Tècniques de modificació de conducta
Esquema sobre les tecniques de modificació de conducta.
1. 1. Tècniques per incrementar o perfeccionar conductes
1.1. Reforç positiu:
1.1.1. Aplicació d’una conseqüència agradable després de la conducta desitjada.
1.1.2. Tipus:
1.1.2.1. Reforços socials, materials, basats en activitats, i bescanviables.
1.1.3. Consideracions:
1.1.3.1. -Triar reforç adequat segons la persona. -Aplicar-lo immediatament després de la conducta.
1.1.4. Fases:
1.1.4.1. 1. Reforç continu (pot causar saciació o dificultats de generalització). 2. Reforç intermitent. 3. Esvaïment progressiu.
1.2. Reforç negatiu:
1.2.1. Retirada d’un estímul desagradable després de la conducta desitjada.
1.2.2. Aplicació:
1.2.2.1. Inicialment contínua, després intermitent, fins a la retirada progressiva.
2. 2. Tècniques per adquirir noves conductes
2.1. Modelatge:
2.1.1. Aprenentatge per observació i imitació d’un model.
2.1.2. Ús:
2.1.2.1. Adquirir noves conductes, perfeccionar existents o eliminar inadequades.
2.1.3. Claus:
2.1.3.1. El model ha de ser clar, creïble i influent.
2.1.4. Es poden utilitzar instigadors i retirar-los quan la conducta s’internalitzi.
2.2. Modelat:
2.2.1. Reforçar conductes aproximades fins assolir la conducta objectiu (aproximacions successives).
2.2.2. Ús:
2.2.2.1. Rehabilitació motora, educació especial.
2.2.3. Complementat amb reforços, models o guies físiques.
2.3. Encadenament:
2.3.1. Desenvolupament d’una conducta complexa a partir de passos senzills.
2.3.2. Passos:
2.3.2.1. 1. Especificar conducta final i subconductes. 2. Seqüenciar instruccions. 3. Entrenar subconductes. 4. Encadenar seqüencialment.
2.3.3. Ús:
2.3.3.1. Desenvolupament d’habilitats d’autonomia personal.
2.3.4. Es pot complementar amb altres tècniques.
3. 3. Tècniques per reduir o eliminar conductes
3.1. Càstig positiu:
3.1.1. Aplicació d’una conseqüència aversiva (ex. reprimenda).
3.1.2. Només en situacions greus; ús prolongat és contraproduent.
3.2. Càstig negatiu (cost de resposta):
3.2.1. Retirada d’un reforç positiu després d’una conducta inadequada.
3.2.2. Exemples:
3.2.2.1. Privació d’activitats, elogis, aliments preferits o relacions socials.
3.3. Extinció:
3.3.1. Ignorar la conducta indesitjada fins que desaparegui.
3.3.2. Consideracions:
3.3.2.1. -Aplicació contínua i consistent. -Funciona millor combinada amb reforç d’alternatives.
3.4. Temps fora:
3.4.1. Retirada d’accés al reforç.
3.4.2. Tipus:
3.4.2.1. Temps fora d’activitat o de lloc.
3.4.3. Útil quan l’extinció no és suficient.
3.5. Reforç de conductes incompatibles:
3.5.1. Administració de reforços a conductes incompatibles amb la no desitjada.
3.5.2. Passos:
3.5.2.1. 1. Seleccionar conducta a eliminar. 2. Triar conducta incompatible. 3. Seleccionar reforços per la conducta incompatible. 4. Aplicar reforços i ignorar la conducta inadequada.
3.6. Sobrecorrecció:
3.6.1. Corregir els efectes de la conducta inadequada i promoure una conducta alternativa.
3.6.2. Procediments:
3.6.2.1. Restitució: Reparar els efectes negatius de la conducta.
3.6.2.2. Pràctica positiva: Repetir de manera intencionada la conducta desitjada.
3.6.3. Ús:
3.6.3.1. Actes agressius, enrabiades, males maneres, incontinència, etc.
4. 4. Tècniques de control de conductes
4.1. Economia de fitxes:
4.1.1. Sistema de reforç amb fitxes bescanviables per premis.
4.1.2. Requisits previs:
4.1.2.1. -Definir conductes que guanyen/perden fitxes. -Establir el valor de cada fitxa i recompenses associades. -Consideracions d’aplicació: -Comptabilitat diària de fitxes.
4.1.3. Fases:
4.1.3.1. reforç continu inicial → reforç intermitent → espaiar reforços amb el temps.
4.1.4. Flexibilitat amb càstigs per evitar desmotivació.
4.2. Contracte de conducta:
4.2.1. Acord escrit que regula actuacions i conseqüències per la persona usuària.
4.2.2. Principis:
4.2.2.1. Basat en reforç positiu i càstig negatiu.
4.2.3. Es pot utilitzar com a complement de l’economia de fitxes.