INSTITUCIONS SOCIALS. ESTRUCTURES SOCIALS I REALITATS SUBJECTIVES

Get Started. It's Free
or sign up with your email address
Rocket clouds
INSTITUCIONS SOCIALS. ESTRUCTURES SOCIALS I REALITATS SUBJECTIVES by Mind Map: INSTITUCIONS SOCIALS. ESTRUCTURES SOCIALS I REALITATS SUBJECTIVES

1. DEFINICIONS I CONCEPCIONS D'INSTITUCIÓ SOCIAL

1.1. Tant les institucions com les organitzacions es relacionen amb els valors, normes, comportaments, rituals, rols... que es coneixen, transmeten i es transformen dins de les societats i els grups. Donen certs marcs d'actuació i comprensió de la vida social. Les institucions socials també generen uns efectes sobre les persones i responen a funcions de control social. Així, organitzen i estructuren les relacions socials particulars en cada cultura com, a la seva vegada, limiten o constrenyen les activitats i comportaments dels seus membres fins a acabar complint funcions no previstes.

1.2. Harré i Lamb – Institució i institució social designen els principals sistemes organitzats de relacions socials en la societat.

1.3. L'institucionalització és el procés mitjançant el qual les normes, els valors i els modes de comportament es transformes en pautes duradores, estandarditzades i previsibles.

2. TIPUS D'INSTITUCIONS SOCIALS

2.1. OBERTES

2.1.1. Escola

2.2. TANCADES

2.2.1. Les institucions tancades o totals, aquest últim terme utilitzat per Goffman. Són establiments amb una estructura administrativa forta, que dirigeixen la vida dels actors socials involucrats durant un temps llarg i amb una rutina diària. Llocs tancats, localitzables, on es reuneix molta gent per viure o treballar aïlladament de la societat: presons, hospitals, psiquiàtrics, convents, geriàtrics... Segons Goffman, desocialitzen, ja que la vida institucional acaba tenint efectes perversos sobre aquestes persones canviant la seva identitat personal i/o social. Aquestes institucions es caracteritzen per exercir un gran control sobre el que es fa, quan i de quina manera així com una rutinització de tasques i ocupació del temps lliure amb absència de privacitat, canvi de condicions de vida i un règim de vigilància, control i autoritat. Tot el que passa en el seu interior està previst i basat en dos tipus de separació: interior/exterior, intern/extern (professionals). Tot i això, es poden desenvolupar múltiples formes de resistència.

3. ANÀLISI INSTITUCIONAL

3.1. Les institucions vanlligades al control social, però que d’altra, també serveixen per a satisfer necessitats socials fonamentals a cada sistema.

4. DINÀMICA INSTITUÏT/INSTITUENT

4.1. INSTITUIT: són tot un seguit de valors, normes, conductes….que hem heretat i sense possibilitat de poder ser canviades pel seu fort caràcter conservador i dominant, queda palesa que no hi a lloc per l’instituent i per extensió pel canvi, i per tant totes les institucions instituïdes queden estancades en tota la seva expansió i sense possibilitat de canvi.

4.2. INSTITUENT: sorgeix de l’interior de l’instituït en resposta o protesta d’allò instituït, forçant la possibilitat de crear un canvi pel fet que les institucions instituïdes no han arribat a satisfer o resoldre les necessitat,

4.3. CORNELIUS CASTRORIADIS, autor que ha fet cèlebre la fórmula instituit/instituent sosté que la societat és autoinstitució, la seva obra se sustenta sobre l'imaginari, concepte que remet a 3 idees:

4.3.1. SIGNIFICATS SOCIALS IMAGINARIS: La societat és un ordre de significat (Klooger 2009) que es desenvolupa a partir del conjunt d'idees, valors i objectius que creen els col·lectius socials anònims. Aquestes representacions són els significats socials imaginaris, els quals estableixen el marc primari de tot pensament social: defineixen la identitat primordial d'una societat i el seu lloc al món. Aquesta identitat funciona com a principi organitzador, delimitant el que és real i el que és fictici. Els significats socials imaginaris poden tenir la forma:

4.3.1.1. IMAGINARI REAL: Conjunt de significats establerts en una societat que són el producte de la nostra capacitat de representar objectes, fins i tot en la seva absència.

4.3.1.2. IMAGINARI RADICAL: Aquells significats que emergeixen com novetat genuïna (que abans no existia). Creen una nova manera de ser de la societat desbordant i modificant l'imaginari instituït.

5. ESCALA DE LES INSTITUCIONS

5.1. MACRO

5.1.1. TALCOTT PARSONS: VALORS, NORMES I ORDRE SOCIAL

5.1.1.1. La societat segons Parsons s'estructura entorn de determinats VALORS (concepcions abstractes com igualtat o justícia) compartits que es porten a la pràctica amb atenció a les NORMES SOCIALS. Les NORMES determinen com ha d'actuar un col·lectiu si en el marc de la cultura establerta. Parsons defensa que la INTERNALITZACIÓ és la forma més adequada d'integració entre la motivació dels individus i el sistema cultural. Parsons va proposar la existència de 4 desafiaments funcionals als quals s'enfronta la societat i per als quals necessita sengles sistemes institucionals bàsics:

5.1.1.1.1. ADAPTACIÓ: assegurar els mitjans generals perquè el sistema social pugui assolir una gran varietat d'objectius.

