Història de l'art

Història de l'art

Get Started. It's Free
or sign up with your email address
Rocket clouds
Història de l'art by Mind Map: Història de l'art

1. Arquitectura

1.1. Definició: art de projectar i construir espais per a l’ús humà per mitjà d’un sistema constructiu.

1.1.1. Arquitravat o llindada: Predomini de la línia recta (vertical i horitzontal). Espais interiors molt compartimentats.

1.1.2. Voltat o adovellat: Pren com a base l’Arc. Predomini de la línia corba. Espais interiors amplis i alliberats de suports.

1.1.3. Nous materials: A partir del s. XIX. Consisteix en la creació d’una estructura interna que sosté l’edifici, sobre la qual s’apliquen els nous materials.

1.2. Elements materials i tècnics:

1.2.1. Materials

1.2.1.1. Constructius: Conformen estructuralment l’edifici. Els més utilitzats al llarg de la història: fang cuit, fusta i pedra. Al segle XIX, es comença a fer servirferro, acer i formigó armat.

1.2.1.2. Ornamentals: No formen part de l’estructura de l’edifici, sols l'embelleixen. S’han utilitzat entre d’altres: l’estuc, el guixos, els mosaics, la ceràmica, els aplacats de pedra o fusta.

1.2.2. Elements sonstenidors

1.2.2.1. Mur: Suport de caire continu que tanca l’edifici pels costats i el compartimenta interiorment. Pot ser de càrrega o de separació.

1.2.2.1.1. Irregular: Els elements que el formen presenten un aspecte i disposició desiguals.

1.2.2.1.2. Regular: Els carreus o maons que el formen presenten un aspecte homogeni.

1.2.2.2. Columnes: Element sostenidor discontinu vertical circular. Està format per: la base, el fust i el capitell.

1.2.2.3. Pilar: Element sostenidor discontinu vertical rectangular, cruciforme o poligonal. Més robust i massís que la columna.

1.2.2.4. Pilastres: Pilar adossat a la paret. Pot tenir funció constructiva o ornamental.

1.2.2.5. Mènsula: Element sortint sostenidor de petits elements volats com balcons o cornises

1.2.2.6. Petxina: Cada una de les superfícies triangulars que permet transformar el quadrat de la planta en un cercle per poder coronar-lo amb una cúpula.

1.2.3. Elements sostinguts

1.2.3.1. Arquitrau: Element horitzontal que transmet les carregues de la coberta de forma vertical.

1.2.3.2. Arc: Element corbat que desvia lateralment les càrregues de la coberta. Parts principals d’un arc: dovelles, contraclau, la clau, la llum, l’intradós i l’extradós.

2. Pintura

2.1. Definició: Representació plàstica sobre una superfície bidimensional.

2.2. Elements materials:

2.2.1. Instruments: pinzell, espàtula, paleta i altres (mans…).

2.2.2. Suport: qualsevol base on es pinti, els més habituals són un quadre, la pedra, objectes…

2.2.3. Pigments i aglutinants:

2.2.3.1. Pigments: molts són d’origen natural. Dissolvent: Essència de Trementina.

2.2.3.2. Aglutinants: Oli de llinaça.

2.2.4. Tècniques pictòriques:

2.2.4.1. Al fresc: sobre base de guix. Es pinta amb la base fresca. Colors es barregen amb la calç.

2.2.4.2. Al tremp: sobre taula.

3. Què és l'art?

3.1. El terme ART procedeix del terme llatí ars. A l'antiguitat i a l’Edat Mitjana, es considerava art, l'habilitat en la producció d'alguna cosa bella i artesanal. A partir del Renaixement Italià, es fa la distinció entre artesà i artista. Actualment, l’art és com una manifestació de l'activitat humana, sense regles, que expressa en forma subjectiva i única alguna cosa real o imaginària. L’Art és un llenguatge, un acte de comunicació d’idees i sentiments propi dels éssers humans, una manera d’expressar i de transmetre idees i sentiments.

3.2. Què és l'esti? És la forma de manifestar-se un artista per mitjà d'unes característiques comunes que es repeteixen durant una determinada època.

