1. L’equipament bàsic d’un sistema de teleassistència domiciliària
1.1. Els equips de teleassistència disposen de dos elements fonamentals:
1.1.1. Terminal domiciliaria
1.1.2. Unitat de control remot (UCR)
1.2. Funcions
1.2.1. Assegurar en tot moment la possibilitat de comunicar-se amb el centre d’atenció en cas que fos necessari
1.2.2. Recollir tota la informació que faci falta per indicar el funcionament correcte de l’equip
1.2.3. Advertir, tant al centre d’atenció com a persona usuària de possibles anomalies
1.3. Terminal domiciliari de teleassistència
1.3.1. Es un dispositiu tecnològic accessible que permet la comunicació bidireccional entre la persona usuària i el centre d’ atencio
1.3.2. Normativa relacionada amb l’equipament de teleassistència
1.3.2.1. Han de complir una sèrie de normatives vigents
1.3.2.1.1. Alguns son
1.3.3. Catacterisitiques de disseny i funcionament
1.3.3.1. Orientades a aconseguir que l’ús del dispositiu sigui fàcil i còmode
1.3.3.1.1. Disseny simple, accessible i fàcil de comprendre i manejar
1.3.3.1.2. Ha de disposar d’un botó ben diferenciat
1.3.3.1.3. No poden restringir-se
1.3.3.1.4. Disposar de la funció de mans lliures
1.3.3.1.5. Portar integrats un altaveu i un micròfon per garantí una comunicació en mode de mans lliures
1.3.3.1.6. Volum del so el terminal ha de ser regulable
1.3.3.1.7. Ha de disposar d’un botó d’encesa/apagada
1.3.3.1.8. Incorporar una bateria recàrregable i amb autonomia
1.3.4. Característiques de programació
1.3.4.1. La introducció dels paramentres de configuració necessaris perquè funcioni correctament
1.3.4.2. Tots disposen de paràmetres per a la configuració d’avísos tant visuals com acústics
1.3.4.2.1. Avisos tècnics
1.3.4.2.2. Avis per detecció d’inactivitat
1.3.4.2.3. Avis per activació del botó del terminal
1.3.4.2.4. Avis per activació de sistemes perifèrics
1.3.4.2.5. Avis per activació de sistemes complementaris del terminal, etc.
1.3.5. Característiques de seguretat
1.3.5.1. Permeten que el terminal es comporti de forma fiable, garanteix la possibilitat de comunicació amb el centre d’atenció en tot moment i de forma ininterrompuda
1.3.5.1.1. Característiques son
1.4. Unitats de control remot
1.4.1. Dispositiu petit i lleuger, que s’activa per pulsació perquè llanci, via ràdio, una alarma cap al terminal. Ho ha de portar sempre a damunt
1.4.2. Mes habitual
1.4.2.1. Penjada del coll amb un cordó com si fos un collaret
1.4.2.2. A la munyeca a com un rellotge
1.4.2.3. Agafada amb una pinça, a manera de fermall
1.4.3. Una sèrie de característiques
1.4.3.1. Son accessibles i fàcils d’identificar i portar, perquè pesen poc i tenen un volum reduït
1.4.3.2. Es poden banyar, compten amb sistema hermètic que impedeix que hi entri l’aigua
1.4.3.3. Disposen d’un botó d’activació del sistema facilment reconeixible
1.4.3.4. Disposen d’un radi d’acció suficient per tal de garantir una cobertura adequada
1.4.3.5. Equipades amb bateries de llarga durada
1.4.3.6. L’accessori de coll incorpora un mecanisme e seguretat enfront de les tensions mecàniques
2. Sistemes de comunicació entre el terminal i el ventre d’atenció
2.1. Els protocols de comunicació
2.1.1. Es poden comunicar través d’un mateix idioma o un mateix llenguatge, també s’ha de disposar d’una mateixa senyalització o protocol de comunicació
