1. Comerç
1.1. INTRODUCCIÓ: És l'activitat consistent en la compra i venta de mercaderies, ja siguen productes o sefveis, per satisfer les necessitats d'empreses.
1.2. ORIGEN: es el bescanvi o barata, però amb l'aparició de la moneda és quan comença el seu creixement.
1.3. EL COMERÇ INTERIOR
1.3.1. És l'intercanvi de productes dins d'un pais.
1.3.2. Dos tipus
1.3.2.1. COMERÇ MAJORISTA: els majoristes compren als productors i venen el producte en grans quantitas a altres comerciants per als seus comerços.
1.3.2.2. COMERÇ MINORISTA: és aquell que ven directament al consumidor i en petites quantitats.
1.4. EL COMERÇ EXTERIOR
1.4.1. És l'intercanvi de productes i serveis entre diferents països.
1.4.2. Aquest comerç inclou les importacions i les exportacions.
1.4.3. BALANÇA COMERCIAL D'UN PAIS: és la diferencia del valor de les exportacions i de les importacions.
1.4.3.1. - Balança de pagaments
1.4.3.2. - Pot ser positiva, negativa o equilibrada.
1.4.3.3. - S'inclouen tots els intercanvis econòmics d'un país amb l'estranger.
1.4.4. Les principals zones de comerç al mon són Europa, Amèrica del Nord i Orient Llunyà
1.4.5. INTERCANVI DESIGUAL: mentre els països rics venen als pobres tecnologia i productes a preus elevats, els pobres venen als rics productes agrícoles i matèries primeres a preus baixos.
1.4.6. Els països que estan a prop s'han agrupat formant blocs comercials e què no es paguen impostos per comerciar entre ells i uneixen esforços de cara a l'exterior.
2. Transport
2.1. És l'activitat en el trasllat de persones o mercaderies d'un lloc a un altre
2.2. Els vehicles que utilitzem són els mitjans de transport, els espais per on circulem són les vies de transport i el conjunt d'aquestes vies formen la xarxa de transport d'un territori.
2.3. Els principals sistemes de transport són el terrestre (per carretera, ferrocarril, canonades,...), marítim (també fluvial) i aeri.
2.4. Les principal funcions del transport són possibilitar el desplaçament quotidià de la població, permetre el desplaçament de persones a llocs allunyats i fer possible la distribució de béns i serveis.
2.5. CARACTERÍSTIQUES TRANSPORTS ACTUALS
2.5.1. Ha augmentat molt la capacitat de càrrega (vaixells, camions, avions,...)
2.5.2. S'ha reduït el preu del transport com a conseqüència l'augment de càrrega
2.5.3. S'ha potenciat la intermodalitat: capacitat de combinar ràpidament diversos mitjans de transport que s'articulen entre ells
2.5.4. Ha augmentat la velocitat, especialment en ferrocarril i avions
2.5.5. Han millorat les infraestructures viàries en general, especialment les carreteres
2.5.6. Ha augmentat la seguretat
2.6. TRANSPORT TERRESTRE
2.6.1. Utilitza vehicles com autobusos, cotxes, motocicletes,... (trasllat de persones) i camons (mercaderies) que circulen per diferents tipus de carreteres
2.6.2. És el més utilitzat per la seva mobilitat i autonomia i s'utilitza especialment per al trasllat directe de persones i mercaderies a curta i mitjana distància
2.6.3. Entre els seus inconvenients destaquen l'elevat consum energètic, la contaminació atmosfèrica i els problemes de congestió de trànsit en les zones més poblades.
