VIDA A L'ANTIGA ROMA

LLATÍ

Get Started. It's Free
or sign up with your email address
VIDA A L'ANTIGA ROMA by Mind Map: VIDA A L'ANTIGA ROMA

1. Obtenció d'esclaus

1.1. comerç:

1.1.1. l'exercit sempre portava un mangones acompanyanlos

1.1.1.1. la paraula subhasa està relacionada a la venda i el comerç d'esclau

2. Integrants

2.1. Cap de la familia (pater familias)

2.1.1. home més gran de la família (avi o pare)

2.1.1.1. mantenia econòmicament la família.

2.1.1.2. autoritat jurídica sobre els fills.

2.1.1.3. autoritat jurídica sobre els esclaus.

2.1.1.4. depèn del matrimoni també tenia autoritat sobre l'esposa

2.1.1.5. si moría, el fill passava a ser pater familias

2.2. Fills (liberi)

2.2.1. nens nascuts d'un matrimoni legítim que el pare hagués acceptat

2.2.1.1. si en néixer el/la fill/a el pare no l'acceptava, era adoptat per una altra família.

2.3. Mare (mater)

2.3.1. era la mestressa de la casa

2.3.1.1. depenia del seu marit o del seu pare (depèn del tipus de matrimoni)

2.3.1.1.1. s'ocupava de les feines de casa, havia de donar fills a l'home i s'ocupava d'educar-los.

2.4. Esclaus (servi)

2.4.1. formaven part de la família

2.4.1.1. segons les lleis tenies categoria de cosa (res)

2.4.1.1.1. els compraven i es venien

3. Matrimoni

3.1. edat

3.1.1. noies: 12 anys nois: 14 anys (encara que es casaven als 30)

3.2. al principi només tenien el dret a casarse els patrics

3.2.1. al 445 aC gracies a una llei (Canuleia) tambe els pubreus es podien casar amb els patrics

3.3. tipus de matrimoni:

3.3.1. matrimoni cum manu: la dona es casava amb l’autoritat del marit.

3.3.2. matrimoni sine manu: la dona es casava amb l’autoritat del pare.

4. Adulteri

4.1. quan un home, casat o solter, mantenia relacions amb una dona casada

4.2. si l'home mantenia relacions amb una esclava o una prostituta no era adulteri

4.3. els castics només eren per la dona

4.4. l’any 17 aC es va promulgar una llei que castigava severament l'adulteri

4.4.1. el marit d'una dona adúltera estava obligat a demanar el divorci i a més se li permetia matar a l'amant de la dona

5. El divorci

5.1. el marit tenia dret a repudiar a la dona

5.1.1. raons:

5.1.1.1. que sigues estèril, que hagués avortat o perquè la dona havia comes adulteri.

5.2. els fills es queden amb la mare i la família d'ell

6. Patria potestas

6.1. només la tenien els ciutadans i fills dels ciutadans

6.2. el poder sobre els fills desapareix amb la majoria d'edat d'ells.

6.3. la família es classificava com un estat

7. La dona i la vida familiar

7.1. la dona es considerava menor tota la vida

7.2. l'home tenia la tutela de la dona: si estava casada era del marit i si era soltera del pare.

7.3. la dona es quedava tancada a casa fen les feines de casa específicament les femenines

7.3.1. a partir del segle II aC van començar a ser admeses als banquets encara que mai van tenir dret al vot

8. L'acceptació dels fills

8.1. reconèixer-ho com a fill legítim

8.1.1. per fer-ho l'alçava amb els braços i l'abraçava

8.1.1.1. al cap d'uns dies els purificaven

8.1.1.1.1. nens: 8 dies

8.1.1.1.2. nenes: 9 dies

8.2. repudiar-ho

8.2.1. el pare es posava d'esquena al/la nen/a i l'abandonava

8.2.2. l'infant que era repudiat podia: morir, ser adoptat per una altra família o ser esclau de qui el recollís

9. La infantesa

9.1. des del naixement fins als tres anys els nens es quedaven a casa mentre els alletaven.

9.1.1. podien ser alletats per la mare o per una dida (nutrix)

9.2. als set anys els nens començaven a practicar la vida familiar.

9.2.1. es passaven toga i es penjaven la bulla del coll (capseta rodona en la qual portaven amulets)

9.3. als set anys els nens començaven a anar a l'escola

10. Els noms

10.1. un ciutadà romà rebia tres noms (tria nomina)

10.1.1. treanomen + nomen + cognomen

10.2. les nenes només rebien un nom

10.2.1. nomen + adjectiu/numeral

10.3. els esclaus a part dels noms de la seva ètnia i origen

10.3.1. se’ls anomenava servus o pel praenomen

11. Societat romana

11.1. lliures

11.1.1. estrangers (peregriners)

11.1.1.1. homes lliures que no tenien ciutadania romana i vivien en territori romà

11.1.2. ciutadans (cives)

11.1.2.1. patrics

11.1.2.1.1. es consideraven descendents dels primers habitants de Roma

11.1.2.2. plebeus

11.1.2.2.1. originàriament eren llatins vençuts que havien estat deportats als territoris de Roma

11.1.2.3. ordres:

11.1.2.3.1. ordre senatorial o (nobilitas)

11.1.2.3.2. ordre eqüestre

11.2. esclaus

11.2.1. els fills dels esclaus passaven a ser de l’amo

11.2.1.1. es podia ser esclau:

11.2.1.1.1. per naixement, com a fill d'una esclava

11.2.1.1.2. per no poder pagar els deutes o si pagaves pena d'esclavitud

11.2.1.1.3. els presoners de guerra esdevenien esclaus

11.2.2. es penjaven un collaret per poder-los reconèixer

11.2.3. a part de les feines més dures estaven les següents:

11.2.3.1. secretaris

11.2.3.2. administradors

11.2.3.3. educadors

11.2.4. l'amo podia concedir la llibertat al seu esclau (manumissió)

11.2.5. les seves tasques:

11.2.5.1. podies treballar al camp (servus rustus) o a la ciutat (servus urbanus)

11.2.5.2. el seu amo només tenia el deure d'alimentar-los allotjar-los i vestir-los

11.2.5.3. generalment treballaven en unes condicions molt dures

12. Les revoltes dels esclaus

12.1. no eren gaire freqüents pel tracte inhumà que rebien

12.1.1. el maltractament era a causa de la diversitat d'orígens i la varietat d'ocupacions

12.2. revoltes importants

12.2.1. la revolta d'Espàrtac l'any 73 aC

12.2.1.1. van participar més de 10000 esclaus

12.2.2. Conspiració 24 dC al sud d'Itàlia

12.3. les penes pels esclaus revoltats era la crucifixió