1. ANTISÈPSIA: És el procés que destrueix els microorganismes de la pell o de les membranes mucoses mitjançant substàncies químiques, sense afectar sensiblement els teixits sobre els quals s’aplica.
2. NETEJA: Procediment fisicoquímic encaminat a l’arrossegament de tot el material aliè a l’objecte que es pretén netejar. S’eliminen d’un 90 % a un 95 % dels microorganismes.
2.1. TIPUS DE NETEJA
2.1.1. NETEJA MECÀNICA: S’efectua en màquines automàtiques de rentada, amb aigua i productes comercials de neteja. La temperatura de l’aigua no ha de sobrepassar els 50ºC perquè no es coagulin les proteïnes de les restes orgàniques.
2.1.1.1. Per al seu funcionament, cal seguir les instruccions del fabricant.
2.1.2. NETEJA MANUAL: Mètode habitual en domicilis. S’utilitzen solucions amb detergents enzimàtics i desinfectants diluïts en aigua tèbia. Les solucions es preparen segons instruccions del fabricant.
2.1.3. NETEJA PER ULTRASONS: Procediment molt útil per instruments amb petits racons de difícil accés. Simplement s’ha de submergir els objectes bruts en cubeta d’acer inoxidable amb tapa plena del líquid adequat i introduir-la en l’aparell d’ultrasons.
3. DESINFECCIÓ: És el procés que destrueix els microorganismes, excepte les espores bacterianes, dels objectes inanimats. Es pot fer per mètodes químics o físics.
3.1. TIPUS DE DESINFECCIÓ
3.1.1. FÍSICS: S’utilitza la calor, la filtració i les radiacions ultraviolades (UV).
3.1.2. QUÍMICS: Es tracta d’uns mètodes que utilitzen una sèrie de substàncies químiques de diferents característiques i que permeten eliminar una gran quantitat de microorganismes.
4. ASÈPSIA: conjunt de procediments que impedeixen la introducció de gèrmens patològics amb determinat organisme ambient i objecte.
5. CLASSIFICACIÓ DEL MATERIAL (SEGONS SPAULDDING:
5.1. MATERIAL CRÍTIC: És l’utilitzat en procediments on es penetra en teixits o cavitats estèrils, en el sistema vascular o bé en procediments en què és necessària una tècnica estèril.
5.1.1. Requereix esterilització.
5.2. MATERIAL SEMICRÍTIC: És l’utilitzat en procediments en què es contacta amb membranes mucoses o pell no intacta.
5.2.1. Requereix una desinfecció de nivell alt.
5.3. MATERIAL NO CRÍTIC: Material que està en contacte amb la pell intacta.
5.3.1. Requereix una desinfecció de nivell baix.
5.4. RECORDA QUE, ABANS D'APLICAR QUALSEVOL PROCEDIMENT, EL PRIMER PAS I EL MÉS IMPORTANT ÉS LA NETEJA CURADA DEL MATERIAL AMB AIGUA I SABÓ.
6. ESTERILITZACIÓ: Consisteix en l’eliminació de qualsevol forma de vida microbiana, incloses les espores, ja sigui mitjançant mètodes físics o químics.
6.1. PROFFESSIONAL
6.1.1. Aquest professional ha de tenir els coneixements i la formació adequats per a les activitats que fa i ha de vetllar pel bon funcionament del procés; per tant, és imprescindible que s’estableixi un pla de formació actiu amb les actualitzacions necessàries per augmentar els coneixements, la motivació i la sensibilització sobre la qualitat.
6.2. TIPUS D'ESTERILITZADORS
6.2.1. ESTERILITZADOR PER VAPOR D'AIGUA:El vapor saturat o calor humida és l’agent més efectiu per eliminar microorganismes, la mort dels quals es produeix per la coagulació de les proteïnes cel·lulars. S’utilitza vapor a altes temperatures sota pressió.
6.2.1.1. TIPUS
6.2.1.1.1. ESTERILITZADORS PETITS
6.2.1.1.2. ESTERILITZADORS GRANS: En la norma harmonitzada EN 285 queden definides les especificacions d’aquests equips i dels processos que fan; aquesta norma serveix de referència per als usuaris.