5.1.1.1.2. CONSECUCIÓ D'OBJECTIUS: garantir que el sistema pugui complir objectius col·lectius específics en un medi ambient donat.

5.1.1.1.3. INTEGRACIÓ: assegurar la coordinació dels diferents elements i unitats que componen el sistema. Les comunitats són les institucions que resolen problemes interns o conflictes els quals s'enfronta la societat.

5.1.1.1.4. MANTENIMENT DEL PATRÓ LATENT: el sistema social necessita establir i assegurar la consistència dels patrons de relacions que estructuren la societat.

5.1.2. L'APROXIMACIÓ MACROSOCIOLÒGICA estudia els fenomens socials a gran escala, ja que aquests estan fonamentats sobre la teoria sociològica clàssica on hi predominen dues orientacions:

5.1.2.1. L'estructural funcionalisme: Emile Durkheim i Herber Spencer. Que defensa que les societats tendeixen a l'estabilitat, són reticets a les reformes i sobreviuen gràcies a la cooperació entre els membres. Els sociòlegs que s'adscriuen a aquesta perspectiva comparteixen idees com les següents:

5.1.2.1.1. La societat és una estructura conformada per diferents institucions relacionades entre si. Aquest sistema existeix com una unitat i s'autoregula gràcies a un acord valoratiu i normatiu entre els seus membres. Els components de la societat tendeixen a estar interrelacionats de tal manera que es donen suport mútuament, i contribueixen a la cohesió, el manteniment i l'adaptació de la societat.

5.1.2.1.2. Les diferents institucions que componen la societat compleixen determinades funcions per a l'ordre i manteniment general del sistema. Quan la societat es veu impactada negativament per una estructura social, és diu que és disfuncional.

5.1.2.1.3. Les institucions tenen conseqüències per als membres de la societat que produeixen efecte coercitius.

5.1.2.2. La teoria del conflicte: Karl Marx i Max Weber. Sostenen que la falta de consens és la característica de tota societat; aquesta es fonamenta en l'existència de metes antagòniques i desequilibris de poder entre diferents grups socials.

5.2. MICRO

5.2.1. Intraccionisme simbòlic, socioogia cognitiva, etnometodologia, fenomenologia social i cognitiva. Tot i que les microsociologies tenen moltes diferències entre si, comparteixen alguns trets comuns:

5.2.1.1. Una ORIENTACIÓ INTERPRETATIVA, interès per l'ús del llenguatge i pels processos cognitius que les persones utilitzem per a representar i entendre la realitat social.

5.2.1.2. Persones com a SUBJECTES COGNOSCENTS o AGENTS SIMBÒLICS. Sentit comú compartit per la societat a diferència dels valors i normes de la macrosociologia.

5.2.1.3. Persones com a MEMBRES COMPETENTS de la societat

6. INTERACCIONISME SIMBÒLIC

6.1. Els interaccionsites simbòlics reivindiquen el valor del coneixement quotidià i destaquen la naturalesa social d'aquest coneixement. No s'interessen pels processos mentals sinó per l'ús de diferents sistemes de símbols (lingüístic) en situacions d'interacció.

6.1.1. GEORGE H. MEAD

6.1.1.1. Un SÍMBOL SIGNIFICANT és aquell gest amb el qual tant l'emissor com el receptor poden anticipar el mateix acte futur. És un gest que significa el mateix per un grup de persones i serveix per a produir una reacció comuna davant el mateix estímul.

6.2. SHELDON STRYKER

6.2.1. Stryker defensa una variant de l'interaccionisme més preponderant a l'estructura social i que busca delimitar més clarament les relacions entre individus i la societat. Recorre a una TEORIA DE ROLS que és resumeix en:

6.2.1.1. AMBIENT SIMBÒLIC: el món categoritzat segons els nostres sistemes simbòlics (llenguatge, comportament...)

6.2.1.2. Entre els símbols que proveeix el llenguatge tenim noms que designen posicions com les que podem trobar en la societat: ric, pobre, professor, estudiant...

6.2.1.3. Quan a una persona se li assigna una posició es generen expectatives de comportament, és a dir rols.

6.2.1.4. La interacció és el marc en el qual la persona i l'estructura social s'influeixen mútuament.

7. INSTITUCIONS/EXTITUCIONS

7.1. ERVING GOFFMAN INSTITUCIONS TOTALS

7.1.1. Una institució total és una organització tancada; un sistema social que estableix poques relacions amb el seu entorn. Aquest tipus d'organització funciona en un lloc on resideixen i treballen un conjunt d'individus, aïllats de la societat per un llarg període de temps. També és una organització fortament reglamentada.

