Get Started. It's Free
or sign up with your email address
Història PAU by Mind Map: Història PAU

1. Catalanisme Polític

1.1. Renaixença

1.1.1. Literària

1.1.1.1. Ús públic, cultural i literari del català

1.1.1.2. 1833 La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau

1.1.1.3. 1841 Rubió i Ors recuperar el català

1.1.1.4. 1859 Jocs Florals

1.1.2. Popular

1.1.2.1. Defensa del català que es parla

1.1.2.2. Polèmiques amb els del català culte

1.2. Federalisme

1.2.1. 1868

1.2.1.1. Moderats

1.2.1.2. Centre

1.2.1.3. Partit Republicà Federal (esquerra)

1.2.1.3.1. Medis urbans

1.2.1.3.2. Suport de

1.2.1.3.3. Fransesc Pi i Maragall

1.2.2. 1869

1.2.2.1. Pacte de tortosa

1.2.2.1.1. Volen estat federal

1.2.2.1.2. Amb la Corona d'Aragó

1.2.3. Fracàs

1.2.3.1. Pèrdua influència republicans

1.2.3.2. Fragmentació del partit

1.3. Progressista

1.3.1. 1870

1.3.1.1. Jove Catalunya

1.3.1.1.1. 1ª associació catalana

1.3.2. 1879

1.3.2.1. Almirall

1.3.2.1.1. Diari Català

1.3.3. 1880

1.3.3.1. Congrés Catalanista

1.3.3.1.1. diferents tendències polítiques

1.3.3.1.2. 1282 persones

1.3.3.1.3. Valentí Almirall President

1.3.3.1.4. Acords

1.3.4. 1881

1.3.4.1. Trenca amb Pi i Maragall

1.3.5. 1882

1.3.5.1. Centre Català

1.3.5.1.1. unir els sectors socials catalanistes

1.3.6. 1885 Memorial de Greuges

1.3.6.1. Qui?

1.3.6.1.1. Burgesia

1.3.6.1.2. Industries

1.3.6.1.3. Entitats catalanistes

1.3.6.2. Presentat a Alfons XII

1.3.6.2.1. Denuncia el centralisme

1.3.6.2.2. Dret a impulsar la vida regional

1.3.6.2.3. Proteccionisme

1.3.6.2.4. Dret civil català

1.3.6.3. Fort impacte a Madrid

1.3.7. 1886

1.3.7.1. Lo Catalanisme

1.3.7.1.1. Bases ideològiques del catalanisme progressista

1.3.8. Fracàs

1.3.8.1. Massa republicà

1.3.8.2. Poca base social

1.3.8.3. Oposició a Expo Universal Barcelona 1888

1.4. Conservador

1.4.1. 1887

1.4.1.1. La Lliga de Catalunya

1.4.1.1.1. 1888

1.4.1.1.2. 1889

1.4.2. 1891

1.4.2.1. Unió Catalanista

1.4.2.1.1. Coordinar tots els grups catalanistes comarcals

1.4.2.1.2. Objectius

1.4.2.1.3. Qui?

1.4.3. 1892

1.4.3.1. Les Bases de Manresa

1.4.3.1.1. 17 articles

1.4.3.1.2. Aprovar un programa polític

1.4.3.1.3. Posa èmfasi en el paper que Catalunya hauria de tenir en la vida política espanyola

1.4.4. 1899

1.4.4.1. Unió Regionalista

1.4.4.1.1. Tancament de caixes

1.4.4.1.2. Qui?

1.4.4.1.3. Demanava una autonomia política i administrativa per Catalunya

1.4.5. 1900

1.4.5.1. Centre Nacional Català

1.4.5.1.1. La Veu de Catalunya

1.4.5.1.2. Enric Prat de la Riba/Fransesc Cambó

1.4.5.1.3. Favorables a la intervenció del catalanisme en la política per la via electoral

1.4.6. 1901

1.4.6.1. Unió Regionalista i Centre Nacional Català s'ajunten

1.4.6.1.1. Candidatura dels quatre presidents

1.4.6.2. La Lliga Regionalista

1.4.6.2.1. La Veu de Catalunya

1.4.6.2.2. 11 regidors a BCN

1.4.6.2.3. Primera formació moderna de l'Estat espanyol

1.4.6.2.4. Partit hegemònic a Catalunya fins 1923

1.4.6.2.5. Autonomia per a Catalunya i intervenir en la política espanyola

1.4.7. 1906-09

1.4.7.1. Solidaritat Catalana

1.4.7.1.1. Coalició de tots els partits catalanistes

1.4.7.1.2. Programa polític

1.4.7.1.3. Discrepàncies ideològiques

1.4.8. 1910

1.4.8.1. Unió Federal Nacionalista Republicana

1.4.8.1.1. Partit de la descomposició de la Solidaritat Catalana

1.4.9. 1914-25

1.4.9.1. Mancomunitat de Catalunya

1.4.9.1.1. S'uneixen les províncies per una millor gestió

1.4.9.1.2. A Catalunya no aporta cap competència nova

1.4.9.1.3. Presidents

1.4.10. 1918-23

1.4.10.1. Pistolerisme

1.4.10.1.1. Conflictes armats entre obrers i sindicats lliures dels propietaris industrials

1.4.10.1.2. Vaga de la Canadenca (1919)

1.4.11. Republicanisme i obrerisme

1.4.11.1. Partit Republicà Català (1917)

1.4.11.1.1. Lluís Companys

1.4.11.2. Acció Catalana (1922)

1.4.11.2.1. Lliga Regionalsita

1.4.11.3. Estat Català (1922)

1.4.11.3.1. Fransesc Macià

1.4.11.4. Unió Socialista de Catalunya (1923)

1.4.11.4.1. PSOE

2. La 2ª República

2.1. 1930

2.1.1. Gener

2.1.1.1. Dimiteix Primo de Rivera

2.1.2. Agost

2.1.2.1. Pacte de San Sebastià

2.1.2.1.1. Opositors al sistema

2.1.2.1.2. Volen acabar amb la monarquia i instaurar sistema democràtic

