1. PREVENCIÓ
1.1. GUANTS
1.2. BONA TÈCNICA I BON MATERIAL
1.3. RENTAT MANS
1.4. BATA
1.5. AGULLES EN CONTENEDOR GROC
2. TRANSPORT MOSTRES
2.1. influeix
2.1.1. AGITACIÓ
2.1.2. EXPOSICIÓ DE LA LLUM
2.1.3. POSICIÓ VERTICAL DE L'ENVÀS I DE L'EMBALATGE
2.1.4. PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
2.1.5. TEMPERATURA
2.1.6. TEMPS DE TRANSPORT
3. EMBALATGE I ETIQUETATGE DE LES MOSTRES
3.1. En cas de caiguda no es produeixin esquitxos
3.2. Transport en caixes hermètiques o neveres portàtils, rígides
3.3. Etiquetar de forma correcta
3.4. No es pot transportar les mostres a la mà
3.5. Davant a material que representi un risc d’infecció:SISTEMA BÀSIC D’EMBALATGE
4. ELIMINACIÓ DE RESIDUS BIOLÒGICS I TIPUS DE CONTENIDORS
4.1. S’eliminarà les mostres en contenidors grocs de 5 litres com a mínim
4.2. Davant risc biològic: residus tractats amb hipoclorit sòdic i després incinerats
5. MODIFICACIÓNS EN LA COMPOSICIÓ DE LA SANG
5.1. CANVI EN EL NOMBRE O FORMA DE LES CÈL·LULES
5.1.1. Anèmia
5.1.2. Leucocitosi
5.1.3. Trobocitopènia
5.2. FALLADES EN LA COAGULACIÓ
5.2.1. Malalties o intoxicacions
5.3. FALLADES METABÒLIQUES O ORGÀNIQUES
5.3.1. Canvis en la concentració de substàncies
5.3.1.1. Colesterol
5.3.1.2. Triglicèrid
5.3.1.3. Urea
5.3.1.4. Creatinina
5.3.1.5. Hormones
5.4. PROCESOS IMMUNES
5.4.1. Canvis en el nivell d'anticosos i antígens
5.5. CANVIS EN LA CONCENTRACIÓ´DE GASOS SANGUINIS
5.5.1. Per procesos patològics de la respiració
5.5.1.1. Fibrosi pulmonar
5.5.1.2. Intoxicacións per monòxid de carboni
6. ELIMINACIÓ MOSTRES BIOLÒGIQUES
6.1. ORINA
6.1.1. VARIACIÓNS NORMALS I PATOLÒGIQUES DE L'ORINA
6.1.1.1. VARIACIÓNS EN COLOR I TERBOLESA
6.1.1.1.1. COLOR
6.1.1.1.2. TERBOLESA
6.1.1.2. VARIACIÓNS EN L'OLOR
6.1.1.2.1. OLOR SUAU
6.1.1.2.2. OLOR AFRUITABLE O DOÇA
6.1.1.2.3. OLOR CARACTERÍSTICA SEGÓNS ELS MEDICAMENTS
6.1.1.3. VARIACIÓNS EN LA COMPOSICIÓ
6.1.1.3.1. PROTEÏNÚRIA
6.1.1.3.2. GLUCOSÚRIA
6.1.1.3.3. LEUCOCITÚRIA
6.1.1.3.4. PIÜRIA
6.1.1.3.5. BACTERIÚRIA
6.1.1.4. VARIACIÓNS EN EL VOLUM
6.1.1.4.1. DIÜERESI
6.1.2. RECOLLIDA DE MOSTRES DE L'ORINA
6.1.2.1. RECOLLIDA SIMPLE D'ORINA
6.1.2.1.1. Recollir una mostra d’orina
6.1.2.2. RECOLLIDA DE MOSTRES PER ULTRACULTIU
6.1.2.2.1. Procediment analític asèptic
6.1.2.2.2. Micció mitjana (la més usada), a través de sonda vesical, punció suprapúbica, Ureterostomia,Nefrostomia
6.1.2.3. RECOLLIDA DE MOSTRES PER CONTROL DE DIÜERESI
6.2. FEMTA
6.2.1. ALTERACIÓNS VALORABLES EN LA FEMTA
6.2.1.1. MALDIGESTIÓ PER INCORRECTE FUNCIONAMENT DEL PÀNCREAS
6.2.1.1.1. Femta de gran volum
6.2.1.1.2. Consistència tova i brillant
6.2.1.2. HEMORRÀGIES DIGESTIVES INFERIORS O SUPERIORS
6.2.1.2.1. Coloració negrosa
6.2.1.2.2. Consistència molt tova per la presència de sang
6.2.1.3. INCORRECTE FUNCIONAMENT DEL FETGE
6.2.1.3.1. Femta poc acolorida fins i tot blanca degut a l'alteració de la bilis
6.2.1.4. INFECCIÓNS INTESTINALS
6.2.1.4.1. Presència de microorganismes patògens
6.2.1.4.2. Alteració de la flora intestinal
6.2.1.5. INFESTACIO PER HELMINTS
6.2.1.6. INTOXICACIONSS I PRESA DE MEDICAMENTS
6.2.1.7. DIETA
6.2.2. PROVES HABITUALS SOL·LICITADES PER EL METGE
