1. 5. L'etapa Isabelina
1.1. La Dècada Moderada
1.1.1. El nou règim moderat
1.1.1.1. Durant l'etapa moderada el sistema polític liberal a Espanya va adquirir un caràcter conservador i centralista.
1.1.1.2. Una nova constitució promulgada el 1845 renovava aspectes progressistes.
1.1.1.3. Es va signar un Concordat amb la Santa Seu (1851) pel qual es frenava la desamortització amb l'esglèsia.
1.1.1.4. Es va elaborar un codi penal i un sistema d'instrucció pública.
1.1.1.5. Durant els anys 1846-1849 es va produir a Catalunya la guerra dels Matiners (segona guerra carlina)
1.1.2. Les limitacions del sistema polític
1.1.2.1. Intromissió de la corona en la política sempre a favor dels moderats
1.1.2.2. Les camerilles a la cort on aristòcrates, militars i clergues purgaven favors a la reina
1.1.2.3. Tant els moderats com els progressistes van recórrer al pronunciament per aconseguir el poder però la reina tenia preferència pels progressistes.
1.1.2.4. El falsejament electoral que va debilitar el parlamentarisme
1.2. El Bienni Progressista
1.2.1. L'obra més duradora del Bienni van ser les reformes econòmiques entre les quals destaquen una nova desamortització que va afectar als béns municipals i una llei de ferrocarrils
1.3. La crisi del sistema isabelí
1.3.1. Els progressistes marginats del poder van optar per la inhibició electoral i la conspiració política
1.3.2. L'oposició va anar augmentant i van sorgir nous grups polítics com ara els demòcrates (partidaris del sufragi universal masculí) o els republicans (que volien l'abolició de la monarquia).
2. 7. La Restauració monàrquica
2.1. El sistema Canovista
2.1.1. El conservador Antonio Cánovas del Castillo va ser l'impulsor d'un nou sistema polític que pretenia posar fi al protaginisme militar i les revoltes populars
2.1.2. La Constitució del 1876
2.1.2.1. Presentava un caràcter moderat, però era prou flexible perquè conservadors i lliberals poguessin governar sense modificar-la.
2.1.3. Bipartdidisme i torn pacífic
2.1.3.1. La vida política s'organitzava al voltant de dos partits, que s'alternaven el poder:
2.1.3.1.1. El partit conservador, era partidari de l'immobilisme polític, la defensa de l'esglèsia i l'ordre social
2.1.3.1.2. El partit lliberal, es mostrava a favor d'un reformisme més democràtic.
2.1.3.2. Conservadors i lliberals es succeïen en el poder mitjançant el torn pacífic.
2.2. Els nacionalismes
2.2.1. A Catalunya,l'impuls de la Renaixença, va donar pas al sorgiment d'organitzacions polítiques que demanaven l'autonomia.
2.2.2. Al País Basc, l'abolició dels furs després de la derrota carlina va generar un moviment de protesta que culminà en la creació del Partit nacionalista Basc
2.2.3. A galícia el galleguisme es va mantenir durant molts anys com un moiment bàsic cultural
2.3. La crisi del 98
2.3.1. El 1895 va esclatar una nova insurrecció a Cuba.
2.3.2. Després de trenta anys de guerra a Cuba contra els insurrectes, el 1898, els Estats Units va declarar la guerra a Espanya.
2.3.3. El desastre del 1898 va provocar un estat de frustració i pessimisme en la societat espanyola.
3. 8. El naixement del catalanisme
3.1. La Renaixença literària literària i popular
3.1.1. Cap a la dècadadel 1830 va sorgir un moviment cultural , conegut amb el nom de la Renaixença, que reivindicava
3.1.1.1. L'ús del català com a llengua de cultura
3.1.1.2. La recuperació de la història i les tradicions de Catalunya
3.2. El federalisme
3.2.1. Els orígens del catalanisme com a moviment de caràcter polític i no tan sols cultural cal cercar-los, en un conjunt de manisfestacions populars a favor d'una descentralització administrativa
3.2.2. Durant la dècada del 1860, el republicanisme federal va ser la principal força que va recollir aquests sentiments anticentralistes.
3.3. Els inicis delcatalanisme polític
3.3.1. Almirall i el republicanisme federal
3.3.1.1. La primera organització fou el centre Català (1882), un grup progressista fundat per Valentí Almirall
3.3.2. La Unió Catalanista
3.3.2.1. En la difusió del catalanisme hi va tenir un paper important la Unió Catalanista, entitat conservadora que aplegava la majoria de les organitzacions catalanistes.
