TEORIES O PARADIGMES PSICOLÒGICS EN L'ENSENYAMENT-APRENENTATGE

Get Started. It's Free
or sign up with your email address
TEORIES O PARADIGMES PSICOLÒGICS EN L'ENSENYAMENT-APRENENTATGE by Mind Map: TEORIES O PARADIGMES PSICOLÒGICS EN L'ENSENYAMENT-APRENENTATGE

1. TENDÈNCIES PEDAGÒGIQUES EN L'E-A

1.1. CONNETIVISME

1.1.1. Paraules clau: nodes, hub, connexió, xarxa

1.1.2. Autors: Siemens, Downes

1.1.3. Exemple d'eina TIC: PLE

1.1.4. Altres: sorprèn el fet que no s'entengui com una teoria o paradigme psicològic

1.2. APRENENTATGE COL·LABORATIU

1.2.1. Component social, interactivitat, col·laboració, coordinació

1.2.2. Koschmann, Lewis

1.2.3. Wiki

1.3. MODEL DE PRESÈNCIES

1.3.1. Comunitat, rol, interactivitat, presència

1.3.2. Garrison, Anderson

1.3.3. Fòrum de dubtes dins d'un curs online

1.4. TEORIA DE POSICIONAMENT

1.4.1. Entorns virtuals, posicions, interacció, sociabilitat

1.4.2. Harré

1.4.3. Fils de conversa en un fòrum d'un curs online

1.5. COMUNITATS DE PRÀCTICA

1.5.1. Intercanvi, comunitat, reflexió, millora continua

1.5.2. Wenger, Snyder

1.5.3. Comunitat de pràctiques de l'agència de la Salut Pública de Catalunya

1.6. APRENENTATGE AUTÒNOM

1.6.1. Auto-direcció, auto-regulació, autonomia

1.6.2. Mitra

1.6.3. MOOC

2. CONDUCTISME

2.1. (Autors) Watson, Skinner, Pavlov

2.2. (Orígen) 1913

2.3. (Objecte d'estudi) Conductes observables

2.4. (Característiques) Models d'estímul-resposta. Procés assosiatiu: Relació entre Informació-Estímul-Resposta-Conseqüències

2.5. (Principis bàsics disseny instrucció) Avaluació prèvia, seqüenciació, recompenses, pistes i modelatge

2.6. (Educació) Sistèmica, planificada i assosiativa. Alumne passiu i receptor i mestre modifica la seva conducta

2.7. (Aplicacions TIC) Activitats repetitives amb programació hardware simplista. L'alumne realitza exercicis sistemàtics, en els quals amb un comportament adequat aconsegueix l'èxit. Exemples: CALL, Duolingo, EAO

3. COGNITIVISME

3.1. Bruner, Miller, Neisser, Ausubel

3.2. 19150-60 (reacció a l'anterior)

3.3. Processos mentals

3.4. Models de processament de la informació. 3 nivells de construcció dels coneixements previs: creixement-ajust-reestructuració

3.5. Participació activa de l'alumne, estratègies com resums, ambients d'aprenentatge

3.6. Activitats transmissives per resoldre i donar resposta. Alumne REESTRUCTURA coneixement i el mestre contextualitza experiències

3.7. Programes on els alumnes resolguin problemes i prenguin decisions. Exemples: Mapes mentals, EAO, CBT

4. EDUCACIÓ

4.1. PRESENCIAL

4.2. A DISTÀNCIA

5. Programes on els alumnes construeix la seva visió mitjançant la interacció amb els altres Exemples: Xarxes socials, WEB 2.0, MOOC...

