1. 1. Els països segons el nivell de desenvolupament
1.1. El concepte de desenvolupament humà
1.1.1. El desenvolupament d'un país es calcula tenint en compte:
1.1.1.1. La riquesa
1.1.1.2. Els ingressos mitjans per habitant
1.1.1.3. La repercussió d'aquesta riquesa en diferents aspectes de la població, com:
1.1.1.3.1. L'accés a la sanitat
1.1.1.3.2. El grau d'alfabetització
1.1.1.3.3. L'esperança de vida en nèixer
1.1.1.3.4. Etc.
1.1.2. Hi ha índex diferents per mesurar el grau de desenvolupament humà:
1.1.2.1. L'ONU publica anualment les dades sobre l'indes de desenvolupament humà (IDH), que avalua diferents aspectes econòmics i socials, i proporciona un valor entre 0 i 1, en què 0 és el nivell de desenvolupament humà més baix i 1 el nivell de desenvolupament més alt
1.1.2.2. Un altre indicador és l'índex de pobresa multidimensional (IMP) publicat dins l'informe del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) en el qual s'identifiquen carències de tipus familiar i individual en els àmbits de la salut, l'educació i la qualitat de vida, reflectides en deu indicadors
1.1.2.2.1. Una persona és multidimensionalment pobre quan té carències en una tercera part o més dels indicadors, mentre que quan les té en la meitat o més dels indicadors està en situació de pobresa multidimensional extrema
1.2. Els països segons l'índex de desenvolupament
1.2.1. L'informe de les Nacions Unides publicat el 2013 indica que s'ha produït una millora en del desenvolupament humà, especialment als països emergents
1.2.1.1. Però els forts contrastos econòmics i socials permetn agrupar els països en tres blocs:
1.2.1.1.1. Els països desenvolupats tenen una renda per habitant alta que afavoreix el consum i el creixement econòmic
1.2.1.1.2. Els països en vies de desenvolupament són les que encara no han aconseguit un nivell productiu i de riquesa que els situï en el grup dels desenvolupats
1.2.1.1.3. Els països menys desenvolupats tenen una renda per càpita i un nivell de consum baixos. Les infraestructures i els serveis són escassos, deficients i inaccessibles per a la majoria d'habitants, i l'esperança de vida i el nivell d'instrucció són reduïts
2. 7. Avançar en el desenvolupament
2.1. L'ajuda exterior
2.1.1. Els països en vies de desenvolupament -i sobretot els que estàn menys desenvolupats-, per poder sadisfer les necessitats bàsiques de la població, reben ajudes d'organismes internacionals, de països desenvolupats i d'organitzacions no governamentals (ONG). L'objectiu d'aquestes ajudes és aconseguir que avancin en el desenvolupament
2.2. La gestió dels governs
2.2.1. Perquè un país iniciï el camí del desenvolupament, és fonamental que el govern hi faci una gestió honrada i transparent, per dos motius:
2.2.1.1. Des del punt de vista intern, el govern del país en vies de desenvolupament ha d'administrar bé els recursos propis i l'ajuda exterior que rep
2.2.1.1.1. El país continuarà immers en la pobresa si hi ha corrupció i unes quantes persones s'apropien dels recursos de la majoria, o si els recursos no s'inverteixen en la creació d'activitat econòmica i en la millora dels serveis per a la població
2.2.1.2. Des del punt de vista extern, les ajudes i inversions estrangeres no se solen dirigir a països amb governs corrruptes i inestables
2.2.2. Alguns organismes condicionen l'ajuda al fet que aquests països redueixin el nivell de corrupció en l'administració del estat (suborns, tractes de favor...) i en els ciutadans (economia submergida, evasió fiscal, etc.) i al fet que elaborin una legislació que garanteixi la lliure competència, el respecte a la propietat privada i la llibertat d'informació
2.3. Una organització de comerç més justa
2.3.1. L'Organització Mundial del Comerç fixa les regles del comerç internacional. Hi tenen una gran influència als països més rics
2.3.1.1. Així el procés de globalització de l'economia ha donat lloc a una progressiva liberització dels mercats, que ha perjudicat els països en vies de desenvolupament
2.3.1.1.1. Els països desenvolupats i emergents venen més matèries primeres i productes agraris que els països en vies de desenvolupament
2.3.1.1.2. Moltes de les exportacions dels països en desenvolupament estan en mans de multinacionals dels països en vies de desenvolupament
2.3.1.1.3. Els acords internacionals per protegir el medi ambient