2.1.2.1.3. Bases dels futurs estatuts d'autonomies

2.2. 1931

2.2.1. Republicans guanyen les eleccions

2.2.1.1. En les grans ciutats

2.2.1.2. Es proclama la 2ª República

2.2.1.3. Alfons XIII suspèn les protestats reials i s'exilia

2.2.1.4. Govern provisional

2.2.1.4.1. Amnistia els presos polítics

2.2.1.4.2. Reformes agrària i militar

2.2.1.4.3. Negociacions per les autonomies

2.2.1.4.4. Format per

2.2.1.5. Problemes

2.2.1.5.1. Conflictes per lentitut d'aplicar les reformes

2.2.1.5.2. Oposició de la burgesia i l'església

2.2.2. La Constitució del 31

2.2.2.1. Característiques

2.2.2.1.1. Caràcter democràtic i progressista

2.2.2.1.2. Possibilitat d'autonomies

2.2.2.1.3. Divisió de poders

2.2.2.1.4. Molts drets i llibertats

2.2.2.1.5. Possibilitat d'expropiació forçosa de la propietat

2.2.2.2. La dreta

2.2.2.2.1. S'oposa rotundament sobretot per

2.3. Bienni reformista (1931-33)

2.3.1. Republicans i socialistes

2.3.2. Grans reformes

2.3.2.1. Agrària

2.3.2.1.1. Lleis

2.3.2.1.2. Millores

2.3.2.1.3. IRA

2.3.2.1.4. Conseqüències socials

2.3.2.2. Religiosa

2.3.2.2.1. Limitar la influència de l'església catòlica i secularitzar la vida social i política

2.3.2.2.2. Mesures

2.3.2.2.3. Conseqüències

2.3.2.3. Militar

2.3.2.3.1. Causes

2.3.2.3.2. Mesures

2.3.2.3.3. Sanjurjada

2.3.2.3.4. UME

2.3.2.4. Territoral

2.3.2.4.1. Descentralització de l'Estat

2.3.2.4.2. Possibilitat d'Estatuts d'Autonomia

2.3.2.5. Educativa i cultural

2.3.2.5.1. Objectiu

2.3.2.5.2. Mesures

2.3.3. Problemes

2.3.3.1. Oposició de

2.3.3.1.1. Burgesia

2.3.3.1.2. Església

2.3.3.1.3. Gran part de l'exèrcit

2.3.3.2. Crítiques dels pobres

2.3.3.2.1. Lentitud de reformes

2.3.3.2.2. No anar fins al final

2.3.3.3. Fet de Casas Viejas

2.3.3.3.1. Gener 1933

2.3.3.3.2. Govern Republicà reprimeix un moviment anarquista als camps d'Andalusia on moren desenes de persones

2.3.3.3.3. Crisi de govern

2.4. Bienni conservador (1933-36)

2.4.1. Les eleccions les guanyen les forces de dretes

2.4.1.1. CEDA

2.4.2. Característiques

2.4.2.1. Lerroux nou president

2.4.2.2. Van en coalició

2.4.2.3. Paralitzen totes les reformes

2.4.3. Conseqüències

2.4.3.1. Radicalització del moviment obrer

2.4.3.1.1. Revolució social

2.4.4. 1934

2.4.4.1. CEDA exigeix a Lerroux un canvi de govern

2.4.4.1.1. Comença a formar part d'ell

2.4.5. Revolució del 1934

2.4.5.1. UGT declara una vaga general

2.4.5.1.1. El govern decreta l'estat de guerra

2.4.5.2. La revolució social a Astúries

2.4.5.2.1. Qui?

2.4.5.2.2. Organitzen columnes de miners que ocupen els pobles i casernes de la Guàrdia Civil

2.4.5.2.3. La Legión (exèrcit africà) amb Franco reprimeix el moviment amb una dura repressió

2.4.6. La crisi del Bienni Negre

2.4.6.1. Dura aplicació de les condemnes

2.4.6.2. L'esquerra s'uneix per frenar la dreta

2.4.6.2.1. Front Popular

2.4.6.3. La CEDA elabora un projecte de Constitució molt restrictiu

2.4.6.4. Lerroux perd confiança del president de la República

2.4.6.5. El Partit Radical és corrupte

2.4.6.5.1. Estraperlo

2.4.6.5.2. Afer Nombela

2.4.6.6. Allunyament entre cedistes i radicals

2.4.6.7. Alcalá Zamora convoca eleccions al 1936

2.5. El front popular

2.5.1. Eleccions de febrer del 1936

2.5.1.1. Front Popular (esquerres)

2.5.1.1.1. Republicans d'esquerres

2.5.1.1.2. Socialistes

2.5.1.1.3. Comunistes

2.5.1.1.4. Nacionalistes d'esquerra

2.5.1.2. Bloc Nacional (dretes)

2.5.1.2.1. CEDA

2.5.1.2.2. Monàrquics

2.5.1.2.3. Tradicionalistes

2.5.1.3. Guanya el Front Popular sobretot en les zones industrials i urbanes

2.5.2. El Front Popular

2.5.2.1. Azaña

2.5.2.1.1. President de la República

2.5.2.2. Casares Quiroga

2.5.2.2.1. President del govern

2.5.2.3. Mesures

2.5.2.3.1. S'amnistia els participants de la revolució del 34

2.5.2.3.2. Restableix l'autonomia catalana i el seu govern

2.5.2.3.3. Tornen les reformes del bienni reformista

2.5.2.4. Conseqüències

2.5.2.4.1. Dreta reacciona negativament

2.5.2.4.2. Les esquerres, sindicats i partits obrers

2.5.2.4.3. L'extrema dreta (Falange Española)

2.5.2.4.4. L'esquerra governant respon amb violència també

2.5.3. La preparació del cop d'Estat

2.5.3.1. Antecedents

2.5.3.1.1. Primo de Rivera

2.5.3.1.2. Sanjurjo

