1. Evolució del software social
1.1. Pre-Internet (abans del 1969)
1.1.1. màquines pensants
1.1.2. domini integrat
1.1.3. Xarxes proto-aprenentatge
1.1.4. Hipertext
1.1.5. Conferència per computadora
1.1.6. Exemples
1.1.6.1. Memex
1.1.6.2. NlinesSystem (NLS)
1.1.6.3. Red Galactic
1.1.6.4. Xanadu
1.2. Internet (1969 - 1992)
1.2.1. CMC. Comunicació mitjançant l'ordinador
1.2.2. Col·laboració recolzada en xarxa
1.2.3. Entorns informàtics personals
1.2.4. Groupware. Tecnologia treballada grupalment
1.2.5. Exemples
1.2.5.1. ARPANET
1.2.5.2. Usenet
1.2.5.3. Comunitats virtuals (The WELL)
1.2.5.4. MUDs/MOOs
1.2.5.5. EIES
1.2.5.6. CSCW
1.3. Web 1.0 (1992 - 2000)
1.3.1. World Wide Web
1.3.2. Interacció social basada en Groupware
1.3.3. Moviment del software de codi obert
1.3.4. Comunitats de pràcitca
1.3.5. Exemples
1.3.5.1. CSILE
1.3.5.2. CSCL
1.3.5.3. Webs de coneixement
1.4. Web 2.0 (després del 2000)
1.4.1. Plataformes de software social
1.4.2. Intel·ligència col·lectiva
1.4.3. Efecte xarxa
1.4.4. Contingut generat per l'usuari
1.4.5. Arquitectura de participació
1.4.6. Exemples
1.4.6.1. Wikipedia
1.4.6.2. Mons virtuals (Second life)
1.4.6.3. Experiència i intercanvi de recursos
1.4.6.4. Folksonomies
1.4.6.5. Marcadors socials
1.4.6.6. RSS/XML
2. Meritxell Freixas Nogué. Integració d'eines tecnològiques per a l'educació. Màster en Educació i TIC (UOC)
3. Enfocaments a partir de la web 2.0
3.1. Holisme constructivista
3.1.1. expansió del coneixement
3.1.1.1. provoca fragmentació d'objectes digitals
3.1.1.2. porta a saviesa de les multituds
3.1.1.3. permet la intel·ligència col·lectiva
3.1.1.3.1. es desenvolupa en xarxa
3.1.1.3.2. avaluació continua
3.1.1.3.3. el disseny promou diàleg i participació
3.1.1.3.4. aporta a l'alfabetització digital
3.1.2. els components educatius són:
3.1.2.1. ensenyament orientat a l'acció
3.1.2.2. aprenentatge entre iguals
3.1.2.3. construcció individual del coneixement
3.1.2.4. docent com a facilitador i orientador d'eines i recursos
3.1.2.5. alumne crea el propi coneixement
3.2. Constructivisme social
3.2.1. evolució del software social i d'entorns d'aprenentatge
3.2.1.1. aprenentatge interactiu
3.2.1.1.1. educació com a procés social
3.2.1.2. aprenentatge en qualsevol lloc i moment
3.2.1.2.1. educació oberta i flexible basada en comunitats d'aprenentatge i pràctica
3.2.1.2.2. sorgeix l'ecologia pedagògica
3.2.1.3. permet la globalització de l'e-learning
3.2.2. els components educatius són:
3.2.2.1. ensenyament orientat a la col·laboració
3.2.2.2. aprenentatge com a procés social
3.2.2.3. construcció social del coneixement
3.2.2.4. docent com a mediador i creador de vincles de relació
3.2.2.5. alumne actiu, conscient i participatiu en l'aprenentatge
3.3. Connectivisme
3.3.1. creació de xarxa de relacions
3.3.1.1. permet que el subjecte s'orienti en el procés de cerca, reconeixement i interpretació de patrons existents a la xarxa
3.3.1.2. tracta d'entendre on trobar el coneixement
3.3.1.2.1. explicació de la realitat i aplicació pràctica
3.3.1.3. connexió i distribució d'informacions a través de les xarxes socials
3.3.2. coneixement en quatre estructures: individu, col·lectiu, organització i societat
3.3.2.1. obrir les ments a nous coneixements
3.3.2.2. aprenentatge informal i continu
3.3.2.3. aprenentatge interactiu
3.3.2.4. aprenentatge en qualsevol lloc i moment
3.3.2.4.1. el desenvolupament d'Internet i de xarxes socials esdevenen un mitjà per connectar i crear coneixement lliure
3.3.3. els components educatius són:
3.3.3.1. ensenyament orientat a l'enriquiment personal
3.3.3.2. aprenentatge amb connexió de nexes de coneixement
3.3.3.3. el coneixement es troba a la xarxa
3.3.3.4. docent com a guia de les connexions
3.3.3.5. l'alumne es connecta i s'autoorganitza