2.3.1.2. Perquè el comerç sigui més just i impulsi el desenvolupament dels països més pobres, és imprescindible que els països desenvolupats en canviïn les regles i eliminin les taxes duaneres tan elevades que graven l'entrada de productes procedents dels països en vies de desenvolupament; redueixin les subvencions de les seves produccions agrícoles, i paguin un preu just pels productes bàsics de què viuen molts camperols als països en vies de desenvolupament
3. 6. Les desigualtats econòmiques
3.1. Desequilibris en la riquesa dels països
3.1.1. Per mesurar el desenvolupament econòmic d'un país s'utilitza el producte interior brut (PIB) per capita, és a dir, la riquesa generada mitjançant la producció de béns i serveis dividida entre el nombre d'habitants
3.1.1.1. El PIB per capita mostra la riquesa dels habitants d'un país, però enmascara les diferències que hi ha entre ells
3.1.1.1.1. Les diferències són més acusades als països que no redistribueixen la riquesa. Al Brasil el 10% dels habitants concentren el 75% de la riquesa del país, mentre que un 8% de la població viu en situació d'extrema pobresa
4. 5. Les desigualtats de salut i benestar
4.1. Salut i malaltia
4.1.1. Cada any moren al món milions de persones per malalties que es poden prevenir, reduir o guarir, com la sida o la malària, que són dues de les malalties que més morts provoquen a les regions en vies de desenvolupament
4.1.2. Gairabé el 70% de malalts de sida que hi ha al món viuen a l'Àfrica subsaharania i aproximadament el 15% són menors d'edat
4.1.2.1. El nombre de noves infeccions ha disminuït molt en els últims anys. Prop de vuit milions de persones dels països en vies de desenvolupament reben medicaments per tractar la sida
4.1.3. Als països en vies de desenvolupament, moltes dones moren per complicacions durant l'embaràs o en el part
4.1.3.1. Solament la meitat de les embarassades reben atenció prenatal i un terç de les mares donen a lum sense cures mèdiques
5. 4. Les desigualtats socials
5.1. La desigualtat de gènere
5.1.1. La desigualtat entre homes i dones es produeix tant a les regions desenvolupades com a les regions en vies de desenvolupament, però aquestes últimes té conseqüències més dramàtiques
5.1.2. Malgrat que en els últims anys s'han aconseguit a tot el món importants avenços en l'accés de la dona a l'educació, les nenes segueixen enfrontant-se a grans obstacles en moltes regions d'Africa i Àsia
5.1.2.1. També ha millorat la incorporació de les dones al mercat laboral. El 2011 el 40% de les feines remunerades fora del sector primari les feien les dones. No obstant això:
5.1.2.1.1. Hi ha grans diferències regionals, ja que aquest percentatge es redueix al 20% tant a l'Àfrica septentrional com a l'Àsia occidental i meridional, on les oportunitats de treball són més limitades per a la dona
5.1.2.1.2. En molts casos, les dones fan les pitjors feines, en condicions precàries (higièniques, salarials...) i normalment estan relacionades amb l'economia submergida
5.1.3. En molts països, sobretot d'Àsia i Àfrica, la discriminació de la dona és clara en tots els camps. En els casos més extrems no té drets jurídics i no se'n respecten els drets bàsics com a persona:
5.1.3.1. No pot expressar les seves idees
5.1.3.2. És exclosa de tota activitat social
5.1.3.3. Ni tan sols pot decidir sobre el seu propi cos
5.2. L'explotació infantil
5.2.1. Hi ha 215 milions d'infants al món que treballen en comptes d'anar a l'escola. La majoria treballa en l'agricultura i ajuda la seva família de manera no remunerada
5.2.1.1. D'aquests infants, 115 milions fan activitats perilloses a les mines, la construcció, etc. Alguns es dediquen al tràfic de drogues i la prostitució i centenars de milers són utilitzats com a soldats
5.2.2. El treball infantil ha disminuït en tot el món, però encara és molt preocupant a la regió de l'Àfrica subsahariana, on el 21% del grup d'edat de 5 a 17 anys es troba en situació d'explotació infantil
5.3. L'alfabetització i l'educació de la població
5.3.1. El 84% de la població mundial de 15 anys o més està alfabetitzada, és a dir, sap llegir o escriure
5.3.1.1. Als països desenvolupats, aquest percentatge és de gairabé el 100%. Però als països en vies de desenvolupament, tot i que la taxa d'alfabetització d'adults ha millorat en els últims anys, hi ha llocs en els quals continua sent baixa