2.6.4. Es duu a terme amb trens que circulen per vies fèrries i requereixen estacions per a la càrrega i descàrrega de persones i mercaderies
2.6.5. Mitjà de transport ràpid, segur, econòmic i poc contaminant que s'utilitza per transportar mercaderies de gran volum i pes a distàncies mitjanes i per al transport de persones a distàncies curtes (rodalies que et porten al centre de les ciutats) i mitjanes (els trens d'alta velocitat competeixen amb els ...( no es veu al power point e que hi ha escrit)
2.6.6. Els principals inconvenients són la rigidesa del traçat ferroviari (depens de l'existència d'estacions) i dels horaris, així com els alts costos en la construcció de línies, especialment d'alta velocitat
2.7. TRANSPORT MARÍTIM
2.7.1. S'utilitzen vaixells que requereixen ports per a la càrrega i descàrrega de persones i mercaderies
2.7.2. És el més utilitzat al món en el transport de mercaderies a llarga distància per la seva gran capacitat de càrrega, l'ús de contenidors, l'especialització dels vaixells (petroliers, vaixells frigorífics, vaixells factoria,...), la seguretat i el seu cost baix; però en passatgers sols s'utilitza en creuers i serveis de transbordadors a illes i entre continents propers
2.7.3. Inconvenients: requereix transports complementaris per a arribar a l'origen i destí final des dels ports (intermodalitat), encara és bastant lent i pot provocar contaminació dels mars i oceans (especialment l'enfonsament de petroliers)
2.8. TRANSPORT AERI
2.8.1. S'utilitzen avions que requereixen aeroport per enlairar-se, aterrar, reposar i efectuar la càrrega i descàrrega de persones o /o mercaderies
2.8.2. És ideal per al transport de passatgers i mercaderies de gran valor i poc volum i pes a distàncies llargues (o mitjanes en algun cas) per la seva rapidesa i l'abaratiment dels costos en els últims any
2.8.3. Entre els inconvenients destaquen la contaminació atmosfèrica i acústica; l'alt cost del manteniment, carburant i infraesturcutres; la necessitat de transports complementaris des de l'aeroport o fins a ell; i el temps d'espera abans d'enlairar-se i després d'aterrar
3. Educació i Sanitat
3.1. Entre els serveis socials a què tot el món ha de tindre accés es troben el dret a l'educació i el dret a la salut: per aixó els estats dels països desenvolupats han de garantir-ne l'accés a la seva població
3.2. En la pràctica, als països pobres no es garanteixen aquests drets ( amb excepcions com Cuba), mentre la major part dels països rics sí que ho fan a través de centres d'ensenyament i de salut públic, però cada vegada s'està retallant més en les seves prestacions i s'estan deixant en mans privades.
3.3. Quan l'estat no se'n fa càrrec d'aquests serveis bàsics augmenten les diferències socials: sols els rics es poden pagar aquests serveis, de manera que els pobres moren abans i tenen més difícil el seu progrés social per no tindre una educació bàsica.
4. Turisme
4.1. Anomenem turisme a tot aquell desplaçament que es fa des del lloc de residència a un altre per un temps limitat, passant al menys una nit fora del domicili habitual.
4.2. És una de les activitats més importants en els països rics i suposa una font important d'ingressos i la creació de molts llocs de treball.
4.3. El seu creixement des de mitjans del segle XX es deu a la generalització de la setmana laboral de cinc dies i les vacances pagades, les millores en els transports, pensions de jubilació i la disponibilitat de mes temps lliure.
4.4. SEGONS L'OFERTA
4.4.1. Turisme de sol i platja
4.4.2. Turisme cultural
4.4.3. Turisme rural i de natura
4.4.4. Turisme esportiu
4.4.5. Turisme de congressos i negocis
4.4.6. Turisme balneari
4.4.7. Turisme religiós
4.4.8. Turisme sanitari
4.5. SEGONS LA DISTÀNCIA
4.5.1. TURISME DE CAP DE SETMANA O PROPER: fins a 200 km de distància.
4.5.2. TURISME A MITJANA DISTÀNCIA: entre 200 i 2000 km.
4.5.3. TURISME INTERNACIONAL O DE LLARGA DISTANCIA: més de 2000 km.
4.6. FACTORS DETERMINANTS
4.6.1. FACTORS FÍSICS: el clima, el relleu i els paisatges naturals d'un lloc el fan més o menys atractiu.
4.6.2. FACTORS HUMANS: presència de monuments o museus, tenir equipaments i infraestructures necessàries de transport, allotjament i altres.
4.7. Les principals destinacions turístiques són Europa i el Mediterrani, Amèrica del Nord i el Carib i Japó i el Sub-est Asiàtic.
4.8. Les principals emissores de turisme són les regions més riques: Estats Units , Europa i Japó.
4.9. EFECTES DEL TURISME
4.9.1. POSITIUS: augmenten els ingessos i la riquesa, es creen llocs de treball, estimula a altres sectors económics, potencia el contacte entre cultures...
4.9.2. NEGATIUS: pugen els preus en general i els de la vivenda especialment, s'especula amb el sòl, molts dels llocs de treball són de poca qualificació i mal remunerats, contaminació ambiental, fort consum d'aigua, sorolls, deixalles, atur i infraestructures en cas de turisme estacional.
