Els éssers vius evolucionen: MENDEL

1. CONTRAPOSICIÓ DARWIN.

1.1. Va proposar un mecanisme per explicar la seva selecció natural.

1.2. Ell pensava en temes “d’herència barrejada”.

1.3. Aquesta teoria va ser errònia.

1.3.1. COM HO SABEM?

1.3.1.1. Ho sabem gràcies a a Mendel, el qual va demostrar que les unitats de l’herència determinants dels caràcters no es barregen.

1.4. Anomenem gens, a les unitats de l’herència de Mendel.

1.4.1. COM HO VA SABER MENDEL?

1.4.2. EXPERIMENT: pèsol.

1.4.2.1. A) alt i verd X B) baix i groc.

1.4.2.2. F1: eren tots iguals, alts i grocs, i sembla que el color verd i la talla baixa han desaparegut.. Tots s’assemblaven a un caràcter del pare o de la mare.

1.4.2.3. F2: Després va encreuar els fills entre ells i observà que els néts ja no eren tots iguals, sinó que n’hi havia de dos tipus

1.4.2.3.1. 1.Els que s’assemblaven al pèsol inicials A.

1.4.2.3.2. 2.Els que s’assemblaven al pèsol inicial B.

1.4.2.4. CONCLUSIÓ.

1.4.2.4.1. Va observar també que si els pares diferien en més d’un caràcter( color i talla), cada caràcter es transmetia amb independència dels altres

1.4.2.4.2. La conclusió és que cada caràcter( altura i color) es transmet de forma independent i pot donar lloc a individus diferents als pares.

1.5. CONCLUSIÓ FINAL DE MENDEL.

1.5.1. Allò que determinava els caràcters de les plantes, Mendel ho va anomenar” factor hereditari”.

1.5.2. F1.la ideal dels caràcters barrejats era falsa , mentre que abonava la hipòtesi que els factors here ditaris mantenien la seva individualitat al llarg de les generacions

2. Webgrafia

2.1. http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/mendel.htm http://www.buscabiografias.com/bios/biografia/verDetalle/3904/Gregor%20Mendel http://www.slideshare.net/Naturaenviu/gregor-mendel-23147340

3. Bibliografia

3.1. Cardona, L. (2002). Genética de Darwin al genoma humano. Barcelona: Editorial Océano.

3.2. Passarge E. (2004). Genética texto y atlas. Buenos aires: Médica Panamericana

3.3. Brookes M. (1999). Qué sabes de genética. Barcelona: Ediciones B, S. A.

4. Conclusions

5. Bibliogafia i Webgrafia

6. Notícies

7. Va fer trampes, Mendel?

7.1. Ronald Fisher

7.2. Dades massa ajustades de l'esperat

7.3. No hi ha cap prova

8. Genètica Mendeliana

8.1. Característiques hereditàries es transmeten dels progenitors a la descendència

8.1.1. Cada caràcter està determinat per un o diversos loci (locus en singular)

8.1.2. Cada locus té dos o més al·lels

8.1.3. Al·lels dominants i recessius

8.1.4. Reproducció -> un sol al·lel de cada locus

9. Biografia

9.1. Gregor Mendel

9.1.1. 1822 - 1884

9.1.2. Monjo agustí catòlic i naturalista i professor de ciències

9.1.3. Diferents treballs el van portar a enunciar les 3 lleis de Mendel

9.1.4. El primer que realitza treballs de genètica

9.1.5. Va trobar els caràcters dominants i recessius

10. Fenotip i Genotip

10.1. Genotip

10.1.1. Informació genètica que poseeix un organisme

10.2. Fenotip

10.2.1. Expressió del fenotip en funció

11. Lleis de Mendel

11.1. 1a llei de Mendel

11.1.1. LLEI DE LA UNIFORMITAT

11.1.1.1. Dues opies de cada al·lel

11.1.1.1.1. Homozigot

11.1.1.1.2. Heterozigot

11.1.1.2. Filial1 -> uniforme fenotípicament

11.1.1.2.1. L'encreuament de dues races pures (amb al·lels dominants i recessius) dona lloc a una descendència

11.2. 2a Llei de Mendel

11.2.1. LLEI DE LA INDEPENDÈNCIA DELS AL·LELS

11.2.1.1. OBSERVACIÓ

11.2.1.1.1. -Son iguals en fenotip i genotip.

11.2.1.1.2. -La llei diu que en F1 surten totes els individus idèntics entre si.

11.2.1.2. EXPLICACIÓ

11.2.1.2.1. -Aquests al·lels són objectes materials que passen al llarg de les generacions, sense alterar-se.

11.2.1.2.2. -Quan és formen els gàmetes es separen els al·lels de forma que cada gàmeta rep només una copia de cada gen.

11.2.1.2.3. - En la fecundació,en tornen a unir en zigot, a l’atzar.

11.2.1.2.4. -Tenim 2 copies de cada gen( al·lels)

11.2.1.3. INTERPRETACIÓ

11.2.1.3.1. GROC(AA) X VERD(aa)

11.2.1.3.2. F1: GROC( Aa) X GROC(Aa)

11.2.1.3.3. F2

11.3. 3a llei de Mendel

11.3.1. LLEI DE LA INDEPENDÈNCIA DELS CARÀCTERS

11.3.1.1. -Els caràcters es transmeten de manera independent sense interferir els uns amb els altres.

11.3.1.2. -Cadascun dels al∙lels dels diferents parells que formen un caràcter es separa i es combinen de totes les maneres possibles.

11.3.1.2.1. A_B_ 9 aaB_ 3 A_bb 3 aabb 1

11.3.2. EXCEPCIONS: ELS CARÀCTERS LLIGATS

11.3.2.1. -3ra llei: Es compleix només en el cas que els gens que determinen els corresponents caràcters es trobin en cromosomes diferents.

11.3.2.2. -Quan els gens es troben en el mateix cromosoma, tendeixen a transmetre’s junts, per tant, els caràcters corresponents també s’hereten junts. Són els anomenats gens lligats.

11.3.2.3. Aquest fenòmen es va descobrir quan es va observar que en alguns creuaments de dos caràcters no s’obtenien les típiques proporcions 9:3:3:1

12. Introducció