3.4. La creació de la Lliga Regionalista
3.4.1. L'àmplia mobilització ciutadana per posar fi al corrupte sistema de la restauració va culminar amb la victòria de la candidatura dels quatre presidents.
3.4.2. El seu èxit va impulsar la creació de la Lliga Regionalista, un nou partit que defensava la reforma de l' Estat espanyol com el camí per aconseguir l'autonimia política de Catalunya
4. 6. El sexenni democràtic
4.1. La Revolució del 1868
4.1.1. Es va firmar el Pacte d'Ostende (1866) per presentar una alternativa a la monarquia Isabelina
4.1.2. Casuses de la revolució
4.1.2.1. El monopoli del poder exercitpels moderats, que governaven de manera autoritària i no permetien l'entrada de l'oposició al joc polític
4.1.2.2. L'agreujament del descrèdit de la monarquia
4.1.2.3. La difusió dels nous ideals democràtics basats en el sufragi universal masculí i en l'ampliació de dels drets
4.1.2.4. Una greu crisi econòmica
4.1.3. L'esclat de la revolució
4.1.3.1. Al 1868 hi va haver un pronunciament, protagonitzat per l' Esquadra de Cadis i sectors de l'exercit liderats per Joan Prim i Francisco Serrano
4.1.3.2. L'aixecament va anar seguit de revoltes a les ciutats principals, on es van formar Juntes revolucionàries
4.1.3.3. Finalmet les tropes de lareina varen ser vençudes a la batalla d'Alcolea
4.1.4. La formació d'un govern provisional
4.1.4.1. Després de la revolució es va formar un govern provisional organittzat per Prim i Serrano
4.1.4.2. Les noves corts escollides per sufragi universal masculí, van aprobar la Constitució de 1869 que proclamava:
4.1.4.2.1. La sobirania nacional
4.1.4.2.2. La monarquia parlamentària
4.1.4.2.3. Reconeixia i declarava un gran nombre de col·lectius.
4.2. La monaquia democràtica
4.2.1. Com que la constitució establia la monarquia com a forma de govern, es va haver de buscar un rei entre les dinasties europees. Es va escollir Amadeu de Savoia.
4.2.2. Amadeu de Savoia va haver d'abandonar el regnat el 1873 per manca de suport polític i amb massa problemes per resoldre.
4.3. La Primera República
4.3.1. Després de l'abdicació del rei les corts varen votar per una república
4.3.2. La república va passar per uns quants problemes fins que el 1874 un cop d'estat protagonitzat pel general Pavía va dissoldre les corts i va entregar la presidència al general Serrano.
5. 1. Guerra i revolució lliberal (1808-1814)
5.1. La crisi de la monarquia absoluta
5.1.1. L'inici del regnat a espanya de Carles IV va coiincidir amb l'escat de la Revolució francesa i la monarquia va declarar la guerra a França. Espanya va perdre i Manuel Godoy es va aliar amb Napoleó El descontentament de lla població va fer abdicar a Carles IV i el germà de Napoleó (Josep Bonaparte) va succeïr el tron.
5.2. La Guerra del Francès
5.2.1. El maig de 1808 es va produir un aixecament contra les tropes espanyoles, això es va repetir a molts altres llocs i es va iniciar la Guerra del Francès (1808-1814). La guerra es va acabar després d'una llarga resistència popular, quan Napoleó va haver de desplaçar les sevs tropes a Rússia. Un any després Ferran VII (fill de Carles VI) recuperava la corona
5.3. Les corts de Cadis
5.3.1. Per coordinar tota espanya, es va crear la Junta Suprema Central. Al 1812 va sortir aprovada luna nova constitució que reflectia els principis bàsics del liberalisme polític. Malgrat això es va tornar a la monarquia quan Ferran VII va començar a regnar
6. 2. Entre l'absolutisme i el lliberalisme (1814-1833)
6.1. La restauració de l'absolutisme
6.1.1. Els lliberals van ser perseguits i molts van haver d'exiliar-se per evitar la repressió.
6.1.2. El rei convençut de la debilitat des lliberals, va clausurar les corts, va anular la constitució i va derogar totes les lleis aprovades durant la guerra. Era el retorn a l'antic règim.
6.1.3. Els opositors de l'Absolutisme van organitzar múltiples pronunciaments, la majoria dels quals van ser executats.
6.2. El Trienni Liberal
6.2.1. L'any 1820, el triomf del pronunciament protagonitzat pel coronel Riego a Sevila, va inaugurar el trienni liberal.