2.5.3.1.3. Intent de declarar l'estat de guerra per Franco i la UME

2.5.3.2. Conspiració de la UME

2.5.3.2.1. Organitzada per Mola

2.5.3.2.2. Encapçalada per Sanjurjo

2.5.3.2.3. Barcelona i Madrid

2.5.3.2.4. Exèrcit africà com a reserva

2.5.3.3. La dreta estava dividida i indecisa

2.5.3.4. Posa en marxa el cop

2.5.3.4.1. L'assassinat del monàrquic Calvo Sotelo

2.6. A Catalunya

2.6.1. 1931

2.6.1.1. Proclamació de la República Catalana

2.6.1.1.1. Fransesc Macià

2.6.1.1.2. ERC vencedor de les candidatures

2.6.1.1.3. Conflicte entre els dirigents catalans amb el govern de la República

2.6.1.1.4. Macià va fer marxa enrera i es va constituí una Generalitat provisional

2.6.2. 1932

2.6.2.1. Generalitat i estatut d'autonomia

2.6.2.1.1. Generalitat Provisional

2.6.2.1.2. Estatut de Núria

2.6.3. Discussió a les Corts Espanyoles

2.6.3.1. 3 opcions

2.6.3.1.1. autonomia moderada

2.6.3.1.2. autonomia àmplia

2.6.3.1.3. cap de les dues

2.6.3.2. Manuel Azaña

2.6.3.2.1. Ajuda a defensar la república

2.6.3.3. Text definitiu de l'Estatut de Núria

2.6.3.3.1. Regió autònoma dins l'estat espanyol

2.6.3.3.2. Català-castella llengües oficials

2.6.3.3.3. Competències retallades compartides amb l’estat central

2.6.3.3.4. Sistema de finançament autonòmic insuficient

2.6.3.4. Atribucions més importants

2.6.3.4.1. ordre públic i administració de justícia

2.6.3.4.2. competències dret civil català i règim administratiu

2.6.3.4.3. Tribunal de Cassació de Catalunya

2.6.3.5. Els conflictes entre la Generalitat i l’Estat es portaran al Tribunal de Garanties Constitucionals

2.6.4. 1932-34

2.6.4.1. Què va fer la Generalitat Republicana?

2.6.4.1.1. Camp agrícola

2.6.4.1.2. Àmbit socio-sanitari

2.6.4.1.3. Organismes de suport social

2.6.4.1.4. Àmbit de l'ensenyement i la cultura

2.6.5. 1934

2.6.5.1. Revolta de Catalunya

2.6.5.1.1. Lluís Companys proclama la República catalana

2.6.5.1.2. L'esquerra organitza una vaga

2.6.5.1.3. Repressió

2.6.5.1.4. Conseqüències del 6 d'octubre

3. La Guerra Civil (1936-39)

3.1. Del cop d'estat a la guerra civil

3.1.1. Sublevats/insurrectes

3.1.1.1. militars conservadors

3.1.1.2. alta i mitjana burgesia

3.1.1.3. església

3.1.1.4. terratinents

3.1.1.5. propietaris agraris

3.1.1.6. cedistes

3.1.1.7. monàrquics alfonsins

3.1.1.8. carlins

3.1.1.9. feixistes

3.1.1.10. catòlics

3.1.2. Lleials a la República

3.1.2.1. obrers

3.1.2.2. jornalers

3.1.2.3. socialistes

3.1.2.4. comunistes

3.1.2.5. anarquistes

3.1.2.6. petita burgesia

3.1.2.7. nacionalismes perifèrics

3.1.2.8. classes mitjanes republicanes

3.1.3. 18 juliol 1936

3.1.3.1. Franco arriba a Marroc des de Canàries

3.1.3.1.1. Controla l'exèrcit africà

3.1.3.2. Mola

3.1.3.2.1. Pamplona

3.1.3.3. Quiepo de Llano

3.1.3.3.1. Sevilla

3.1.3.4. Gaded

3.1.3.4.1. Mallorca

3.1.3.5. Cabanellas

3.1.3.5.1. Saragossa

3.1.4. Els republicans triguen a reaccionar

3.1.4.1. Azaña

3.1.4.1.1. República

3.1.4.2. Casares Quiroga

3.1.4.2.1. Govern

3.1.4.3. No van fer res

3.1.5. 19 juliol

3.1.5.1. Lliurament d'armes

3.1.5.1.1. anarquistes

3.1.5.1.2. socialistes

3.1.5.1.3. comunistes

3.1.5.2. Planten cara als colpistes

3.1.5.2.1. Exèrcit lleial

3.1.5.2.2. Guàrdia d'Assalt

3.1.6. A Catalunya

3.1.6.1. Goded

3.1.6.1.1. 18 juliol

3.1.6.1.2. 19 juliol

3.2. Conflicte Internacional

3.2.1. Gran repercussió internacional

3.2.1.1. Confrontació

3.2.1.1.1. forces democràtiques

3.2.1.1.2. règims feixistes

3.2.1.2. A favor de la República

3.2.1.2.1. democràcia progressiva mundial

3.2.1.2.2. partits obrers

3.2.1.2.3. URSS

3.2.1.3. A favor de Franco

3.2.1.3.1. forces conservadores de les democràcies

3.2.1.3.2. governs feixistes

3.2.1.3.3. catolicisme

3.2.2. Ajuda exterior

3.2.2.1. Comité de No-Intervenció

3.2.2.1.1. França

3.2.2.1.2. Gran Bretanya

3.2.2.2. República

3.2.2.2.1. Brigades Internacionals

3.2.2.2.2. URSS ajuda

3.2.2.3. Sublevats

3.2.2.3.1. Itàlia

3.2.2.3.2. Alemanya

3.2.2.3.3. Portugal

3.3. El bàndol republicà: guerra i revolució

3.3.1. Revolució social

3.3.1.1. Governs de Catalunya i Espanya

3.3.1.1.1. sense cap control de la revolució

3.3.1.2. Aixecament feixista

3.3.1.2.1. forta revolució popular

3.3.1.3. Violència extrema

3.3.1.3.1. fets delictius

