1. 5. Intervenció I
1.1. Introducció
1.1.1. La intervenció logopèdica en trastorns de la veu és un esforç per tornar la veu a un nivell d'adequació que realment es pot assolir i que satisfà les necessitats professionals, emocionals i socials del pacient.
1.1.2. Objectius
1.1.2.1. Realçar les fortaleses i minimitzar les febleses relacionades amb les estructures subjacents i les funcions que afecten la producció de veu.
1.1.2.2. Facilitar les activitats de l'individu i la participació, ajudant a la persona a adquirir noves habilitats i estratègies de comunicació.
1.1.2.3. Modificar els factors contextuals per reduir les barreres, millorar els facilitadors de la comunicació eficaç i la participació, i proporcionar suports.
1.1.3. Destinataris
1.1.3.1. Indicacions clíniques
1.1.3.1.1. Una intervenció es porta a terme si els resultats d'una avaluació vocal així ho aconsellen
1.1.3.1.2. Els individus de totes les edats reben tractament i/o serveis de consulta quan: -la seva capacitat de comunicar-se de manera efectiva es deteriora a causa d'un trastorn de la veu -hi ha una expectativa raonable de benefici per a l'individu en el cos de l'estructura o funció i / o activitat o participació.
1.1.3.2. Possibles etiologies
1.1.3.2.1. Orgànica
1.1.3.2.2. Neurològica
1.1.3.2.3. Funcional
1.1.3.2.4. Psicosocial
1.1.4. Aproximacions
1.1.4.1. Filosofies de rehabilitació vocal
1.1.4.1.1. Teràpia vocal simptomàtica
1.1.4.1.2. Teràpia vocal psicològica
1.1.4.1.3. Teràpia vocal etiològica
1.1.4.1.4. Teràpia vocal fisiològica
1.1.4.1.5. Teràpia vocal eclèctica
1.1.4.2. Tipus de teràpies
1.1.4.2.1. Tècniques simptomàtiques d'aplicació a curt termini
1.1.4.2.2. Estratègies de rehabilitació general a llarg termini
1.1.5. Fases
1.1.5.1. Planificació
1.1.5.1.1. Formulació dels objectius terapèutics a partir de les dades obtingudes en l'exploració.
1.1.5.2. L'èxit de la intervenció
1.1.5.2.1. Exactitud del diagnòstic mèdic
1.1.5.2.2. Exactitud del diagnòstic vocal
1.1.5.2.3. Adequació del pla de tractament
1.1.5.2.4. Acord entre el clínic i el client respecte el diagnòstic, el pla de tractament i els resultats esperats
1.1.5.2.5. Compromís del client o de la família (quan el pacient és menor d'edat) per abordar el problema
1.1.5.2.6. Autodisciplina del client (o sistema de suport) a l'hora de realitzar els canvis de comportament necessaris
1.1.5.3. Temporalització
1.1.5.3.1. Es duu a terme durant el temps suficient per assolir els objectius plantejats o els resultats esperats.
1.1.5.3.2. El període d'intervenció no ha de continuar quan ja no hi ha cap expectativa de benefici addicional.
1.1.5.4. Informe de seguiment o continuïtat
1.1.5.4.1. Data d'inici del tractament
1.1.5.4.2. Motiu de consulta
1.1.5.4.3. Valoració inicial de la veu i del gest vocal
1.1.5.4.4. Nombre de sessions realitzades, periodicitat i durada
1.1.5.4.5. Sessions individuals/col·lectives
1.1.5.4.6. Evolució del tractament