6.3. MECANISMES CONTROL D'ESTERILITZACIÓ
6.3.1. CONROL DE L'EQUIP
6.3.1.1. CONTROLS FÍSICS: Són les comprovacions referides als paràmetres físics del cicle d’esterilització, que defineixen les condicions de la cambra
6.3.1.2. TEST DE BOWIE DICK: Aquest test comprova l’eliminació de l’aire, les possibles fugues o gasos no condensables i verifica si la penetració de vapor en el producte és la correcta.
6.3.1.2.1. Test correcte: El full canvia de color de forma uniforme en tota la seva extensió.
6.3.1.2.2. Freqüència del control: la prova es fa en el primer cicle del dia, després del cicle d’escalfament, i sempre, després d’una reparació.
6.3.1.3. TEST DE PENETRACIÓ PER A ESTERILITZADORS DE CLASSE: És un test per als esterilitzadors de classe B, equivalent al test de Bowie Dick per a esterilitzadors de prebuit grans, (també és conegut com a test d’aeració o test de hèlix) Aquest test assegura que la penetració del vapor en la càrrega dins l’esterilitzador és l’adequada.
6.3.2. CONTROL DE L'EXPOSICIÓ
6.3.2.1. CONTROLS QUÍMICS EXTERNS: Es fan mitjançant una substància química que canvia de color en ser sotmesa a l’agent esterilitzant. S’utilitza per identificar els articles processats amb un cop d’ull, ja que permeten veure si el paquet ha estat exposat al procés d’esterilització.
6.3.2.1.1. FREQUÈNCIA DE CONTROL: : en cada paquet o bossa.
6.3.3. CONTROL DE PAQUET:
6.3.3.1. CONTROL QUÍMIC INTERNEs fa mitjançant uns indicadors químics que es col·loquen a l’interior dels paquets (poden ser integradors multiparamètrics, que integren diversos paràmetres físics, i que indiquen que els requisits de l’esterilització correcta (la temperatura, la humitat...) s’han produït amb èxit a l’interior del paquet. Serveix per detectat problemes, com per exemple, paquets massa grans, càrrega massa comprimida...
6.3.3.1.1. FREQUÈNCIA DE CONTROL: en cada paquet (també en el de prova).
6.3.4. CONTROL DE LA CÀRREGA: Es fa a través d’uns indicadors biològics que verifiquen que s’han aconseguit eliminar els microorganismes; són els únics que detecten l’eliminació real de les espores microbianes dins l’esterilitzador.
6.3.4.1. FREQUÈNCIA DE CONTROL: com a mínim una vegada a la setmana; en la resta, cada dia que s’utilitzi l’esterilitzador. Després d’una reparació cal fer dues proves consecutives.
6.3.5. VERIFICACIÓ DELS CONTROLS:
6.3.5.1. CONTROLS FÍSICS: Cal verificar que els paràmetres físics s’ajustin a les especificacions del procés d’esterilització (gràfiques, manòmetres...)
6.3.5.2. TEST DE BOWIE DICK: Cal comprovar que el full canviï de color de manera uniforme en tota la seva extensió. Si no és correcte, s’ha de repetir de nou i si persisteix la incidència cal deixar l’aparell fora de servei i avisar l’equip de manteniment o el tècnic.
6.3.5.3. CONTROL QUÍMIC: Tant l’indicador exterior com l’interior han de canviar de color.
6.3.5.4. CONTROL BIOLÒGIC: L’indicador no canvia de color (no hi ha creixement d’espores).
6.3.6. ACTUACIÓ EN CAS DEL CONTROLS INCORRECTES: Si no hi ha garanties sobre l’efectivitat d’un cicle d’esterilització, tot el material processat s’ha de considerar NO ESTÈRIL i s’ha de sotmetre a un nou procés d’esterilització. Hem d’esbrinar les causes de la fallada, comunicar-les i registrar-ne la incidència. L’esterilitzador no es pot tornar a utilitzar mentre no hi hagi la màxima garantia per als cicles d’esterilització.