3.3. Com llegir una obra d’art: - Context de l’obra: època, país, cultura, etc. - Aspectes tècnics: valorar les capacitats de cada època, les innovacions... - Llenguatge: pintura, arquitectura, fotografia, dansa, teatre... -Aspectes intel.lectuals i espirituals o religiosos (idees i creences) - Elements socials: tipologia del públic, mecenes... - Ambient que envolta l’artista: influencies, escoles, tendències, situacions personals, etc. Interpretació: (reflexió) de la realitat per tal de crear, innovar...

3.4. Quina és la funció de l’art? Les seves funcions són múltiples i variades. Ex: culte als morts, funció religiosa, manifestació del poder…

4. Conceptes d'art al llarg de la història

4.1. → La Grècia clàssica (s. V a.C.): Cerca de l’ideal de bellesa i “Cànon Clàssic”. Renaixement (s. XV-XVI) Neoclassicisme (s. XVIII)

4.2. → L’Edat Mitjana (Occident s. VII-XIV): L’art és una forma de lloar Déu en diferents cultures.

4.3. → L’Època Contemporània (a partir del s. XIX): Dislocació de les tradicionals concepcions de l’art. Multiplicitat de moviments i estils artístics. Triomf del subjectivisme i de l’individualisme.

5. MESOPOTÀMIA

5.1. L’arquitectura sumèria, accàdia i assíria es va crear pel medi on es trobava. L'escassetat de pedra i fusta els va obligar a començar a construir amb pedra tova i a conseqüència d’això van començar a fer arcs i voltes. Els edificis s’adornaven amb relleus (sobretot període assiri) i amb ceràmica vidriada (període babilònic).

5.2. ARQUITECTURA

5.2.1. TEMPLES: En època sumèria els temples s’edificaven sobre un monticle de terra. Aquesta estructura va anar evolucionant fins que es va convertir en el ziggurat, una torre de grans dimensions amb un templet a la part superior a la qual s’accedia mitjançant rampes. Es documenta a Ur (vers el 2100 ANE) i es desenvolupa a Babilònia.

5.2.2. PALAUS: Es situaven a terrasses elevades a les quals també es podia accedir amb rampes. Estaven construïts al voltant de patis i a les seves portes hi havia Braus Alats que eren una mena d'estàtua amb cos d’animal, cinc potes, ales i cap d’humà; aquests símbols eren de protecció.

5.2.3. TOMBES: Eren espais excavats formats per corredors que conduïen a la cambra funerària del difunt on es trobava el cos del difunt i les seves pertinences.

5.3. ESCULTURA

5.3.1. L’escultura sumèrica es basa a l’estructura accadia i babilònica, es caracteritza per escultures volumètriques i cilíndriques. l’obra de Gudea de Gadaix resumeix les característiques principals de l’escultura d’aquesta època: Figures orants, gieràtiques, subjectades a la llei de frontalitat.

5.3.1.1. La llei de frontalitat és la llei que, en els estils arcaics, es compleix en les obres d’art, especialment en l’escultura, en les quals es dóna un pla mitjà que divideix l’obra en dues parts simètriques i corresponents.

5.3.2. Els assirs van desenvolupar el relleu, en el qual descrivien situacions quotidianes o exaltacions del rei. Estaven molt detallades.

5.3.3. L’estela o moviment commemoratiu neix a l’època sumèria i perdura durant tota mesopotàmia.

6. EGIPTE

6.1. L’art egipci estava molt relacionat amb la religió, amb la mort, i, sobretot amb la creença en una vida en el més enllà per a la qual era necessari el cos; per això es feia la momificació. L’ànima del difunt (ka) havia de tornar al cos en el moment de la ressurrecció. Però, per si de cas el cos s’hagués corrumput malgrat la momificació, es comptava amb una estàtua que el subsituïa.

6.2. ARQUITECTURA

6.2.1. - Obres commemoratives i religioses són de grans dimensions, és a dir, colossals monumentals. - S’hi fan servir grans carreus tallats uniformement. Segueix unes normes fixes i inamovibles, prèviament establertes. - Són obres d’estructura arquitravada o de llinda, és a dir, sense arcs ni voltes. La construccions egípcies importants són les tombes (mastabes, piràmides i hipogeus) i els temples.

6.2.2. CONSTRUCCIONS IMPORTANTS

6.2.2.1. Tombes:

6.2.2.1.1. → Mastabes: (banc en àrab) utilitzada per faraons, nobles i alts funcionaris durant l’imperi Antic. Feta de pedra.

