1. CAUSES DE LA GUERRA
1.1. ASSASSINAT DE L'ARXIDUC FRANCESC FERRAN D'AUSTRIA
1.2. Imperialisme
1.2.1. Ideologia i pràctica política que propugna l'expansió territorial dels estats industrialitzats per exercir el seu domini polític, econòmic i militar sobre uns altres pobles.
1.3. Crisis marroquines
1.3.1. Encara quedaven per repartir. L'oposició alemanya a la creació d'un protectorat francès al Marroc va originar dues greus crisis. Les crisis marroquines, provocades per l'ambicionisme alemany, no comportaren enfrontaments armats directes, però sí tensions entre les potències imperialistes. La primera crisi va tindre lloc el 1905
1.4. Conferència d'Algesires
1.4.1. Conferència convocada pel soldà del Marroc a instàncies de França i d'Alemanya, la qual havia denunciat les intencions monopolistes franceses envers l'economia marroquina. Tingué lloc a Algesires des del 16 de gener fins al 7 d'abril de 1906
1.5. Nacionalisme
1.5.1. Actitud política derivada directament del fet d'atribuir, en un terreny ètico-polític, un valor altíssim al fet nacional o a la nació.
1.6. Nacionalisme expansionista
1.6.1. Tipus de nacionalisme agressiu, que es dóna quan una nació es considera superior i alimenta actituds de menyspreu i afanys de dominació envers d'altres.
1.7. Guerres balcàniques
1.7.1. Campanyes militars que van tindre lloc als Balcans el 1912 i el 1913. Àustria-Hongria s'esforçava a restablir la seva influència damunt de Sèrbia i sotmetre Macedònia i les altres terres eslaves mantingudes encara sota el domini de Turquia i assolades per contínues insurreccions.
1.8. Lliga Balcànica
1.8.1. Nom amb què es coneix la sèrie d'aliances que s'establiren durant el 1912 entre els estats dels Balcans. La Lliga s'encaminava a preparar diplomàticament i militarment la lluita contra l'imperi Otomà, però tenia el desig, a la llarga, d'aconseguir l'alliberament i la independència total d'aquells països.
1.9. Tractat de Bucarest
1.9.1. Tractat signat a Bucarest el 10 d'agost de 1913, amb el qual conclogué la segona guerra balcànica.
1.10. Cursa d'armaments
1.10.1. Acumulació competitiva d'armaments entre dos o més estats amb finalitat dissuasiva.
2. BÀNDOLS
2.1. Imperis centrals
2.1.1. Aliança
2.1.1.1. Forma de cooperació estreta entre estats, materialitzada en un acord o tractat polític o militar, mitjançant el qual els estats protegeixen o realitzen els seus interessos (seguretat, estabilitat i influència).
2.1.2. Aliança dels Tres Emperadors
2.1.2.1. Aliança defensiva de caràcter secret signada el 7 d'octubre de 1879 entre Alemanya (malgrat una forta oposició de l'emperador Guillem I) i Àustria, dirigida contra Rússia, i, eventualment, contra França.
2.1.3. Doble Aliança
2.1.3.1. Aliança defensiva de caràcter secret signada el 7 d'octubre de 1879 entre Alemanya (malgrat una forta oposició de l'emperador Guillem I) i Àustria, dirigida contra Rússia, i, eventualment, contra França.
2.1.4. Triple Aliança
2.1.4.1. Aliança signada el 20 de maig de 1882 a Viena per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. Davant el perill de l'agressió francesa, Itàlia buscà l'ajuda d'Alemanya i s'uní a l'aliança signada per aquesta potència amb Àustria-Hongria (1789).
2.1.5. Weltpolitik
2.1.5.1. Política seguida per l'emperador alemany Guillem II a partir de la caiguda de Bismarck (1890), més agressiva que el sistema d'aliances establert per aquest.
2.2. Els aliats
2.2.1. Aliat
2.2.1.1. Denominació genèrica donada als països que lluitaren contra Alemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i Turquia, a la Primera Guerra Mundial, i als adversaris de les potències de l'Eix a la Segona Guerra Mundial.
