Adaptacions per la vida aquatica

1. De tal manera que necessiten una menor freqüència respiratòria

1.1. En primer lloc, la capacitat pulmonar dels animals aquàtics és superior a la dels terrestres.

2. Els mamífers aquàtics han de fer front al problema que l'oxigen respirable no és accessible en tot moment.

3. La mioglobina és una proteïna capaç d'emmagatzemar l'oxigen als músculs i es troba en major proporció en les fibres musculars dels animals aquàtics que en els terrestres.

4. Els cetacis tenen una caixa toràcica flexible que per acció de la pressió de l'aigua quan se submergeixen, comprimeix els pulmons, desplaçant l'aire cap al centre dels mateixos,

5. Per a perdre menys temps en l'intercanvi gasós amb l'exterior, la velocitat a la qual buiden i omplen els seus pulmons, és molt major que en els animals terrestres.

5.1. En concret, el rorqual comú (Balaenoptera physalus), amb una capacitat pulmonar 3.000 vegades major que la d'un humà.

6. La sang d'aquests animals conté un nombre considerablement major de glòbuls vermells per unitat de volum, augmentant la quantitat d'hemoglobina.

7. Redueixen considerablement la despesa d'oxigen mitjançant l’alentiment de processos fisiològics que no són essencials durant la immersió.

7.1. Un exemple és la dràstica reducció del ritme cardíac des de 85 a 12 batecs per minut de l'elefant marí septentrional (Mirounga angustirostris) mentre busca aliment sota l’aigua.

8. Per a evitar que el nitrogen dissolt a l'aire respirat es dissolgui en la sang quan la pressió és alta, (i formi bombolles que podrien donar lloc a embòlies).