3.3.2. Poder popular

3.3.2.1. Xarxa de poder popular

3.3.2.1.1. sindicats

3.3.2.1.2. partits d'esquerres

3.3.2.2. Àmbit municipal

3.3.2.2.1. Comitès locals

3.3.2.3. Catalunya

3.3.2.3.1. Poder no controlat per les institucions legítimes

3.3.3. Estat republicà

3.3.3.1. Casares Quiroga dimiteix

3.3.3.1.1. no hi ha poder real

3.3.3.2. Martínez Barrio

3.3.3.2.1. intenta negociar pau amb els rebels

3.3.3.3. José Giral

3.3.3.3.1. Dona armes a milícies i reorganitza l'exèrcit

3.3.3.3.2. No té poder real en la zona

3.3.4. Col·lectivitzacions i economia de guerra

3.3.4.1. Revolució social i política

3.3.4.1.1. CNT-FAI

3.3.4.1.2. PSOE, PCE i republicans d'esquerra

3.3.4.2. Zona republicana

3.3.4.2.1. Juntes

3.3.4.2.2. Consells

3.3.4.2.3. Comitès revolucionaris

3.3.4.3. Incontrolat i violent moviment anticlerical

3.3.4.4. Col·lectivisme

3.3.4.4.1. propietat industrial/agrària

3.3.4.4.2. Covertura legal de la República i la Generalitat

3.3.4.5. Catalunya

3.3.4.5.1. 11 agost 1936

3.3.4.5.2. octubre 1936

3.3.4.5.3. Al camp

3.3.5. Largo Caballero recompon l'estat (1936-37)

3.3.5.1. Largo Caballero

3.3.5.1.1. líder UGT

3.3.5.1.2. govern amb poder real

3.3.5.1.3. Trasllada la capital a València

3.3.5.1.4. Recupera el poder

3.3.5.1.5. Distanciament amb els comunistes

3.3.5.1.6. Discrepàncies amb els anarcosindicalistes

3.3.5.2. A Catalunya

3.3.5.2.1. Lluís Companys

3.3.5.2.2. 26 setembre 1936

3.3.5.2.3. Fets de maig del 1937

3.3.5.2.4. 3 maig 1937

3.3.5.2.5. Entrontament armat

3.3.5.2.6. Dos grans problemes

3.3.5.3. Indalecio Prieto i comunistes

3.3.5.3.1. pacten formar govern sense anarquistes

3.3.6. El govern de Negrín

3.3.6.1. Comunistes

3.3.6.1.1. exigeixen la il·legalització del POUM

3.3.6.2. Largo diu que no

3.3.6.2.1. els comunistes (amb l'URSS) forcen a Largo a dimitir

3.3.6.3. Azaña

3.3.6.3.1. encarrega a Negrín governar

3.3.6.4. El govern es centra en guanyar la guerra

3.3.6.5. A Catalunya

3.3.6.5.1. Nou Consell Executiu de la Generalitat

3.3.6.6. Novembre 1937

3.3.6.6.1. trasllat del govern de València

3.3.6.7. 1938

3.3.6.7.1. derrotes militars

3.3.6.7.2. escassetat d'aliments

3.3.6.7.3. electricitat

3.3.6.8. Intenten ressistir per si els europeus els ajuden

3.3.6.8.1. Resistir és vèncer!!

3.3.6.9. Negrín

3.3.6.9.1. Tretze Punts

3.3.6.10. Març del 1939

3.3.6.10.1. Casado i socialsites

3.4. La zona insurrecta: creació de l'estat franquista

3.4.1. Francisco Franco Generalíssim

3.4.1.1. Primer govern sublevat

3.4.1.1.1. Junta de Defensa Nacional de Burgos

3.4.1.2. Mort de Sanjurjo

3.4.1.2.1. sense cap els sublevats

3.4.1.3. Franco

3.4.1.3.1. trasllada a Salamanca el seu quarter general

3.4.1.3.2. substitueix la Junta de Defensa Nacional

3.4.2. Creació del partit únic. El govern de Burgos

3.4.2.1. Sols es toleren els partits sublevats

3.4.2.1.1. Falange Española

3.4.2.1.2. Comunión Tradicionalista

3.4.2.1.3. alguns monàrquics de la CEDA

3.4.2.2. Discuteixen entre ells

3.4.2.2.1. conflicte armat als principis de 1937

3.4.2.3. Franco

3.4.2.3.1. unifica els partits en un sol

3.4.2.3.2. es proclama cap del partit únic i de l'Estat

3.4.2.3.3. gener del 1938

3.4.2.4. Lleis que institucionalitzen el nou règim franquista

3.4.2.4.1. Fur del Treball (març de 1938)

3.4.2.4.2. Censura prèvia doble

3.4.2.4.3. Lleis favorables a l'església

3.4.2.4.4. Llei de Responsabilitats Polítiques

3.5. Les operacions militars

3.5.1. L'avenç rebel cap a Madrid (juliol-novembre 1936)

3.5.1.1. Guerra de columnes

3.5.1.1.1. Sublevats avancen des del sud cap a Madrid, s'uneixen amb les tropes del nord i ocupen Toledo

3.5.1.2. Els republicans

3.5.1.2.1. Milicians dirigits per el comandant Rojo i el general Miaja organitzen la defensa de Madrid amb èxit

3.5.2. Les batalles al voltant de Madrid (desembre 1936-març 1937)

3.5.2.1. Franco fracassa en l'atac directe

3.5.2.1.1. intenta aïllar Madrid

3.5.2.2. Els republicans aconseguiexien aturar l'ofensiva rebel

3.5.2.2.1. resisteixen a Madrid

3.5.3. L'ocupació del nord (abril-octubre 1937)

3.5.3.1. Sublevats ocupen el nord d'est a oest

3.5.3.1.1. per fer-se amb les mines i la indústria i acabar amb un front

3.5.3.1.2. tenen ajuda d'Alemanya (Legió Còndor)

