1. Useful links to fill in your lean canvas
2. Polítiques públiques rellevants
2.1. Necessitat d’espais públics gestionats participativament (demanda ciutadana)
2.2. Reptes de les polítiques existents
2.2.1. No responen al 100% a la demanda ciutadana d’intervenció comunitària a la gestió de béns i serveis públics.
2.2.2. Manca una planifcació integral
2.2.2.1. No hi ha un focus clar de gestió cultural a nivell ciutat.
2.2.3. Escassetat de recursos
2.2.3.1. La cultura comunitària no rep prou fons econòmic per cobrir totes les necessitats.
2.2.3.1.1. S’estima que representa menys del 10% del pressupost de l’ICUB.
2.3. Propostes recents
2.3.1. Districte cultural
2.3.1.1. Cerca la promoció i dinamització de l’activitat cultural en àrees específiques de la ciutat.
2.3.1.1.1. Preten fomentar la col·laboració entre institucions, artistes i la comunitat
2.3.2. Cultura Viva
2.3.2.1. Advoca per una cultura participativa i comunitària.
2.3.2.1.1. Focus en el procés participatiu de les persones pel que fa a la creació i la gestió de les seves pràctiques culturals.
3. Gestió comunitària de la cultura
3.1. Es basa en la participació activa de les comunitats locals en la producció cultural.
3.1.1. Promou l’autogestió, la sostenibilitat i la col·laboració amb les institucions públiques.
3.1.1.1. Reivindicacions socials - polítiques públiques
3.1.1.1.1. Assolides
3.1.1.1.2. Actuals
4. Polítiques culturals municipals- camp d’acció a l’ASC
4.1. Set objectius
4.1.1. Garantir la qualitat dels equipaments
4.1.2. Fomentar l’oferta sociocultural
4.1.3. Promoure l’accés a les activitats socioculturals
4.1.4. Dissenyar programes transversals
4.1.5. Donar suport als creadors/es locals
4.1.6. Afavorir la diversitat cultural
4.1.7. Incentivar la ciutadania activa
5. Aproximació a les polítiques culturals
5.1. Polítiques culturals
5.1.1. Pràctiques socials deliberades per donar resposta a les necessitats culturals a través de la creació i la difusió dels béns culturals.
5.2. Administracions públiques
5.2.1. El paper de les administracions públiques és fonamental, amb la seva intermediació i promoció de la diversitat.
5.2.2. Es facilita l’accés a la cultura i contribuint al desenvolupament social i econòmic.
6. El desenvolupament de l’ASC
6.1. Europa
6.1.1. Sorgeix rere la II Guerra Mundial. Promoguda per moviments socials i educatius.
6.1.2. S'enforteix als ‘70, com a estratègia de democràcia cultural
6.1.3. Prioritza la cohesió social a les polítiques de l’UE als ‘90.
6.2. Amèrica
6.2.1. Amèrica del Nord
6.2.1.1. S’origina a partir del “social work”, com una eina d’organització comunitària per tractar la integració social, durant la urbanització i la immigració al s. XX.
6.2.2. Amèrica del Sud
6.2.2.1. Se centra en el progrés comunitari i l’educació popular.
6.2.2.2. Promou la participació activa i mètodes educatius adaptats a la realitat social.
6.3. Espanya-Catalunya
6.3.1. L’ASC sorgeix a Espanya entre el ‘61 i el ‘76, limitada pel franquisme.
6.3.2. Des del franquisme fins a la democràcia, l’ASC evoluciona cap. A iniciatives controlades i religioses cap a d’altres educatives i pedagògiques.
7. Context d’emergència de l’ASC
7.1. El desenvolupament industrial
7.1.1. Genera una societat basada en la divsió de propietat i control, consumista, i automatització del treball
7.1.2. El creixement urbà descontrolat provoca una manca d’infraestructures, despoblament rural i l’anonimat social.
7.1.2.1. Ex: València(?)
7.2. Innovacions educatives del s.XX
7.2.1. S’introdueix la pedagogia no directiva i institucional.
7.2.2. Es reconeix el context social com un entorn educatiu.
7.3. Adaptació i participació de l’ASC en un context de canvi
7.3.1. L’ASC sorgeix com a resposta davant les necessitats dels entorns socials democràtics en situació de postguerra.
8. El concepte ”
8.1. Significat de l’animació
8.1.1. Animació intencionada i conscient
8.1.1.1. Forma d’actuar i intervenir.
8.1.1.2. Necessitat d’un objectiu definit per a l’animació.
8.1.2. Animació espontània i no intencionada
8.1.2.1. Acció inconscient relacionada amb la necessitat d’intervenció.
8.1.2.2. Reproducció històrica i cultural per figures dins de les comunitats.
8.2. La sociocultura
8.2.1. Eina que fomenta la interacció entre les diferents cultures.
8.3. L’animació sociocultural
8.3.1. L’animació sociocultural fa referència a activitats grupals que promouen la interacció social i el desenvolupament comunitari.
