1. CORRENTS ASCENDENTS EN EL MANTELL
1.1. Plomalls tèrmics
1.1.1. Són columnes de material rocós calent que ascendeixen des de la base del mantell cap a la superfície.
1.2. Dorsals oceàniques
1.2.1. Són serralades volcàniques submergides que tenen milers de quilòmetres de longitud i uns 2.500 metres d’altura.
1.2.2. Característiques
1.2.2.1. - Tenen una vall central anomenada rift per on surt magma procedent de l'astenosfera i que es diposita als dos costats creant més sòl oceànic. - El rift es pot convertir en una dorsal oceànica si s'arriben a separar els fragments del continent i es forma un oceà entre aquests. - Al voltant del rift hi ha dues elevacions paral·leles, les falles tranformants, que poden arribar a mesurar centenars de quilòmetres de longitud. - Els cims més elevats sobresurten de les aigües i formen illes. Aquestes formacions es troben als límits entre dues plaques tectòniques. - Les dorsals oceàniques actuen com a centres d'expansió dels oceans i són les responsables del d'extensió del fons marí. L’expansió oceànica es dóna gràcies als corrents de convecció que fan que el magma surti del mantell per les fissures de l’escorça oceànica.
1.3. Arxipèlags volcànics
1.3.1. Són un conjunt d’illes formades per accions volcàniques.
1.3.2. Origen
1.3.2.1. La litosfera oceànica és més prima que la continental. Per això quan un plomall tèrmic s'hi situa a sota, aquesta litosfera també es bomba, però el vulcanisme s'hi manifesta molt aviat i origina un arxipèlag volcànic.
2. CORRENTS DESCENDENTS EN LA DORSAL OCEÀNICA
2.1. Placa cavalcant
2.1.1. És la placa que no s’enfonsa durant la subducció. Pot ser oceànica o continental.
2.2. Pla de Benioff
2.2.1. El pla de Benioff indica la inclinació d'una placa quan s'enfonsa per davall d'una altra. Fou definit pel científic japonès Wadati, l'any 1930, i poc temps després, per l'investigador nord-americà Benioff. Aquests sismòlegs varen estudiar la magnitud i la posició dels hipocentres
2.3. Fossa oceànica
2.3.1. Són regions allargades on els oceans arriben a la màxima profunditat (fins a 11 km).
2.3.2. Són paral·leles a arxipèlags o serralades volcànics.
2.3.3. Hi són abundants els terratrèmols.
2.4. Prisma d'acreció
2.4.1. És una acumulació de sediments, en forma de falca, inserida longitudinalment a la zona superficial de contacte de dues plaques tectòniques convergents, zona superficial de subducció.
3. LA DEFORMACIÓ DE LES ROQUES
3.1. Elàstica
3.1.1. És aquella que en cessar la força deformant, la roca torna al seu estat inicial o queda molt poc deformada. En aquesta etapa la deformació és proporcional a l’esforç. Un exemple seria la deformació produïda per ones sísmiquesen les formacions de les roques.
3.2. Plàstica
3.2.1. Superat un cert límit, límit d’elasticitat , la roca es deforma plàsticament, és a dir, que en cessar l’esforç, la roca romandrà deformada encara que sense perdre la continuïtat del seus components. Resultat d’aquest tipus de deformació són els plecs.
3.3. Fràgil
3.3.1. Superat un cert límit -límit de trencament- la roca es trenca. El resultat seran les falles i diàclasis. En aquestes dues darreres etapes, la deformació no és proporcional a l’esforç realitzat.
4. CONVECCIÓ
4.1. PROVOCAT PER:
4.1.1. L'activitat interna de la Terra
4.2. ES MANIFESTA EN:
4.2.1. Magmatisme terrestre
4.2.1.1. Tenen l'origen en els violents corrents de convecció
4.2.2. Moviments de continents
4.2.2.1. Es deu als moviments convectius que tenen lloc en el mantell terrestre
4.2.2.2. Les col·lisions són l'origen de moltes serralades
4.2.3. Vulcanisme
4.2.3.1. La calor transportada des de la base del mantell fins a la part més superficial de la Terra dóna lloc a les serralades volcàniques més actives del mon, les dorsals oceàniques.
4.2.3.2. A les zones de subducció es produeix la fusió del material
4.2.4. Sismicitat
4.2.4.1. Els moviments dels continents i dels fons oceànics provoquen terratrèmols
4.2.5. Segregació de materials
4.2.5.1. Per consecuencia que el mantell es troba en moviment, els materials menys densos són duit progressivament fins a la superfície, on difícilment podran tornar a esforçar-se.
4.2.5.2. Originen
4.2.5.2.1. L'escorça continental granítica
4.2.5.2.2. L'atmosferai la hidrosfera
5. RISCS GEOLÒGICS
5.1. Definició
5.1.1. És una situació en la qual un procés geològic pot perjudicar les persones o els seus interessos
5.2. Tipus
5.2.1. Per processos externs
5.2.1.1. Inundacions
5.2.1.2. Avingudes torrencials
5.2.1.3. Sequeres
5.2.1.4. Erosió del sòl fèrtil
5.2.1.5. Subsidència per dissolució càrstica
5.2.1.6. Processos gravitatoris
5.2.2. Per processos interns
5.2.2.1. Sismicitat
5.2.2.1.1. Tsunami
5.2.2.1.2. Corriments de terres
5.2.2.2. Activitat volcànica
5.2.2.2.1. Emanacions de gasos
5.2.2.2.2. Allaus de roques
5.2.2.2.3. Colades de lava
5.2.2.2.4. Explosions
5.2.2.2.5. Lahars
5.3. Mesures
5.3.1. De prevensió
5.3.1.1. Evitar o dismuir els danys si s'arriba a produir
5.3.1.1.1. Reforestació
5.3.1.1.2. Construcció de dics de contensió
5.3.2. De previsió
5.3.2.1. Sebre en que consisteix el risc, com es pot manifestar, i avon
5.3.2.1.1. S'elaboren mapes de risc
5.3.3. De predicció
5.3.3.1. Sebre amb la màxima antelació possible el moment i el lloc avón serà el risc
5.3.3.1.1. S'utilitzen el dispositius de "Sistema d'Alerta Primerenca"