Unitat 4 (L'època de l'Imperialisme)

Get Started. It's Free
or sign up with your email address
Rocket clouds
Unitat 4 (L'època de l'Imperialisme) by Mind Map: Unitat 4  (L'època de l'Imperialisme)

1. La Segona Revolució Industrial (1860-1914)

1.1. Per primer cop, dos països no europeus (Japó, EUA) comparteixen amb estats d'Europa la condició de potències econòmiques.

1.2. CANVIS

1.2.1. -L'element energètic és l'electricitat

1.2.2. -La força motriu és el motor d'explosió

1.2.3. -Les indústries bàsiques són la Química, Siderúrgica (ferros) I Automobilística.

1.3. CONTINUITATS

1.3.1. -La població segueix augmentant de manera regular i constant (explosió blanca)

1.3.1.1. Disminució de la mortalitat.

1.3.1.2. Natalitat accelerada i elevada.

1.3.1.2.1. Gràcies al triomf de la Primera Revolució Industrial, més obrers poden viure i poden tenir fills.

1.3.2. La producció segueix agumentant gràcies als nous avenços tècnics (nous mètodes de conreu)

1.4. LES NOVES FONTS ENERGÈTIQUES

1.4.1. L'electricitat desplaça al vapor.

1.4.1.1. Primers invents de l'electricitat: bombeta, fonògraf (abans del telèfon, tramvia, telègraf i cinema (després de la fotografia)

