1.4.2. Rei concertava tots els poders de l'estat. Aquest sistema era autoritari i centralista
1.4.3. Idees il·lustrades influeixen en els monarques del segle XVIII. El despotisme, es crea per les idees il·lustrades d'alguns monarques absoluts
2. La guerra de Successió i el eformisme borbónic a l'Espanya del segle XVIII
2.1. Causes
2.1.1. La mort de Carles II sense heureu diecte al tron d'Espanya
2.1.2. Aspitants
2.1.2.1. L'arxiduc Carles d'Àustria
2.1.2.2. Felip d'Anjou (borbons)
2.1.2.3. Enfrontament militar (1700-1713)
2.1.2.3.1. Conseqüències
2.2. Suports internacionals i interiors Espanya
2.2.1. Felip d'Anjou
2.2.1.1. França, territoris de la Corona de Castella
2.2.2. Arxiduc Carles d'Àustria
2.2.2.1. Àustria, Holanda, Anglaterra i Prússia i Portugal. Territoris de la Corona d'Aragò
3. Catalunya dins de l'Espanya borbònica
3.1. Actitud dels catalans
3.1.1. Juren fidelitat a Felip V
3.1.1.1. 1705- pacte de Gènova amb Anglaterra contra Felip V
3.1.1.1.1. A canvi rebien ajut militar i grantia de respectar les lleis i les Institucions del Principat
3.2. Fase final i les derrotes austriacistes
3.2.1. Guerra Europea acaba amb tractat d'Utracht
3.2.1.1. Anglesos intenten fer que Felip respectès les constitucions catalanes, al no aconseguir-ho, els catalans van decidir seguir amb la lluita igualment que tinguessin poc exèrcit, cosa que va acabar al 1714 amb Felip entrant amb les tropes.
3.3. Administració nova
3.3.1. Capità general- màxima autoritat
3.4. Conseqüències generals
3.4.1. Barcelona castigada per la pèrdua de la universitat
4. Art i ciència en el segle XVIII
4.1. L'estil rococó
4.1.1. Es va crear en França i Alemanya a principis del segle XVII
4.1.2. Semblant al barroc, però amb un estil més lleuger i recargat
4.1.3. Temas
4.1.3.1. Fantasia
4.1.3.2. Escenas mitològiques i pastorils
4.1.4. Pintors
4.1.4.1. Jean Antoine Watteau
4.1.4.2. François Boucher
4.2. Neoclassicisme
4.2.1. Desde mitjans del segle XVIII fins al segle XIX
4.2.2. La raò predomina
4.2.3. Nova classe social dominant, la burgesia
4.2.4. Arquitectes buscaven l'equilibri
4.2.5. La pintura buscava la bellesa idea clàssica
4.3. La ciència i la tècnica
4.3.1. Matemàtiques i astronomia avança
4.3.2. Física i Química es posen de moda
4.3.3. Naturalistes classifiquen espècies
5. Continuïtats i canvis en el segle. XVIII
5.1. Continuïtat de l'Antic Règim
5.1.1. Relacions socials, culturals, econòmicques, polítiques
5.1.1.1. Societat estamental d'origen feudal
5.1.1.2. Sistema econòmic
5.1.1.2.1. Agricultura
5.1.1.2.2. Ramaderia
5.1.1.2.3. Activitat artesana i comerç amb més importància
5.1.1.3. Sistema polític predeterminat
5.1.1.3.1. Monarquia absoluta
5.1.1.4. Societat dual
5.1.1.4.1. Minoria culta
5.1.1.4.2. Molta gent analfabeta
5.2. Estrutura social estamental
5.2.1. Social dividida en tres estements
5.2.1.1. Clergat
5.2.1.1.1. Alt clergat
5.2.1.1.2. Baix clergat
5.2.1.2. Noblesa
5.2.1.2.1. Alta noblesa
5.2.1.2.2. Baixa noblesa
5.2.1.3. Tarcer estat o poble
5.2.1.3.1. Rics
5.2.1.3.2. Pobres
5.2.2. Dues característiques
5.2.2.1. Immobilisme vertical
5.2.2.1.1. Tercer estat no podia ascendir mai a la noblesa, excepte algunes excepcions
5.2.2.1.2. Privilegi, nobles i clergat tenien benificis, com ara no pagar impostos
6. Predomini del món rural
6.1. Agricultura
6.1.1. Agricultura de subsistència
6.1.1.1. Terra secà amb un rendiment baix
6.1.2. Pèrdua de collites
6.1.2.1. Mal temps
6.1.2.2. Esgotament de terres
6.1.2.3. Falta de fertilitzants
6.1.2.4. Casi no hi havia transport
6.1.2.5. Crisis de subsistència
6.1.2.5.1. Mortalitat alta
6.1.2.5.2. Tensions socials
6.2. Règim senyorial
6.2.1. Propietats de les terres en mans dels privilegiats
6.2.1.1. Terres de la noblesa no es dividien mai
6.2.1.2. Terres amortitzades pel clergat
6.2.1.2.1. Mans mortes
6.2.1.3. Resta de terres
6.2.1.3.1. Monarquia
6.2.1.3.2. Particulars
6.2.1.3.3. Ajuntaments
6.3. El desenvolupament de la indústria i el comerç
6.3.1. Noves fórmules de producció
6.3.1.1. Putting out system
6.3.1.1.1. Comerciant facilitava la matèria primera i les eines als camperols que treballaven per a ell i després es venia, sobretot, al mercat colonial
6.3.1.2. Domestic system
6.3.1.2.1. L'artesanà treballava d'empreserial i treballava al mage del control gemial
6.3.2. Monarquia crea manufactures reials
6.3.3. El comerç exterior
6.3.4. El comerç interior
7. Societat i economia del segle XVIII
7.1. La població
7.1.1. Catalunya passa de 700.000 a 1.100.000
7.2. La societat
7.2.1. societat agrària organitzada en estaments
7.2.1.1. No hi havia casi immobelisme
7.2.2. Burgesia comercial
7.2.2.1. Poc important
7.3. Agricultura
7.3.1. Reactivació del dinamisme de l'agricultura
7.4. Comerç
7.4.1. Es millora la seguretat en les viles costaneres i de navegació.
7.5. Importància en la botiga
7.5.1. Venda a la menuda, que era compradors i venedors de diferents de classes socials
7.6. Manufactures
7.6.1. Producció de armes, claus de ferro i vidre