6.2.2.1. Paràsits o els seus ous
6.2.2.2. Digestió de principis immediats
6.2.2.3. Sang a la femta
6.2.3. EN NADÓNS
6.2.3.1. Envasos col·lectors per a lactants: eviten que orina i femta es barregin
6.3. ESPUT
6.3.1. COLORS
6.3.1.1. BLANC O TRANSPARENT
6.3.1.1.1. NORMAL
6.3.1.2. GROGUENC O VERDÓS
6.3.1.2.1. INFECCIÓ DE TRACTE RESPIRATÒRI
6.3.1.3. VERMELL O MARRONÓS
6.3.1.3.1. TUBERCULOSIS I CÀNCER DE PULMÓ
6.3.2. TEXTURA
6.3.2.1. ESPÈS I ABUNDANT
6.3.2.1.1. Bronquitis
6.3.3. RECOLLIDA DE MOSTRA
6.3.3.1. En dejú
6.3.3.2. Inhalació de vapor d’aigua o per petits cops a l’esquena del pacient per afavorir la sortida de la mostra.
6.3.3.3. BRONCOSCÒPIA: quan el pacient té tos seca, serà quasi impossible la recollida d’una mostra d’esput i es recorrerà a aquesta tècnica. O aspiració de secrecions per el set HGMO
6.4. SANG
6.4.1. EXTRACCIÓ
6.4.1.1. Elegir venes rectes i flexibles
6.4.1.2. MATERIAL
6.4.1.2.1. GUANTS
6.4.1.2.2. SISTEMA DE COMPRESSIÓ
6.4.1.2.3. COTÓ HUMITEJAT AMB ANTISÈPTIC
6.4.1.2.4. SISTEMA DE PUNCIÓ
6.4.1.2.5. GASA O COTÓ SEC I ESPARADRAP
6.4.1.2.6. TUBS DE SANG O TUBS CAPIL·LARS
6.4.1.3. TÈCNIQUES
6.4.1.3.1. EXTRACCIÓ DE SANG VENOSA
6.4.1.3.2. EXTRACCIÓ DE SANG CAPIL·LAR
6.4.1.3.3. EXTRACCIÓ DE SANG ARTERIAL
6.4.2. ENVASOS PER LA MOSTRA
6.4.2.1. VERMELL
6.4.2.1.1. sense anticoagulant
6.4.2.2. MORAT
6.4.2.2.1. anticoagulant per contar cèl·lules sangüínies
6.4.2.3. BLAU
6.4.2.3.1. anticoagulant determina la coagulació de la sang
6.4.2.4. VERD
6.4.2.4.1. anticoagulant provoca la inhibició de l'activació de la protrombina
6.4.2.5. GRIS
6.4.2.5.1. anticoagulant determina la coagulació de la sang
6.5. LIQUID CEFALORAQUIDI
6.5.1. COMPOSICIÓ
6.5.1.1. AIGUA
6.5.1.2. IÓNS
6.5.1.3. PROTEÏNES
6.5.1.4. GLUCOSA
6.5.1.5. CÈL·LULES
6.5.2. CANVIS
6.5.2.1. EN L'APARENÇA
6.5.2.1.1. TÈRBOL
6.5.2.1.2. ROGENCA
6.5.2.1.3. MARRÓ, ATARONJAT, GROGUENC
6.5.2.2. EN LA COMPOSICIÓ
6.5.2.2.1. AUGMENT DE PROTEÏNES
6.5.2.2.2. DISMINUCIÓ DE PROTEÏNES
6.5.2.2.3. AUGMENT DE GLUCOSA
6.5.2.2.4. DISMINUCIÓ DE GLUCOSA
6.5.2.2.5. AUGMENT DEL NOMBRE DE GLÒBULS BLANCS
6.5.2.2.6. AUGMENT DE LA GAMMAGLOBULINA
6.5.2.3. EN LA PRESSIÓ
6.5.2.3.1. AUGMENT PRESSIÓ
6.5.2.3.2. DISMINUCIÓ PRESSIÓ
6.5.3. FORMES D'OBTENCIÓ DE LES MOSTRES
6.5.3.1. PUNCIÓ LUMBAR
6.5.3.1.1. entre 3ra i 4rta vèrtebra lumbar. S’utilitza uns tròcars especials: AGULLES ESPINALS
6.5.3.2. PUNCIÓ CISTERNAL
6.5.3.2.1. entre atlas i axis
6.5.3.3. PUNCIÓ VENTRICULAR
6.5.3.3.1. dins els ventricles cerebrals
6.6. VÒMIT
6.6.1. ASPECTE DEPÈN DE
6.6.1.1. COLOR
6.6.1.1.1. aliment ingerit i la presència/absència de sang, suc gàstric....
6.6.1.2. OLOR
6.6.1.2.1. sol ser àcida, semblant al vinagre (HCl)
6.6.1.3. CONSISTÈNCIA
6.6.1.3.1. Aliment digerit i fase de la digestió en la que es trobi
6.7. ALTRES
6.7.1. MOSTRES D'EXSUDATS
6.7.1.1. Cultiu microorganismes
6.7.2. MOSTRES DE FROTIS VAGINALS
6.7.2.1. per determinar patologies del coll uterí i endometri
6.7.3. BIÒPSIES D'ÒRGANS I TEIXITS
6.7.4. LÍQUID PLEURAL
6.7.4.1. per tumors, hemorràgies o infeccions
6.7.5. VESSAMENT AMB CAVITATS ABDOMINAL
6.7.5.1. per tumors, hemorràgies o infeccions