1. QUIN TIPUS DE CARBÓ HI HA?
1.1. carbó mineral Com el seu nom indica el és procedent de les mines o els pous i és utilitzat en estufes , fargues , indústries , calefacció , etc. Únicament serveix per produir calor , i no és considerat biomassa, últimament està en desús pel seu alt grau de contaminació . El carbó mineral es divideix en cinc tipus, l'antracita , l'hulla , lignit , la torba i coc .
1.2. El carbón vegetal es un material combustible sólido, frágil y poroso con un alto contenido en carbono (del orden del 98 %). Se produce por calentamiento de madera y residuos vegetales, hasta temperaturas que oscilan entre 400 y 700 °C, en ausencia de aire. El poder calorífico del carbón vegetal oscila entre 29 000 y 35 000 kJ/kg, y es muy superior al de la madera, que oscila entre 12 000 y 21 000 kJ/kg.
1.3. LLOCS ON TROBAR EL CARBÓ
1.3.1. Es creu que la major part del carbó actual es formà durant el carbonífer (fa 280 a 345 milions d'anys) de l'Era Primària. També en el Permià, Triàsic i Juràssic es van formar grans dipòsits. En el Cretaci es va formar lignit. Actualment hi ha formació de torba a les torberes.
1.4. OBTENCIÓ
1.4.1. S'obté de sota la terra ... regularment existeixen mines de carbó Mineral . els països majors productors de carbó són : Xina, USA , índia , Austràlia, Sudàfrica i rússia
1.5. USOS
1.5.1. S'utilitza per generar electricitat ja que serveix com a combustible per a les plantes termo elèctriques , s'utilitza en les siderúrgiques com a combustible per fondre els metalls, així com per donar-li duresa a l'acer .
1.6. PROBLEMES
1.6.1. Las explotaciones mineras a cielo abierto tienen un gran impacto visual y los líquidos que de ellas se desprenden suelen ser muy contaminantes. En la actualidad , en los países desarrollados, las compañías mineras están obligadas a dejar el paisaje restituido cuando han terminado su trabajo. Lo normal suele ser que conforme van dejando una zona vacía al extraer el mineral, la rellenen y reforesten para que no queden a la vista los grandes agujeros, las tierras removidas y las acumulaciones de derrubios de ganga que, hasta ahora, eran la herencia típica de toda industria minera. También es muy importante controlar y depurar el agua de lixiviación, es decir el agua que, después de empapar o recorrer las acumulaciones de mineral y derrubios, sale de la zona de la mina y fluye hacia los ríos o los alrededores. Este agua va cargada de materiales muy tóxicos, como metales pesados y productos químicos usados en la minería, y es muy contaminante, por lo que debe ser controlada cuidadosamente. En el proceso de uso del carbón también se producen importantes daños ambientales porque al quemarlo se liberan grandes cantidades de gases responsables de efectos tan nocivos como la lluvia ácida, el efecto invernadero, la formación de smog , etc. El daño que la combustión del carbón causa es mucho mayor cuando se usa combustible de mala calidad, porque las impurezas que contiene se convierten en óxidos de azufre y en otros gases tóxicos.
1.7. CONEQÜENCIAS
1.7.1. Quan els combustibles fòssils són cremats, el sofre , el nitrogen i el carboni despresos es combinen amb l'oxigen per formar òxids . Quan aquests òxids són alliberats en l'aire, reaccionen químicament amb el vapor d' aigua de l'atmosfera , formant àcid sulfúric , àcid nítric i àcid carbònic , respectivament . Cendres : La combustió de combustibles fòssils produeix unes partícules sòlides no cremades trucades cendres. Alguns països compten amb lleis medi - ambientals que exigeixen l'ús d'equips que redueixin la contaminació. És el que els científics anomenen un gas hivernacle . Escalfament global : El diòxid de carboni és el principal subproducte de la combustió dels combustibles fòssils.
2. QUIN TIPUS DE PETROLI HI HA?
2.1. Petroli parafinat : en la seva composició predomina l'hidrocarbur saturat en un 75 %. Les seves característiques principals radiquen que són molt fluids, de poca coloració i baix pes . S'utilitza, principalment, per a l'obtenció de gasolina, solvents per pintures, etc. pel seu baix contingut de sofre i alts punts de congelació .
