QÜESTIONS LEXICOSEMÀNTIQUES

1. La MONOSÈMIA És quan un mot té un sol significat. Els mots monosèmics solen ser els científics, tècnics, burocràtics, etc. ja que no hi pot haver confusió en aquests camps: han de ser absolutament precisos Pediatre, oftalmòleg, fotofòbia, amnèsia, autobús, sonet…

1.1. EL SENTIT PROPI d’un mot és el seu significat bàsic: ales d’ocell

1.2. El SENTIT ESPECIAL és la seva polisèmia, feta a base de metàfores lexicalitzades: ales d’avió (l’avió té ales com les de l’ocell)

1.3. El SENTIT FIGURAT és una relació de semblança perceptible pel pensament, i apareix a locucions i frases fetes: estar tocat de l’ala, donar ales a algú…

2. La POLISÈMIA Es produeix quan una paraula pot tenir més d’un significat. La distinció de significats es produeix en funció del context. Els mots polisèmics solen ser parts del cos humà o animal i parts de la casa

3. L’HOMONÍMIA Els mots homònims són paraules que sonen igual, s’escriuen igual, però no tenen cap mena de relació de significat entre elles

3.1. · L’HOMOFONIA són dues paraules que s’escriuen diferent i tenen diferent significat, però que sonen igua

3.2. L’HOMOGRAFIA són dues paraules que s’escriuen igual però sonen diferent i tenen diferent significat

4. DENOTACIÓ I CONNOTACIÓ La denotació d’un mot és el seu significat objectiu : poma com a fruita.

5. El LÈXIC PATRIMONIAL (MOTS POPULARS, HEREDITARIS O PATRIMONIALS) Ve directament del llatí fundacional del nostre idioma i ha evolucionat al llarg dels segles: vida (vita), ovella (ovicula), segur (securu)

5.1. ÈTIM: forma originària d’un mot (forma llatina, grega, anglesa, francesa…) La seva evolució dóna diverses formes al llarg de la història de la llengua i la literatura:

6. CULTISME Mot manllevat del llatí culte o grec tardanament, amb ús restringit i evolució menor que els altres mots (una adaptació més simple) : evangeli.

6.1. PSEUDODERIVAT: cathedra> càtedra-cadira. Altres: cosa-causa,obac-opac,colgar-col.locar,reina-regina,resarrecitar,nosa-nàusea,viatge-viàtic. SEMICULTISME: ígual que l'anterior, però ha evolucionat molt més : miraculum>miracle. ARCAISME: paraula antiga que potser ha caigut en desús però és usada amb voluntat culta, sobretot en literatura: par (sembla) torcar (eixugar)VULGARISME: paraules incorrectes pròpies de parlants amb pocs estudis: ous dusos per ous durs, sapiguer per saber...

7. Els PSEUDODERIVATS O FALSOS DERIVATS han estat manllevats directament del llatí i no del català i no han fet l´evolució fonètica normal del mot primitiu corresponent, per això solen tenir grafies diferents: CURVUM> corba-curvatura, BUCCAM>boca-bucal, DULCEM>dolç-dulcificar

8. LLATINISME: expressió llatina que entra al català sense canvis i s’empra a nivell culte o especialitzat:

8.1. ad litteram (al peu de la lletra)

8.2. alter ego (un ‘altre jo’

9. EL SUBSTRAT DEL LLATÍ El català es forma a partir del llatí, però el llatí ja havia agafat mots del seu substrat lingüístic: les llengües ibera, basca, celta; el grec, l’hebreu, etc.: aranyó, blat, bassa, bruc, galta, llauna, llosa.

9.1. EL SUPERESTRAT DEL CATALÀ Un cop format, el català va anar rebent altres mots de llengües properes i influients en cada moment històric.

10. SINONÍMIA --> Són sinònimes dues paraules que signifiquen el mateix però són completament diferents(xemeneia / llar de foc)

10.1. DISFEMISMES: mots sarcàstics o burlescos per accions, parts del cos, etc (closca, meló o carbassa per cap)

10.2. TABÚS: mots que s’han d’evitar per ser malsonants, de mal gust, etc.: wàter, vell, negre, entre d'altres exemples

10.3. EUFEMISMES: mots que substitueixen els tabús i són més elegants: bany, persona gran o tercera edat, afroamericà,

11. ANTONÍMIA --> Són antònimes dues paraules que tenen significats contraris ( alt-baix, fred-calent, home-dona, cert-fals) Uns fan el contrari per morfema de negació (gramaticals: solvent-insolvent, lògic-il.lògic)

12. LA PARONÍMIA Són dos mots que s´assemblen en pronúncia i grafia però són de significats diferents: caravel.la-calavera,

13. CAMP SEMÀNTIC És un grup de paraules del mateix tema (les flors, els transports, els elements químics…).

14. CAMP LÈXIC És un grup de paraules relacionades per derivació o composició. Per exemple: la família de ric: enriquir, ricament, riquíssim, ricàs, ricarro, riquet, ricot, ricatxo…

15. EL SENTIT PROPI és el significat ordinari d’aquella paraula: hi ha mala maror, mar revolta. EL SENTIT FIGURAT és un significat diferent que se li atorga per context: hi ha mala maror ( figurat= mal ambient o malhumor) Té una relació de polisèmia i la majoria de sentits figurats provenen del cos humà

16. DIACRONIA I SINCRONIA La diacronia estudia els canvis de les paraules i de al llengua al llarg dels segles. Per exemple, l’estudi diacrònic del mot ‘avui’ ens diu que del llatí clàssic HOC DIE o HODIE va passar al llatí vulgar OIE, el català del s. XII en dei VUY-HUY, el català del s. XV VUI-UI i el català actual AVUI (dialecte central) i HUI-HUÍ (valencià)

17. MANLLEU Paraula en un altre idioma i adaptada ortogràficament al català (futbol, ària, tràveling, xat), per tant s'ha acceptat, perquè no existia prèviament cap mot per a aquella cosa.

17.1. -NEOLOGISMES: mots nous sense equivalent a la llengua on van (Rugbi) · -ESTRANGERISMES: mots amb equivalència,però que s´integren igual (orsai=fora de joc) · -CALCS LINGÜÍSTICS: Expressions d´altres llengües adaptades a l´ortografia i fonètica de la que s´integren. (Best seller- super vendes)

18. PRÉSTEC Paraula igual a l’anterior, però que encara no s’ha adaptat ni acceptat (au-pair, whisky, amateur)