1. Biografia
1.1. AUSIÀS MARCH
1.2. - Va néixer a Gandia el 1400 i va morir a València el 1459.
1.3. - Era d'una família de poetes i cavallers i de jove va participar en la vida militar i al servei d'Alfons el Magnànim, que el nomenà falconer reial.
1.4. - Es va casar dues vegades, una amb Isabel Martorell (Germana de Joanot Martorell) i l'altra amb Joana Escorna.
1.5. - No va tenir descendència legítima, però si fills naturals.
2. Temes dels que parla i coses que l'obsessionen
2.1. En els seus poemes parla dels seus sentiments amb un to directe, personal i hi medita amb un intimisme inusual a la poesia de l'època.
2.2. Per a ell, l'home i el poeta són el mateix i apareix amb totes les virtuds i defectes, amb els seus dubtes i les seves certeses per parlar del que l'obsessiona:
2.2.1. L'amor
2.2.2. Les relacions de l'home amb Déu
2.2.3. La mort
2.2.4. El problema ètic
3. Estil i característiques
3.1. Estrucutra poètica: versos decasíl·labs amb la forma 4+6.
3.2. Es una poesia introspectiva (parla d'ell). "Jo sóc aquest" és el primer poema que parla d'ell. Sap que és un individu únic.
3.3. És un estil pessimista que s'expressa amb contrastos i ho fa amb les següents formes:
3.3.1. - Imatges tètriques (malalts, cadàvers en tombes)
3.3.2. - Imatges marines (símbol de trasbalç intern, lluites internes)
3.3.3. - Metàfores i comparacions. (Així com... ne pren a mi)
3.3.4. - Comparació del jo poeta amb personatges deficients i marginats.
4. Teoria del compost humà
4.1. HOME
4.1.1. Entre mig de:
4.1.1.1. BÈSTIA
4.1.1.1.1. Amor carnal total, luxúria, part mortal
4.1.1.2. ÀNGEL
4.1.1.2.1. amor espiritual total, part immortal
4.1.2. SENTIMENT
4.1.2.1. Aquest sentiment entra pels ulls, i es converteix en AMISTAT i després en AMOR. Hi ha tres tipus d'amor:
4.1.2.1.1. AMOR HUMÀ
4.1.2.1.2. AMOR SENSUAL O CARNAL
4.1.2.1.3. AMOR INTEL·LECTUAL
5. Canvis que va suposar en la poesia
5.1. La poesia de March suposa el trencament amb la poesia de tradició trobadoresca.
5.2. Expressa els seus sentiments en un to directe, personal i hi medita amb un intimisme inusual a la poesia de l'època.
5.3. L'home i el poeta són el mateix, apareix en totes les virtuts i els defectes
5.4. Fou el primer poeta en deixar de banda el provençal i va començar a escriure en català.
6. L'obra marquiana es pot estructurar per la temàtica i el to en els següents blocs:
6.1. Cants d'amor
6.1.1. Són poemes el tema central dels quals és l'amor. La dona no està idealitzada i afronta les relacions amb l'home des de la doble prespectiva de l'amor sensual i l'amor intel·lectual. Els cants d'amor s'organitzen entorn de cinc senhals de pervivència trobadoresca.
6.1.1.1. Plena de seny
6.1.1.2. Llir entre cards
6.1.1.3. Oh, Foll amor
6.1.1.4. Mon darrer bé
6.1.1.5. Amor, Amor
6.2. Cants morals
6.2.1. El tema principal són els forts debats interrogatius que es fa l'autor sobre:
6.2.1.1. La naturalesa
6.2.1.2. La culpa
6.2.1.3. La relació envers Déu
6.2.1.4. L'amor
6.2.1.5. La mort
6.3. Cants de mort
6.3.1. Sis llargs poemes escrits en la vellesa, en què la mort hi és personalitzada i el poeta la veu com a alliberament del dolor d'haver perdut la capacitat d'estimar.
6.4. Cant espiritual
6.4.1. Llarg poema de 224 versos. És de temàtica religiosa. En aquest, el poeta es confessa pecador i admet que la seva fe es feble demanant a Déu ajuda per creure.
7. Altra informació
7.1. VIDA AMOROSA D'AUSIÀS MARCH
7.1.1. La vida amorosa d'Ausiàs March comença en una relació anterior del seu primer matrimoni, quan neix el seu fill bastard Francesc. També existeix un procés en la cort de València de l'any 1427 motivat per una ofensa d'Ausiàs a una tal Isabel. Tanmateix fou sobresegut, però estigué a punt de provocar l'embargament dels seus feus. El 1437 es va casar amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell i filla de Francesc Martorell. No va tenir descendència d'aquesta primera unió, però sí que va obtenir un dot considerable. Aquest dot va ser problemàtic, ja que, quan Isabel va heretar les terres del dot que li pertocaven a l'hora de repartir les terres de la Vall de Xaló, sorgiren desavinences amb Galceran Martorell, el seu cunyat. van arribar a l'extrem d'un desafiament el 1438, però l'any següent van arribar a un acord. Isabel moriria el setembre del mateix any; aleshores Ausiàs prengué possessió com a nou senyor dels llocs de Ràfol de Famut, Benibéder, Cuta, Traella i el Ràfol de Xaló. Isabel Martorell va ser soterrada al monestir de Sant Jeroni de Cotalba. El 1443 es va tornar a casar, amb Joana Escorna, pertanyent a una vella família de Pedreguer. Van necessitar una dispensa papal, ja que tenien un cert grau de parentiu. El dot de Joana consistia en el lloc de Pedreguer, i tenia com a garanties algunes rendes. Joana va morir el 1454, i Ausiàs consta en el seu testament com a hereu únic universal.