1.1.5.4.7. Dades de la última exploració
1.1.5.4.8. Pronòstic
1.1.5.4.9. Opinió del logopeda sobre la continuïtat i el ritme del tractament
1.1.5.5. Alta
1.1.5.5.1. Informe d'epícrisi o final de tractament
1.2. Tècniques i recursos
1.2.1. Sessions
1.2.1.1. Principis bàsics (Vila, 2009)
1.2.1.1.1. Eficàcia
1.2.1.1.2. Formació
1.2.1.1.3. Persuació
1.2.1.1.4. Activitat
1.2.1.1.5. Amenitat
1.2.1.2. Seqüència (Vila, 2009)
1.2.1.2.1. Acollida
1.2.1.2.2. Presentació de la sessió
1.2.1.2.3. Posta a punt
1.2.1.2.4. Exercicis dirigits
1.2.1.2.5. Activitat proposada pel pacient
1.2.1.2.6. Comentari de sensacions
1.2.1.2.7. Tancament de la sessió
1.2.1.3. Durada
1.2.1.3.1. Adults: 45-60'
1.2.1.3.2. Nens: 30-40' de sessió + 10-15' de comentaris amb els pares
1.2.1.4. Periodicitat
1.2.1.4.1. 1 o 2 sessions setmanals
1.2.1.4.2. En nens, fer tandes de 3 mesos espaiades
1.2.2. Recursos
1.2.2.1. Àrea Corporal
1.2.2.1.1. El cos
1.2.2.1.2. Respiració
1.2.2.1.3. Actitud corporal global
1.2.2.2. Àrea Orofacial
1.2.2.2.1. Mandíbula
1.2.2.2.2. Llengua
1.2.2.2.3. Vel del paladar
1.2.2.2.4. Llavis
1.2.2.2.5. Laringe
1.2.2.3. Àrea Auditiva
1.2.2.3.1. distingir
1.2.2.3.2. categoritzar
1.2.2.3.3. etiquetar
1.2.2.3.4. reproduir tipus de veus
1.2.2.4. Àrea Comunicativa
1.2.2.4.1. Totes les estratègies i recursos proposats no tenen cap sentit si no s'integren finalment en la millora de les capacitats comunicatives de l'individu.
1.2.2.5. Àrea Vocal
1.2.2.5.1. Vibració
1.2.2.5.2. Material fonètic
1.2.2.5.3. Melodies
1.2.2.5.4. Ressonàncies
1.2.2.5.5. Textos i cançons
1.2.3. Tècniques facilitadores
1.2.3.1. Sons facilitadors
1.2.3.2. Tècniques de canvi de postura
1.2.3.3. Tècniques de combinació dels moviments dels òrgans fonoarticuladors o funcions reflexovegetatives amb l'emissió
1.2.3.4. Tècniques amb ús de la parla encadenada
1.2.3.5. Tècniques afavoridores de l'adducció de les cordes vocals
1.3. Disfonies d'origen funcional simples
1.3.1. Hiperquinèsies Vocals Primitives
1.3.1.1. Sobreesforç habitual perllongat sobre la laringe anatòmicament normal
1.3.1.1.1. Esforç vocal inicial i predominant sobre el buf
1.3.1.1.2. Esforç vocal inicial i predominant sobre la laringe
1.3.1.1.3. Esforç vocal inicial i predominant sobre els ressonadors
1.3.1.2. Sobreesforç paroxístic en una laringe anatòmicament normal
1.3.1.2.1. Sobreesforç paroxístic sobre el buf i la laringe alhora. Mal ús en crits, tos i esforços amb glotis tancada.
1.3.2. Hipoquinèsies Vocals Secundàries a una hiperquinèsia primitiva
1.3.2.1. Esgotament muscular després d'un esforç.
1.3.2.1.1. En contextos d'esforços habituals i perllongats
1.3.2.1.2. En contextos d'esforços paroxístics
1.3.3. Hipoquinèsies Vocals Primitives
1.3.3.1. Només les hipoquinèsies primitives aïllades són candidates a RHB
1.3.3.1.1. Instal·lar un gest vocal ampli i eficaç en un cos dinàmic, evitant tensions que portin a una hiperquinèsia secundària
