Mètrica catalana

Get Started. It's Free
or sign up with your email address
Mètrica catalana by Mind Map: Mètrica catalana

1. Còmput sil·làbic

1.1. Es conten les sí·labes dels versos només fins a l'última síl·laba tònica

1.2. Dos tipus de rimes (segons l'última paraula del vers)

1.2.1. Femenina

1.2.1.1. La paraula que fa la rima del vers és plana o esdrúixola

1.2.2. Masculina

1.2.2.1. La paraula que fa la rima del vers és aguda

2. Rima

2.1. Assonant

2.1.1. Concordança només dels sons vocàlics a partir de l'última vocal tònica entre dues o més paraules

2.1.2. Pròpia de la lírica popular

2.2. Consonant

2.2.1. Concordança total dels sons a partir de l'última vocal tònica entre dues o més paraules

2.2.2. Pròpia de la lírica culta

3. El ritme

3.1. Marcat per:

3.1.1. La rima

3.1.2. La llargada dels versos

3.1.2.1. (Si són de la mateixa llargada)

3.1.2.1.1. Versos isosil·làbics

3.1.2.2. (Si són de llargada diferent)

3.1.2.2.1. Versos anisosil·làbics

3.1.3. Distribució dels accents

4. La sinalefa

4.1. Fusió en una sola síl·laba rítmica de dues vocals en contacte, situades l'una a la fi i l'altra al començament de mots distints

4.1.1. Tipus:

4.1.1.1. Diftongació

4.1.1.1.1. Es crea un diftong

4.1.1.2. Elisió

4.1.1.2.1. No es pronuncia una de les vocals

5. Anàlisi mètrica d'un poema

5.1. 1. Comptar el nombre de síl·labes dels versos

5.2. 2. Comptar les estrofes del poema i dir de quin tipus són (estrofisme)

5.3. 3. Determinar quins versos rimen amb quins versos

5.4. 4. Tipus i equivalència de les rimes

6. El vers octosil·làbic

6.1. Vers d'art menor

6.2. És molt freqüent que aquest vers tingui un ritme binari basat en dos accents a la 4ta i 8ena síl·laba

7. El vers decasil·làbic

7.1. Decasíl·lab clàssic

7.1.1. Dos accents primordials

7.1.1.1. 4ta síl·laba

7.1.1.2. 10ena síl·laba

7.1.2. Un de secundari i mòbil

7.1.2.1. 6ena, 7ena o 8ena síl·laba

7.2. Decasíl·lab italià

7.2.1. Dos accents

7.2.1.1. 6ena síl·laba

7.2.1.2. 10ena síl·laba

7.3. Decasíl·lab marquià

7.3.1. Decasíl·lab clàssic amb un seguit de trets peculiars:

7.3.1.1. Final de paraula després de la 4ta síl·laba

7.3.1.2. Presenta una cesura

7.3.1.2.1. Pausa obligatòria que divideix el vers en dos hemistiquis