2.2.2. Entesa
2.2.2.1. Col·laboració internacional contingent o acord polític amistós revisable entre estats que no implica una aliança o tractat.
2.2.3. Entesa Cordial
2.2.3.1. Expressió, usada del 1840 al 1843, que designa el començ de les bones relacions, bé que superficials, que foren establertes aleshores entre Victòria d'Anglaterra i Lluís Felip de França. El terme reaparegué el 1904 amb l'acostament franco-britànic entorn de les qüestions colonials, i desembocà en la Triple Entesa.
2.2.4. Triple Entesa
2.2.4.1. Aliança entre França, Gran Bretanya i Rússia per tal de contrarestar la Triple Aliança d'Alemanya, Àustria i Itàlia. Fou obtinguda pel ministre francès de la marina, T. Delcassé, del 1898 al 1905, i fou signada el 1907.
3. FASES DE LA GUERRA
3.1. GUERRA DE MOVIMENTS(agost - desembre 1914)
3.1.1. Van haver-hi tres successos:
3.1.1.1. Pla Schiefflen
3.1.1.1.1. Pla estratègic establert pel mariscal de camp prussià Alfred von Schlieffen (Berlín 1833-1913) quan era cap de l'alt estat major (1898-1906) i que fou posat en pràctica pel seu successor, Helmuth von Moltke, en declarar-se la Primera Guerra Mundial (1914)
3.1.1.2. Pla XVII
3.1.1.2.1. Pla francès, posat en pràctica durant la Primera Guerra Mundial, que contemplava una ofensiva sobre l'Alsàcia i la Lorena. Rep aquest nom per ésser la dissetena versió del pla estratègic d'atac contra Alemanya.
3.1.1.3. Primera batalla del Marne
3.1.1.3.1. Conjunt de combats que va enfrontar els alemanys i els aliats des del 24 d'agost fins al 13 de setembre de 1914.
3.2. GUERRA DE TRINXERES (1915-16)
3.2.1. És un tipus de guerra en la qual els exèrcits combatents mantenen línies estàtiques de fortificacions excavades a terra i enfrontades a una distància relativament propera, anomenades trinxeres.
3.2.2. La guerra de trinxeres va sorgir a partir d'una revolució a les armes de foc i a un increment en el seu poder, sense que hi hagués alhora un increment en la mobilitat i en les comunicacions.
3.2.3. Hi va haver períodes de guerra de trinxeres durant la Guerra de Crimea (1853-1856), durant la Guerra Civil Americana (1861-1865) i durant la Guerra Russojaponesa de 1904-1905, però va arribar al seu màxim exponent al front occidental durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
3.3. GUERRA DE DESGAST I OFENSIVA FINAL (1917 - 1918)
3.3.1. El mes de juliol, una vegada aturat l'avenç alemany pel seu propi esgotament, Foch decidí contraatacar a la zona del Marne, sobre el sortint que havien creat els atacs alemanys. El 8 d'agost s'inicià una segona ofensiva, que havia de ser l'atac principal, dirigit cap a Amiens. Aquest segon atac, la batalla d'Amiens, comptà amb el suport de 600 tancs i 800 avions i fou un èxit considerable, tant que Ludendorff batejà el 8 d'agost com «el dia negre de l'exèrcit alemany».
4. TRACTATS DE PAU
4.1. Per aconseguir el tractat de pau es va haver de passar per 10 punts
4.1.1. Armistici
4.1.1.1. Acord entre les forces bel.ligerants en una guerra pel qual s'estableix l'aturada temporal de les hostilitats i l'inici de les negociacions de pau.
4.1.2. 14 punts de Wilson
4.1.2.1. Proposta de 14 punts, elaborats pel president dels Estats Units Thomas Woodrow Wilson, que constituïen un programa de reconciliació per a una pau justa, on defensava, entre altres coses, el respecte a les minories i l'abolició dels tractats secrets. Foren presentats el 8 de gener de 1918.
4.1.3. Principi de nacionalitat
4.1.3.1. Principi defensat l'any 1918 pel president nord-americà Wilson, segons el qual les fronteres dels estats d'Europa central i oriental havien de coincidir amb la distribució territorial de les comunitats nacionals
4.1.4. Conferència de pau de París
4.1.4.1. Conjunt de sessions celebrades (gener del 1919 - gener del 1920) entre els representants de les potències victorioses —i llurs associades— i les vençudes a la Primera Guerra Mundial.