1.3.3.1.2. Recolzament abdominal
1.3.3.1.3. Dinamització de l'actitud vertical
1.3.3.1.4. Coordinació FR
1.3.3.1.5. Enriquiment del timbre
1.3.3.1.6. Precisió articulatòria
1.3.3.1.7. Treball de l'alçada de la veu
1.3.3.1.8. Projecció vocal
1.3.4. Hiperquinèsdies Vocals Secundàries a una Hipoquinèsia Primitiva
1.3.4.1. La regió supraglòtica intenta compensar la poca energia sonora de la glotis.
1.3.4.1.1. Descondicionar el pacient del seu comportament reaccional i millorar el tancament de la glotis
1.3.4.1.2. Relaxació locorregional
1.3.4.1.3. Posició del cap i coll
1.3.4.1.4. Coordinació FR
1.3.4.1.5. Col·locació de la veu per desplaçar la força del buf cap a les cavitats de ressonància
1.3.4.1.6. Sons relaxats
1.3.4.1.7. Treball del timbre
2. Intervenció II
2.1. Disfonies d'origen funcional amb lesions adquirides
2.1.1. Nòduls
2.1.1.1. Engruiximent de la mucosa a la vora lliure d'una o ambdues CCVV en la unió del 1/3 mig i 1/3 anterior.
2.1.1.1.1. Tractament
2.1.1.1.2. Objectius
2.1.2. Pseudoquist serós
2.1.2.1. Lesió de la mucosa constituïda per una tumefacció translúcida que se situa generalment en el punt nodular.
2.1.2.1.1. Tractament
2.1.2.1.2. Objectius
2.1.3. Edema fusiforme
2.1.3.1. Tumefacció uni o bilateral de la mucosa dels plecs vocals que abarca la pràctica totalitat de la glotis lligamentosa
2.1.3.1.1. Tractament
2.1.3.1.2. Objectius
2.1.4. Edema de Reinke
2.1.4.1. Transformació edematosa del còrion en la mucosa que deforma la cara superior i la vora lliure del plec vocal.
2.1.4.1.1. Tractament
2.1.5. Pòlip laringi
2.1.5.1. Pseudotumor benigne del plec vocal
2.1.5.1.1. Tractament
2.1.5.1.2. La durada de la RHB preoperatòria dependrà del grau d'esforç.
2.1.6. Quist mucós per retenció
2.1.6.1. Tumefacció que apareix en el plec vocal com a resultat de l'acumulació d'una secreció mucosa deguda a l'obstrucció del conducte excretor d'una glàndula mucosa
2.1.6.1.1. Tractament
2.1.7. Hemorràgia submucosa
2.1.7.1. Ruptura vascular relacionada amb un traumatisme vocal agut. En la fuetada laríngia s'hi afegeix una ruptura en el múscul vocal.
2.1.7.1.1. Tractament
2.1.8. Úlcera de l'Aritenoidal
2.1.8.1. Alteració de la mucosa amb pèrdua de substància que deixa al descobert el cartílag aritenoïdal.
2.1.8.1.1. Tractament
2.2. Disfonies d'origen orgànic
2.2.1. Disfonies amb lesions congènites
2.2.1.1. Quists epidèrmics, Solcs i Ponts mucosos
2.2.1.1.1. Petita formació arrodonida situada a la submucosa. Tendeix a créixer i a infiltrar-se en el lligament elàstic. A vegades s'obre a la superfície. Un quist obert es converteix en un solc.
2.2.1.2. Estries
2.2.1.2.1. Són solcs amples i llargs que se situen al llarg de quasi tota la vora lliure. Quasi sempre són bilaterals i no forçosament simètriques.