5.3.2. Actualment, al món hi ha 57 milions de nens no escolaritzats, més de la meitat dels quals són nenes
6. 3. La pobresa extrema i la fam
6.1. Què és la pobresa extrema?
6.1.1. La pobresa extrema afecta les persones que no poden sadisfer les seves necessitats bàsiques, com l'accés a l'aigua potable, l'alimentació, la cura de la salut, etc., perquè els seus ingressos són inferiors a 1'25 dòlars diaris.
6.1.1.1. Els grups més afectats per aquest tipus de pobresa són les dónes i els nens, que sofreixen de desnutrició i risc de contreure malalties, absència d'una assistència sanitària bàsica, falta d'escolarització...
6.1.1.2. La pobresa extrema s'extén per les regions on la falta de serveis sanitaris i educatius dificulta l'accés de la població a treballs productius, l'explotació de recursos naturals ha causat danys molt greus al medi ambient, i les guerres i la corrupció política han provocat un mal ús dels recursos públics i la disminució de la inversió privada
6.2. L'accés a l'aigua potable
6.2.1. Segons l'ONU, en la dècada actual, prop de 900 milions de persones al món no tenen accés a l'aigua potable. A més, el consum d'aigua contaminada provoca prop d'1'5 milions de morts a l'any.
6.2.1.1. Als països en vies de desenvolupament, el 70% dels residus industrials s'aboquen sense control a aigües que són utilitzades per al consum. Per aquest motiu s'eleva el risc de contraure malalties
7. 2. Causes de l'endarreriment econòmic
7.1. El pes del llegat colonial
7.1.1. La major part dels països en vies de desenvolupament van ser colònies de les potències europees. Quan les colònies es van independitzar, es van trobar en una situació molt precària
7.1.1.1. Les seves economies estaven endarrerides
7.1.1.1.1. A les colònies, les potències europees només buscaven matèries primeres i mà d'obra barata. Per això no van modernitzar aquestes economies. Faltaven indústries i la població no disposava dels serveis més bàsics
7.1.1.2. Els nous estats es van enfrontar també a problemes molítics molt greus, que en dificultaven el desenvolupament:
7.1.1.2.1. Corrupció generalitzada
7.1.1.2.2. Governs autoritaris
7.1.1.2.3. Una gran inestabilitat política
7.2. El desfasament tecnològic
7.2.1. La falta de tecnologia pròpia i de capacitat per assimilar la dels països desenvolupats col·loca els països menys desenvolupats en una posició desfavorable, ja que són incapaços de produir de manera competitiva
7.2.1.1. Una part de la producció és obsoleta. Per aquest motiu se'n redueixen les exportacions i, com a conseqüència, els ingressos.
7.2.1.2. Les activitats que generen creixement econòmic solen estar en mans d'empreses estrangeres, que n'exploten els recursos naturals i hi desenvolupen una part de les activitats econòmiques perquè els resulta més barat
7.3. El pes de la població
7.3.1. Als països menys desenvolupats la població creix a un ritme més alt que els recursos
7.3.1.1. Això suposa que no hi ha prou ingressos per sadisfer les necessitats bàsiques de tota la població
7.3.1.1.1. A més, les malalties i els episodis de fam comporten importants despeses per als països i a llarg termini causen un fort impacte:
7.4. La càrrega del deute extern
7.4.1. El deute extern és el total de diners que els països deuen a altres països o a organismes internacionals. Tots els països presenten cert endeutament, però no tots s'hi enfronten de la mateixa manera
7.4.1.1. Alguns no utilitzen els diners rebuts per generar riquesa que millori el seu desenvolupament
7.4.1.2. Uns països tenen més dificultats que altres per tornar els diners
7.4.1.2.1. Si l'economia no creix, és impossible estalviar i, per tant, pagar el deute i els interessos que aquest genera