5. Definició i classificacions
5.1. Conjunt d'activitats que no es dediquen a la producció de béns materials, sinó a la prestació de serveis.
5.2. ACTIVITATS: Transport, Comerç, Turisme, Sanitat, Educació, Administració, Neteja,...
5.3. SEGONS QUI PRESTA EL SERVEI:
5.3.1. SERVEI PUBLIC: el gestiona l'Estat
5.3.2. SERVEI PRIVAT: el gestiona una empresa privada
5.4. SEGONS LA FUNCIÓ DEL SERVEI:
5.4.1. SERVEIS SOCIALS: busquen satifer necessitats socials considerades bàsiques com l'educació o la sanitat.
5.4.2. SERVEIS DE DISTRIBUCIÓ: comunicacions, transport,...
5.4.3. SERVEIS PERSONALS: serveis directes a les persones i no considerats bàsics(oci, turisme, comerç, cultura,...)
5.4.4. SERVEIS A LES EMPRESES: gestió, investigació, publicitat,...
5.5. SEGONSEL GRAU DE FORMACIÓ DELS TREBALLADORS:
5.5.1. TERCIARI BANAL: mà d'obra poc qualificada i baixos salaris: serveis domèstics, venda ambulant,...
5.5.2. TERCIARI CLÀSSIC: oficis amb unallarga tradició que requereixen una qualificació específica mitjana
6. El mon actual
6.1. És el sector més important en el món en l'actualitat per ser el que més persones ocupa, el que més riquesa genera i el que més creix
6.2. Repartiment desigual: en els països desenvolupats és més important i els serveis són més especialitzats i de major qualitat, mentre als països subdesenvolupats, encara qeu també creix, predominen els serveis de caràcter banal o tradicional i la importància és menor
6.3. És el sector més heterogeni (amb més varietat), les seves activitats són intangibles i immaterials i no es poden emmagatzemar
6.4. Tradicionalment s'ha situat prop del consumidor, encara que les noves tecnologies, i especialment Internet, estan canviant el model i propiciant la deslocalització d'alguns serveis
6.5. Encara que són activitats amb un nivell de mecanització relativament baix han augmentat molt la seva productivitat amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació
6.6. Estan retrocedint els serveis bàsics prestats pels estats com sanitat, educació i serveis socials i augmenta el pes en aquests del sector privat, que per damunt de tot, busca fer negoci
6.7. CAUSES DEL CREIXEMENT
6.7.1. l'augment de l'esperança de vida: necesstat de més serveis per part de la gent major
6.7.2. La incorporació de la dona al món laboral: serveis per a conciliar la vida laboral i familiar
6.7.3. La reducció de la jornada laboral i la generalització de les vacances pagades (més temps lliure)
6.7.4. El major nivell de renda
6.7.5. La urbanització
7. Mitjans de comunicació
7.1. Des del segle XX s'han desenvolupat moltíssim els mitjans de comunicació de masses
7.2. La premsa va ser el primer mitjà important i té una gran importancia en la informació, l'anàlisi de l'actualitat i l'oci, encara que molt vinculada a interessos
7.3. La ràdio arriba encara a més gent, informa en directe i ofereix, a més d'informació, entreteniment (cadenes musicals, esportives,...)
7.4. La televisió
7.4.1. És el mitjà d'entreteniment i informació més habitual
7.4.2. La informació la controlen grans companyies de producció i distribució de programes
7.4.3. Emet missatges simplificats destinats a tota la població
7.5. Els satèl·lits de comunicació, l'electrònica i els cables de fibra òptica han possibilitat l'explosió de la comunicació: Internet (i els mòbils) ha fet possible que "tot el món" es comunica (el veïnatge universal) Internet ha suposat una revolució per ser capaç d'intercomunicar a tot el món i de forma interactiva, per les seves aplicacions en la producció de béns i l'oferiment de serveis (comerç, informació de tot tipus,...) i per integrar dins d'ella a la resta de mitjans de comunicació
7.6. Problemes
7.6.1. Els mitjans de comunicació els controlen els poders econòmics i polítics
7.6.2. La informació està manipulada per aquests interessos
7.6.3. S'evita el conflicte i el debat a fons, decantant-se per programes d'oci i evasió
7.6.4. Els missatges es simplifiquen molt per a que els entrega tot el món
7.6.5. El principal objectiu sol ser vendre productes i augmentar el consum: la publicitat