1. Entre els organismes es dóna una lluita per la supervivència. La major part de les espècies tenen una capacitat reproductiva elevada; si tots els individus que neixen en una població es reproduïssin, la població creixeria exponencialment, la qual cosa no s'esdevé en la natura. Darwin va proposar un mecanisme que explicava els canvis que es produïen en les espècies amb el pas del temps, però no va poder explicar com s'origina la variabilitat sobre la qual actua la selecció natural, ni com es manté aquesta variabilitat generació darrere generació.
2. El medi influeix de manera decisiva en els éssers vius. Malgrat que sembli que les poblacions estan perfectament adaptades al seu entorn, de vegades als individus els és difícil sobreviure, especialment quan les condicions del medi canvien. Els factors que afecten de manera negativa la supervivència dels individus reben el nom de pressió de selecció. Les poblacions estan sotmeses contínuament a la pressió de selecció del medi. Els individus que no la poden superar moren abans que els altres La variabilitat influeix de manera decisiva en la capacitat de les poblacions per superar una determinada pressió de selecció. Com més variacions hereditàries per a un caràcter s'hagin generat a l'atzar en una població, més gran serà la seva capacitat de superar la pressió de selecció.
3. Cap als anys 1930-1940, els avenços en el camp de la genètica van dur un grup de científics, entre els quals cal destacar el genetista ucraïnès Theodosius Dobzhansky, el biòleg alemany Ernst Mayr, el paleontòleg nordamericà Georges G. Simpson i el biòleg anglès Julian Huxley, a formular una nova teoria de l'evolució que proposava com a principals motors del canvi evolutiu les mutacions, la recombinació genètica i la selecció natural. Aquesta teoria neix en el congrés de Princeton, l'any 1947, i s'anomena neodarwinisme o teoria sintètica de l'evolució, ja que representa una síntesi d'informacions de la biologia des d'un punt de vista global; és a dir, incorpora coneixements procedents de diverses àrees de la biologia, com la genètica, la paleontologia, la bioquímica i l'ecologia.
4. L'espècie humana és una d'entre les moltes que habiten la Terra. Com la resta de les espècies, hem aparegut en el transcurs de l'evolució i, per tant, tenim un seguit de relacions de parentiu amb altres espècies. L'espècie humana és l'única representant actual de la família dels homínids, que comprèn també les espècies extingides del gènere Homo, i les del gènere Australopithecus. Els homínids, al costat dels simis antropoides, els micos del nou i del vell món i els prosimis, formen l'ordre dels primats. Els primers primats van aparèixer sobre la Terra fa uns 60 milions d'anys. Tenien un aspecte bastant diferent dels actuals i hàbits nocturns, vivien als arbres i eren de la mida d'una musaranya. Fa uns 35 milions d'anys els micos es van separar de la resta dels primats, i fa només uns 5 milions d'anys es van separar els simis antropoides dels simis homínids.
5. Davant la gran diversitat de la vida, la humanitat sempre s'ha preguntat per què existeixen tantes espècies i quin n'és l'origen. Al llarg de la història s'han formulat moltes hipòtesis. El primer científic que es va qüestionar la generació espontània va ser Francesco Redi: l'any 1668 va dissenyar un experiment que va demostrar que les larves que apareixen a la carn podrida no s'originen per elles mateixes. Dues teories: La hipòtesi de la panspèrmia. La vida es va originar a l'espai i va viatjar en forma d'espores d'un sistema planetari a un altre. La hipòtesi de la síntesi abiòtica. La vida prové de molècules orgàniques que van aparèixer en el planeta a partir de matèria inorgànica.
6. Hi ha dos tipus de teories sobre l'evolució: Fixisme. Les espècies han romàs immutables des de la seva creació. En l'actualitat, el fixisme no està científicament acceptat. Evolucionisme.Les espècies poden canviar i generar-ne d'altres. Actualment, per a la comunitat científica, l'evolució és un fet provat. Hi ha diverses teories evolucionistes: ellamarckisme, el darwinisme, la teoria sintètica, la teoria de l'equilibri puntuat, etc.
