1. Una espècie és un grup d’individus amb característiques comuns, que es poden reproduir entre ells i que donen lloc a una descendència fèrtil
2. És la categoria més petita que s’utilitza per agrupar éssers vius
3. TAXONOMIA: ciència que s’encarrega de classificar els éssers vius en funció de les seves característiques morfològiques
4. Carl von Linné (Suècia, 1707-1778): defensor de la teoria creacionista i fixista. Va desenvolupar al s. XVIII un sistema de classificació que és la base del sistema actual (Systema Naturae). Va utilitzar la nomenclatura binomial.
5. Conjunt de doctrines biològiques que sostenen que les espècies vivents han estat originades per un acte creador.
6. Teoria segons la qual les espècies vivents són formes estàtiques i immutables en el passat i en el futur.
7. Teoria que, atribuint a processos catastròfics tots els canvis produïts en la superfície de la Terra en el transcurs de la seva història, tractava d’explicar, en particular, la successió de faunes fòssils diferents en els estatges successius.
8. Les teories evolutives expliquen la diversitat i història de la vida basant-se en els canvis que les espècies vivents experimenten amb el pas del temps.
9. Jean-Baptiste Lamarck (França, 1744-1829): Desenvolupa i exposa el Lamarckisme
9.1. Lamarckisme (teoria dels caràcters Adquirits o transformisme): • La generació espontània és un fet freqüent. Déu només crea la natura. • Els organismes tenen un impuls intern cap a la complexitat. • Els organismes s’adapten a l’ambient. La funció crea l’òrgan. • Els caràcters adquirits s’hereten.
10. Charles Darwin (Anglaterra, 1809-1882): En 1831, amb 22 anys, Darwin es va embarcar a bord del Beagle per recórrer el món en un viatge que va durar 5 anys. Va realitzar moltes observacions zoològiques, botàniques i geològiques i va recollir moltes mostres. Proposà que les espècies evolucionen de manera gradual i contínua.
10.1. Darwinisme: • Els éssers vius tenen una capacitat reproductiva elevada. Només poden sobreviure i reproduir-se una petita part dels descendents. Lluita per l’existència. • Les poblacions biològiques presenten gran variabilitat; part d’aquesta diversitat biològica és heretable. • Sobreviuen i es reprodueixen els individus amb una combinació de caràcters per fer front i adaptar-se millor a l’ambient: «selecció natural». La generació següent serà filla dels més ben adaptats de la generació anterior i això fa canviar lentament l’espècie.
11. Neodarwinisme o Teoria Sintètica: A mitjans del segle XX, gràcies als nous coneixements en genètica i altres avenços de la ciència, la teoria de Darwin es va poder enriquir i actualitzar
11.1. • La variabilitat de la descendència es deguda a les mutacions i a la recombinació genètica, que donen lloc a noves combinacions de gens • La selecció natural elimina els individus menys aptes permetent que els més adaptats es reprodueixin • Són les poblacions, mitjançant la variació de les freqüències gèniques les que evolucionen, i no els individus • Perquè una població doni lloc a una nova espècie cal que estigui aïllada geogràficament
12. - Només es pot aplicar a organismes amb reproducció creuada - No es pot aplicar a organismes amb reproducció asexual - No es pot aplicar a organismes fòssils - No es pot aplicar a totes les espècies
13. Georges Cuvier (França, 1769-1832): pare de la paleontologia i un dels fundadors de l’anatomia comparada moderna. Defensor del catastrofisme i policreacionisme.
14. Ciència que estudia els fòssils, és a dir, les restes d’animals i vegetals que han pervingut del passat, enterrats en les capes geològiques.
15. Procés de transformació d’unes espècies en d’altres gràcies a l’acumulació de variacions que van apareixent en els descendents, de generació en generació, al llarg de milions d’anys.
16. ANATÒMIQUES
16.1. Òrgans homòlegs: Tenen un origen evolutiu i estructura comú.
16.2. Òrgans anàlegs: Tenen una morfologia i funció similar però la seva estructura i origen embrionari són diferents
16.3. Òrgans vestigials: òrgans que no són útils per a l’animal, però que ens els seus avantpassats es trobaven molt més desenvolupats i feien una funció útil.
17. EVIDÈNCIES DE L'EVOLUCIÓ
18. EMBRIOLÒGIQUES
18.1. L’estudi comparatiu del desenvolupament embrionari dels vertebrats permet veure homologies corporals que desprès de néixer poden no ser evidents.
19. PALEONTOLÒGIQUES
19.1. Fòssils: restes d’organismes d’altres temps o de la seva activitat, conservats en les roques per causes naturals.
20. BIOGEOGRÀFIQUES
20.1. Ciència que estudia la distribució geogràfica de les espècies vives: • Com més allunyades o aïllades estan dues zones, més diferents són en quant a flora i fauna. • En llocs molt allunyats però amb condicions ambientals semblants, apareixen espècies diferents però amb característiques similars.
21. SELECCIÓ ARTIFICIAL
21.1. Animals domèstics i plantes cultivades: amb el procés de selecció artificial es fa evolucionar aquestes espècies
22. BIOQUÍMIQUES
22.1. Universalitat dels mecanismes vitals bàsics: tots els éssers vius coneguts de la Terra utilitzen els mateixos mecanismes moleculars bàsics, indicant un origen evolutiu comú.
22.2. Proves serològiques: estudi comparat de les reaccions d’aglutinació de la sang en diferents organismes
23. Alfred Russell Wallace (Regne Unit, 1823-1913): Va arribar a les mateixes conclusions que Darwin però de manera independent. Quan li escriu una carta per dir-li, Charles Darwin finalment es decideix a publicar, en 1859, la seva obra mestra: «L’origen de les espècies» i és llavors quan la comunitat científica va interessar-se per la teoria de la Selecció Natural.