2.1.1.1. Que es un protocol de comunicació ?
2.1.1.1.1. Son les regles per a la transmissió i recepció de missatges de manera eficaç i fiable
2.1.1.2. Tipus de protocols
2.1.1.2.1. D’acord amb la disponibilitat a l’hora de fer-lo servir, un protocol pot ser
2.2. Comunicació a través de línia fixa
2.2.1. A través de la xarxa Telefónica bàsica (XTB)
2.2.2. Alguns terminals encara utilitzen la línia de telèfon del domicili
2.2.3. Avui en dia de cada vegada s’utilitza menys perquè
2.2.3.1. La falta d’infraestructures per donar resposta en alguns llocs com certes zones rurals
2.2.3.2. Proliferació de companyies de telèfon que operen amb línies digitals
2.3. Comunicació a través de línia GSM
2.3.1. GSM (global system for mobile communications), s’utilitza per transmissió mòbil de veu i dades, es la manera que tenim de comunicar-nos a través de telèfons mòbils
2.3.2. Aquests avantatges son
2.3.2.1. Pot instal·lar-se de manera autònoms, independentment que existeixen línies fixes de telèfon o no
2.3.2.2. En cas que la persona usuària canvï de domicili o es translladi temporalment, podrà moure el terminal GSM de manera ràpida
2.3.2.3. Compten amb components més avançats que permet connectivitat alternatives, de manera que poden comportar-se de forma híbrida
2.3.2.4. Models mès avançats permeten la comunicació remota
2.4. Comunicació a través de línies IP
2.4.1. Cada vegada més presents en els serveis de teleassistència domiciliària
3. Teleassistència avançada
3.1. Permet donar resposta a l’aparició de noves necessitats en els diferents col·lectius, nous models de teleassistència avançada
3.1.1. Segons les seves característiques, podem agrupar-los en
3.1.1.1. Complements tecnològics
3.1.1.2. Dispositius de teleassistència
3.1.1.3. Dispositius per al servei de tele localització
3.2. Complements tecnològics
3.2.1. Dispositius instal·lats a l’habitatge amb el termini domiciliari, dissenyats per alertar de diferents eventualitats i afavorir la seguretat
3.2.1.1. Ampli ventall de complements tecnològics
3.2.1.1.1. Donar seguretat, oferint una resposta ràpida
3.2.1.1.2. Fomentar i reforçar l’autonomia, minoritzen determinades activitats i cobreixen possibles eventualitats
3.2.1.2. Complements tecnològics
3.2.1.2.1. Detector de fum
3.2.1.2.2. Detector de gas
3.2.1.2.3. Detector de moviment/inactivitat
3.2.1.2.4. Dispensador de medicació
3.2.1.2.5. Detector de caigudes
3.3. Teleassistència mòbil
3.3.1. Utilitzacion d’un terminal mòbil per satisfer les necessitats de teleassistència de la persona usuària, tant si es troba dins com fora del domicili
3.3.2. Comparteix els objectius i característiques
3.3.2.1. Proporciona cobertura en qualsevol ubicació
3.3.2.2. Permet la localització geogràfica de la persona usuària
3.3.2.3. Facilita el suport immediat a traves de la telefonia
3.3.2.4. Fa possible la mobilització dels recursos propis de la persona usuària
3.3.2.5. S’utilitza com a enllaç entre la persona usuària i l’entorn sociofamiliar
3.3.3. Tecnològics que fan possible la teleassistència mòbil
3.3.3.1. La localització es pot dur a terme
3.3.3.1.1. Mitjançant el posicionament per GPS
3.3.3.1.2. Mitjançant el posicionament per LBS
3.3.3.2. Podem trobar funcions similars entre
3.3.3.2.1. Telèfons mòbils amb funcions adaptades per ser utilitzats en el servei de teleassistència
3.3.3.2.2. Dispositius específics
3.3.4. Característiques de la teleassistència mobil
3.3.4.1. Característiques bàsiques de les quals ha de disposar un terminal
3.3.4.1.1. Botó de trucada, botó d’alarma clarament diferenciats de la resta
3.3.4.1.2. Indicador de cobertura i bateria
3.3.4.1.3. Disseny simple i discret, simplicitat per al cas de la gent gran i la discreció
3.3.4.1.4. Funcions des habilitades, terminal desenvolupat a partir d’un telèfon mòbil
3.3.5. Dispositius per a víctimes de violència de gènere
3.3.5.1. Una de les més utilitzades son les Polseres contra el maltractament, que disposen de GPS que adverteix a la usuària de la presencia del maltractador
4. Sistemes de telelocalització
4.1. Proporcionen informació precisa sobre la ubicació i els moviments d’una persona
4.1.1. Especialment orientats a persones amb deterioracions cognitiva lleu, es compon en
4.1.1.1. Dispositiu discret
4.1.1.2. Programa d’Alertes
4.2. Diferències
4.2.1. Teleasistencia mobil
4.2.1.1. Dirigit a persones usuries amb autonomia suficient per manejar el dispositiu
4.2.1.2. persona usuaria és la que activa voluntariament el dispositiu
4.2.1.3. Mateixa persona s'encarrega del manteniment del dispositiu
4.2.2. Telelocalització
4.3. Funcionament d’un sistema de telelocalització
4.3.1. No requereix intervenció de persona usuària, sinó que es pot gestionar des del centre d’atenció de forma remota
4.4. L’activació del dispositiu
4.4.1. Alarma per sortida de la zona segura, si surt de l’àrea establerta el dispositiu llançarà una alarma al centre d’atenció
4.4.2. Alarma per entrada en zona perillosa, dispositiu enviarà una alarma el centre d’atenció quan entre en àrees definides
4.4.3. Alarma per acceleració, avis generat qual la persona aconsegueix una velocista superior a la considerada
4.4.4. Alarma per pulsació de la persona usuària, avis voluntari de la persona usuària quan se sent des ubicada i no sap
5. Noves tecnològics aplicades a la teleassistència
5.1. Teleassistència per a persones sordes. El sistema Telpes
5.1.1. Va dirigit a tres tipus de perfils diferents
5.1.1.1. Persona sorda signant, es pot comunicar mitjançant llengua de signes, en aquest cas la persona usuària serà atesa per un operador altra es de vídeo trucada
5.1.1.2. Persona no signant
5.1.1.2.1. Sap llegir i escriure
5.1.1.2.2. No sap llegir ni escriure
5.1.2. Es van poder beneficiar en
5.1.2.1. Seguretat i autonomia
5.1.2.2. Sociabilitat
5.2. El funcionament del sistema Telpes
5.2.1. Es va requerir
5.2.1.1. Equip de teleassistència domiciliària convencions,
5.2.1.2. Dispositiu d’avis
5.2.1.3. Sistema de vídeo atenció
5.2.2. El funcionament general es el següent
5.2.2.1. Persona usuària pren el botó
5.2.2.2. Trucada rebuda, aleshores l’operador retorna la trucada però ho fa al telèfon adaptat de la persona sorda
5.2.2.3. Recepció de trucada activa els dispositius lluminos
5.2.2.4. Persona usuària despenja i estableix comunicació