6. EDUCACIÓ EN LÍNIA O E-LEARNING (quan encara les TIC no havien impactat en l'educació, es basa en unes)

6.1. Definició: Terme viu que canvia en funció de la incorporació de noves tecnologies i dispositius digitals en l'educació

6.1.1. Sangrà (2005): "Modalitat d'E-A que pot representar el tot o una part del model educatiu en què s'aplica, que explota els mitjans i els dispositius electrònics per a facilitar l'accès, l'evolució i la millora de la qualitat de l'educació i la formació"

6.2. Evolució de

6.2.1. Educació a distància

6.2.1.1. orígen

6.2.1.1.1. estudi per correspondència (1890, Alemania)

6.3. Objectius

6.3.1. oferir

6.3.1.1. ampliar horitzons intel·lectuals

6.3.1.2. actualitzar coneixements professionals

6.3.1.3. individualitat

6.3.1.4. flexibilitat

6.3.1.5. temps i lloc d'estudi

6.3.1.5.1. dirigit a

6.4. Romeu (2010) defineix dos períodes

6.4.1. anterior 1990

6.4.1.1. imprempta, material didàctic, autoaprenentatge

6.4.2. posterior 1990

6.4.2.1. conversa didàctica guiada, material i interacció

6.5. Classificació (Harasim i Gunawardena, 2000-2001)

6.5.1. Formació en xarxa

6.5.1.1. interactivitat global

6.5.1.2. aprenentatge col·laboratiu

6.5.1.3. accès durant tota la vida als materials

6.5.2. Formació en línia o virtual

6.5.2.1. relació coherent entre

6.5.2.1.1. concepció educativa

6.5.2.1.2. tecnologia disponible

6.5.2.1.3. organització

6.5.3. e-learning

6.5.3.1. tecnologia eficaç

6.5.3.2. plantejament didàctic

6.5.3.3. procès social

6.5.3.4. interacció i col·laboració

6.5.3.5. canvi organitzatiu i formació dels professors

6.6. Classificació Merten i Raírez (2009)

6.6.1. e-learning

6.6.1.1. ús de la tecnologia pe a l'aprenentatge amb plataformes sofisticades i eines modestes

6.6.2. educació en línia

6.6.2.1. exploració d'oportunitats d'aprenentatge en entorns informàtics

6.6.3. blended learning

6.6.3.1. marc metodològic que combina instrució cara a cara, en línia i matrius d'objectes de contingut

6.7. segons la interacció docent-estudiant

6.7.1. asíncrons

6.7.1.1. NO coincideix en el temps (més comú)

6.7.2. síncrons

6.7.2.1. SÍ coincideix en el temps

7. CONSTRUCTIVISME

7.1. Piaget, Ausubel, Vygotsky

7.2. 19150-70

7.3. Partir dels coneixements previs per construir nous aprenentatges significatius

7.4. Models teories constructivistes

7.4.1. Piaget: Assimilació, equilibrament i acomodació

7.4.2. Vygotsky: Aportacions socials

7.5. Activitats on l'alumne aprèn mitjançant una REESTRUCTURACIÓ d'esquemes i experiències i el mestre guia i intermedia el procès (andamiatge)

7.6. Programes on l'alumne construeix i interaciona. Exemples: IBT, LMS, debats, wikis, portafolis, blogs, blended learning, TIC (1990)

7.6.1. INNOVACIÓ desenvolupament INTERNET - CANVI fonamental

7.6.1.1. TIC: Comunicació mòbil - Riquesa multimèdia - Internet Massiu - Interactivitat síncrona o asíncrona

7.6.1.1.1. REPTES en un futur

7.6.1.1.2. Tradició provinent de

7.7. Context significatiu, coneixements previs, estudiant actiu, metacognició, resolució de problemes, contextos reals, interacció

8. INTERACCIONISME SIMBÒLIC

8.1. Mead, Cooley, Blumer

8.2. 1934 (Mead) - 69 (Blumer)

8.3. Comportaments socials

8.4. Corrents de pensament microsociològic

8.5. Interacció social, significat d'objectes, caràcter actiu persones, comunicació

8.6. La interacció social condiciona la conducta de l'alumne, qui interactua amb el grup