6.2.2. El rei es va veure obligat a restablir la Constitució del 1812, decretar una amnistia i convocar eleccions.
6.2.3. La Santa Aliança, va inaugurar encarregar a França la intervenció militar a Espanya i, el 1823, els Cent Mil Fills de Sant Lluís van derrotar els lliberals i van reposar a Ferran VII com a monarca absolut.
6.3. La Dècada Ominosa
6.3.1. Els governs de Ferran VII van sofrir una greu crisi econòmica que va acabar erosionant la monarquia
6.3.2. La situació feia imprescindible una reforma fiscal que obligués els privilegiats a contribuir amb el pagament d'impostos, però aquests eren els principals defensors de l'absolutisme i el rei no els volia portar la contrària.
6.3.3. A Catalunya, el 1827, sectors privilegiats juntament amb pagesos descontents van protagonitzar l'Aixecament dels Malcontents que va ser sufocat.
6.4. El conflicte dinàstic
6.4.1. A aquestes dificultats s'hi va afegir el conflicte dinàstic. Ferran VII només havia tingut filles i la llei Sàlica impedia que les dones regnessin a Espanya. Per garantir el tron a la seva filla Isabel, el rei va proclamar la Pragmàtica Sanció que derogava la llei anterior.
6.4.2. Molts absolutistes descontents amb aquesta actuació del rei, van passar a defensar a Carles, el seu germà
6.4.3. Després de la mort del monarca el 1833 va exclatar una guerra entre Isabelins i Carlins.
7. 3. La independència de l'Àmerica hispana
7.1. Les causes de la independència
7.1.1. El malestar a les colònies des de feia dècades va eslatar en forma de guerres d'independència. Hi van contribuir diversos factors:
7.1.1.1. Els principis de la Revolució Francesa i la independència dels EStats Units.
7.1.1.2. El descontentament de la burgesia criolla que venia d'Espanya per que la veia com una fre per la seva economia.
7.2. Primera fase
7.2.1. Els primers moviments independentistes es van iniciar amb l'esclat de la Guerra del Francès a Espanya. Les autoritats americanes no van acatar la monarquia de Josep Bonaparte i van voler fer-se càrrec del govern.
7.2.2. El 1809 es van formar juntes a les ciutats de Buenos Aires i, el 1811, el Paraguaiva proclamar la seva independència.
7.3. Segona fase
7.3.1. El general San Martín va derrotar als espanyols el 1817 i va acconseguir la independència de Xile
7.3.2. Simón Bolivar va fundar la Gran Colòmbia (ara són Veneçuela, l'Equador i Panamà).
7.3.3. Revolució de Mèxic el 1821 i s'aconsegueix la independència.
7.3.4. Antonio José de sucre emmancipa al Perú i Bolívia (1824)
8. 4. Guerra i revolució lliberal (1808-1814)
8.1. La primera guerra carlina
8.1.1. La guerra es va prolongar durant set anys (1833-1840) i finalment l'Èxercit lliberal va imposar fi a l'enfrontament bèl·lic al País Basc, però a Catalunya va durar fins que el dirigent dels carlins va fugir a França.
8.2. Les reformes lliberals
8.2.1. Primer la reina regent Maria Cristina va impulsar la formació d'un govern liberal progressista però al cap d'aixecaments militars especialment a Catalunya van forçar la regent a lliurar el poder als progressistes.
8.2.2. La pujada al poder dels progressistes va comportar la implantació del liberalisme. El procés es va iniciar amb la constitució de 1837.
8.2.3. Econòmicament un conjunt de lleis va establir la dissolució del règim senyorial, la desvinculació de la propietat i la desamortització dels béns de l'esglèsia.
8.2.4. Es va obrir camí cap a una economia de lliure mercat
8.2.5. El 1837, els moderats van accediral govern i van intentar donar un gir conservador a la revolució lliberal
8.2.6. El suport de Maria Cristina a la política moderada va suscitar un moviment d'oposició progressista contra la regent, que va dimitir l'any 1840
8.3. La regència d'Espartero
8.3.1. El general Espartero guanyador de la guerra carlina va ésser anomenat regent
8.3.2. A Catalunya es van produir els incidents més greus arran de la promulgació de les mesures lliurecanvistes.
8.3.3. Espartero va voler bombardejar Barcelona però la insurrecció es va radicalitzar amb l'esclat de Jamancia (1843)
8.3.4. El 1843 un pronunciament moderat va fer dimitir a Espartero i Isabel II va ser proclamada reina.