1. Oferta i demanda en una destinació turística
1.1. Demanda
1.1.1. Procés turísitc com un continu
1.1.1.1. Fase pre-viatge. El turista busca informació sobre Sardenya i altres destinacions i les compara
1.1.1.2. Fase viatge. El turista arriba a l'illa amb avió o amb vaixell.
1.1.1.3. Fase d'estada. El turista es forma una impressió sobre Sardenya i la compara amb la preconcebuda.
1.1.1.4. Fase post-viatge. El turista torna a casa i transmet la seva opinió sobre Sardenya a altres turistes potencials.
1.1.2. Tipologies de turistes
1.1.2.1. Turistes d'alt nivell adquisitiu
1.1.2.2. Tursites en massa en busca de platja i sol
1.1.2.3. Turistes exploradors en busca de llocs d'interès poc trepitjats
1.1.3. Tipus de demanda
1.1.3.1. Demanda efectiva
1.1.3.1.1. Visitants que volien visitar Sardenya i han complert el seu dessig
1.1.3.2. Demanda suprimida
1.1.3.2.1. Demanda suprimida potencial
1.1.3.2.2. Demanda suprimida diferida
1.1.3.3. No demanda
1.1.3.3.1. Persones que no estan interessades a visitar Sardenya
1.1.4. Factors de la demanda
1.1.4.1. Naturalesa de la societat on viuen els turistes potencials
1.1.4.1.1. Els habitants de regions amb un bon nivell de vida i econòmic tindràn més facilitats per viatjar a Sardenya
1.1.4.2. Individuals
1.1.4.2.1. La visió del món, la personalitat, les fòbies i el cicle de vida en què es troba el turista potencial influirà sobre l'elecció de visitar Sardenya
