1.Sistemes informàtics de l’empresa

Get Started. It's Free
or sign up with your email address
Rocket clouds
1.Sistemes informàtics de l’empresa by Mind Map: 1.Sistemes informàtics de l’empresa

1. 1.1 Organització

1.1. 1.1.1 Part física

1.1.1. Memòria principal: lloc de l’ordinador en què es desen momentàniament les dades i els programes que ha d’executar un ordinador.

1.1.2. Memòria auxiliar: dispositiu que permet guardar grans volums d’informa- ció durant períodes llargs de temps.

1.2. 1.1.2 Part lògica

1.2.1. Programari bàsic: és el conjunt de programes que l’equip físic necessita per treballar. Els programes configuren el que, en un sistema informàtic, s’anomena sistema operatiu.

1.2.2. Programari d’aplicació: són els programes que fan que l’ordinador desen- volupi una tasca determinada.

1.3. 1.1.3 Part humana

1.3.1. Els usuaris directes són els que interaccionen amb el sistema. Ells l’alimenten amb dades (entrades) o reben sortides, potser per mitjà d’un terminal

1.3.2. Els usuaris indirectes són els que es beneficien dels resultats o informes generats per aquests sistemes, però que no interaccionen amb el maquinari o amb el programari.

1.3.3. El personal informàtic és el conjunt de persones que desenvolupen diferents funcions relacionades amb la utilització dels ordinadors en una empresa. Controlen i manipulen les màquines perquè donin el servei adequat als usuaris.

1.4. 1.1.4 Com s’organitza una empresa

1.4.1. Organització per àrees Una empresa es pot dividir en les àrees següents:

1.4.1.1. Compres, producció, vendes, finances, recursos humans, comptabilitat, administració i direcció.

2. 1.2 Xarxes.

2.1. Xarxes cablejades

2.1.1. Bus (línia longitudinal) al llarg del qual es connecten els ordinadors. És el cas de les xarxes Ethernet, que són les més habituals

2.1.2. Anell (línia tancada sobre si mateixa) al llarg del qual es connecten els ordinadors. És el cas de les xarxes Token Ring.

2.2. Xarxes sense fil

2.2.1. El funcionament d’una xarxa sense fil es basa en el fet que els ordinadors, que han de contenir un dispositiu emissor/receptor, es comuniquen per ones de ràdio amb unes antenes base anomenades punts d’accés.

2.3. Encaminadors

2.3.1. 1. Connexió interna: la fa servir per reenviar dades cap a dins de la xarxa (trànsit interior) quan s’escau. Habitualment és una connexió de xarxa d’àrea local (Ethernet o Token Ring).

2.3.2. 2. Connexió externa: la fa servir per retransmetre dades cap a Internet o per rebre dades des d’Internet (trànsit exterior). Habitualment és una connexió de xarxa d’àrea extensa (ADSL, Frame Relay, etc.).

2.4. Protocol TCP/IP

2.4.1. Protocol d’accés a la xarxa de comunicacions: quan un ordinador té alguna cosa per enviar ha d’esperar que el sistema li doni accés per tal que no hi hagi dues màquines accedint a la xarxa al mateix temps.

2.4.2. Protocol de transmissió de dades: un cop l’ordinador ha accedit al canal de comunicacions, les dades han de ser transmeses amb un format concret, en termes del següent:

2.4.2.1. -Codificació digital. -Modulació. -Longitud màxima del tros d’informació transmès (paquet). -Identificació de cadascun dels paquets de què consta un missatge

2.5. Adreces IP

2.5.1. Adreça IP: identificador unívoc de l’ordinador a la xarxa. Cap altra màquina de la xarxa no pot tenir la mateixa adreça.

2.5.2. Màscara de subxarxa: plantilla que serveix per esbrinar, a partir de l’adreça IP d’un ordinador, quina és l’adreça de la xarxa sencera.

2.5.3. Adreça de la porta d’enllaç (gateway): adreça a la qual s’han d’enviar els paquets que estan destinats a ordinadors de fora de la xarxa, a Internet, per exemple.

2.5.4. . AdrecesDNS (domain name server, ‘servidor de noms de domini’): ordina- dors generalment externs a la xarxa que contenen llistes de correspondència entre URL i adreces IP.

2.6. Xarxes per extensió geogràfica

2.6.1. Un dels criteris per diferenciar les xarxes informàtiques es basa en la classificació segons l’extensió geogràfica. La localització geogràfica té en compte la distància que hi ha entre els ordinadors centrals (hosts) que intercanviaran informació.

