1. PER QUÈ ES VAN TANCAR LES TERRES?
1.1. Openfield a Enclosure
2. NOUS TIPUS D'INDÚSTRIA
2.1. Mecanització i indústria fabril
2.1.1. Noves màquines
2.1.2. Sistema fàbril, nova forma d'organitzar la producció i el treball
2.1.3. Factors de producció: treball i capital (local, màquines i matèries primeres)
2.2. Indústria cotonera
2.2.1. Mecanització
2.2.2. Introducció del cotó de l'Índia (Indianes)
2.2.3. Llençadora volant (Kay, 1733)
2.2.4. Filadora Jènua. (Hargreaves, 1731)
2.2.5. Teler mecànic (Cartwright, 1786)
2.3. Indústria siderometal·lúrgica
2.3.1. Necessitat de ferro per poder fabricar (siderúrgia)
2.3.2. Mètode del carbó de coc (Darby)
2.3.3. Convertidor de Bessemer (1856). Converteix el ferro en acer.
2.3.4. Necessitat de fabricar maquinària (metal·lúrgia)
2.4. Expansió industrial
2.4.1. Inici Gran Bretanya (XVIII)
2.4.2. Expansió França i Bèlgica (inicis del XIX)
2.4.3. Alemanya (1850 aproximadament)
2.4.4. Espanya (mitjans segle XIX)
2.4.5. Més tardà a l'Europa Oriental, tret d'alguns llocs com Sant Petersburg
2.4.6. Japó i Estats Units (inicis del XIX, molt espectacular la II Revolució Industrial al segle XX)
3. UN NOU SISTEMA ECONÒMIC
3.1. Liberalisme econòmic (teoria econòmica)
3.1.1. Interès individual
3.1.2. Llei de l'oferta i la demanda
3.1.3. Lliure competència entre empreses
3.1.4. No-intervenció de l'Estat en l'economia
3.1.5. Lliure comerç entre diversos països
3.1.6. Pensadors: Adam Smith, David Ricardo, Thomas Robert Marcus
3.2. El capitalisme (sistema econòmic)
3.2.1. Propietat privada dels mitjans de procució i dels béns produïts per la burgesia
3.2.2. Treball assalariat a canvi d'un sou
3.2.3. Lliure iniciativa i no-intervenció de l'Estat
3.2.4. Crisis econòmiques periòdiques a causa dels desequilibris entre l'oferta i la demanda
4. LA SOCIETAT URBANA: BURGESOS I OBRERS
4.1. Procés d'urbanització
4.1.1. Segregació per barris, barris residencials i barris obrers
4.2. Societat industrial. Nou sistema de classes que canvia la societat estamental de l'Antic Règim
4.2.1. Burgesia
4.2.2. Proletariat
4.2.3. Clase mitjana
5. LES DONES A LA NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL
5.1. Consideració de la dona
5.2. Condició de la dona
5.3. La dona i la llar
5.4. La dona i l'educació
5.5. La dona a la indústria
6. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (segles XIX-XX)
6.1. Avenços tecnològics
6.1.1. Electricitat
6.1.1.1. telèfon
6.1.1.2. telègraf
6.1.1.3. ràdio
6.1.1.4. bombeta
6.1.1.5. fonògraf
6.1.1.6. cinematògraf
6.1.1.7. refrigerador elèctric
6.1.2. Productes nous
6.1.2.1. vidre, fibres artificias, adobts i tints químics, cautxú, explosius
6.1.3. Sectors productius nous
6.1.3.1. Siderúrgia (acer, alumini)
6.1.3.2. Construcció (ciment armat)
6.1.3.3. Conservació aliments
6.1.4. Transports
6.1.4.1. Automòbil
6.1.4.2. Aviació
6.1.5. Taylorisme (Divisió del Treball) i Fordisme (Producció en sèrie)
6.1.5.1. Taylorisme (F.W. Taylor)
6.1.5.1.1. Divisió del treball entre manual i intel·lectual.
6.1.5.1.2. Reducció del temps de Fabricació
6.1.5.1.3. Producció en massa
6.1.5.1.4. Reducció del preu de cost
6.1.5.1.5. Augment de les vendes
6.1.5.1.6. Més beneficis
6.1.5.2. Fordisme (Henry Ford)
6.1.5.2.1. Producció en sèrie (Ford T, segle XX)
6.1.5.2.2. Reducció del preu de cost
6.1.5.2.3. Augment de la productivitat
6.1.5.2.4. Augment salarial
6.1.5.2.5. Augment del poder adquisitiu
6.1.5.2.6. Crèdit
6.1.5.2.7. Consum en massa
6.1.5.2.8. Publicitat
6.1.6. La concentració industrial
6.1.6.1. Concentració vertical i horitzontal
6.1.6.2. Tipus de concentració
6.1.6.2.1. Càrtel (associació empreses similars per fixar preus i quotes de producció o per repartir-se el mercat)
6.1.6.2.2. Trust (fusió de diferents empreses per crear-ne una altra amb una administració única)
6.1.6.2.3. Hòlding (societat financera que posseeix capital en diferents empreses divesificades)
6.1.6.2.4. Monopoli (fabricant o distribuïdor que té l'exclusiva sobre un producte)