1. TEORIES.
1.1. VYGOTSKI: En el proses de sociabilizaciò transmiteix valors, costums i vens culturals. En la zona de desarrollo pròxim parla de que es la distancia que el xiquet\a deu recorrer entre lo que sap i ha de aprendre. La seua obra més destacada es "El pensament i el llenguatge". També diu que el producte final del desarrollo humà esta determinat per les característiques del mig social en el que vivim.
1.1.1. SIGMUND FREUD: El joc per a ell significaba una manifestacó erótica, una manera de expresar o lliverar les emosions reprimides, una funció terapèutica, experiencies no asimilades. El xiquet consegüix dominar els acontesiments pensant amb una actitud pasiva o intentant controlar la realitat. també creu que el joc manifesta fundamentalment 2 procesos: 1.desitjos inconsients reprimits. 2.angustia de experiencies de la vida. A la sea teoría psicoanalítica la divideix en 5 etapes: 1º Fase oral (0-2 anys) 2º Fase anal (2-3 anys) 3ºFase fàlica (3-5 anys) 4º Fase latencia (6-11 anys) 5º Fase genital (final del desarrollo sexual).
1.1.1.1. BUYTENDIJK: Ell fea el contra a la teoría de karlos gross. Deia que el joc es produía per que se es jove i els 3 impulsos que el conduien era per llivertat, integració y repetició, que el xiquet te la nesesitat de comprenció i que juga per que la seua propia naturaleza l'impulsa a jugari l'impideix fer altra cosa. També va investigar el comportament dels animals per a determinar el enllaç del seu instint.
1.2. TEORÍA ECOLÒGICA: Esta teoría es divideix per ecosistemes en total uns 5, que son: Microsistema (Familia, amics, veins, etz) Mesosistema (Escola, familia) Exosistema (Parcs) Macrosistema (Tradicions, coltura, etz) y Cronosistema (Mudanses, perdues, etz).
1.3. PIAGET: Creía que el joc forma part de a inteligencia del xiquet, per que representa la asimilació de la realitat del xiquet. A mes a mes de que el joc esta condicionat per les capasitats sensoriomotors , simboliques o de raonament de les diferents etapes. Estes etapes es produixen en un ordre ficxe encara que l'edat pot variar lleugerment de un xiquet a un altre. Les estructures bàsiques son: 1. El joc es simple ejersisi (paregut al animal) 2. Joc simbòlic (abstracte i fictísi) 3. Joc reglat (colectiu, resultat d'un acord del equip)
1.3.1. KARL GROSS: Es va basar en les teoríes de Darwin. Per a ell el joc es la imitació de la vida adulta i ajuda a les funsions i capasitats que preparen al xiquet per a les activitats, el xiquet no juga per que es xiquet sino per que s'ens ha donat la infancia per a jugar. I apareixen 4 tipos de jocs: 1.Experimentació= Tròfics, 2.Locomoció= Arquitectònics, 3.Cinemàtics= Curiositat. 4. Combat= Imitatius.
1.3.1.1. TEORÍA DE LA RELAJACIÓ: Va ser proposada per Moritz Lazarus. Ens parla sobre la importancia del joc per a tindre un descans actiu, on la alternabilitat del treball serio e intensiu, amb el joc por afavorir el restablesiment de les forses y del SNC. Esta pensada per adults però es pot adaptar als mes menuts.
1.4. RECAPITULACIÓ O ATRUISME: Creada per Hall. Aquesta parla sobre que el joc serveix per eliminar la funció rudimentaria que s'ha convertit en inútil i així proporcionar el desarrollo posterior, es dividia en 3 etapes: 1ºInfantileza= etapa animal. 2ºInfancia= época de las cavernas. 3º Pubertat= vida adulta. Encara que finalment va modificar el que deía sobre el joc, digent que ja no era per que desaparegera la funció sino que ejersira una influencia sobre el resarrollo de atres funsions.
1.4.1. TEORÍA DE LA FICCIÓ: Per Claperède. Diu que el joc es una actitud oberta a la ficció, el que caracteritza al joc es la funció simbólica i que també permiteix al individu realizar el seu " jo " i veure la seua personalitat. També que el xiquet distinguix dos realitats la dels adults i la seua propia. Tenia establertes categories de jocs ( sensorials, motors, intelectuals i afectius.
1.4.1.1. TEORÍA DE LA ENERGÍA SOBRANT: En esta es creía que era plagiada a la de Darwin ja que era casi practicament igual. Unes de les caracteristiques eren: El joc com a lliveració de energía, com més evolucionat esta el animal més juga i destaca la lluita per la vida i la adaptació al mig.
2. RECORREGUT HISTÒRIC. Gracies als interpretes podem tenir una idea dels jocs al llarg de la historia.
2.1. PREHISTÒRIA. Utilització de pedres i pals, per activitats com la caça o pesca. També trobren jocs de taula com: les tabes, fitches fetes d'ossos i boles de fang.
2.2. MESOPOTÁMIA. Jugaven a un joc " jocreal d'ur" que consistía que un jugador tenía 4 fitches y 3 daus, cada fitcha a de fer el seu recorregut i aplegar fins el final, qui aplege a durles totes guanya. Aquest joc inclus el colocaven a la tomba per que la persona gaudira al atre mon.
2.3. ETAPA CLÀSSICA. Joc present en la vida cotidiana, no sols menuts, també el adults. Diferens estils de vida, costums i valors entre la civilització Grega i Romana, que sobserva através dels jocs. GRECS: daus, nines d'argila, jocs d'azar, utensilis d'us domestic. ROMANS: Soldats en miniatura i altres element bèlics.
2.4. EPOCA EGIPCIA. A les tombes han trobat els millor jaciment de jogines. Per exemple: Gossos i xacals, o un dels més important el Senet. També les primeres nines de drap,pilotes fetes en fibra de papir, aros o caniques.
2.5. L'EDAD MITJANA. En aquesta epoca l'esglesia va prohibir els jocs d'azar. El més comú era jugar en elements naturals. Les clases menys afavorides fabricaben jogines per als xiquets més rics.
2.5.1. En 1283 el rei de Castella Alfons X el savi, va recopilar el 1º tractat de jocs de la lliteratura europea.
2.6. EPOCA MODERNA. El joc comença adquirir més importancia.
2.6.1. SEGLE XVI. Primers artesans, fabricants de nines de fusta, posteriorment de porcelana, jogines educatives i recuperen l'interés pels jocs a l'aire lliure.
2.6.2. SEGLE XVII. Sorguixen els pensaments pedagògics i comença a vores que el joc facilita el aprenentage.
2.6.3. SEGLE XVIII. Cobra força les tendencies pel joc com a element pedagògic.
2.6.4. SEGLE XIX. Revolució industrial, els xiquets comensen a treballar i tenen poc de temps per a jugar, es consolida la fabricasió de jogines autòmats. Entren en escena les escoles pedagògiques com : Fröbel (va reconeixer la importancia del joc en el aprenentage, el joc ajuda a desenvolupar les capasitats e Intel·ligencia dels nens). Pestalozzi, Montessori i Drecoly.
2.6.5. L'ACTUALITAT. El joc es considera un prinsipi d'intervenció educativa i una eina privilegiada.