2.7. Xarxes d'àrea local (LAN)

2.7.1. -Operar en una àrea geogràfica limitada (un edifici). -Permetre als usuaris accedir a serveis de banda ampla. -Proporcionar connectivitat amb els serveis locals. -Connectar dispositius adjacents.

2.8. Xarxes d'emmagatzematge o SAN

2.8.1. Una xarxa d’àrea d’emmagatzematge (SAN) és una xarxa d’alt rendiment dedi- cada a tasques molt concretes, com moure dades entre servidors i oferir recursos d’emmagatzematge.

2.9. Xarxes privades virtuals

2.9.1. Les xarxes privades virtuals (VPN, virtual private networking) es creen dins de la infraestructura d’una xarxa pública, però no són xarxes físiques, sinó una organització d’una xarxa física, amb la finalitat de donar accés a determinats usuaris, grups de treball, etc. per la seguretat de les dades.

2.9.1.1. VPN d’accés: donen accés remot a un treballador a la seu de la xarxa interna o externa, per mitjà de xarxes públiques (RTC, XDSI, ADSL, etc.).

2.9.1.2. Xarxes internes VPN intranet: els servidors web de xarxa interna són diferents dels servidors web públics. El servidor web s’instal•la dins de la xarxa.

2.9.1.3. Xarxes externes VPN extranet: són iguals que les internes, però permeten l’accés a usuaris que no pertanyen a l’empresa, utilitzen aplicacions i serveis de la xarxa interna. S’hi accedeix mitjançant contrasenyes i identificadors d’usuari.

2.10. Xarxes d'àrea metropolitana (MAN)

2.10.1. Les MAN estan dissenyades per proporcionar als usuaris la distribució de dades interconnectant les diferents XAL.

2.11. Xarxes d'àrea local (XAL)

2.11.1. Les xarxes d’àrea local (XAL) estan formades per ordinadors, targetes de xarxa, cables, dispositius de control del trànsit de xarxa i dispositius perifèrics.

2.12. Xarxes d'àrea estesa (WAN)

2.12.1. Les xarxes d’àrea estesa (WAN) normalment utilitzen línies de transmissió pú- bliques, propietat en molts casos de companyies telefòniques.

2.12.2. Les WAN estan dissenyades per donar connexió a equips en una àrea geogràfica molt extensa.

3. 1.3Ordinadors clients i ordinadors servidors

3.1. El model client-servidor és un model d’arquitectura de programari que consta de dues parts, ordinadors client i ordinadors servidor, i tots dos es comuniquen per mitjà d’una xarxa informàtica. Una aplicació client-servidor és un sistema distribuït que consisteix en un programari a l’ordinador client i un programari a l’ordinador servidor.

4. 1.4 Maquinari, perifèrics i acessoris

4.1. Placa base, CPU i memòria El nucli central d’un ordinador està format per l’associació entre la CPU i la memòria, i aquests dos elements són els que marquen, en general, la potència del sistema, concretament en termes de: • Velocitat de rellotge de la CPU. • Capacitat de memòria RAM.

4.2. Font d’alimentació La font d’alimentació es fa servir per donar energia a tots els dispositius que hi ha a l’interior de la caixa de la unitat central. Se sol trobar integrada a la carcassa metàl•lica de la caixa.

4.3. Disc dur El disc dur és el sistema d’emmagatzematge massiu que té un ordinador. És on hi haurà dipositat tot el que fa referència al programari que hi hagi en el sistema: • Sistema operatiu instal•lat i fitxers de configuració. • Controladors de maquinari instal•lats. • Programes d’usuari instal•lats. • Dades dels usuaris (fitxers emmagatzemats).

4.4. Altres unitats d’emmagatzematge • Unitat de disc flexible (floppy disk) o disquetera: de capacitat molt baixa, existeix només de cara a la portabilitat de les dades, però amb la irrupció dels sistemes d’emmagatzematge USB ha caigut en desús. • Unitat de CD / DVD / BlueRay Disc: d’ús molt generalitzat, permeten emmagatzemar una gran quantitat de dades en discos òptics.

4.5. Dispositius externs

4.5.1. Monitor El monitor és el dispositiu que s’encarrega de la presentació de les dades a l’usuari.

4.5.2. Teclat i ratolí Imprescindibles en un ordinador estàndard, són els dispositius necessaris perquè l’usuari pugui treballar amb l’ordinador. Es connecten a l’ordinador mitjançant els ports USB o els PS/2; aquests darrers, de forma rodona.

