1. Context històric
1.1. Naixement de la cultura i l'art grec al IX i VIII ANE, quan el món hel·lènic va superar la profunda crisi provocada per l’enfonsament de la civilització cretomicènica
2. Art grec
2.1. Escultura
2.1.1. Materials:
2.1.1.1. Bronze, marbre, fusta, or i marfil (criselefantina).
2.1.2. Figura humana com a tema principal (Antropomorfisme)
2.1.3. Antropocentrisme
2.1.3.1. Períodes:
2.1.3.1.1. Arcaic (s.VII - VI a.C.)
2.1.3.1.2. Clàssic (s.V a.c - IV a.C.)
2.1.3.1.3. Hel·lenístic (s. IV - III a.C.)
2.1.4. Dues tipologies: El relleu (decoració de frisos i mètopes en temples i altars) i l’escultura exempta
2.2. Arquitectura
2.2.1. L’arquitectura grega utilitza uns sistema constructiu arquitravat en el qual predominen les línies verticals i horitzontals, estructurat a partir de la superposició de tres elements fixos: base, fust i entaulament (en el qual es difrencien arquitrau, el fris i la cornisa, i el frontó.
2.2.2. Estils:
2.2.2.1. 1. Dòric : A partir del segle VII ANE. (Peloponès, més robust)
2.2.2.2. 2. Jònic: a partir segle VI ANE. (Àsia Menor)
2.2.2.3. 3. Corinti: a partir segle IV ANE (variació jònic)
2.2.3. Art cretenc o minoic
2.2.3.1. Destaquen els palaus: petita ciutat amb diverses zones independents al voltant d’un pati rectangular.
2.2.3.2. Element característic: columnes vermelles. El fust augmenta el diàmetre des de la base i el seu capitell, format per un equí de motllura convexa i un àbac quadrat, és un referent de l’estil dòric grec.
2.2.3.3. Murs decorats amb baixos relleus i pintures al fresc, recreant escenes de la vida quotidiana i de la natura.
2.2.4. Art micènic
2.2.4.1. Construcció de grans muralles, aixecades amb pedres de dimensions enormes o ciclòpies. Dels vestigis conservats destaca el recinte enmurallat de la ciutat de Micenes.
2.2.4.2. A l'interior d'aquesta ciutadella defensiva destaca el palau, que era conjunt perfectament ordenat al voltant del égaron, una estança de de planta rectangular tancada (domos) a la qual s’anteposa un pòrtic amb columnes i un vestíbul (prodomos) que en ressalten la importància.
2.2.4.3. També foren importants les tombes principesques.
2.2.4.4. En la ceràmica micènica, el ric repertori decoratiu heretat de l’art cretenc s’empobreix, s’esquematitza i es redueix a motius florals anunciant el període geomètric.
2.2.5. Arquitectura civil
2.2.5.1. Edificis impoprtants: El teatre i els estadis.
2.3. Ceràmica
2.3.1. Ceràmica geomètrica
2.3.1.1. Reelaboració de la ceràmica micènica i enriquement la decoració a partir de sanefes geomètriques i lineals gran d’un gran dinamisme, disposades en ranges paral·leles..
2.3.2. Ceràmica arcaica
2.3.2.1. Figura humana cada vegada més gran iestà representada amb més detallisme.
2.3.2.2. - Ceràmica de figures negres sobre fons vermell : es representen fonamentalment escenes mitològiques dels poemes èpics d’Homer.
2.3.2.3. - Ceràmica de figures vermelles sobre fons negre: decorada amb escenes de temàtica més quotidiana en que s'exhibeix una preocupació més gran pel realisme i el detall.
2.3.3. ́Ceràmica clàssica
2.3.3.1. Domina la decoració de figures vermelles sobre fons negre. La figura ocupa tot l'espai compositiu i en conseqüència la representació escènica és més complexa i pròxima a la pintura.
2.3.4. Mosaic
2.3.4.1. Decoració de terres i murs en àmbits privats i monuments públics.
2.3.4.2. - Mosaic de còdols: fet a partir de petites pedres naturals blanques o lleugerament acolorides que es trobaven a platges o rius secs.
2.3.4.3. - Mosaic de tessel·les (Opus Tesselatum) Format per petites peces de de pedra de diferents colors anomenades tessel·les. Aquesta tècnica va substituinr el mosaic de còdols i posteriorment les peces de colors es van fer de 0,5 a 1 cm.