4.1.5. Tractat de Versalles
4.1.5.1. Acord internacional que posà fi a la Primera Guerra Mundial. D'acord amb els resultats de la conferència de pau de París, fou signat el 28 de juny de 1919 per Alemanya i les potències guanyadores: la Gran Bretanya, França, els EUA, Itàlia i el Japó, amb l'adhesió d'altres països. Alemanya hagué d'acceptar el lliurament d'Alsàcia i Lorena a França,
4.1.6. Diktat
4.1.6.1. Tractat imposat. El terme fou emprat pels alemanys per a designar el tractat de pau (Versalles, 28 de juny de 1919) que conclogué la Primera Guerra Mundial, per significar que havia estat imposició dels vencedors i no fruit de negociació.
4.1.7. Tractat de Saint-Germain
4.1.7.1. Pau signada a Saint-Germain-en-Laye, el 10 de setembre de 1919, entre Àustria i els aliats al final de la Primera Guerra Mundial
4.1.8. Tractat del Trianon
4.1.8.1. Pau signada al Gran Trianon, el 4 de juny de 1920, entre Hongria i els aliats al final de la Primera Guerra Mundial. Hongria hagué d'acceptar reduccions en l'exèrcit i fou obligada a cedir Eslovàquia i Rutènia a Txecoslovàquia, Transsilvània i part del Banat a Romania, i Croàcia, Eslavònia i la resta del Banat a Iugoslàvia. En conjunt, perdé uns tres milions d'habitants i dues terceres parts del seu territori.
4.1.9. Tractat de Neurilly
4.1.9.1. Acord de pau signat a Neuilly (Neuilly-sur-Seine) el 27 de novembre de 1919 entre els estats vencedors de la Primera Guerra Mundial i Bulgària
4.1.10. Tractat de Sèvres
4.1.10.1. Acte signat, a la ciutat de Sèvres, entre els turcs i els aliats el 10 d'agost de 1920, pel qual hom cedia a Grècia la Tràcia Oriental (amb Gal·lípoli), les illes de la mar Egea (excepte Rodes) i l'administració d'Esmirna.
5. CONSEQÜÈNCIES
5.1. DEMOGRÀFIQUES I ECONÒMIQUES
5.1.1. La Gran Guerra va suposar una catàstrofe humana sense precedents. A més, els historiadors de la demografia consideren que a l’impacte humà dels morts causats directament pel conflicte armat s’ha de sumar els no nascuts a causa de la guerra.
5.1.2. A més, la guerra va provocar un descens de la fertilitat que segons els càlculs estadístics va fer que deixessin de néixer uns 10 milions de persones que haurien d’haver nodrit les generacions posteriors a la guerra.
5.2. TERRITORIALS
5.2.1. Van quatre grans imperis:
5.2.1.1. -L' alemany, - L'austrohongarés, - el rus - l'otomà Van caure tres grans dinastías: - els Hohenzollern - els Habsburgo - els Romanov. Confirmava el final del Absolutisme Monárquic d'Europa.
5.3. POLÍTIQUES
5.3.1. L’origen de la guerra va estar motivat per les disputes entre les potències pel control europeu i colonial. Un cop finalitzat el conflicte es reordenarà el mapa europeu a costa dels vençuts. La pau de París donarà lloc a una profunda reestructuració territorial d’Europa amb el desmembrament dels grans imperis que havien dominat el centre d’Europa durant el segle XIX i l’aparició de nous estats.
5.4. REPERCUSIONS SOCIALS
5.4.1. La guerra va repercutir de manera desigual entre els diferents grups socials. Així, hi ha autors que consideren que la postguerra estaria marcada per l’oposició entre els “nous rics”, és a dir, banquers, comerciants i grans propietaris que havien fet fortuna gràcies a la demanda generada per la guerra, i els “nous pobres”, les classes mitjanes, els pagesos i els assalariats que van patir els efectes negatius de l’augment dels preus, del descens de la capacitat adquisitiva i de l’atur.