LLENGUA CATALANA I LITERATURA

Get Started. It's Free
or sign up with your email address
Rocket clouds
LLENGUA CATALANA I LITERATURA by Mind Map: LLENGUA CATALANA I LITERATURA

1. 3A ETAPA

1.1. GUERRA CIVIL

1.1.1. 1936-1939

1.1.1.1. COMENÇA LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939)

1.1.1.1.1. GUERRA FREDA ( 1945-1989)

1.1.2. VA FER QUE ELS INTEL·LECTUALS MARXESSIN A L'EXILI

1.1.2.1. MERCÈ RODOREDA

1.1.2.1.1. ESCRIPTORA MÉS IMPORTANTS DE LES LLETRES CATALANES

1.1.2.1.2. EL SEU AVÍ L'EDUCA EN UN MÓN DE FLORS I FADES

1.1.2.1.3. ES VA CASAR AMB EL SEU ONCLE ( OBLIGADA)

1.1.2.1.4. VA VIURE LA MAJOR `PART DE LA SEVA VIDA A L'EXILI ( SUISSA )

1.1.2.1.5. AL FINAL DE LA SEVA VIDA TORNA A CATALUNYA ( ROMANYÀ DE LA SELVA )

1.1.2.1.6. SI NO HAGUÉS POGUT ESCRIURE S'HAGUÉS SUÏCIDAT

1.1.2.1.7. MOR EL 1983

1.1.2.1.8. LES SEVES OBRES

1.1.2.2. PERE CALDERS

1.1.2.2.1. ES CONEGUT PELS SEUS CONTES

1.1.2.2.2. TOTS ELS SEUS TEXTOS DESTIL·LEN IRONIA

1.1.2.2.3. VA NÈIXER A BARCELONA EL 1912

1.1.2.2.4. VA ESTUDIAR BELLES ARTS

1.1.2.2.5. ES CASÀ AMB MERCÈ CLUSELLES I ROSA ARTIS ( 4 FILLS )

1.1.2.2.6. EL SEU ESTIL ÉS IRÒNIC , SENZILL , CLAR ...

1.1.2.2.7. AMICS : TISNER I ENRIC CLUSELLES

1.1.2.2.8. VA VIURE A CATALUNYA , MÈXIC I FRANÇA

1.1.2.2.9. ESCRIVIA SOBRE NENS I ANCIANS ( PROTAGONISTES DELS SEUS CONTES)

1.1.2.2.10. OBRES : L'OMBRA DE L'ETZEBARA , 66 , RONDA NAVAL SOTA LA BOIRA , UNITATS DE XOC...

1.1.2.2.11. INTRODUEIX EL REALISME MÀGIC

1.1.2.3. SALVADOR ESPRIU

1.1.2.3.1. NEIX L'1 DE JULIOL DE 1913 A SANTA COLOMA DE FARNERS

1.1.2.3.2. A L'EXILI ES QUEDA A CATALUNYA

1.1.2.3.3. MITE DE SYNERA ( ARENYS AL REVÈS )

1.1.2.3.4. INFÀNCIA TEMPS DE FELICITAT

1.1.2.3.5. ESCOLÀSTICA CASTELLÓ I FRANCESC ESPRIU ( PARES )

1.1.2.3.6. ISRAEL ( PRIMERA NOVEL·LA )

1.1.2.3.7. 2 DELS SEUS GERMANS MOREN ( MORT SEMPRE PRESENT EN LES SEVES OBRES )