1.2. Oferta
1.2.1. Tipus de turisme que ofereix la destinació
1.2.1.1. Turisme de masses
1.2.1.2. Turisme d'alt estànding
1.2.1.3. Turisme esportiu
1.2.1.4. Turisme cultural i gastronòmic
1.2.2. Atraccions turístiques
1.2.2.1. Naturals
1.2.2.1.1. Platges i paissatges costaners
1.2.2.1.2. Paissatges rurals i de muntanya
1.2.2.2. Humanes originalment no destinades al turisme
1.2.2.2.1. Ciutats i pobles
1.2.2.2.2. Restes històriques
1.2.2.2.3. Gastronomia i tradicions del poble sard
1.2.2.3. Humanes originalment destinades al turisme
1.2.2.3.1. Museus
1.2.2.3.2. Parcs aquàtics
1.2.2.3.3. SPAs i centres termals
1.2.2.4. Esdeveniments especials
1.2.2.4.1. Festes tradicionals i religioses
1.2.2.4.2. Festivals de cultura i art
1.2.2.4.3. Representacions d'obres de teatre i òpera
1.2.3. Industria turística
1.2.3.1. Oficines de turisme
1.2.3.2. Guies turístics
1.2.3.3. Empreses de transport terrestre i marí
1.2.3.4. Empreses d'organització d'activitats
1.2.3.5. Hotels, restaurants, bars i tendes
2. Aspectes inherents a una destinació turística
2.1. Inclou molts productes en el conjunt de la destinació
2.1.1. Entorns paisagístics
2.1.2. Esports
2.1.3. Activitats lúdiques
2.1.4. Gastronomia
2.1.5. Cultura
2.2. Inclou molts actors socials
2.2.1. Govern Italià
2.2.2. Govern de Sardenya
2.2.3. Empresaris privats dedicats al turisme
2.3. És, a la vegada, una entitat física i sociocultural
2.3.1. L'illa de Sardenya és una entitat física
2.3.2. Sardenya és una entitat sociocultural que agrupa el poble sard
2.4. És un concepte mental pel turista potencial
2.4.1. Lloc de descans
2.4.2. Lloc per realitzar activitats lúdiques
2.4.3. Lloc de platjes tranquiles
2.4.4. Lloc de gastronomia de qualitat
2.5. Està sotmesa a l'influència d'esdeveniments d'actualitat
2.5.1. Recessió econòmica
2.5.2. Canvis en el govern italià i en el govern de Sardenya
2.5.3. Moviment per la independència de l'illa
2.6. Està influida per esdeveniments històrics
2.6.1. Originalment civilització nuràgica
2.6.2. Assentament de fenicis i dominació cartaginesa i posteriorment romana
2.6.3. Control de l'illa per part de vàndals, bizantins, pisans i genovesos.
2.6.4. Control de l'illa per part de la corona d'Aragó i posteriorment de la corona espanyola
2.6.5. Establiment del Regne de Sardenya i unificació amb Itàlia
2.7. És avaluada de forma subjectiva pels visitants
2.7.1. Segons l'experiència viscuda i les idees prèvies al viatge, el visitant es formarà una opinió de l'illa i de la seva estada a Sardenya
2.8. Es tracta de llocs amb elements singulars diferenciats entre ells
2.8.1. Platges
2.8.2. Entorn rural i de muntanya
2.8.3. Ciutats i poblacions amb atraccions culturals
2.8.4. Ruines i restes arqueològiques
3. Elements d'una destinació turística
3.1. Atraccions turístiques
3.1.1. Naturals
3.1.1.1. Aigües cristal·lines a tota l'illa
3.1.1.2. Platges de sorra i dunes a la costa oest
3.1.1.3. Platges aïllades i agrestes a la costa est
3.1.1.4. Paissatges rurals i muntanyosos a l'interior de l'illa
3.1.1.5. Entorns Naturals Protegits
3.1.1.5.1. Arxipèlag de La Maddalena
3.1.1.5.2. Parc Natural dell'Asinara
3.1.1.5.3. Parc Natural de Porto Conte
3.1.1.5.4. Parc Nacional del Golfo di Orosei
3.1.2. Patrimonials
3.1.2.1. Ciutats i pobles tradicionals
3.1.2.1.1. L'Alguer
3.1.2.1.2. Sassari
3.1.2.1.3. Bosa
3.1.2.1.4. Iglesias
3.1.2.1.5. Cagliari
3.1.2.1.6. Castelsardo
3.1.2.2. Museus
3.1.2.2.1. Museo Archeologico Nazionale (Cagliari)
3.1.2.2.2. Memorial Giuseppe Garibaldi (Caprera)
3.1.2.2.3. Casa natale di Grazia Deledda (Nuoro)
3.1.2.2.4. Museo del Carbone (Carbonia)
3.1.2.2.5. Museo del Giocattolo Tradizionale della Sardegna (Zeppara)
3.1.2.3. Restes arqueològiques
3.1.2.3.1. Anghelu Ruju
3.1.2.3.2. Palma Vera
3.1.2.3.3. Tharros
3.1.2.3.4. Barumini
3.1.2.4. Festes i tradicions folklòriques
3.1.2.4.1. Carnaval
3.1.2.4.2. I Candelieri
3.1.2.4.3. Festes religioses i processons
3.2. Equipaments turístics
3.2.1. Hotels de diversos rangs de preus
3.2.2. Càmpings i albergs
3.2.3. Xarxa de carreteres acondicionada
3.2.4. Servei de busos públics entre els principals nuclis turístics
3.2.5. Línia de tren Nord i línia de tren Nord-Sud
3.2.6. Xarxa d'oficines de turisme
3.3. Accessabilitat
3.3.1. Amb avió
3.3.1.1. L'Alguer
3.3.1.2. Cagliari
3.3.1.3. Olbia
3.3.2. Amb ferry
3.3.2.1. Porto Torres
3.3.2.2. Cagliari
3.3.2.3. Olbia
3.4. Imatge
3.4.1. De platges paradisíaques
3.4.2. De refugi per gent d'alt nivell adquisitiu
3.4.3. De regió històrica amb influències de les grans civilitzacions mediterrànies
3.4.4. De lloc de referència per arqueòlegs
3.4.5. De lloc amb una gastronomia d'alta cualitat
3.5. Preu
3.5.1. Rang de preus elevats per gent d'alt nivell adquisitiu
3.5.2. Rang de preus moderats per gent de nivel adquisitiu mitjà
3.6. Recursos humans
3.6.1. Treballadors especialitzats en turisme
3.6.2. Habitants de l'illa parcialment dedicats al turisme
4. Maneres d'entendre una destinació turística
4.1. Com un espai físic
4.1.1. Flux de turistes
4.1.1.1. Més de 10 milions anuals de visitants
4.1.1.2. Turistes d'alt nivell adquisitiu
4.1.1.3. Augment de turistes de nivell adquisitiu mitjà, gràcies a noves rutes aèries i marines més econòmiques
4.1.2. Localització dels recursos turístics
4.1.2.1. Concentració elevada de recursos a les zones costaneres
4.1.2.2. Concentració reduïda a l'interior, centrada en indrets amb interès cultural o paisagístic
4.1.3. Identitat i agrupament de destinacions
4.1.3.1. Les zones costaneres de la part nord de l'illa constitueixen el lloc amb més turistes i de major nivell económic
4.1.3.2. Les costes de la part sud s'agrupen com a destinacions menys conegudes però més verges i traquiles
4.1.3.3. La part interior de l'illa centra els seus esforços en atreure els visitants que busquen tranquilitat i muntanya
4.1.3.4. Les ciutats es divideixen entre les que tenen atractius culturals i les que estàn dedicades exclusivament a allotjar visitants
4.2. Com un entorn de negoci
4.2.1. Creuers, vaixells i activitats al mar
4.2.2. Restaurants i gastronomia local
4.2.3. Bodegues
4.2.4. Empreses de transport
4.3. Com un entorn de prestació de serveis
4.3.1. Intangibles
4.3.1.1. Salut física i benestar mental
4.3.1.2. Relax i tranquilitat
4.3.1.3. Diversió
4.3.2. Tangibles
4.3.2.1. Visites guiades
4.3.2.2. Activitats esportives
4.3.2.3. Excursions guiades
4.3.2.4. Activitats lúdiques
4.3.2.5. Lloguer de cotxes