2.2. Petrolis nafténicos o aromàtics : conté un 45% d'hidrocarburs saturats en la composició. Conté baix contingut de sofre i baixos punts de congelació . És utilitzats per a lubrificants diversos.
2.3. Petroli Asfaltenico : En la seva composició s'observen altes quantitats de residus , com sofre i metalls i , sobretot, una alta viscositat pel que és ideal per a la creació d'asfalt .
2.4. Petroli de base mixta : Es troben totes les classes d'hidrocarburs existents , parafinades , nafténicos , aromàtics , etc. La majoria dels jaciments que es troben al món són d'aquest tipus.
2.5. Petroli dolç : compta amb una proporció menor del 0,5 % de sofre , el que és considerat un petroli d'alta qualitat i sol ser processat per obtenir gasolina.
2.6. Petroli mitjà: la mitjana de sofre en la seva composició comprèn un rang d'entre 0,5 i 1 %.
2.7. Petroli agre : En la seva composició es pot apreciar una mitjana de més de l'1 % de sofre el que dóna com a resultat un cost de refinament més gran. S'utilitza en productes destil·lats
2.8. LLOCS ON TROBAR EL PETROLI
2.8.1. El petroli s'origina a les conques marines poc profundes on proliferen grans quantitats de plàncton, que és un conjunt d'organismes microscòpics que viuen en suspensió a les capes superficials del mar. Quan moren, el plàncton s'acumula juntament amb una gran quantitat de matèria orgànica que queda entre el fang del fons de la conca sedimentària.
2.9. OBTENCIÓ
2.9.1. Aquest es troba a diferents profunditats impregnant roques de tipus sedimentari com les sorres o les calcàries. Els principals jaciments es troben a les Repúbliques exsoviètiuqes, als Estats Units, a l'Amèrica central, al nord de Sud-amèrica, a Romania i a l'Orient Mitjà ( Kuwait, Aràbia i Líbia ).
2.10. USOS
2.10.1. Després de la refinació en plantes petroquímiques s'obtenen els següents derivats : Gasos : Utilitzats per a combustible domèstic i de locomoció . Gasolines: Utilitzades com a combustible per a motors industrials i automòbils. Querosè : Utilitzat com a combustible d'aviació. Gas - oil : Utilitzat com a combustible en motors dièsel . Olis lubricants : Utilitzats en indústria química com greixatge de màquines o explosius. Asfalts : utilitzats en la pavimentació de carreteres. Parafines i carbó de coc : Utilitzats en alts forns . Vaselina : Utilitzada per pomades i ungüents . Altres subproductes són alcohols, digerinas , benzens i taduenos , utilitzats en la fabricació de fibres tèxtils , plàstics , laques , colorants i dissolvents .
2.11. PROBLEMES
2.11.1. Després de la refinació en plantes petroquímiques s'obtenen els següents derivats : Gasos : Utilitzats per a combustible domèstic i de locomoció . Gasolines: Utilitzades com a combustible per a motors industrials i automòbils. Querosè : Utilitzat com a combustible d'aviació. Gas - oil : Utilitzat com a combustible en motors dièsel . Olis lubricants : Utilitzats en indústria química com greixatge de màquines o explosius. Asfalts : utilitzats en la pavimentació de carreteres. Parafines i carbó de coc : Utilitzats en alts forns . Vaselina : Utilitzada per pomades i ungüents . Altres subproductes són alcohols, digerinas , benzens i taduenos , utilitzats en la fabricació de fibres tèxtils , plàstics , laques , colorants i dissolvents .
2.12. CONSEQÜENCIES
2.12.1. Conseqüències de la contaminació per petroli. El vessament de cru al golf de Mèxic, succeït el 22 d'abril (després de l'enfonsament d'una plataforma del grup britànic BP), amenaça amb convertir-se en la pitjor catàstrofe ecològica dels Estats Units. Aquesta última setmana, el vessament va arribar a les costes de Louisiana, prop de la desembocadura del riu Mississippi. A conseqüència, el governador d'aquest estat, Bobby Jindal, va declarar l'estat d'emergència i Barack Obama, va oferir tots els recursos disponibles per evitar una catàstrofe mediambiental.