Història del cinema II

Get Started. It's Free
or sign up with your email address
Rocket clouds
Història del cinema II by Mind Map: Història del cinema II

1. Nouvelle Vague

1.1. • Hollywwod és important però: • Reivindicació i revolució que proposen els crítics respecte la valoració i el reconexement que mereixen els extraordinaris autors de les pel·lícules i el sortir dels estudis. Volen rodar en espais reals i exteriors. • Al principi no podien captar el so directe pels mitjans dels que disposaven i, per tant, havien de grabar el so posteriorment en doblatge. • En el guió no estan les pel·lícules, estan en el rodatge. • Valoració de la vitalitat d’alguns films de sèrie B. • El nom del moviment apareix en una enquesta de l’Express el 1957, revista sobre la joventut francesa. • En la nova onada d’aquesta generació francesa es publica al 62 un diccionari amb un llistat de 162 directors nous. • En aquestes pel·lícules s’hi troben diferents trets en comú, com els inicis en tràvelings.

1.1.1. Autors:

1.1.1.1. Truffaut

1.1.1.1.1. Els 400 cops

1.1.1.1.2. La nuit américaine

1.1.1.2. Rosellini

1.1.1.2.1. Viaggio in Italia

2. Cinema modern

2.1. Godard

2.2. À bout de souffle

2.3. Trilogia política: Deux ous trois choses que je sais d’elle, la chinoise i Week-end

2.4. Comercial: Sauve qui peut

2.5. Une femme est une femme

2.6. El desprecio

2.7. Vivre sa vie

2.8. Eric Rohmer

2.9. - 1er cicle: 6 contes morals

2.10. - 2n cicle: comèdies i proverbis

2.11. Agnès Varda

2.12. La Pointe Courte

2.13. Cléo de 5 a 7

2.14. Le boneur.

2.15. L’une chante, l’autre pas

2.16. Sans toit ni loi

2.17. Alain Resnais

2.18. Hiroshima, mon amour

3. La Rive Gauche

3.1. Molt defensat pels de cahiers tot i que ells no el practicaven. Grup vinculat a la fotografia, la literatura, tots eren amics (també de la Varda). El tomb que fa el cine francès és molt ben rebut, arrasen. “Molts estudiosos de cinema han dit que es va tractar d'un grup de joves cineastes que duien a terme un "cinema de guionistes" més que de realitzadors; enfront de la plenitud creadora de la Nouvelle Vague s'obria pas paral·lelament aquesta nova tendència més propera a les publicacions de la revista especialitzada Positif.”

3.1.1. Autors:

3.1.1.1. Marguerite Duras

3.1.1.1.1. India Song

3.1.1.1.2. La nuit américaine

3.1.1.2. Alain Resnais

3.1.1.2.1. L’Anée dernière à Marienbad

3.1.1.2.2. HIroshima

3.1.1.3. Chris Marker

3.1.1.3.1. La Jetée

4. Cine anglès

4.1. El Free Cinema

4.1.1. Les noves generacions busquen una resposta davant la màxima maduresa del cinema clàssic. Estandaritzat durant els 40-50 a Anglaterra. Va ser interromput per les noves generacions als anys 60. És més industrial.

4.1.2. Autors:

4.1.2.1. Lindsay Anderson Karel Reisz John Schlesinger Tony Richardson Lorenza Mazzetti

4.1.2.2. El vessant documental

4.1.2.2.1. 0 Dreamland Momma Don’t Allow Together

4.1.2.3. El vessant teatral “Angry Young man”

4.1.2.3.1. Moviment literari de la societat irritada amb el món dels seus pares, la societat més convencional. La ciutat del teatre és Londres. La obra Look back in Anger de John Osborne (1956) és el punt de partida i serà adaptat al cine. voluntat de servir al públic, mostrar la història com és. No planteja cap protagonisme del director com a estil propi. Nens. Cinema humil.

5. Neorealisme

5.1. S’avança als nous cinemes però no sorgeix amb l’idea de renovar el classicisme si no per una qüestió històrica (mostrar el que passa als carrers després del feixisme europeu). Ens trobem amb que els que renoven el cinema (finals 50 inicis 60) són cineastes grans, a diferència de la N. V.