3.5.3.2. Republicans intenten distraura aquesta ofensiva

3.5.3.2.1. atacant Madrid i Saragossa

3.5.3.2.2. no aconsegueixen els seus objectius

3.5.4. L'avenç rebel cap al Mediterrani (novembre 1937-juny 1938)

3.5.4.1. Republicans

3.5.4.1.1. reorganitzen l'exèrcit (general Rojo)

3.5.4.2. Franco amb Yagüe

3.5.4.2.1. inicia la campanya d'Aragó

3.5.5. La batalla de l'Ebre i l'ocupació de Catalunya (juliol 1938-febrer 1939)

3.5.5.1. Els republicans

3.5.5.1.1. llancen una ofensiva a l'Ebre desesperadament

3.5.5.2. A la Conferència de Munic

3.5.5.2.1. les democràcies europees abandonen definitivament la República

3.5.5.3. En tres mesos els sublevats

3.5.5.3.1. ocupen Catalunya

3.5.6. La fi de la guerra (març-abril 1939)

3.5.6.1. Finals de febrer

3.5.6.1.1. Anglaterra/França

3.5.6.2. Fracassen els intents de negociar pau

3.5.6.3. La guerra s'acaba l'1 d'abril del 1939

4. El franquisme. La postguerra (1939-59)

4.1. Caràcter del règim

4.1.1. Suports

4.1.1.1. Exèrcit

4.1.1.1.1. Bàsic

4.1.1.2. Partit únic

4.1.1.2.1. càrrecs principals d'administració

4.1.1.2.2. difondre el discurs oficial del règim

4.1.1.2.3. controlar mitjans de comunicació i propaganda

4.1.2. Règim

4.1.2.1. Totalitari

4.1.2.1.1. concentració dels poders en el líder i partit únic

4.1.2.2. Cabdillisme

4.1.2.2.1. Franco

4.1.2.3. Unitarista i centralista

4.1.2.3.1. ultranacionalisme espanyol acaba amb

4.1.2.4. Repressió a l'oposició

4.1.2.4.1. perseguir i eliminar a republicans

4.1.2.4.2. es prohibeixen els partits i sindicats

4.1.2.5. Control dels mitjans de comunicació

4.1.2.5.1. censura prèvia i doble

4.1.3. Organitzacions de masses

4.1.3.1. El frente de joventudes

4.1.3.1.1. adoctrinament

4.1.3.2. Sección femenina

4.1.3.2.1. sentit cristià i nacionalsindicalista

4.1.3.3. Sindicato Español Univsersitario

4.1.3.3.1. controlar els universitaris

4.1.3.4. Central Obrera Nacional Sindicalista

4.1.3.4.1. Treballadors i patrons en la mateixa organització

4.1.4. Suports socials

4.1.4.1. Suport

4.1.4.1.1. Elits econòmiques i socials

4.1.4.2. Passivitat

4.1.4.2.1. Classes mitjanes

4.1.4.3. Rebuig

4.1.4.3.1. Sectors populars

4.1.5. Famílies del règim

4.1.5.1. L'església

4.1.5.1.1. a canvi de ser l'única religió i tenir molts privilegis

4.1.5.1.2. catolicisme conservador amb nacionalisme espanyol

4.1.5.1.3. Opus Dei (1959)

4.1.5.2. L'exèrcit

4.1.5.2.1. algun problema amb monàrquics

4.1.5.3. La falange

4.1.5.3.1. grup polític

4.1.5.4. Els monàrquics

4.1.5.4.1. accepten que hi hagi monarquia fins la seva mort

4.2. Repressió

4.2.1. Posar fi a tots els moviments i ideologies republicanes

4.2.2. INSTITUCIONALITZACIÓ D'UNA REPRESSIÓ

4.2.3. Mai es volia una reconciliació

4.2.4. Lleis de repressió

4.2.4.1. Responsabilitats Polítiques (1939)

4.2.4.1.1. per acabar amb els republicans

4.2.4.2. Repressió del comunisme i la maçoneria (1940)

4.2.4.2.1. reprimir qualsevol intent d'oposició

4.2.5. 150.000 excecutats

4.2.5.1. 300.000 empresonats

4.2.5.1.1. imposant la por i el silenci

4.2.5.1.2. Enviats als Batallons de Treballadors

4.2.6. Confiscació del patrimoni de

4.2.6.1. exiliats

4.2.6.2. polítics republicans

4.2.6.3. sindicats

4.2.7. Funcionaris

4.2.7.1. s'han d'adherir al partit

4.3. Franquisme a Catalunya

4.3.1. Franquistes catalans

4.3.1.1. Majoria hostil als vencedors

4.3.1.2. Abolició de l'Estatut de Catalunya (1938)

4.3.1.3. Volien una Catalunya espanyola

4.3.1.4. Suport de

4.3.1.4.1. industrials, propietaris agraris, grans comercials i financers

4.3.1.4.2. miliància catalana a la Falange

4.3.1.5. Càrrecs de Responsabilitat

4.3.1.5.1. Màximes autoritats

4.3.1.5.2. Càrrecs menors

4.3.2. Persecució dels vençuts

4.3.2.1. 3.500 excecutats entre ells Lluís Companys, Joan Peiró (1939)

4.3.2.2. tribunals militars 78.000

4.3.2.3. exili 60.000

4.3.2.4. Depuració de treballadors de les administracions públiques i d'entitats privades

4.3.2.4.1. acomiadats funcionaris i empleats de la generalitat

4.3.2.4.2. depurar col·legis professionals i periodistes

4.3.2.4.3. confiscació de propietat

4.3.3. Repressió de la identitat catalana

4.3.3.1. Contra persones rojo-separatistes

4.3.3.2. Castellà

4.3.3.2.1. única llengua oficial

4.3.3.3. Català

4.3.3.3.1. considerat un dialecte inapropiat

4.3.3.4. Persecució de totes les manifestacions culturals catalanes

4.3.3.5. Prohibició generalitzada dels símbols de catalanitat

4.3.3.6. Provoca que

4.3.3.6.1. catalanisme = antifeixisme

4.4. Espanya 2ª GM?

4.4.1. 1ª etapa (1939-41)

