1. Edat contemporània
1.1. Augment de la literatura arxivística i de les publicacions periòdiques especialitzades
1.2. cicle de vida dels documents
1.3. records managements
1.4. Noves tecnologies i nous formats de documents
1.5. Dret d’accés als documents
1.6. Diversitat d’usuaris als arxius
1.7. Creació d’organismes internacionals
2. Edat moderna
2.1. L'Antic Règim: arsenals de poder
2.1.1. L’Arxiu d’Estat: documentació d’arxiu com a font de poder
2.1.1.1. Espanya, pionera
2.1.1.2. Maximilià d’Ausburg organitza a Insbruck els arxius de l’Imperi
2.1.1.3. França comença un procés similar al 1589
2.1.1.4. A Itàlia es van crear els arxius de Florència, Siena i els Arxius Vaticans
2.1.1.5. Anglaterra creava al 1578 el State Paper Office
2.1.1.6. Napoleó: concentració dels arxius a París, els francesos i els de tots els territoris ocupats
2.1.2. Concepció d’aquesta època
2.1.2.1. Document com a control i poder i com a font fiable
2.1.2.2. L’arxiu, instrument informatiu per a l’exercici del poder intern i extern
2.1.2.3. L’arxiu, territori infranquejable: cal autorització reial
2.1.3. Els arxius es reorganitzen per temàtiques per respondre a interessos d’accés amb visió historicista
2.1.4. Aparició dels primers professionals i dels primers tractats d’arxívística
2.1.4.1. Jacob von Rammingen
2.1.4.2. Nicolo Giussani
2.1.4.3. Baldassarre Bonifacio
2.1.5. Sistemes de classificació
2.1.5.1. Europa occidental i meridional
2.1.5.1.1. Sistema cronològic medieval, segons la tipologia documental, o per referències geogràfiques, la separació de la correspondència per rebuda i emesa, etc
2.1.5.2. Europa central, oriental i septentrional
2.1.5.2.1. Registratur: tot document rebut o expedit per una administració en el desenvolupament d’un negoci era objecte de registre vinculat a l’expedient de l’assumpte del qual havia de registrar-se
2.2. La Revolució Francesa
2.2.1. Tres grans canvis
2.2.1.1. Estructura d’arxius en un sistema nacional
2.2.1.2. D’arxius d’estat a arxius de la nació
2.2.1.3. Arxius històrics de lliure accés
2.2.2. Novetats
2.2.2.1. Arxius Nacionals
2.2.2.2. Grans dipòsits documentals
2.2.2.2.1. fons de les administracions estatals
2.2.2.3. Divisió dels arxius entre arxius històrics i arxius administratius
2.2.3. Principi de procedència de Natalis de Wailly (1841)
2.2.3.1. Tot fons és producte natural de l’activitat d’una entitat, persona física o moral
2.2.3.2. La concepció del fons el determina la seva estructura interna, que ve donat per com s’han generat al llarg del temps els documents, vinculat a les funcions del mateix
2.2.3.3. Per organitzar un fons cal conèixer els procediments administratius de l’autor i la seva evolució històrica
2.2.4. Principi del registraturprinzip de H. Von Seybel (1881): principi de respecte de l’ordre original dels documents
2.2.5. Manual per a la classificació descripció dels arxius, dels arxivers holandesos S. Muller, J. A. Feith i R. Fruin (1891)
2.2.6. Segona Guerra Mundial: renovació
2.2.6.1. Investigar i difondre crims nazis
2.2.6.2. Expansió de la democràcia
2.2.7. Universitat de Washington: ensenyament permanent de l’arxivística (1939-1940)
2.2.8. School of Librarianship and Archive Administration en el University College de Londres (1947-1948)
