1. Edat Antiga
1.1. Tauletes de Fang
1.1.1. Temple Eanna
1.1.2. Temple Elba
1.1.3. Palau siri Ugarit
1.2. Grècia
1.2.1. L'arxiu es denominava Metroon
1.3. Roma
1.3.1. L'arxiu es denominava Tabularium
1.3.2. República Romana
1.3.2.1. L'Aerarum era l'arxiu central del Senat
1.3.3. Roma Imperial
1.3.3.1. El Tabularium Principis era l'arxiu de l'emperador
1.3.3.2. L'Scrinium era l'arxiu del Cèsar
1.3.3.3. Tabularium municipal
1.3.4. Època romana per tan:
1.3.4.1. Arxius amb autèntica estructura i dotació de personal
1.3.4.2. Fe pública
1.3.4.3. món anitc va desenvolupar i transmetre la institució d'arxiu
2. Edat Mitjana
2.1. Alta edat mitjana
2.1.1. Consolidació indeterminada destacable entre biblioteca i arxiu.
2.1.2. Món àrab
2.1.2.1. Arxiu denominació Diwan
2.1.2.2. L'encarregat de l'arxiu era el Al-Katib
2.1.3. Món cristià
2.1.3.1. Cancelleria pontificia
2.1.3.1.1. ünica institució que conservava la tradició administrativa romana
2.1.3.2. L'arxiu estatal no a deixat testimoni
2.1.3.3. Bolonya
2.1.3.3.1. influència antic imperi Bizantí, experts en dret i govern
2.1.3.4. Qui podia construir un arxiu?
2.1.3.4.1. els que tenien el Ius Archivi
2.2. Món Cristià S.XII
2.2.1. Base organització arxivística
2.2.1.1. Recuperació del dret romà
2.2.1.2. Canvis
2.2.1.2.1. Evolució documentació pública
2.2.1.2.2. Registre de documents
2.2.1.2.3. Agrupació de documentació amb cartularis
2.2.1.2.4. Els arxius eren reials
2.2.2. Final Edat Mijtana
2.2.2.1. Augment varietat documental
2.2.3. Cartolaris
2.2.3.1. Reculls de documents sobre títols, privilegis o dret dins d'un mateix domini, que podia ser laic o eclesiàstic
2.3. Concepte d'arxiu a l'edat mitjana
2.3.1. Lloc on és guarda i salvaguarda d'allò públic, dels documents que donaven fe pública
3. Edat Moderna
3.1. Antic règim
3.1.1. Claus del canvi
3.1.1.1. Nou concepte: Arxiu d'estat
3.1.1.2. Documents d'arxiu com a font de poder
3.1.1.3. Pioner en l'àmbit d'arxius:
3.1.1.3.1. Espanya a inicis segle XVI
3.1.1.3.2. Altres casos
3.1.2. Concepció d'aquesta època
3.1.2.1. Document com a control i poder com a font fiable
3.1.2.2. Arxiu instrument informatiu per l'exercici de poder intern i extern
3.1.2.3. Arxiu com a territori infranquejable
3.1.3. Els arxius es reorganitzen amb temàtiques per respondre interessos d'accés amb visió historicista
3.1.4. Aparició primers professionals i primers tractats
3.1.4.1. Jacob Von Rommingen el 1571 diu que hi ha tres classes: domini territorial; assumptes interns; i relacions externes
3.1.4.2. NIcolo Giussani diu que hi han tres categories: corpus; classes, seriem
3.1.4.3. Baldassare Bonifació diu que els arxius tenen una doble vessant, la vessant cultural i la política.
3.1.5. Arxius com arsenals de poder controlat pel monarca
3.1.6. Sistemes de classificació de l'epoca
3.1.6.1. Europa occidental i meridional
3.1.6.1.1. Sistema cronològic medieval, segons tipologia documental
3.1.6.1.2. Els arxivers es vinculen a historiadors o erudits
3.1.6.2. Europa central, oriental i septentrional
3.1.6.2.1. Registratur: tot document rebut o expedit per una administració en el desenvolupament d'un negoci
3.1.6.2.2. Arxivers vinculats en el món administratiu i jurídic
3.2. Revolució Francesa
3.2.1. 3 canvis
3.2.1.1. Estructura arxius en un sistema nacional
3.2.1.2. D'arxiu d'estat a arxiu de nació
3.2.1.3. arxiu històrics, no vinculats amb el valor jurídic dels documents
4. Edat Contemporània
4.1. Es creen arxius nacionals
4.2. Creació de grans dipòsits documentals on incloure tots els fons procedents de les administracions estatals i creació d'un sistema d'arxius estatals
4.3. Divisió arxius
4.3.1. Arxius històrics
4.3.2. Arxius administratius
4.4. 1841 Natalis de Wally pública el principi de procedència
4.4.1. Tres premisses derivades
4.4.1.1. Tot fos es producte natural de l'activitat d'una entitat, persona física o moral
4.4.1.2. Concepció de fons ho determina la seva estructura interna
4.4.1.3. Per organitzar al fons cal conèixer els procediments administratius de l'autor i la seva evolució històrica.
4.5. 1881 Con Sybel
4.5.1. Principi registraturpinzip
4.5.1.1. Documents de cada fons s'han de mantenir en l'ordre donat a l'origen
4.6. 1898
4.6.1. Manual per la classificació i descripció dels arxius
4.7. Renovació moderna de l'arxivística amb la IIª Guerra Mundial
4.8. Universitat de Washington s'inicia l'ensenyament permanent d'arxivística el curs 1939-40
4.8.1. A Anglaterra comença a funcionar el curs 1947-48 a la University Collage de Londres
4.9. La IIª Guerra Mundial porta la necessitat de:
4.9.1. Investigar i difondre els crims nazis, lliure accés als arxius del III Reich
4.9.2. Expansió democràcia com a model social
4.10. Canvis arxivística de la segona meitat del segle XX
4.10.1. Augment literatura arxivística i publicacions especialitzades
4.10.2. idea cicle de vida documents
4.10.3. Record Managament
4.10.4. Noves tecnologies i nous formats de documents
4.10.5. Dret accés documents
4.10.6. Diversitat usuarus arxius
4.10.7. Creació organismes internacionals
5. Reflexions finals
5.1. Per qualsevol fons que es volgui tractar s'ha de tenir en compte:
5.1.1. Estudiar l'origen de la institució que la creat
5.1.2. Conèixer grau sistematització de la documentació que s'ha conservat
5.1.3. Conèixer biblografia
5.1.4. Investigar al fons per mitjà de la documetnació
5.1.5. Justificar-ho