1. Definició
1.1. Trastorn
1.1.1. És una pertorbació en el funcionament normal d’una estructura o d’una funció psicològica, fisiològica o anatòmica.
1.2. Deficiència
1.2.1. És una anormalitat en una estructura o funció corporal, o el fet que no se’n disposi, cosa que causa un funcionament anòmal.
1.3. Discapacitat
1.3.1. És una interacció problemàtica entre les característiques de la persona i les barreres que li posa el medi, que restringeixen o impossibiliten fer determinades activitats.
2. Trastorns de Veu
2.1. Disfonies
2.1.1. Pèrdua parcialment de la veu, alteracions d'alguna de les característiques acústiques de la veu (timbre, intensitat, durada i to) o més d’una.
2.2. Afonies
2.2.1. Pèrdua total de la veu per una lesió, a les cordes vocals o en un nervi, o per causes psicològiques.
3. Alteracions en la fluïdesa
3.1. Quequesa
3.1.1. interrupció més o menys brusca del ritme de l’expressió verbal.
4. Patologies en l’articulació
4.1. Dislàlia
4.1.1. L’articulació dels fonemes és defectuosa perquè la persona no aconsegueix mobilitzar adequadament els òrgans bucofonatoris.
4.2. Disglòssia
4.2.1. La parla es veu deformada per anomalies dels òrgans bucofonatoris anatòmiques o fisiològiques.
4.3. Disàrtria
4.3.1. Alteracions del control muscular dels mecanismes de la parla a causa de lesions en el sistema nerviós, central o perifèric.
4.4. Dispràxia
4.4.1. Es produeix per una lesió subtil o una mancança de desenvolupament a la zona motriu del cervell, que s’encarrega de programar els moviments dels òrgans articuladors.
4.5. Rinolàlia
4.5.1. Hi ha una pertorbació, per causes orgàniques o funcionals, en l’equilibri entre la ressonància nasal i la bucal.
5. Trastorns del desenvolupament del llenguatge
5.1. Retard de la Parla
5.1.1. L’infant comença a parlar més tard i l’evolució del seu aprenentatge és més lenta. Però aspectes com ara el vocabulari o la morfosintaxi i la comprensió no estan afectats.
5.2. El retard del llenguatge
5.2.1. Hi ha un desenvolupament lent en tots els nivells del llenguatge. El trastorn afecta, per tant, l’expressió i la comprensió.
5.3. disfàsies
5.3.1. Es diagnostiquen en la infantesa i és probable que siguin congènites. Hi ha un trastorn sever del llenguatge (en la comprensió, el processament i l’ús), amb dificultats importants per estructurar-lo.
6. Trastorns en la recepció del missatge
6.1. Hipoacúsia
6.1.1. limitació important o absoluta en la percepció correcta dels sons.
6.1.2. La limitació depèn
6.1.2.1. L’afectació. Pot ser difícil o impossible de sentir-hi normalment en una orella (hipoacúsia unilateral) o en totes dues (hipoacúsia bilateral), que poden estar afectades en diferent grau.
6.1.3. grau de pèrdua auditiva
6.1.3.1. - Lleu o lleugera (-40 dB). Perden alguns elements sonors i en ambients sorollosos costa entendre el que se sent, però es pot captar la veu i portar una vida normal. - Mitjana o moderada (entre 40 i 70 dB). Només es perceben sons molt alts i sense pròtesi auditiva costa entendre, cosa que dificulta la comprensió i el desenvolupament del llenguatge. En aquests casos, s’utilitza el suport de la lectura labial - Severa o sordesa (entre 70 i 90 dB). No se sent la veu ni gairebé cap so. - Profunda o sordesa profunda (pèrdua superior a 90 dB). No es perceben sons i l’audició deixa de ser funcional per a la vida quotidiana. - Cofosi o anacúsia. La pèrdua d’audició és total.