1.1.2.3.8. NO PODIA VIURE DEL QUE ESCRIBIA

1.1.2.3.9. DEIXA D'ESCRIURE PROSA I ESCRIU POESIA

1.1.2.3.10. LA PELL DE BRAU

1.1.2.3.11. RAIMON VERSIONÀ ELS VERSOS D'ESPRIU

1.1.2.3.12. MOR EL 22 DE FEBRER DE 1985

1.1.2.3.13. OBRES

1.1.3. REFUGIATS ESPANYOLS SEGONA GUERRA MUNDIAL PORTATS A L'EXTERMINI

1.1.3.1. EL CONVOY DELS 927

1.1.3.1.1. DEPORTATS A MAUTHAUSEN ( CAMPS DE CONCENTRACIÓ )

1.1.4. ESPANYA ÉS UNA DICTADURA ( FRANCO )

1.1.5. FEIXISME

1.1.5.1. HITLER ( ALEMANIA)

1.1.5.2. MUSSOLINI ( ITALIA)

1.1.5.3. FRANCO ( ESPANYA )

2. COMUNICACIÓ

2.1. PROPIETATS DEL TEXT

2.1.1. ADEQUACIÓ

2.1.2. COHERÈNCIA

2.1.3. CORRECCIÓ

2.1.4. COHESIÓ

2.1.5. PRESENTACIÓ

2.2. INTENCIÓ COMUNICATIVA

2.2.1. NARRATIU

2.2.2. INSTRUCTIU

2.2.3. PREDICTIU

2.2.4. ARGUMENTATIU

2.2.5. EXPLICATIU

2.2.6. DESCRIPTIU

2.2.7. CONVERSIONAL

2.3. REGISTRE LINGÜÍSTIC : ÚS DE LA LLENGUA ATENENT A  LA SITUACIÓ COMUNICATIVA

2.3.1. TIPUS DE REGISTRES

2.3.1.1. FORMAL

2.3.1.1.1. CIENTIFICOTÈCNIC

2.3.1.1.2. LITERARI

2.3.1.1.3. ESTÀNDARD

2.3.1.2. INFORMAL

2.3.1.2.1. COL.LOQUIAL

2.3.1.2.2. VULGAR

2.3.1.2.3. ARGOT

2.3.2. LLENGUA ORAL

2.3.2.1. FRASES SIMPLES , MÉS ESPONTÀNIA , MISSATGES INSTANTÀNIS....

2.3.3. LLENGUA ESCRITA

2.3.3.1. MOTS MÉS PRECISOS , MÉS ELABORADA I PLANIFICADA...

2.4. LES AVANTGUARDES

2.4.1. FRANÇA ( 1914-1917)

2.4.2. AVANTGUARDES ESPANYOLES ( 1908)

2.4.2.1. RAMÓN GÓMEZ DE LA SERNA

2.4.2.2. 4 ETAPAS

2.4.3. ART

2.4.3.1. POÈTIC

2.4.3.2. ABSTRACTE

2.4.3.3. FIGURATIU

2.4.3.4. PLÀSTIQUES

2.4.4. DADAISME

2.4.5. FUTURISME

2.4.6. SURREALISME

2.4.7. CUBISME

2.4.8. IMPRESSIONISME

3. ORIGENS DE LA LLENGUA CATALANA

3.1. ADSTRAT

3.1.1. INFLUÈNCIA ADSTRAT I SUPERESTRAT

3.1.1.1. PRIMERES MOSTRES DE LA LLENGUA CATALANA ( PARLAR)

3.1.1.2. NAIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA

3.1.1.2.1. 813: CONCILI DE TOURS

3.1.1.2.2. 839: ACTA DE CONSAGRACIÓ

3.1.1.3. VIII / X

3.2. SUPERESTRAT

3.2.1. PETJADES LINGÜÍSTIQUES QUE TENIM DELS POBLES QUE VAN ARRIBAR A LA PENÍNSULA IBÈRICA   DESPRÉS DE LA ROMANITZACIÓ

3.2.1.1. GERMÀNIC

3.2.1.1.1. ANTROPÒNIMS: ARNAU , BERTA....

3.2.1.1.2. TOPÒNIMS: MONTSORIU, ESCARIU

3.2.1.1.3. MOTS COMUNS : BANDERA,GUERRA,GRIS...

3.2.1.1.4. VISIGOTS I FRANCS

3.2.1.2. ARÀBIC

3.2.1.2.1. MENJARS: XAROP,SUCRE...

3.2.1.2.2. CAMP/CASA: SÈQUIA,AIXETA

3.2.1.2.3. TOPÒNIMS:ALCÚDIA,CALAF

3.2.1.2.4. MAR/EXÈRCIT: GARBÍ, DRASSANA

3.2.1.2.5. ANTROPÒNIMS: BORJA , MEDINA...

3.3. SUBSTRAT