1.4.2. El petroli

1.4.2.1. El motor d'explosió per l'alemany Gottlieb Daimler.

1.4.2.1.1. Motor usual amb petroli refinat.

1.4.3. Línies ferroviàries

1.4.3.1. Enllaçaven territoris molt allunyats.

1.4.4. Ferrocarril Transcontinental (1869)

1.4.4.1. Comunicava les costes atlàntica i pacifica dels Estats Units.

1.4.5. Canal de Suez (1869)

1.4.5.1. Va permetre accedir a la mar Roja des de la Mediterrània.

1.4.6. Canal de Panamà (1914)

1.4.6.1. Facilita la comunicació entre l'Atlàntic i el Pacific.

1.5. NOVES INDÚSTRIES

1.5.1. La química

1.5.2. L'acer

1.5.3. El automòbil

1.6. LES CONQUESTES DEL PROLETARIAT

1.6.1. Els obrers volien millores.

1.6.2. Promulgació de lleis

1.6.2.1. Limitava el treball infantil.

1.6.2.2. Descans dominical.

1.6.3. Jornada laboral de 8 hores

1.6.3.1. Es va anar aconseguint a partir de l'any 1914.

2. La Revolució Russa (1917)

2.1. Al 1905 va haver-hi una petita revolta, com a primer av´s del que passaría.

2.2. Primera Revolució obrera i pagesa de la història, on la classe obrera va triomfar.

2.3. CONSTA DE DUES FASES

2.3.1. Les Revolucions de 1917

2.3.1.1. La Revolució de Febrer de 1917

2.3.1.1.1. Els pagesos, obrers i soldats van fer una revolució que provocà l'abdicació de Nicolau II.

2.3.1.1.2. Rússia esdevé una República Democràtica.

2.3.1.1.3. Els pagesos i obrers volien

2.3.1.1.4. La situació era igual que amb el tsar.

2.3.1.1.5. Van pujar els preus perquè es produeix menys i una part dels productes ho van enviar als fronts.

2.3.1.1.6. Desprès de la revolució, hi persistien els mateixos problemes.

2.3.1.1.7. S'instal·la un Govern provisional de la república, dirigit per burgesos.

2.3.1.1.8. La major part de la població donava suport als soviets

2.3.1.2. La Revolució d'Octubre de 1917

2.3.1.2.1. Els bolxevics van dirigir una revolució i van fer fora el govern provisional.

2.3.1.2.2. Primer govern comunista de la història.

2.3.1.2.3. Bandera comunista: vermell amb estrelles groges.

2.3.1.2.4. Primeres mesures del govern bolxevic

2.4. LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ

2.4.1. Ciutadania mancada de cap dret i llibertats.

2.4.2. Misèria de la pagesia i del proletariat.

2.4.3. Amb la participació de Rússia a la Gran Guerra:

2.4.3.1. Rússia pateix contínues derrotes davant els imperis centrals.

2.4.3.2. Escassetat de productes de primera necessitat.

3. La Gran Guerra (1914-1918)

3.1. Una guerra en què va participar estats d'arreu del món i vint millions de combatents.

3.2. Coneguda també com a Primera Guerra Mundial.

3.3. LES CAUSES DE LA GUERRA

3.3.1. Enfrontaments entre les potències europees

3.3.1.1. Molts d'aquests conflictes colonials eren protagonitzats per Alemanya.

3.3.1.2. Alemanya volia ampliar el seu imperi colonial conquerint colònies d'altres països.

3.3.2. Conflictes fronterers

3.3.2.1. Existeixen al mateix continent europeu.

3.3.2.2. Va provocar l'establiment d'un sistema d'aliances defensives i ofensives.

3.3.2.3. Van conduir:

3.3.2.3.1. Una cursa d'armaments

3.3.2.3.2. La guerra

3.4. L'ESCLAT DE LA GUERRA

3.4.1. 28 de juny de 1914

3.4.1.1. L'arxiduc Francesc Ferran va ser assassinat per un grup nacionalista serbi quan visitava la capital de Bòsnia, Sarajevo.

3.4.1.1.1. Va provocar l'esclat de la guerra.

3.4.2. 28 de juliol de 1914

3.4.2.1. Àustria-Hongria declarà la guerra a Sèrbia.

3.4.3. Dos bàndols:

3.4.3.1. Aliats

3.4.3.1.1. França, Regne Unit, Imperi Rus, Sèrbia.

3.4.3.2. Potències Centrals

3.4.3.2.1. Alemanya, Àustria-Hongria, Imperi Turc.

3.4.4. Totes les colònies van enviar tropes als seus metròpolis per ajudar.

3.5. LES FASES DE LA GUERRA

3.5.1. La Guerra de Moviments

3.5.1.1. 1914

3.5.1.2. Les potències centrals van fer un atac simultani sobre Bèlgica i França.

3.5.1.3. Els francesos van poder aturar els alemanys abans de que arribin a les portes de París.

3.5.2. La Guerra de Posicions

3.5.2.1. 1915-1917

3.5.2.2. Els soldats es van atrinxerar i els fronts es van mantenir estables.

3.5.2.3. Cada atac costava molts morts.

3.5.3. La Intervenció dels Estats Units

3.5.3.1. Revolució Solvètica de 1917

3.5.3.2. Els russos es van retirar de la guerra.

3.5.3.3. Estats Units no volia que els aliats perdessin a la guerra.

3.5.3.4. Lusitania: vaixell nord-americà que els alemanys va atacar perquè pensaven que era un vaixell militar.

3.6. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA

3.6.1. Gran quantitat de víctimes

3.6.1.1. 8millions+ de mortes

3.6.1.2. 6millions d'invàlids

3.6.1.3. 4millions de vídues

3.6.1.4. 8millions d'orfes

3.6.2. El Tractat de Versalles

3.6.2.1. Alemanya perd tots els imperis colònials

3.6.2.2. Reducció d'exèrcit

3.6.2.3. Pagar els costos de la guerra

3.6.2.4. Perd territoris a Europa

3.6.3. La mapa d'Europa es va canviar.

3.6.4. Punyalada per l'esquena

3.6.4.1. Sentiment que molts Alemanys van tenir quan estaven lluitant.

3.6.5. Els Estats Units va ser la potència econòmic del món.

4. El Dret de Vot de les Dones

4.1. 1918

4.1.1. El govern britànic va concedir el vot a les dones més grans de 30 anys.

4.2. Avui encara no ha acabat la lluita per la igualtat de la dona.

4.3. LES PRIMERES PASSES

4.3.1. La primera objectiu es de poder votar.

4.3.2. Feminisme

4.3.2.1. Moviment social i polític que té com a objectiu la igualtat real de la dona en tots els àmbits.

4.3.2.2. Pretén la igualtat legal i real entre els homes i les dones.

4.3.3. 1791

4.3.3.1. Olympe de Gouges va publicar la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana.

4.3.3.1.1. Defensava el dret de vot de les dones, la igualtat en l'educació i la igualtat dins l'àmbit familiar.

4.3.4. Al llarg del segle XIX, les dones van continuar lluitant pels seus drets sobretot als Estats Units i el Regne Unit.