5.1.1. Autors:

5.1.1.1. Rosellini

5.1.1.2. Visconti (aristòcrata gay)

5.1.1.2.1. Trilogia germànica

5.1.1.2.2. Senso

5.1.1.2.3. Il gattopardo

5.1.1.2.4. La caida de los dioses

5.1.1.2.5. Muerte a Venecia

5.1.1.2.6. Ludwig

5.1.1.3. Antonioni

5.1.1.3.1. El grito

5.1.1.3.2. L’Aventura

5.1.1.3.3. El eclipse

5.1.1.3.4. Blow up

5.1.1.3.5. Deserto rosso

5.1.1.3.6. Zabriskie Point

5.1.1.4. Fellini

5.1.1.4.1. La dolce vita

5.1.1.4.2. Roma

5.1.1.4.3. Fellini 8½

5.1.1.5. Pasolini (poeta, joves, gay assassinat)

5.1.1.5.1. Acattone

5.1.1.5.2. Mamma Roma

5.1.1.5.3. Il Vangelo Secondo Matteo

5.1.1.5.4. Edip rei

5.1.1.5.5. El cinema parabòlic: La trilogia de la vida

5.1.1.5.6. Saló

5.1.1.6. Liliana Cavani

5.1.1.6.1. Els caníbals

5.1.1.6.2. El portero de la noche

5.1.1.6.3. La pelle

6. Cine espanyol

6.1. Representat per una nova generació de joves nascuts al franquisme que a la vegada es planteja un trencament i voluntat de canvi. El nou cinema espanyol comença arrel del manifest de les converses de Salamanca (posada en estat de la situació). Destacada la figura dels productors com Elías Querejeta. Gran part de les produccions d’aquesta època haurà de passar per censures, simbolismes, necessitat d’interpretació, poètiques i imatge i discurs crític al respecte.

6.1.1. 3 vies:

6.1.1.1. 1. Realisme poètic

6.1.1.1.1. Víctor Erice

6.1.1.2. 2. Realisme poètic

6.1.1.2.1. Carlos Saura

6.1.1.3. 3. Cinema marginal: avantguardista, experimental i polític

6.1.1.3.1. Basilio Martin Patino

6.1.1.3.2. Pere Portadella

7. Nou cine alemany

7.1. 26 joves directors tenen un problema; saben que la generació dels seus pares és la nazi, arrosseguen una culpa col·lectiva, com s’hi enfronten? Comencen a fer curts experimentals i els presenten en festivals. Aspiració de crear un nou cinema alemany i la declaren al manifest d’Oberhause, del 1962, busquen la llibertat cinematogràfica

7.1.1. Autors:

7.1.1.1. Alexander Kluge

7.1.1.1.1. Una muchacha sin historia

7.1.1.1.2. Artistas bajo la capa de circos, perplejos

7.1.1.2. Daniele Huillet

7.1.1.2.1. Crónica de Ana Magdalena

7.1.1.3. Trotta i Schlondorf

7.1.1.3.1. El honor perdido de Katharine Bloom

7.1.1.3.2. Las Hermanas alemanas (Trotta)

7.1.1.4. Fassbinder

7.1.1.4.1. Todos nos llamamos Alí

7.1.1.4.2. La ley del más fuerte

7.1.1.4.3. Las amargas lagrimas de Petra von Kant

7.1.1.4.4. Viaje a la felicidad de Mamma Kusters

7.1.1.4.5. El film pòstum

7.1.1.5. Sternberg-Marlene

7.1.1.5.1. El matrimonio de Maria Braun

7.1.1.5.2. La ansiedad de VeroniKa Voss

7.1.1.6. Werner Herzog

7.1.1.6.1. Aguirre, la cólera de dios

7.1.1.6.2. El enigma de Gasper Hauser

7.1.1.6.3. Corazón de cristal

7.1.1.7. Wim Wenders

7.1.1.7.1. Road movies

8. Nova onada txeca

8.1. La primavera de Praga, moviment comunista txec reprimit pels soviètics el 68. Las Margaritas va tenir problemes des del principi. Es nota que han vist el nou cinema francès, no són aliens al moviment.

8.1.1. Autors:

8.1.1.1. Polònia

8.1.1.1.1. Andrew Wajda

8.1.1.2. Hongria

8.1.1.2.1. Miklós Jancsó

9. Cine transcendental

9.1. artistes apartats que no corresponen a cap acadèmia/escola de cineastes nacionals. Aquests els agrupem en l’anomenat Cinema transcendental. Aquest té un caire metafísic i transcendental.

9.1.1. Autors:

9.1.1.1. Robert Bresson

9.1.1.1.1. Pickpocket

9.1.1.2. Ingmar Bergman

9.1.1.2.1. Fanny & Alexander

9.1.1.2.2. Un verano con Monica

9.1.1.2.3. Gritos y susurros

9.1.1.2.4. Sonrisas de una noche de verano

9.1.1.2.5. El séptimo sello

9.1.1.2.6. Fresas salvajes

9.1.1.2.7. La trilogia del silenci

9.1.1.3. Andrei Tarkovski

9.1.1.3.1. La infancia de Iván

9.1.1.3.2. El espejo

9.1.1.3.3. Solaris

9.1.1.3.4. Stalker