Desenvolupament de l’activitat dels constructors

1. L’existència de la ciutat pressuposava:

1.1. Un grup d’homes s’havia d’especialitzar en l’extracció de la pedra en la fabricació de maons per a la construcció.

2. Als llocs on hi havia abundància de terra, es van aixecar grans edificacions, algunes de tan sòlides que encara perduren.

2.1. De vegades, aquestes quantitas de pedra havien de ser transportades des de les pedreres fins a llocs de construcció bastan o molts llunyans.

2.1.1. A Mesopotàmia, l’escassetat de pedra i de fusta va fer que es desenvolupessin les tècniques de fabricació de maons.

2.2. En un principi es feien de tova (fang mesclat amb palla i assecat al sol).

2.2.1. I més tard, es van coure per a proporcionar-los més duresa, i s’introduïen en motlles, amb la qual cosa tots adquirien la mateixa forma i volum.

2.2.1.1. Totes aquestes activitats relacionades amb la construcció van donar lloc a treballs especialitzats de picapedrers, paletes, arquitectes, etc.

2.3. Ja al Neolític s’extreien minerals i pedres de les pedreres, tant per a la construcció com per al comerç. Els exemples més destacats són els de la sal i l’obsidiana, utilitzada en la construcció de ganivets i puntes de llança.