1. Alteracions de la dinàmica litoral
1.1. Corrent de deriva
1.1.1. és un corrent que circula paral·lel a la línia de costa i és generat per la incidència obliqua de l’onatge.
1.1.2. Transporta els materials produïts per l’erosió dels penya-segats i els arrossegats per la desembocadura dels rius, sedimentant-los en els entrants i donant lloc a la formació de platges. Les accions humanes que interrompen el corrent de deriva, provocaran una alteració i modificaran greument la dinàmica litoral.
1.2. Riscos derivats de l’alteració de la dinàmica litoral:
1.2.1. L’acció erosiva de les onades es concentra en el penya-segat, podent-se provocar la caiguda d’aquest arrossegant les construccions que hi hagin situades sobre ell.
1.2.2. Els deltas són acumulacions de sediments transportats per un riu a la seva desembocadura. Es formen en llocs on els corrents de deriva no són massa intensos.
1.3. Prevenció riscos costaners:
1.3.1. L’adopció de mesures estructurals per a la prevenció de riscos.
1.3.2. La mesura més efectiva seria l’ordenació del territori. Aquesta llei estableix, a més, una zona de 100m des de la costa, a la qual no es pot fer cap tipus de construcció i una zona de 500m des de la costa on es poden construir aparences i edificis.
2. Inundacions
2.1. Causes de les inundacions:
2.1.1. Climàtiques:
2.1.1.1. Huracans, pluges, torrencials...
2.1.2. Geològiques:
2.1.2.1. tsunamis..
2.1.3. Antròpiques:
2.1.3.1. trancament,de preses.
2.2. predicció d'inundacions:
2.2.1. previsons metereològiques
2.2.2. diagrames de variació de cabal
2.2.3. l'elaboració de mapes de risc
2.3. prevenció d'inundacions
2.3.1. MESURES NO ESTRUCTURALS
2.3.1.1. ordenció del territori.
2.3.1.2. assegurances i ajudes.
2.3.1.3. plans de protecció cívil.
2.3.2. MESURES ESTRUCTURALS
2.3.2.1. augment de la capacitat del llit del riu.
2.3.2.2. desviament del llit del riu.
2.3.2.3. construcció d'embassament aigües amunt.
2.3.2.4. reforestació.
3. Moviments de vessant
3.1. És com s'anomena el desplaçament dels materials d'un vessant per l'acció de la gravetat.
3.1.1. Factors que poden fer un moviment de vessant:
3.1.1.1. •falta de cohesió dels materials que constitueix la roca.
3.1.1.2. •Alternança època de pluja i séquia
3.1.1.3. •precipitacions intenses
3.1.1.3.1. Són moments d'una gran massa de sol, capa baixa de la muntanya.
3.1.2. Tipus de moviments de vessant:
3.1.2.1. Reptació i esllavissades:
3.1.2.2. Despreniments i allaus:
3.1.2.2.1. La predicció es realitza amb l'observació dels terrenys i l'anàlisi dels factors que poden desencadenar aquest risc.
3.1.2.2.2. Despreniments, són caigudes aïllades de roques.
3.1.2.3. Allaus:
3.1.2.3.1. Són despreniments massius a gran velocitat i en sec.
3.1.3. Predicció i prevenció:
3.1.3.1. La prevenció s'organitza mitjançant mesures correctores com:
3.1.3.1.1. -plantar nova vegetació
3.1.3.1.2. - disminuir el pendent del talús
3.1.3.1.3. -afegir sistemes de contenció del terreny.
4. Subsidències i col·lapses
4.1. Són enfonsaments del terreny que poden tenir origen natural o antròpic, es diferencien en la seva velocitat.
4.1.1. subsidència :
4.1.1.1. Enfonsament lent i progressiu, el que es produeix per l'assentament del sòl després de l'extracció d'aigua d'un pou.
4.1.2. Col.lapses:
4.1.2.1. Enfonsament brusc del terreny en vertical. Les calcàries com els guixos són solubles en aigua, això provoca que els terrenys càrstics es formin galeries que poden enfonsar-se.