EL METRE

1. Descripció del metre

1.1. El metre és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures. Originàriament definit com la deu mil·lionèsima part de la distància des de l'equador de la Terra al Pol Nord, la seva definició s'ha refinat al llarg del temps, i des de 1983 s'ha definit com la longitud del camí que recorre la llum en el buit en un interval de temps de 1/299 792 458 segons.

2. Història del metre

2.1. La paraula metre del grec μέτρον, d'aquí va passar al francès com a mètre. La seva utilització en el sentit modern d'unitat de mesura va ser introduïda pel científic italià Tito Livio Burattini a la seva obra Misura Universale del 1675 per reanomenar com a metro cattolico la mesura universal proposada pel filòsof anglès John Wilkins el 1668. Durant el segle XVIII va haver dues tendències predominants respecte a la definició de la unitat estàndard de longitud. Una d'aquestes, seguint Wilkins, suggeria la definició del metre com la longitud d'un pèndol amb un semiperíode d'un segon. Mentre l'altra proposava una definició basada en una mesura de l'arc d'un meridià terrestre al llarg d'un quadrant que és la distància entre l'equador i el pol nord: la deumilionèsima part de la longitud d'un quart del meridià terrestre. El metre va ser definit finalment el 1791 per l'Acadèmia Francesa de les Ciències com a la deumilionèsima part del quadrant d'un meridià terrestre; concretament, la distància a través de la superfície de la Terra des del Pol Nord fins a l'Equador passant pel meridià de París.

3. Els múltiples i submúltiples del metre

3.1. El metre té molts múltiples i submúltiples, però el més coneguts i utilitzats són: el mil·límetre, el centímetre, el decímetre, el decàmetre, el hectòmetre i el quilòmetre.

4. Unitats per mesurar que que no tenen com unitat el metre

4.1. Hi ha moltes unitats per mesurar que no tenen com a unitat principal el metre per exemple: la milla, les pulzades, el peus, el pam, les yardes... etc