1. CONDUCTISME
1.1. Comportament observable com objecte d'estudi.
1.1.1. Comportament producte entre la relació entre estímuls i resposta
1.1.2. Emocions, expectatives, intenciosn queden fora de l'estudi del comportament humà.
1.2. Relació entre Estimul, resposta i informació per mitjà de l'associació
1.3. Per l'aprenentatge asociatiu es reforcen els èxits i s'eviten els errors
1.4. Relacions entre els Estimuls les respostes i conseqüències de comportament
1.5. Sistematicitat en el mètode de treball
2. COGNITIVISME
2.1. Objecte d'estudi: els processos mentals, percepció, memòria, resol·lució de problemes.
2.2. Apranentatge: resultat de l'adaptació a l'entorn
2.3. Construcció dels coneixements
2.3.1. Creixement
2.3.1.1. Qui apren detecta informació nova no continguda a la memoria, el coneixement creix
2.3.1.2. Ajust
2.3.1.2.1. La informació no és suficient i cal adaptar-la
2.3.2. Reestructuració
2.3.2.1. Implica reorganitzar tota la informació
2.3.3. EAO, ensenyament assistit per ordinador
3. CONSTRUCTIVISME
3.1. Ensenyament orientat a l'acció
3.2. El coneixemnt de totes les coses és un procés mental
3.3. Piaget
3.3.1. Procés d'equilibrament
3.3.1.1. L'equilibri entre coneixements previs i nous es cada vegada més gran
3.3.1.1.1. Assimilació
3.3.1.1.2. Acomodació
3.4. Vigotsky
3.4.1. La men humana és capaç de regular els seus propis processos cognitius
3.5. Associat al desenvolupament d'Internet
3.5.1. Interactivitat
3.5.1.1. Docents i alumnat comparteixen recursos, i la possibilitat de comunicar-se. L'evolució de les TIC permet interactuar de forma sincrònica i asincrònica