3.3.1. LLENGUA D'UN TERRITORI QUE ÉS SUBSTITUÏDA PER UNA ALTRA ( CONQUESTA / COLONITZACIÓ ) PERÒ QUE INFLUEIX EN LA NOVA

3.3.2. SUBSTRAT LINGUÍSTIC

3.3.2.1. RESTES LINGÜÍSTIQUES DELS PARLARS PREROMÀNICS

3.3.2.1.1. INDOEUROPEU

3.3.2.1.2. FENICI

3.3.2.1.3. GREC

3.3.2.1.4. IBERO BASC

3.3.3. ROMANITZACIÓ

3.3.3.1. DOMINI CULTURAL I POLÍTIC PER PART  DE ROMA ( 218-476 a.C )

3.3.3.2. LLATÍ ( LLENGUA)

3.3.3.2.1. VULGAR

3.3.3.2.2. CLÀSSIC

3.4. IDEARI CABALLERESC

3.4.1. NOVEL.LA CABALLERESCA

3.4.1.1. REFLEX DE L'ÈPOCA

3.4.1.2. SEGLE XV

3.4.2. IDEAL DE CABALLER

3.4.2.1. RAMON LLULL

3.4.2.2. JOAN MARTORELL

3.4.2.3. CABALLERS FORA D'ÈPOCA

3.4.2.3.1. TRES ÈPOQUES

3.4.2.4. CERVANTES

3.4.2.4.1. QUIXOT

3.4.3. LLIBRE DE CABALLERIES

3.4.3.1. SEGLE XII

4. SINTAXIS

4.1. TIPUS D'ORACIONS

4.1.1. SIMPLES

4.1.2. COMPOSTES

4.1.2.1. COORDINADES

4.1.2.1.1. DOS ORACIONS INDEPENDENTS QUE ESTÁN EN EL MATEIX NIVELL SINTÀCTIC UNIDES PER MITJÀ DE NEXES

4.1.2.2. SUBORDINADES

4.1.2.2.1. DUES ORACIONS NO ES TROBEN EN LA MATEIXA JERARQUIA . L'ORACIÓ PRINCIPAL DOMINA A L'ALTRE

4.1.2.3. JUXTAPOSADES

4.1.2.3.1. NO PRESENTEN NEXE EXPLÍCIT I S'ENLLACEN PER MITJÀ DE SIGNES DE PUNTUACIÓ

4.2. IMPERSONALS

4.2.1. NO SUBJECTE LÒGIC SI GRAMATICAL

4.2.1.1. HAVER-HI/SEMBLAR

4.2.1.2. VERBS METEOROLÒGICS

4.2.2. NO GRAMATICAL SI LÒGIC

4.2.2.1. FORMES NO PERSONALS DELS VERB

4.2.2.1.1. INFINITIU / GERUNDI I PARTICIPI ( PRO )

5. LITERATURA

5.1. ETAPA 1

5.1.1. TROBADORS

5.1.1.1. TEXTOS MÉS ANTICS DE LA LLENGUA CATALANA

5.1.1.1.1. FORUM IUDICUM

5.1.1.1.2. HOMILIES D'ORGANYÀ

5.1.1.2. POESIA TROBADORESCA

5.1.1.2.1. PRIMERA POESIA CULTA

5.1.1.2.2. NO PENSADA PER SER LLEGIDA

5.1.1.2.3. POESIA MOLT FORMAL

5.1.1.2.4. 3 TENDÈNCIES

5.1.1.2.5. GÈNERES

5.1.2. CRÒNIQUES

5.1.2.1. ORIGENS CATALANS : MONESTIR DE RIPOLL

5.1.2.1.1. 4 GRANS CRÒNIQUES CATALANES

5.1.2.2. TEXT PERIODÍSTIC QUE EXPLICA UNS FETS DE FORMA CRONOLÒGICA

5.1.2.3. RAMON LLULL

5.1.2.3.1. PALMA DE MALLORCA (1232-1316)

5.1.2.3.2. POESIA AMOROSA TROBADORESCA

5.1.2.3.3. VA ESCRIURE EN ÀRAB , LLATÍ I CATALÀ

5.1.2.3.4. OBJECTIUS DE LLULL

5.1.2.3.5. ART LUL.LIANA

5.1.2.3.6. LLIBRE D'EVASTE BLANQUERNA (1283)

5.1.2.3.7. LLIBRE DE MERAVELLES ( 1283-1289)

5.1.2.3.8. 265 OBRES

5.2. ETAPA 2

5.2.1. RENAIXENÇA

5.2.1.1. LA PÀTRIA ( 1833)

5.2.1.1.1. BONAVENTURA CARLES ARIBAU

5.2.1.2. MOVIMENT CULTURAL I LITERARI QUE PRETÉN TORNAR A RECUPERAR LA LLENGUA I LITERATURA CATALANA

5.2.1.2.1. OBJECTIUS

5.2.1.3. JACINT VERDAGUER

5.2.1.3.1. HA FET QUE TINGUEM EL CATALÀ ACTUAL