4.4.1.1. Neutral

4.4.1.1.1. però ajuda d'amagat als feixistes

4.4.1.2. Franco intenta negociar l'entrada a la guerra amb Hitler

4.4.1.2.1. Hendaya

4.4.1.2.2. no accepta

4.4.2. 2ª etapa (1941-1943)

4.4.2.1. No bel·ligerant

4.4.2.1.1. ajuda a Alemanya i Itàlia

4.4.2.2. División Azul a Rússia

4.4.2.3. Franco intenta entrar en la guerra pero no es du a terme

4.4.3. 3ª etapa (1943-45)

4.4.3.1. Neutral

4.4.3.1.1. quan Alemanya i Itàlia perden

4.4.3.2. Retira la División Azul

4.4.3.3. Enuncia la teoria de les tres guerres

4.4.3.3.1. mirant d'acontentar als democràtics i evitar la invasió espanyola

4.5. La consolidació del franquisme (1939-51)

4.5.1. Canvi d'imatge

4.5.1.1. Derrota d'Alemanya 1945

4.5.1.1.1. distanciar-se del feixisme

4.5.1.2. Discurs oficial

4.5.1.2.1. règim catòlic

4.5.1.2.2. conservador

4.5.1.2.3. anticomunista

4.5.1.3. Marginació del falangisme més radical

4.5.2. Boicot internacional (1945-47)

4.5.2.1. Els aliats aïllen Espanya

4.5.2.1.1. no l'accepten a

4.5.2.1.2. petroli i productes bàsics segueixen arribant

4.5.2.2. Cost per persisitir amb el franquisme

4.5.2.2.1. Pla Marshall

4.5.2.2.2. Organització del Tractat de L'Atlàntic Nord (OTAN)

4.5.3. Guerra freda salva al franquisme

4.5.3.1. Guerra freda (1947)

4.5.3.1.1. EUA i països capitalistes

4.5.3.2. 1945-47

4.5.3.2.1. protestes contra el règim

4.5.3.3. L'autarquia no funciona

4.5.3.3.1. caiguda del consum i crisi de la indústria tèxtil

4.5.3.4. Evitar l'aïllament exterior

4.5.4. Institucionalització del règim

4.5.4.1. Leyes fundamentales

4.5.4.1.1. Fuero del trabajo (1938)

4.5.4.1.2. Ley Constitutiva de las Cortes (1942)

4.5.4.1.3. Fuero de los españoles (1945)

4.5.4.1.4. Ley del Referéndum Nacional (1945)

4.5.4.1.5. Ley de Sucesión (1947)

4.5.5. Racionament, mercat negre i estraperlo

4.5.5.1. Increment del cost de la vida

4.5.5.1.1. escassetat de productes i salaris baixos

4.5.5.2. La fam és generalitzada

4.5.5.3. Tornen malalties erradicades (tuberculosi)

4.6. Reconeixement internacional (1951-59)

4.6.1. Nacionalcatolicisme

4.6.1.1. Vagues massives

4.6.1.1.1. Vaga general de Bilbao (1948)

4.6.1.1.2. Moviment popular de Barcelona (1951)

4.6.1.2. Canvi de govern en 1951

4.6.1.2.1. Menys ministres falangistes

4.6.1.2.2. Més pes els catòlics

4.6.2. Entrada en el context internacional

4.6.2.1. Espanya és admesa en

4.6.2.1.1. 1950 FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació)

4.6.2.1.2. UNESCO (dependents de l'ONU)

4.6.2.2. 1953 nou Concordat amb la Santa Seu

4.6.2.2.1. catòlica com a religió oficial

4.6.2.2.2. privilegis per a l'església

4.6.2.2.3. obligatorietat de l'ensenyament religiós

4.6.2.2.4. a canvi de reconeixer el govern de Franco

4.6.2.2.5. Franco pot proposar bisbes

4.6.2.3. 1953 acord amb EUA

4.6.2.3.1. bases militars a EUA

4.6.2.3.2. ajuda econòmica i militar

4.6.2.4. 1955 entra a l'ONU

4.6.3. Reorientació econòmica

4.6.3.1. Dificultats econòmiques continuen

4.6.3.1.1. noves protestes d'obrers (1956-58)

4.6.3.2. Franco canvia novament el govern en 1957

4.6.3.2.1. Opus Dei

4.7. L'adoctrinament de la societat

4.7.1. Sense llibertats republicanes

4.7.1.1. control social i ideològic

4.7.1.1.1. amenaça de la presó i afusellament

4.7.2. Èxode urbà

4.7.2.1. per la fam

4.7.3. Dona a l'àmbit domèstic

4.7.4. Adoctrinament polític i religiós

4.7.5. Caràcter públic de la religió catòlica

4.7.6. Moral cristiana tradicional

4.7.7. Es prohibeix el matrimoni civil i el divorci

4.7.7.1. també l'homosexualitat

4.8. Oposició exterior

4.8.1. L'exili exterior

4.8.1.1. 400.000 republicans van fugir d'Espanya

4.8.1.1.1. 300.000 van tornar per la promesa de no repressàlies

4.8.1.2. Majoria d'exiliats

4.8.1.2.1. professionals qualificats

4.8.1.2.2. polítics

4.8.1.2.3. artistes i intel·lectuals

4.9. La resistència a l'interior

4.9.1. Del desmantellament a la clandestinitat

4.9.1.1. Desmantellació dels partits i sindicats opositors

4.9.1.2. Reconstrucció lenta i clandestina

4.9.1.2.1. destaquen

4.9.2. L'activitat guerrillera: els maquis

4.9.2.1. Objectiu

4.9.2.1.1. desastabilitzar el franquisme i provocar l'entrada de les tropes aliades per derrocar el règim de Franco

