GENÈTICA

Get Started. It's Free
or sign up with your email address
Rocket clouds
GENÈTICA by Mind Map: GENÈTICA

1. 1. Els acids nucleids

1.1. Els nucleòotids

1.1.1. Una base nitrogenada

1.1.2. Un grup fosfat. Compost per fòsfor i oxigen.

1.1.3. Un glúcid de cinc àtoms de carboni (pentosa). Pot ser la ribosa o la desoxiribosa.

1.2. Tipus d'àcids nucleids

1.2.1. ARN

1.2.1.1. ARNribosòmic

1.2.1.2. ARNmissatger

1.2.1.3. ARNtransferidor

1.2.2. ADN

2. 2. Replicació de l'ADN

2.1. La replicació permet que les cèl·lules filles resultants de la mitosi cel·lular rebin la mateixa informació genètica que la cèl·lula mare.

2.2. La replicació de l'ADN té lloc al final de la interfase. Perquè passi, la cèl·lula necessita les molècules que formen els diferents nucleòtids i un seguit d'enzims, que controlen i dirigeixen el procés en tot moment.

2.3. La replicació de l'ADN és de tipus semiconservatiu, ja que cada nova hèlix conserva la cadena original que va servir de motlle i una cadena nova.

3. 3. L'ADN, portador de la informació genètica

3.1. Les primeres anàlisis químiques que es van fer dels cromosomes van revelar que estaven constituïts d'àcid desoxiribonucleic (ADN) i proteïnes, en unes quantitats més o menys semblants.

3.2. Al principi es va creure que les molècules que contenien la informació genètica eren les proteïnes, basant-se en el fet que l'ADN presentava una composició química massa senzilla.Frederick Griffith iOswald Avery van aportar la prova definitiva que la molècula portadora de la informació genètica era l'ADN, i no les proteïnes.

3.3. experiment de Griffith

3.3.1. El 1928, Griffith va fer un seguit d'experiments amb el bacteriStreptococcus pneumoniae, causant de la pneumònia en les persones i extremament patogen per al ratolí. Va observar que el bacteri presentava dues variants o soques diferents: una provocava la malaltia i la mort del ratolí, i va anomenar-la S, mentre que l'altra soca, que va anomenar R, no era virulenta.

4. 4. El concepte de gen

4.1. Experiment de Beadle i Tatum

4.1.1. Els experiments que van fer els científics George Beadle i Edward Tatum van ser decisius per conèixer la funció que tenien els gens. El 1958 van enunciar la hipòtesi un gen, un enzim, per la qual van rebre el premi Nobel. Segons la seva teoria, cada gen conté la informació per sintetitzar un enzim, i aquest és el que determina un caràcter.

4.1.2. Actualment, des del punt de vista de la funció que porta a terme, un gen es defineix com un fragment de l'ADN que duu la informació per sintetitzar una proteïna necessària perquè s'expressi un caràcter determinat en un individu.

4.2. Estructura del genoma

4.2.1. Eucariotes: la major part del genoma constitueix la cromatina, localitzada al nucli de la cèl·lula. Una altra part de l'ADN es troba als cloroplasts i als mitocondris, i té una estructura semblant al cromosoma bacterià.

4.2.2. Procariotes: el genoma està format per un sol cromosoma circular

5. 5. Les mutacions

5.1. La gran majoria de les mutacions tenen lloc a l'atzar per causes naturals. Són mutacions espontànies. N'hi ha que poden ser induïdes artificialment per mitjà d'agents físics, com les radiacions, agents químics, com certs fàrmacs, o agents biològics, com alguns virus. Aquests factors s'anomenen agents mutàgens.

5.2. Les mutacions són canvis aleatoris que tenen lloc en l'ADN d'un organisme. Constitueixen una font de variabilitat genètica i un motor per a l'evolució de les espècies.