8.3.2. La figura de l’animador/a se centra a acompanyar i empoderar a les persones, mitjançant eines participatives i tècniques interdisciplinàries per tal de promoure un canvi social i significatiu.
8.4. L’ASC i altres conceptes de l’espai sociocultural
8.4.1. Dimensions de la intervenció
8.4.1.1. Dualitat animació-gestió.
8.4.1.1.1. Prioritza la participació activa i l'ensenyança col·lectiva així com l'efectivitat i la direcció dels béns culturals.
8.4.1.2. Duailtat social-cultural.
8.4.1.2.1. Distingeix entre les perpectives que destaquen la participació social i les que ho fan en vers el patrimoni cultural.
8.4.2. Desenvolupament Cultural Comunitari (DCC)
8.4.2.1. Pretén promoure el progrés comunitari a través de la formació cultural, comptant amb la participació de la comunitat i d’artistes, per tal de manifestar identitats culturals artístiques, construint d’aquesta forma habilitats pel desenvolupament social.
9. La figura professional de l’animador/a
9.1. Formació
9.1.1. Absència del reconeixement formal en la formació en ASC
9.1.1.1. Dificultat pel reconeixement professional a l’àmbit universitari
9.1.2. Diversitat de propostes formatives
9.1.2.1. CFGS
9.2. Professionals
9.2.1. TASOC (Tècnics/es en animació sociocultural)
9.2.2. CASC-CAT (Coordinadora per a l’Animació Sociocultural de Catalunya
9.2.3. RIA (Red Iberoamericana de Animación
9.2.4. AASCC (Associació d’Animadors/es Socioculturals de Catalunya
10. Dimensió socioeducativa de l’ASC
10.1. Serveis i programes de l’ASC
10.1.1. Destinataris/es: infants, jovent i gent gran.
10.1.2. Territoris: rural, urbà, barris, municipis, centres cívics i escoles
10.1.3. Funció principal: animació cultural, social, artística i política.
10.2. L’ASC com a pràctica educativa
10.2.1. En parlem d’una pràctica educativa que fomenta el desenvolupament individual i social, comptant amb la integració d’elements educatius i pedagògics amb l’objectiu de progressar cap al canvi social.
10.2.1.1. L’ASC i l’educació popular
10.2.1.2. L’ASC i l’educació en el lleure
10.2.1.3. Pedagogia social
10.2.1.4. L’educació social i l’animació sociocultural
10.3. L’ASC i educació en el lleure
10.3.1. L’educació en el lleure i l’animació sociocultural han progressat conjuntament, on el paper de l’ASC posa el focus en el lleure per a infants i adults, compartint espai d’intersecció, i diverses iniciatives educatives.
11. El desenvolupament social a través de l’ASC
11.1. Se cerca la transformació social a través de la participació comunitària
11.2. La participació ciutadana comporta un “intercanvi” directe entre la ciutadania el govern, per tal de millor les polítiques públiques.
12. El desenvolupament cultural i l’ASC
12.1. L’ ASC cerca la creació d’una cultura “nascuda del poble”. On els individus són els protagonistes i receptors dels seus béns culturals
12.1.1. Gestió cultural
12.1.1.1. Destaca el seguiment de recursos culturals
12.1.1.1.1. Elements formals
12.1.1.1.2. Elements metodològics
12.1.1.1.3. Elements pressupostaris
12.1.1.1.4. Elements administratius
12.1.2. Animació sociocultural
12.1.2.1. Cerca la promoció d’una política de democràcia cultural, prioritzant l’acció i la participació activa.
12.1.2.2. Se centra en les relacions socials i la transformació comunitària
13. La dimensió ideològica i metodològica de l'ASC
13.1. Metodologia aplicativa
13.1.1. L’ASC utilitza eines útils i pràctiques, així com el disseny de programes que potenciïn el focus didàctic i animat.
13.2. Influència de la pedagogia
13.2.1. La metodologia de l’ASC és multidisciplinària, ja que es basa en diverses ciències socials.
13.2.2. Promou l’educació com a procés de transformació social