AUSIÀS MARCH

Comienza Ya. Es Gratis
ó regístrate con tu dirección de correo electrónico
AUSIÀS MARCH por Mind Map: AUSIÀS MARCH

1. TEMÀTICA

1.1. Amor

1.2. Problema ètic

1.3. Mort

1.4. Déu

2. GÈNERE MÉS EMPRAT

2.1. CANÇÓ AMOROSA

2.1.1. Tenia una estructura de vuit versos decasíl·labs amb cesura a cada estrofa (4+6 o 6+4) i una tornada de 4 versos on hi havia el "senhal", que era el pseudònim secret de la dona.

3. ESTIL

3.1. Poesia introespectiva

3.1.1. Parlava d'ell i de les seves experiències ja que creia que era un ésser diferent "jo só aquest" (jo poètic)

3.2. Poesia pessimista

3.2.1. Imatges tètriques

3.2.2. Imatges marineres com a símbol de trasbals intern

3.2.3. Metàfores

3.2.4. Comparacions amb éssers deficients "així com.. + me prenen a mi"

3.3. Estil poètic explicatiu

3.3.1. Versos llargs on expressa sentiments amb un to personal, íntim, turmentat i reflexiu.

4. LA SEVA IMPORTÀNCIA

4.1. Millor poeta medieval de la litertura catalana del segle XV.

4.2. Va trencar amb la POESIA TROBADORESCA i va passar a escriure una poesia més moderna, ja que era molt innovador.

4.3. Va deixar d'escriure en PROVENÇAL i va començar a escriure amb CATALÀ.

5. INFLUÈNCIES

5.1. Andreu Febrer

5.1.1. Autor de la primera traducció en vers de la Divina Comèdia.

5.1.2. Segueix la tradició trobadoresca fins arribar a l'amor exagerat.

5.2. Jordi de Sant Jordi

5.2.1. Cambrer del Rei Alfons el Magnànim i presoner a Nàpols, d'on escriu l'obra Presoner.

5.2.2. Temàtica molt diversa i obra caracteritzada per la seva lírica.

5.3. Garcilaso de la Vega

5.3.1. Un dels escriptors espanyols més importants de la literatura castellana.

6. POEMES DESTACATS DE LA SEVA OBRA

6.1. Veles e vents ham mon desig complir

6.2. Si com lo taur se'n va fuit pel desert

6.3. No em pren així com el petit bailet

7. VIDA

7.1. Va néixer el 1397 a Gandia i va morir a València als 62 anys. Era fill de família de poetes i cavallers, per tant va ser armat cavaller i militar, així que intervingué en les expedicions militars italianes de Magnànim. També va exercitar els seus drets com a senyor feudal en el seu retorn a Gandia i va obtenir el càrrec de falconer major del rei gràcies als seus serveis. Finalment, cal destacar que es va casar dues vegades, la primera amb Isabel Martorell, germana de l'autor de Tirant lo Blanc, i la segona amb Joana Escorna, tot i que no va tenir descendència amb cap d'elles dos.

8. OBRA

8.1. L’obra consta de 128 poesies amb l’estructura de la cançó tradicional.

8.1.1. CANTS D'AMOR

8.1.1.1. Parlar d’amor era parlar de la dona d’una manera irresoluble. Hi veiem amor tràgic i no correspost on la dona no era idealitzada, sinó que constava de virtuts i defectes. Mai parla de la bellesa física; remarca qualitats, com ara el seny i el gest, i eren dones reals que afrontaven relacions amb els homes.

8.1.1.1.1. Plena de seny

8.1.1.1.2. Llir entre card

8.1.1.1.3. Oh, foll amor

8.1.1.1.4. Amor, amor

8.1.1.1.5. Mon darrer bé

8.1.2. CANTS DE MORT

8.1.2.1. Plànyer la mort de Joana Escorna.

8.1.2.1.1. Reflexiona sobre:

8.1.2.1.2. Se sent culpable de la mort de la seva dona.

8.1.3. CANTS ESPIRITUALS

8.1.3.1. Cant adreçat a Déu, escrit en segona persona.

8.1.3.1.1. Vol aconseguir el camí de Déu i té por de ser condemnat per haver caigut en el "foll amor"

8.1.3.1.2. Utilitza els versos sense rima (Estramps) per expressar sentiments i reflexions.

8.1.4. CANTS MORALS

8.1.4.1. Són poemes basats en la tradició filosòfica d'Aristòtil i sant Tomàs.

8.1.4.1.1. El porten a l'anàlisi dels seus sentiments i contradiccions.

9. TEORIA DEL COMPOST HUMÀ

9.1. Aquesta teoria deia que l'HOME

9.1.1. BÈSTIA (amor carnal)

9.1.2. ÀNGEL (amor espiritual)

10. TEORIA AMOROSA

10.1. Aquesta teoria també deia que l'amor entrava pels sentits

10.1.1. principlament pels ULLS

10.1.1.1. Relació d'amistat

10.1.1.1.1. AMOR

10.2. ETAPES

10.2.1. 1. El poeta és el millor dels enamorats.

10.2.2. 2. Només ell pot sentir l'amor perfecte.

10.2.3. 3. La perfecció el condemna a l'amor desigual i no correspost.

10.2.4. 4. Es desenganya de l'Amor de la dama i lluita per alliberar-se del jou amorós.

10.2.4.1. Rebutja l'amor pur i accepta el carnal.

10.2.5. 5. Sent nostàlgia i desitja la mort.

10.2.5.1. També la tém perquè no tornarà a veure la dama.

10.2.6. 6. A causa del desig carnal se sent culpable.

10.2.6.1. Tém a la mort i a Déu.