2.2.1.3. Rehabilitació dels Quists, Solcs estrets, Ponts mucosos i Vergetures
2.2.1.3.1. Rigidesa lleu o moderada de CCVV
2.2.1.3.2. Rigidesa extrema de CCVV
2.2.1.4. Paràlisis Laríngies
2.2.1.4.1. Paràlisis laríngies recurrents
2.2.2. Laringectomies
2.2.2.1. Parcials
2.2.2.1.1. Limitades
2.2.2.1.2. Subtotals
2.2.2.2. Totals
2.2.2.2.1. Veu erigmofònica
2.2.2.2.2. Implant fonatori (veu traqueoesofàgica)
2.2.2.2.3. Pròtesi fonatòria
2.2.3. Traumatismes laringis
2.2.3.1. Via interna
2.2.3.1.1. Traumatismes iatrogènics
2.2.3.2. Via externa
2.2.3.2.1. Traqueostomia provisional
2.2.3.2.2. Reeducació preventiva de l'abducció i adducció de les CCVV
2.2.3.2.3. Exploració de les seqüeles algunes setmanes després
2.2.3.2.4. Reeducació
3. 6. Altres
3.1. Disfonia infantil
3.1.1. Adaptar-se al moment evolutiu i característiques del nen/a.
3.2. Problemes de veu d'origen Psicògen
3.2.1. Afonies psicògenes
3.2.1.1. No tocar el símptoma i derivar al psiquiatra o psicòleg
3.2.1.2. Intentar tractar el símptoma
3.2.2. Disfonies psicògenes
3.2.2.1. El diagnòstic és més difícil
3.2.2.2. Citar més endavant per nova valoració i per reflexionar sobre l'impacte del psiquisme en la veu.
3.2.2.3. Disfonies de timbre contret
3.2.2.3.1. Hiperquinèsies vocals amb sobreesforç inicial i predominant sobre ressonadors
3.2.3. Alteracions en la muda vocal
3.2.3.1. Homes
3.2.3.1.1. Veu eunucoïdal
3.2.3.1.2. Muda perllongada
3.2.3.1.3. Muda falsejada o incompleta
3.2.3.2. Dones
3.2.3.2.1. Absència de muda
3.2.3.2.2. Pseudomuda o virilització vocal
4. 2. Prevenció
4.1. Factors de risc
4.1.1. Veu i salut
4.1.1.1. ORL
4.1.1.1.1. Processos al·lèrgics
4.1.1.1.2. Inflamacions cròniques de vies respiratòries superiors
4.1.1.1.3. Faringitis i laringitis cròniques
4.1.1.2. Digestiva
4.1.1.2.1. Reflux gastroesofàgic (RGE)
4.1.1.3. Hormonal
4.1.1.4. Psicològica
4.1.1.4.1. Estrès
4.1.1.4.2. Tensions
4.1.1.4.3. Inestabilitat emocional
4.1.1.4.4. Ansietat
4.1.2. Tipus de factors
4.1.2.1. Externs
4.1.2.2. Individuals
4.1.2.3. Associats a la professió
4.2. Mesures de prevenció
4.2.1. Contextos
4.2.1.1. Educació vocal
4.2.1.1.1. Formació vocal
4.2.1.1.2. Adults
4.2.1.1.3. Infants