4.5.3. Escàner L’escàner és un dispositiu que digitalitza imatges per poder fer-ne el tractament posterior a l’ordinador. Habitualment es connecta al port USB.

4.5.4. Impressora La impressora és un dispositiu que genera còpies en paper de documents enviats des de l’ordinador. Es connecta a la màquina mitjançant el port paral•lel o el port USB.

5. 1.5 Connectivitat, sincronització i interacció

5.1. Controladors de maquinari Els controladors de maquinari (drivers) són imprescindibles perquè el sistema operatiu reconegui la presència dels dispositius físics que teniu a l’ordinador i en faci l’ús correcte.

6. 1.6 Programari lliure i programari privatiu. Sistemes operatius, lliures i privatius

6.1. Els programes d’usuari són imprescindibles per poder fer coses amb l’ordinador; sense aquests programes tindríeu a les mans una màquina inútil. Sota aquesta categoria s’inclouen totes les utilitats, programes d’entreteniment i eines que es fan servir en un ordinador per fer quelcom, com poden ser, entre d’altres:

6.1.1. Programes d’ofimàtica (processadors de text, fulls de càlcul, etc.). -Jocs. -Editors de text. -Editors de vídeo i d’àudio. -Navegadors d’Internet. -Simuladors.

6.2. Programari lliure i programari privatiu

6.2.1. Quatre graus de llibertat que Stallman defineix de la manera següent:

6.2.1.1. El grau 0 permet executar un programa.

6.2.1.2. El grau 1 permet estudiar el codi per satisfer les nostres necessitats.

6.2.1.3. El grau 2 permet ajudar els veïns, distribuint-ne còpies.

6.2.1.4. El grau 3 permet ajudar la comunitat tot arreglant els problemes detectats.

6.3. Sistemes operatius

6.3.1. Un sistema operatiu és imprescindible per poder utilitzar l’ordinador; és la plataforma sobre la qual funcionen els programes d’usuari i els controladors de maquinari, tot i que el sistema operatiu, per se, no fa res més que permetre la utilització de programes.

6.3.1.1. Presentació de cara a l’usuari.

6.3.1.2. Gestió de les unitats de disc del sistema.

6.3.1.3. Gestió dels perifèrics

6.3.1.4. Gestió de les comunicacions

6.3.2. Les dues grans famílies de sistemes operatius que acaparen la immensa majoria d’ordinadors PC al món són les següents:

6.3.2.1. Windows: sistema operatiu privatiu (de pagament) de l’empresa Microsoft. Segurament és el sistema més estès de tots els que hi ha, tant en ordinadors domèstics com corporatius.

6.3.2.2. Linux: “clon” gratuït del sempitern sistema operatiu de xarxa Unix. Està mantingut per la comunitat, cosa que fa que l’actualització i millora del sistema sigui ràpida i contínua.

7. 1.7 Seguretat informatica

7.1. Per gaudir d’una bona seguretat informàtica, s’han de tenir en compte unes regles bàsiques que tot usuari d’Internet ha de conèixer:

7.1.1. No s’han d’obrir els missatges electrònics d’origen desconegut.

7.1.2. No s’han de facilitar dades personals ni codis PIN d’accés.

7.1.3. No s’han d’obrir arxius de remitents desconeguts.

7.1.4. No s’ha de confiar mai en els regals i les promocions fàcils d’obtenir, ni respondre missatges que demanin informació d’una manera urgent.

7.1.5. Cal tenir un sistema antivirus, fer-lo servir i actualitzar-lo periòdicament.

7.1.6. També és convenient instal•lar un sistema antiespia per evitar els programes espia i de publicitat no volguda.

7.1.7. Cal tenir actualitzat el navegador, i també instal•lar els pedaços del sistema operatiu.

7.1.8. És necessari mantenir-se informat sobre la seguretat general en l’ús d’Internet.

8. 1.8 Empreses de prestació de serveis informàtics

8.1. En les empreses, la informàtica es pot convertir en un servei més com el telèfon o l’electricitat, serveis que són prestats per organitzacions externes a les empreses.

8.1.1. Els motius principals que indueixen a externalitzar els serveis informàtics en les empreses són els següents:

8.1.1.1. Estalviar recursos.

8.1.1.2. Aprofitar els avenços tecnològics.

8.1.1.3. Centrar-se en la pròpia activitat.

8.1.2. També cal saber que hi ha arguments en contra de l’externalització dels serveis informàtics:

8.1.2.1. Es pot perdre independència.

8.1.2.2. El personal subcontractat no és tan eficient.

8.1.2.3. Els contractes d’aquest tipus són cars.