4.9.2.2. Acció més important

4.9.2.2.1. Invasió de la Vall d'Aran (1944)

4.9.2.3. 1948

4.9.2.3.1. anarquistes i comunistes abandonen la lluita armada

4.9.2.4. Dura repressió

4.9.2.4.1. 3.000 guerrillers morts

4.9.2.4.2. 20.000 detinguts

4.9.3. L'evolució de l'oposició

4.9.3.1. 1939-44

4.9.3.1.1. poca resistència interior

4.9.3.2. 1944-47

4.9.3.2.1. augmenta el nombre de guerrilers

4.9.3.3. 1948-51

4.9.3.3.1. és liquidada quasi totalment

5. El franquisme. El creixement econòmic i immobilisme polític (1959-75)

5.1. Liberalització econòmica i plans de desenvoupament econòmic

5.1.1. 1957

5.1.1.1. economia col·lapsa

5.1.2. 1959-73

5.1.2.1. gran creixement

5.1.2.1.1. obertura a Europa

5.1.2.1.2. pròpies mesures dels tecnòcrates

5.1.2.2. claus

5.1.2.2.1. obertura de l'economia a l'exterior

5.1.2.2.2. disponibilitat de mà d'obra en la indústria i els serveis

5.1.2.2.3. creixement del turisme i les remeses divises

5.1.3. El gir de l'economia espanyola PLAN DE ESTABILIZACIÓN

5.1.3.1. Dificultats econòmiques

5.1.3.1.1. esgotament de les reserves del banc d'espanya

5.1.3.1.2. augment de la inflació

5.1.3.1.3. forts dèficits pressupostaris

5.1.3.1.4. pressió dels organismes internacionals

5.1.3.1.5. augment de les protestes socials

5.1.3.1.6. necessitat d'unirese al creixement econòmic europeu

5.1.3.2. Esgotament de l'autarquia

5.1.3.2.1. ajuda a organismes internacionals

5.1.4. 1957 al govern

5.1.4.1. tecnòcrates i Opus Dei

5.1.5. Pla d'estabilització (1959)

5.1.5.1. Eixos d'actuació

5.1.5.1.1. estabilitzar l'economia

5.1.5.1.2. liberalitzar l'economia interior

5.1.5.1.3. liberalitzar el comerç exterior

5.1.5.2. A canvi

5.1.5.2.1. Espanya rep ajudes de l'exterior

5.1.5.2.2. S'incorpora als mercats internacionals

5.1.6. L'hora dels tecnòcrates

5.1.6.1. 1957

5.1.6.1.1. nova generació de polítics vinculats a l'Opus Dei

5.1.6.2. Tecnòcrates

5.1.6.2.1. volien fer reformes administratives per manetnir el franquisme

5.1.7. Els plans de desenvolupament PLANES DE DESARROLLO

5.1.7.1. Plans de Desenvolupament Econòmic i Social

5.1.7.1.1. Tres plans quadrienals

5.1.7.1.2. Aspectes més importants

5.1.7.1.3. Valoració

5.1.8. El paper de l'Estat

5.1.8.1. Proposta tecnòcrates

5.1.8.1.1. funcionament de les administracions públiques

5.1.8.2. Reforma fiscal

5.1.8.2.1. insuficient

5.1.8.2.2. Hisenda

5.1.8.3. Prioritats econòmiques del govern

5.1.8.3.1. serveis socials/infraestructures

5.1.8.3.2. defensa i governació

5.2. Els anys del creixement econòmic

5.2.1. El protagonisme de la indústria

5.2.1.1. 1959-73

5.2.1.1.1. modernització econòmica

5.2.1.2. Creix molt el PIB

5.2.1.3. Causes del creixement industrial

5.2.1.3.1. liberalització

5.2.1.3.2. augment de la productivtat i a preus baixos

5.2.1.3.3. augmenten molt les exportacions industrials

5.2.1.4. Sectors industrials més importants seran

5.2.1.4.1. química

5.2.1.4.2. energia

5.2.1.4.3. siderúrgia

5.2.1.4.4. construcció naval

5.2.1.4.5. automòbil

5.2.2. Reconversió de l'agricultura tradicional

5.2.2.1. Cada vegada és menor el pes de la producció agrària

5.2.2.2. Igual que la població agraria

5.2.2.3. Èxode rural

5.2.3. Progrés del sector terciari

5.2.3.1. Causes

5.2.3.1.1. procés intens d'urbanització

5.2.3.1.2. augment del comerç

5.2.3.1.3. millora dels mitjans de transport i de comunicació

5.2.3.1.4. boom del turisme

5.2.3.2. Creixement econòmic espanyol

5.2.3.2.1. depèn de l'exterior

5.2.4. Les limitacions de l'economia espanyola

5.2.4.1. Menor consum

5.2.4.2. Forta inflació

5.2.4.2.1. causa d'una oferta insuficient de productes agraris

5.2.4.3. Poca creació d'ocupació

5.2.4.3.1. mecanització industrial

5.2.4.3.2. reducció de l'ocupació agrària

5.2.4.4. Avenç limitat de les indústries tecnològiques des de 1966

5.2.4.4.1. pèrdua de competitivitat

5.2.4.4.2. dependència de la tecnologia estrangera

5.2.4.5. Sistema financer limitat per la falta de competència entre els bancs

5.2.4.6. Diferències regionals

5.2.4.6.1. Creixen

5.2.4.6.2. Perden

5.2.4.7. Economia amb bases febles

5.3. Creixement demogràfic i canvi social

5.3.1. L'augment de la població

5.3.1.1. Baby boom

5.3.1.1.1. 30,4 milions (1960)