4.2.1.1.4. Campanyes informatives
4.2.1.2. Reeducació vocal
4.2.1.2.1. Agilitzar la recuperació
4.2.1.2.2. Evitar la recurrència d'un problema vocal instaurat
4.2.2. Estratègies
4.2.2.1. Educació vocal
4.2.2.1.1. Coneixements dels mecanismes fisiològics de producció de la veu i el seu ús.
4.2.2.2. Reeducació vocal
4.2.2.2.1. Repòs vocal
4.2.2.2.2. En infants
5. 1. Veu normal i veu alterada
5.1. Veu normal
5.1.1. L'aparell vocal
5.1.1.1. Aparell respiratori
5.1.1.1.1. Vegetativa
5.1.1.1.2. Automàtica
5.1.1.1.3. Inconscient
5.1.1.1.4. Regulable i dirigible
5.1.1.2. Laringe
5.1.1.2.1. F. biològica
5.1.1.2.2. F. emocional
5.1.1.2.3. F. lingüística
5.1.1.2.4. F. artística
5.1.1.3. Ressonadors
5.1.1.3.1. Faringe
5.1.1.3.2. Cavitat bucal
5.1.1.3.3. Nasofaringe
5.1.1.3.4. Fosses nassals
5.1.1.4. Sistema nerviós
5.1.1.4.1. Aparell motor
5.1.1.4.2. Aparell sensitiu
5.1.1.4.3. Aparell sensorial
5.1.1.4.4. Estats afectius i emocionals
5.1.1.4.5. Esquema corporal vocal
5.1.1.5. Veu, cos i comunicació
5.1.2. La veu
5.1.2.1. Paràmetres acústics
5.1.2.1.1. To
5.1.2.1.2. Timbre
5.1.2.1.3. Intensitat
5.1.2.1.4. Durada
5.1.2.2. Gènesi i evolució de la veu
5.1.2.3. La veu com a caràcter sexual secundari
5.1.2.4. Veu i personalitat
5.1.2.5. La veu com a fenomen social
5.2. Veu alterada
5.2.1. Etiologies
5.2.1.1. Mal ús vocal
5.2.1.2. D'origen mèdic
5.2.1.2.1. Cirurgia directa
5.2.1.2.2. Cirurgia indirecta
5.2.1.2.3. Malalties cròniques
5.2.1.3. En trastorns primaris
5.2.1.4. Relacionades amb la personalitat
5.2.1.4.1. Estrès ambiental
5.2.1.4.2. Conductes d'evitació
5.2.1.4.3. Conflictes d'identitat
5.2.2. Dimensionsdels trastorns vocals
5.2.2.1. Orgànica
5.2.2.2. Funcional
5.2.2.3. Social
5.2.2.4. Personal
5.2.3. Procés assistencial
5.2.3.1. Interdisciplinarietat en el tractament dels trastorns vocals
5.2.3.1.1. Logopeda
5.2.3.1.2. ORL/Foniatre
5.2.3.1.3. Altres professionals
5.2.3.2. Programa Terapèutic Complet
5.2.3.2.1. 1. Diagnòstic foniàtric
5.2.3.2.2. 2. Reeducació preoperatòria
5.2.3.2.3. 3. Fonocirurgia
5.2.3.2.4. 4. Repòs vocal amb antiinflamatoris i antitusígens
5.2.3.2.5. 5. Continuació de la reeducació
6. 3. Valoració (I)