6.2.2.1.2. → Piràmides

6.2.2.1.3. → Hipogeus: tombes excavades a la roca que en un primer moment només eren per personalitats secundàries.

6.2.2.2. Temples: grans construccions dedicades als déus egipcis.

6.3. ESCULTURA

6.3.1. Els materials més utilitzats van ser la pedra dura, granit o esquist, També es feien escultures en fusta i en bronze. Aquest últim material es treballava amb la tècnica de la cera perduda.

6.3.2. Els dos tipus de representació escultòrica són:

6.3.2.1. El relleu

6.3.2.1.1. Les imatges dels relleus es representen amb perspectives planes, a través de l’anomenada llei de la frontalitat espectral, segons la qual es representa el cap de perfil, però amb l’ull de cara, el tors de cara i la part inferior del cos de perfil. La tècnica emprada és la del baix relleu i la de l’enfondiment, és a dir, la incisió sobre la pedra.

6.3.2.2. L’estatuària

6.3.2.2.1. L’estatuària ha arribat a nosaltres en gran quantitat, i destaquen les figures exemptes i les escultures monumentals. La seva característica principal és el hieratisme, és a dir, l’actitud en què les figures es representen amb una certa rigidesa i distància. Predominen les figures idealitzades del faraó com a representant de la divinitat o cap militar.

6.3.2.3. També l'escultura no oficial

6.3.2.3.1. Està formada principalment per petites figures d’argila cuita o de fusta, policromades de manera cridanera i que representen oficis, escenes i costums de la vida quotidiana. La tècnica utilitzada era el tremp opac, és a dir, la dissolució dels pigments en aigua, goma de cola i clara d’ou. Sobre l’obra acabada s’hi aplicava un vernís superficial que la protegia i que conferia als colors una gran brillantor i reflexos.

6.4. PINTURA

6.4.1. Els temes representats per la pintura egipcia són els mateixos que en els relleus escultòrics, i la seva forma de representació segueix les mateixes lleis (frontalitat). De vegades representaven dos peus drets i dues mans dretes, perquè per als egipcis el cànon de la perfecció era la part dreta del cos. El personatge més rellevant apareix pintat d’una mida més gran (perspectiva jeràrquica) que les altres figures que l’acompanyen i a la part dreta de l’escena.

6.4.2. Els fenicis van crear un art eclèctic a partir de models egipcis, mesopotàmics i grecs, i es van convertir, al seu torn, en transmissors de tendències i tècniques artístiques per tota la zona del mediterrani.

7. PREHISTÒRIA

7.1. Les primeres obres pròpiament artístiques les hem de situar al paleolític superior, entorn el 35000 BP Es tracta d'obres relacionades amb creences, rituals màgics o religiosos i amb la guerra i la caça, però algunes també tenen una finalitat estètica i mostren un interès evident per l'harmonia de les formes.

7.2. Art al Paleolític

7.2.1. Art desenvolupat entre els anys 32.000 i 11.000 aC, durant l'últim període glacial. Es classifica en representacions figuratives i en composicions abstractes. Objectes ornamentals tallats en os, banyes d'animal o pedra o modelats toscament en argila i l'art parietal o rupestre, vinculat a l'interior de les coves en forma de pintures, dibuixos i gravats. S'han trobat objectes d'art paleolític dispersos per múltiples llocs des de la península Ibèrica i el nord d'Àfrica fins a Sibèria, amb una notable concentració de restes en Europa occidental, oriental i central.

7.3. Art al Neolític

7.3.1. Art i arquitectura de l'època prehistòrica que s'estén aproximadament des de l'any 7000 aC fins a l'any 2000 aC. Va començar unit a la vida seminòmada dels pastors i va finalitzar amb el descobriment del bronze que va donar lloc a l'era del mateix nom. La ceràmica va ser la primera manifestació de l'art neolític; unes altres importants expressions artístiques van ser les escultures com deesses mares i monuments megalítics de pedra dedicats al culte religiós. S'ha trobat ceràmica neolítica en totes les regions ocupades pels pobles del neolític, des del Pròxim Orient a través d'Àfrica i des del Mediterrani a Europa i a les Illes Britàniques. Generalment són planes, amb decoració simple - triangles, espirals, línies ondulades i altres motius geomètrics - en superfícies llises o ondulades.