1. Època de canvis/Etapa de transició
1.1. Canvien les formes assentades de la societat medieval i les primeres transformacions polítiques, socials i de pensament de l'època moderna
1.2. Demografía
1.2.1. A la corona d'Aragó males collites. (Pesta negra)
1.3. Socials i econòmics
1.3.1. Substitució del feudalisme per la burgesia
1.3.1.1. Es consolida l'hegemonia de l'economia i la societat de la classe Burgesa i les ciutats
1.3.1.2. Els nuclis de producció literària perden importància (Nobles/Reis)
1.4. Ideològics
1.4.1. Antropocentrisme
1.4.1.1. L'ésser humà esdevé el centre de totes les coses
1.4.2. Les ciutats guanyen importància
1.4.2.1. Nou escenari
1.5. Religió
1.5.1. S'abandona el teocentrisme. Comença una desigualtat entre religió i filosofia
1.6. Monarquia
1.6.1. Evolucionen cap a unes monarquies absolutes, que aspiren a construirimperis colonial
1.7. Humanisme
1.7.1. Ressorgeix un nou sistema de valors i referents culturals, basat en la racionalitat i relectura de clàssics
1.8. Impremta
1.8.1. Difusió de creixement de la lectura i l'escriptura privades
1.9. Universitats
1.9.1. Creació de les universitats i centres d'estudi laics. Augmenta la demanda d'informació especialitzada per part de lectors de la classe benestant
1.10. Cancelleria reial
1.10.1. Organisme burocràtic que redacta tots els documents oficials de la CA i actua com a òrgan que uniformitza la llengua de la documentació escrita de tots els territoris de parla catalana
2. HUMANISME
2.1. És un moviment cultural nascut a Itàlia al s.(XIV) i que serà la base del Renaixement. Mira cap a l'antiguitat per redescobrir valors ètics i estilístics i denota un canvi de sensibilitat i una visió de la humanitat
2.2. A partir del s.(XIII)
2.2.1. Les ciutats i la burgesia
2.2.1.1. Consolida el seu protagonisme (Expansió de la vida urbana)
2.2.1.1.1. Noves necessitats fan necessària la renovació del llenguatge per tal que sigui més útil i més adequat
2.2.2. La cort i l'església necessiten professionals especialitzades
2.2.2.1. Creació de centres de formació com les UNIVERSITATS i les escoles d'ordres medicants (comunitats religioses de predicadors)
2.2.2.1.1. En aquest context neix l'humanisme
2.3. CANCELLERIA REIAL
2.3.1. Organisme burocràtic (dirigit per un cavaller o un alt funcionari
2.3.1.1. Redacta tots els documents oficials de la reialesa
2.3.1.1.1. La prosa de la cavalleria (model expressiu i unificat, adaptat i difós pels escriptors catalans des del final del s.(XIV)
2.3.2. Esdevé un focus cultural (a partir del 1373) quan s'apleguen un grup de copistes per a la transcripció
2.3.3. UNIFORMITAT LINGÜÍSTICA de la llengua catalana escrita (llengua estàndard)
2.3.3.1. Elements innovadors propis de la nova mentalitat (intenció crítica, racionalisme, to satíric i burlesc i influència dels autors italians contemporanis
2.4. POESIA CORTESANA
2.4.1. Conreu poesia
2.4.1.1. Sinònim de bona educació i elegància. (Valor social)
2.4.2. Trobadors de famílies nobles
2.4.2.1. Andreu Febrer/Jordi de St.Jordi
2.4.2.1.1. Conrear la lírica trobadoresca i reben influència de la poesia francesa i italiana (Dante i dolce stil novo)
2.4.3. AUSIAS MARCH
2.4.3.1. Atmosfera d'inseguretat i desconfiança que proporcionarà l'aparició d'un nou sistema de valors que donarà par a l'Emoderna
2.4.3.1.1. Emoderna: Nova concepció del món
2.4.3.2. Tradició trobadoresca Idealització de la damacom un àngel. (DONNA ANGELICATA) tópic literari de la trobadoresca
2.4.3.3. Vida
2.4.3.3.1. (Gandia 1400 - València 1459) Armat cavaller, van intervenir en campanyes militars del rei Alfons III, el Magnànim, el namena. Falconer reial
2.4.3.4. Casament Isabel Martorell. X Fills Casament Joana Escana 5 Fills
2.4.3.5. OBRA
2.4.3.5.1. 128 obres agrupades segons temàtica
2.4.3.5.2. CARACTERÍSTIQUES
2.4.4. BERNAT METGE
2.4.4.1. Funcionari de la cancelleria, amb el càrrec de secretari reial del rei Joan I
2.4.4.2. Personatge influent en la cort dels reis catalans de la segona meitat del S.(XIV). Autor de
2.4.4.2.1. Fortuna i Prudència Lo Somni
2.4.4.3. Intenció política a la seva obra
2.4.4.4. Lo Somni
2.4.4.4.1. La gran obra de l'humanisme català
2.4.4.4.2. Escrita en primera persona
2.4.4.4.3. Narra una nit d'estada a la presó dels protagonistes, en la qual se li apareix JOAN I, recentment mort, acompanyat d'Orfeu ( la davallada dels inferns) i Tirèssies (endeví cec de Tebes). Joan I li comunica que serà salvat per Martí l'Humà
2.4.4.4.4. Intenció política de justificar-se
2.4.4.4.5. Argument/Estructura
2.5. NARRATIVA CAVALLERESCA
2.5.1. La novel·la de cavalleries gènere per excel·lencia de l'EM
2.5.2. ORDRES DE CAVALLERIA
2.5.2.1. Són institucions de gran prestigi i els seus membres s'organitzen entre l'església i dels febles
2.5.2.1.1. Estan vinculades a conceptes com l'honor, el valor, la justícia, la generositat i la fidelitat
2.5.3. Aspecte important de les novel·les de cavalleries és el caràcter meravellós (habitual presència de mags, monstres o aparicions)
2.5.4. NOVEL·LA CATALANA
2.5.4.1. És una excepció
2.5.4.2. Tirant lo blanc/Curial e Güelfa
2.5.4.2.1. Es caracteritzen pel realisme i versemblança
2.5.5. Diferència entre novel·les de cavalleries i novel·les cavalleresques
2.5.5.1. Novel·la Cavalleria
2.5.5.1.1. Presència d'elements meravellosos
2.5.5.1.2. Protagonistes tenen força desmesurada
2.5.5.1.3. Situen les accions enterres llunyanes i exotiques
2.5.5.1.4. Situa en un temps remot (temps passat)
2.5.5.2. Novel·la Cavalleresca
2.5.5.2.1. No hi ha elements fantasiosos
2.5.5.2.2. Protagonistes forts i valents (però humans)
2.5.5.2.3. Llocs localitzables i reals
2.5.5.2.4. Època immediata al temps de l'escriptor