6.1. Introducció
6.1.1. Historia
6.1.1.1. Antigament
6.1.1.1.1. Valoració psicoacústica
6.1.1.1.2. Eficàcia d'un tractament
6.1.1.1.3. Normalitat vs anormalitat
6.1.1.1.4. Laringoscòpia
6.1.1.1.5. Poques dades si no hi havia lesió evident
6.1.1.2. Actualment
6.1.1.2.1. Examen mèdic
6.1.1.2.2. Dades subjectives
6.1.1.2.3. Examen funcional
6.1.2. Fases
6.1.2.1. Definició del problema
6.1.2.2. Formulació d'hipòtesis
6.1.2.3. Desenvolupar els procediments necessaris per contrastar les hipòtesis
6.1.2.4. Recollida de la informació
6.1.2.5. Anàlisi de dades i interpretació dels resultats
6.1.2.6. Conclusions
6.1.3. Finalitats
6.1.3.1. Diagnòstic d'un trastorn de la veu o de laringe
6.1.3.2. Descripció de les característiques perceptives
6.1.3.3. Mesura dels aspectes de la funció vocal
6.1.3.4. Examen de la conducta de fonació
6.1.3.5. Identificació d'una diferència de comunicació
6.1.3.6. Pronòstic per al canvi
6.1.3.7. Recomanacions per a la intervenció i suport
6.1.3.8. Identificació de l'eficàcia de la intervenció i suport
6.1.3.9. Derivació a altres avaluacions o serveis
6.1.4. Valor terapèutic
6.1.4.1. Informar el pacient del trastorn
6.1.4.2. Delimitar la millora vocal que s'espera i el que està disposat a fer
6.1.4.3. Primer contacte de gran importància a nivell psicològic
6.1.5. Procedència dels pacients
6.1.5.1. Enviats pels seus professors
6.1.5.2. Derivats pel metge (ORL o foniatre)
6.1.5.3. Autoderivats
6.1.5.4. "Descoberts" en un programa de cribatge
6.2. Cribatge vocal
6.2.1. Possibles poblacions
6.2.1.1. Comunitat educativa
6.2.1.1.1. Alumnat
6.2.1.1.2. Professorat
6.2.1.2. Estudiants
6.2.1.2.1. Magisteri
6.2.1.2.2. Logopedia
6.2.2. Protocol de cribatge
6.2.2.1. No Diagnostiquen
6.2.2.2. Indiquen Possibilitat i/o Probabilitat de Trastorn Vocal
6.2.2.3. Menys Precisos que els de Valoració Logopèdica
6.2.2.4. Pocs Ítems
6.2.2.5. Administració Fàcil i Ràpida
6.3. Anamnesi
6.3.1. Preguntes bàsiques
6.3.1.1. Què li passa?
6.3.1.2. Des de quan li passa?
6.3.1.3. A quin fet ho atribueix?
6.3.1.4. De quina manera li millora?
6.3.1.5. Què ha fet fins ara per solucionar-ho?
6.3.1.6. Com se sent amb el que li passa?
6.3.2. Necessitats particulars
6.3.2.1. Edat
6.3.2.1.1. Adults: Antecedents patològics de tipus sistèmic
6.3.2.1.2. Infants: Desenvolupament i cal demanar-los l'opinió
6.3.2.2. Activitats/usos vocals
6.3.2.2.1. Ús professional de la veu cantada
6.3.2.2.2. Ús professional de la veu parlada
6.3.3. Estils d'entrevista
6.3.3.1. Intervencionista
6.3.3.2. Llibertat al pacient
6.3.3.3. Un punt mig
6.3.4. Índex d'autopercepció del transtorn vocal
6.3.4.1. No tenen valor diagnòstic però donen informació subjectiva.
6.3.5. Anàlisi de l'estil comunicatiu
6.3.5.1. Indicadors no gestuals
7. 4. Valoració (II)
7.1. Exploració
7.1.1. Exploració física instrumental
7.1.1.1. Examen ORL
7.1.1.2. Laringoestroboscòpia
7.1.2. Análisi acústica i perceptiva
7.1.2.1. Enregistrament d'àudio
7.1.2.1.1. Paràmetres
7.1.2.1.2. Índexs de severitat
7.1.3. Examen del comportament vocal i corporal
7.1.3.1. Cos
7.1.3.1.1. Elements
7.1.3.1.2. Lectura corporal
7.1.3.2. Respiració
7.1.3.2.1. Aerodinàmica
7.1.3.2.2. Òrgans de Ressonància
7.2. Dades
7.2.1. Comunicació
7.2.1.1. L'informe diagnòstic
7.2.1.1.1. Antecedents
7.2.1.1.2. Resum dels serveis anteriors
7.2.1.1.3. Condicions associades
7.2.1.1.4. Resultats
7.2.1.1.5. Interpretació dels resultats
7.2.1.1.6. Grau de severitat
7.2.1.1.7. Pronòstic
7.2.1.1.8. Recomanacions
7.2.1.1.9. Seguiment
7.2.1.1.10. Derivació
7.2.1.1.11. Tractament
7.2.1.2. Protecció de les dades
7.2.1.2.1. Legislació Vigent
7.2.1.2.2. Llei sobre els Drets d'Informació concernent a la Salut
7.2.1.2.3. Modificació de la llei
7.2.2. Ús de les dades
7.2.2.1. Definir els objectius generals del tractament
7.2.2.2. Definir els objectius específics de cada sessió del tractament
7.2.2.3. Educar el pacient sobre la producció de la veu
7.2.2.4. Ajudar al pacient a aconseguir una bona producció vocal
7.2.2.5. Proporcionar un reforç al pacient
7.2.2.6. Mesurar els resultats del tractament