3. Arsenals informatius: centres d’apoderament del ciutadà
4. Edat mitjana
4.1. Idees claus de l’Alta Edat Mitjana
4.1.1. Confusió entre biblioteca i arxiu
4.1.2. La documentació d’arxiu, el còdex
4.2. Món arab (diwan)
4.2.1. Arxiver: l’al-katib o 'el que escriu'
4.2.2. Denominació dels arxius: diwan
4.2.2.1. cancelleria
4.2.2.2. finances
4.2.2.3. exèrcit
4.2.3. Suports: paper, papir, pergamí i tauleta cera
4.3. Món cristià de l’Alta edat mitjana
4.3.1. Cancelleria pontifícia: conservació de la tradició administrativa romana
4.3.2. La organització d’arxius estatals quasi no han deixat testimonis
4.3.3. Bolonya: professionals experts en dret i govern
4.3.3.1. Rex est imperator in regno suo
4.3.4. Construcció de l’arxiu medieval
4.3.4.1. Ius archivi, potestat estrictament vinculada a la sobirania
4.4. Baixa edat mitjana (segle XII)
4.4.1. Base de la organització arxivística
4.4.1.1. Recuperació del dret romà i del procediment administratiu
4.4.2. Canvis
4.4.2.1. Simplificació diplomàtica i procediment administratiu
4.4.2.2. El registre de documents es generalitza
4.4.2.3. Es manté l’agrupació documental a través de cartularis
4.4.2.4. Els arxius continuaven considerant-se arxius reials
4.4.2.5. Autenticitat
4.4.2.5.1. formalitats diplomàtiques
4.4.3. Varietat documental
4.4.3.1. Complexitat administrativa
4.4.3.2. Desenvolupament urbà
4.4.3.3. Augment de l'activitat econòmica i social
4.4.4. Els cartularis, una parada
4.4.4.1. Reculls de documents sobre títols, privilegis o drets d’un mateix domini civil o eclesiàstic
4.4.4.2. Documents escrits com una eina, com una justificació per tal d’exercir el poder
4.4.4.3. L’església havia de justificar-se: havia d’aportar a judici els privilegis i els títols que els hi conferien la potestat sobre la terra
4.4.4.4. Fusió de dues metodologies
4.4.4.4.1. Classificació a l'inici
4.4.4.4.2. Conservació
4.4.5. L'arxiu com a espai: lloc de guarda i salvaguarda d’allò públic
4.4.5.1. El document dóna fe pública
5. Edat antiga
5.1. Egipte i Mesopotàmia: mesures de conservació i recollida en tabletes de fang
5.1.1. Arxius del Temple de Eanna a Uruk
5.1.2. Palau d'Ebla (II mileni a. C.): arxius de l'estat
5.1.3. Palau siri d’Ugarit: respecte pel principi de procedència
5.1.4. Palau hitita de Hatusa
5.1.5. Palaus de Nimrud i de Mari
5.2. Grècia: el Metroon (350 a. C.)
5.2.1. Lleis i decrets de l’assemblea general
5.2.2. Minutes de les reunions
5.2.3. Documents financers
5.2.4. Actes de debat i judicis
5.2.5. Contractes de les ciutat-estats
5.2.6. Obres mestres de Sofocles, Esquil i Eurípides
5.3. Roma: s’organitzen els arxius amb personal, s’identifiquen els termes de fe pública, perpetuació de la memòria, evidència i legalitat dels documents
5.3.1. República: 510-44 aC
5.3.1.1. Aerarium: arxiu central del Senat (el tabularium)
5.3.1.1.1. Tauletes públiques de les actes del senat
5.3.1.1.2. Plebiscits
5.3.1.1.3. Llibres relacionats amb hisenda
5.3.1.1.4. Censos
5.3.1.1.5. Informes dels senadors
5.3.1.1.6. Sentències
5.3.2. Imperi: 44 aC- 476 dC
5.3.2.1. Unificació del sistema d’arxius
5.3.2.1.1. Tabularium, principis de l’emperador
5.3.2.1.2. Scrinium o Sanctuarium del Cèsar
5.3.2.1.3. Tabulariums municipals