5.3.1.2. Causes

5.3.1.2.1. natalitat elevada

5.3.1.2.2. descens de la mortalitat

5.3.1.2.3. augment de l'esperança de vida

5.3.2. Moviment migratoris

5.3.2.1. Molts emigren a l'estranger

5.3.2.2. Entrre 1962-1973 1.300.000 espanyols emigren

5.3.2.2.1. França

5.3.2.2.2. Alemanya

5.3.2.2.3. Suïssa

5.4. La modernització de la societat

5.4.1. Canvien les pautes culturals i socials

5.4.1.1. nova societat de classes mitjanes

5.4.1.2. proletariat industrial

5.4.2. Disminueix l'anafabetisme

5.4.2.1. classes mitjanes a la universitat

5.4.3. Major importància de la universitat

5.4.4. Canvis en la familia

5.4.4.1. familia nuclear

5.4.5. Societat de consum

5.4.5.1. progrés material

5.4.5.2. canvi en les mentalitats

5.4.6. Franquisme s'afableix ideològicament parlant

5.5. La persistència del règim: reformisme polític sense llibertats

5.5.1. El govern dels tecnòcrates: reformisme limitat

5.5.1.1. Tecnòcrates de l'Opus Dei

5.5.1.1.1. canvien la política econòmica

5.5.1.1.2. no canvien les característiques dictatorials

5.5.1.2. Modernització de les institucions

5.5.1.2.1. continuitat del règim

5.5.1.3. Augmenten les tensions entre

5.5.1.3.1. falangistes

5.5.1.3.2. tecnòcrates

5.5.1.4. 1957-74 tecnòcrates controlaran

5.5.1.4.1. economia

5.5.1.4.2. educació

5.5.1.4.3. informació

5.5.1.4.4. justícia

5.5.2. Les reformes institucionals i legislatives

5.5.2.1. Tribunal d'Ordre Públic (1963)

5.5.2.1.1. Jutjar delictes polítics

5.5.2.2. Llei de Premsa de Fraga (1966)

5.5.2.2.1. Supressió de la censura prèvia

5.5.2.3. Llei de Bases Seguretat Social (1967)

5.5.2.3.1. ampliar la cobertura social

5.5.2.4. Llei Orgànica de l'Estat (1967)

5.5.2.4.1. recapitular totes les lleis fonamentals amb poques novetats

5.5.2.4.2. separació del cap d'esstat

5.5.2.4.3. president del govern (Carrero)

5.5.2.5. Llei de Llibertat Religiosa (1967)

5.5.2.5.1. Llibertat de pràctica religiosa

5.5.2.6. Successió

5.5.2.6.1. Franco

5.5.2.7. Llei d'Educació (1970)

5.5.2.7.1. Obrir el sistema socialment a tots

5.5.2.7.2. Adaptar-lo a noves necessitats

5.5.3. Tensions entre l'immobilisme i els oberturistes

5.5.3.1. Algunes lleis provoquen discrepàncies

5.5.3.1.1. Llei de Bases de la Seguretat Social

5.5.3.1.2. Llei sindical

5.5.3.2. Cas Matesa (1969)

5.5.3.2.1. corrupció dels tecnòcrates

5.5.3.3. S'imposa el govern Monocolor (1969)

5.5.4. Crisi i renovació de l'església

5.5.4.1. Protestes

5.5.4.1.1. part de l'església contra Franco

5.6. La reorganització de l'antifranquisme

5.6.1. Moviments socials d'oposició (I)

5.6.1.1. Comissions Obreres

5.6.1.1.1. sindicat comunista clandestí

5.6.1.2. Altres sindicats clandestins

5.6.1.2.1. UGT

5.6.1.2.2. USO (Unió Sindical Obrera)

5.6.1.2.3. HOAC

5.6.2. Els moviments socials d'oposició (II)

5.6.2.1. Oposició dins de la església catòlica

5.6.2.1.1. església catalana i basca

5.6.2.1.2. organitzacions obreres catòliques

5.6.2.1.3. capellans

5.6.2.1.4. antifranquistes

5.6.2.1.5. església de base

5.6.2.2. Arriben a l'exèrcit

5.6.2.2.1. UMD (Unión Militar Democràtica) clandestina

5.6.3. Oposició política (I)

5.6.3.1. Anys 60

5.6.3.1.1. oposició política interior i a l'exili al règim franquista

5.6.3.2. PCE i PSOE

5.6.3.2.1. exili

5.6.3.3. PSOE amb UGT

5.6.3.3.1. Congrés de Suresnes (1973)

5.6.3.4. A l'esquerra del PCE

5.6.3.4.1. radicals

5.7. Llibertat, amnistia i l'Estatut d'autonomia

5.7.1. Acció reivindicativa dels treballadors

5.7.1.1. vagues constants

5.7.1.1.1. metall

5.7.1.1.2. tèxtil

5.7.1.1.3. banca

5.7.1.1.4. sanitat

5.7.1.1.5. construcció

5.7.1.1.6. ensenyament

5.7.1.2. vagues d'abast comarcal

5.7.2. Reivindicacions a les Universitats

5.7.2.1. Mobilitzacions d'estudiants i professors

5.7.2.1.1. Manifest de Bellaterra 1975

5.7.3. Moviment veïnal

5.7.3.1. denúncia de la deficiència den els serveis públics

5.7.3.2. denúnica de la complicitat de les autoritsats publiques

5.7.3.2.1. operacions urbanístiques especulatives

5.7.4. Al camp

5.7.4.1. 1974

5.7.4.1.1. Unió de Pagesos

5.7.5. OPOSICIÓ MÉS FORTA A CATALUNYA

5.7.5.1. <<Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia>>

5.7.6. Oposició política (II)

5.7.6.1. Es recomposen els partits nacionalistes catalans

5.7.6.1.1. ERC

5.7.6.1.2. de dretes

5.8. La crisi de la dictadura (1973-75)

5.8.1. Assassinat de Carrero Blanco

5.8.1.1. ETA 20 desembre 1973

5.8.2. Arias Navarro

5.8.2.1. 1974

5.8.2.1.1. cau en mans dels immobilistes

5.8.3. L'oposició s'organitza millor

5.8.3.1. Assamblea de Catalunya

5.8.3.2. Junta Democrática

5.8.3.3. Plataforma de Convergéncia Democrática

5.8.4. Tensions entre l'immoblisme i els oberturistes

5.8.4.1. Problema del Sàhara

5.8.4.1.1. Front Polisari demana la independència del Sàhara

5.8.4.1.2. Marroc

5.8.5. La mort de Franco: la fi de la dictadura

5.8.5.1. Mor el 20 de novembre de 1975