4.3.5. Moviment Sufragista

4.3.5.1. Part de moviment feminista que centra la seva actuació a aconseguir el dret de vot per a les dones.

4.4. EL SUFRAGISME

4.4.1. 1866

4.4.1.1. Un pensador liberal, John Stuart Mill, va presentar al Parlament anglès una proposta perquè es legalitzès el vot femení.

4.4.1.1.1. Va ser rebutjada.

4.4.2. 1867

4.4.2.1. Va nèixer la National Society for Women's Suffrage.

4.4.2.1.1. Primera organització sufragista.

4.4.3. Suffragettes

4.4.3.1. Van utilitzar tactiques més radicals:

4.4.3.1.1. Incendi a comerços.

4.4.3.1.2. Sabotatges.

4.4.3.1.3. Atacs als domicilis d'alguns polítics contraris al vot femení.

4.4.4. Es va reconèixer el vot femení al Regne Unit un cop acabada la Primera Guerra Mundial.

5. L'Imperialisme (1880-1914)

5.1. Es dóna al matex temps que la 2na Revolució Industrial.

5.2. Fenòmen històri que tindrà una gran repercussió en el món actual.

5.3. CAUSES ECONÒMIQUES

5.3.1. -Excés de població. Provoca la promoció d'expedicions per trobar noves oportunitats.

5.3.2. -Necessitat d'obrir nous mercats per als productes europeus. És produïa molt i els mercats es van colapsar, conquerien erritoris per imposar els seus productes.

5.3.3. -Búsqueda de matèries primeres i mà d'obra barata a àfrica i Àsia.

5.4. CAUSES POLÍTIQUES

5.4.1. -Primeres tendències racistes,recolzades per suposats estudis científics.

5.4.2. Nacionalisme: Cada nació creu que és la millor per culturitzar els pobles africans..

5.5. EL REPARTIMENT DEL MÓN

5.5.1. Gran Bretanya posseeix Egipte, Su Àfric, Ngèria... Té ventatge respecte als altres països gràcies a laPrimera Revolucio Industrial.

5.5.1.1. L'Imperi Britànic és el més extens delmón (1914)

5.5.2. Colònies de poblemen : Canadà, Nova Zelanda, Sud Àfrica, Austràlia. Una gran quantitat de població blanca s'imposava a la població indígena, exterminada en molts casos.

5.5.3. Les colònies d'exploració eren sotmeses als interessos econòmics de les empreses i de l'Estat Britànic.

5.5.3.1. Aquestes colònies depenien directament de la METRÒPOLI (país principal, que posseix colònies)

5.5.4. Règim de protectorat (la metròpoli controla les relacions exteriors, la justícia i les relacions exteriors), on es mantenia el govern indígena.

5.5.5. França, la segona potència territorial, controla Àfrica nord-occidental i la Península d'Indoxina (Àsia)

5.5.6. Portugal, Espanya, Itàlia i Bèlgica també tenien colònies a Àfrica.

5.5.7. Apartheid

5.5.7.1. Segregació Racial.

5.5.8. Metròpoli

5.5.8.1. Qualsevol país que posseeix colònies.

5.5.9. Protectorat

5.5.9.1. Forma de govern que exerceix una metròpoli sobre una colònia.

5.6. LES CONSEQÜENCIES DE L'IMPERIALISME

5.6.1. Polítiques

5.6.2. Socials

5.6.3. Econòmiques

5.6.4. Culturals

5.6.5. Metròpolis.