5.2.1.3.2. FORGEROLES ( 17 DE MAIG DE 1815)

5.2.1.3.3. SEMINARI DE VIC (1885)

5.2.1.3.4. ATLÀNTIDA ( 1871)

5.2.1.3.5. CANIGÓ ( NAIXEMENT DE LA CATALUNYA CRISTIANA)

5.2.1.4. SERAFÍ PITARRA , ANGEL GUIMERÀ

5.2.1.4.1. TEATRE

5.2.1.5. NARCÍS OLLER ( ORFANETA DE ...)

5.2.1.5.1. NARRATIVA

5.2.1.6. EL CANIGÓ 1886

5.2.1.6.1. LOS DOS CAMPANARS ( MORT)

5.2.1.7. JOCS FLORALS

5.2.1.7.1. 1859

5.2.1.7.2. PRESIDENT MILÀ I FONTANALS

5.2.1.7.3. TEMA : FE ,PÀTRIA I AMOR

5.2.1.7.4. TRES PREMIS : ENGLANTINA D'OR , VIOLA D'OR I ARGENT I PREMI D'HONOR

5.2.1.7.5. PREMIATS GUIMERÀ I VERDAGUER (1877)

5.2.1.7.6. ESDEVINGUEREN ANÀCRONICS

5.2.1.7.7. VALORACIÓ POSITIVA

5.2.2. MODERNISME

5.2.2.1. 1892-1911

5.2.2.2. IDEES DEL MODERNISME

5.2.2.2.1. LA NATURA DOMINA L'HOME

5.2.2.2.2. VOL TRENCAR AMB LA RENAIXENÇA

5.2.2.2.3. L'ARTISTA VOL VIURE DEL SEU ART

5.2.2.2.4. LA GENT DESCONFIA DELS INTEL.LECTUALS MODERNISTES

5.2.2.3. OBJECTIU

5.2.2.3.1. CANVIAR LA SOCIETAT A TRAVÈS DE L'ART

5.2.2.4. A CATALUNYA HI HA DOS CORRENTS MODERNISTES

5.2.2.4.1. REGENERACIONISME

5.2.2.4.2. ESTETICISME

5.2.3. NOUCENTISME

5.2.3.1. 1906-1923

5.2.3.2. DEFENSA L'ORDRE , L'HARMONIA I LA MESURA

5.2.3.3. PUNT DE REFERÈNCIA AL MÓN CLÀSSIC

5.2.3.4. MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

5.2.3.4.1. LA SOCIETAT CATALANA ES POT CANVIAR A TRAVÈS DE LA CULTURA A TRAVÈS DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

5.2.3.5. PRINCIPALS FIGURES

5.2.3.5.1. POMPEU FABRA

5.2.3.5.2. EUGENI D'ORS

5.2.3.5.3. JOSEP CARNER

5.2.3.6. PILARS DEL NOUCENTISME

5.2.3.6.1. IMPERIALISME

5.2.3.6.2. NOUCENTISME

5.2.3.6.3. ARBITRARISME

5.2.3.6.4. CIVILITAT

5.2.3.6.5. CLASSICISME

5.2.3.7. ETAPES DEL NOUCENTISME

5.2.3.7.1. 1A ETAPA

5.2.3.7.2. 2A ETAPA

6. FUNCIONS

6.1. SUBJECTE

6.1.1. INDICA QUI O DE QUE INFORMA EL PREDICAT

6.1.1.1. EN

6.2. COMPLEMENT DIRECTE

6.2.1. MÉS DIRECTAMENT RELACIONAT AMB L'ACCIÓ VERBAL

6.2.1.1. EN/HO/EM/ET/ES/ENS/US

6.3. COMPLEMENT INDIRECTE

6.3.1. DESTINATARI DE L'ACCIÓ VERBAL

6.3.1.1. EN/ET/US/ES/LI/ELS

6.4. COMPLEMENT CIRCUNSTANCIAL

6.4.1. SITUA TEMPS , LLOC I MANERA

6.4.1.1. EN/HI

6.5. COMPLEMENT PREDICATIU

6.5.1. VERBS RESTAR , MANTENIR-SE , CAMINAR , VEURE

6.5.1.1. EN/HI

6.6. ATRIBUT

6.6.1. VERBS COPULATIUS ( SER , ESTAR I SEMBLAR )

6.6.1.1. HO/EL/LA/ELS/LES

6.7. COMPLEMENT PREPOSICIONAL

6.7.1. EL VERB DEMANA PRESENCIA D'UNA PREPOSICIÓ

6.7.1.1. EN/HI

6.8. COMPLEMENT DEL NOM I COMPLEMENT DE L'ADJECTIU

6.8.1. DONA CARACTERÍSTIQUES DEL NOM O L'ADJECTIU