7.2. MICHEL FOUCAULT: INSTITUCIONS, PANOPTISME I SOCIETAT DISCIPLINÀRIA

7.2.1. Relacions de poder: conjunt de pràctiques que es duen a terme durant les nostres relacions interpersonals. El poder està distribuït socialment, més que centralitzat en una figura d'autoritat.

7.2.2. Panòptic: està dissenyat per generar en els reclusos, la sensació que la mirada d'un vigilant està sempre damunt d'ells, cosa que els obliga a comportar-se com cal.

7.2.3. Disciplina en les institucions, aplicació de mètodes de:

7.2.3.1. Subdivisió i categorització

7.2.3.2. Control del temps

7.2.3.3. Control del cos

7.3. DE LES INSTITUCIONS TOTALS A LES INSTITUCIONS DE REINVENCIÓ

7.3.1. Susie Scott (2011) les institucions de reinvenció reben persones que volen recloure's voluntàriament per buscar un canvi en les seves vides. Els membres de les institucions de reinvnció han qüestionat les seves identitats abans de buscar la institucionalització i ja estan llestos per a acceptar les identitats que la institució els ofereix. Assumeixen un paper actiu en el procés de resocialització. L'exercici de poder és la regulació performativa: un control horitzontal basat en la vigilància recíproca.

7.4. DE LES INSTITUCIONS DISCIPLINÀRIES A LES EXTITUCIONS

7.4.1. Crisi de les institucions degut a la modernitat de la societat en el món. Això no porta a un desinstitucionalització, sinó a l'aparició de noves formes institucionales en el marc d'una naixent SOCIETAT DE CONTROL. Estem vivint un procés d'extitucionalització, les EXTITUCIONS són organitzacions obertes amb multiplicitat d'espais interconnectats. Les exititucions segueixen fent ús de la vigilància però de manera discreta i oberta. Promouen:

7.4.1.1. Connexió permanent

7.4.1.2. Llibertat de moviment

7.4.1.3. Promoció del canvi, la variabilitat, la flexibilitat

7.4.2. El resultat d'aquest procés és una IDENTITAT ALGORÍTIMCA: identitat en línia que resulta de l'assignació automàtica de determinades categories sociodemogràfiques als usuaris de xarxes digitals.

8. INSTITUCIONS SOCIALS, SUBJECTIVITAT I SUBJECTIVACIÓ

8.1. Com entenen els macrosociòlegs aquesta relació?

8.1.1. autors com Durkheim o Weber van dedicar algunes obres a fenomens individuals.

8.1.1.1. Per a ells les institucions preexisteixen a les persones i se'ls imposen com a fets. La macrosociologia clàssica entén la relació entre la institució i les persones a partir de dos plans: el de l'exterior a l'individu (les institucions) i el de la seva interioritat (la personalitat). Aquests dos plans s'han entès com a realitats separades que estan subjectes a una relació de subordinació: l'exterioritat s'imposa sobre la interioritat.

8.1.2. La relació asimètrica entre l'exterioritat institucional i la interioritat subjectiva pot entendre's de diverses maneres, i canvia segons els autors.

8.1.2.1. PARSONS, parteix del supòsit que l'ordre social està fonamentat en la conformitat de les persones amb els sistemes de símbols, valors i normes de què els proveeix la seva cultura. A diferència dels autora clàssics considera que els actors socials estan controlats internament per la societat gràcies al fet que el sistema cultural ha estat apropiat per ells.

8.2. i Microsociologia?

8.2.1. autors com Berger i Luckmann

8.2.1.1. En aquest cas la relació entre el pla de l'exterior i el de l'interior s'aborden des d'una perspectiva dialèctica: les institucions i les persones es produeixen mútuament a través del procés històric de les institucionalització. Els individus tenen un paper molt més actiu en relació amb les institucions: ells creen el tipus social amb els quals es dóna nom als components de l'estructura social. Amb aquestes tipologies les persones també creen la seva subjectivitat.

8.3. i l'interaccionisme simbòlic?

8.3.1. Mead

8.3.1.1. L'interaccionisme simbòlic i la fenomenologia posen especial èmfasi en l'experiència viscuda per les persones comunes i corrents. Per a Mead la persona és un procés i una estructura social. Fa una proposta sobre el desenvolupament del self, sobre com arribem a ser conscients de nosaltres mateixos a partir de les nostres experiències amb el altres. Hi ha tres processos bàsics que es necessiten:

8.3.1.1.1. El llenguatge, mitjançant símbols significants. La persona pot referir-se a si mateixa com a objecte.

8.3.1.1.2. El joc (play), assumir un altre rol mentre juguem.

8.3.1.1.3. El joc organitzat (game) cada jugador té un rol i ha d'assumir els rols dels altres per poder actuar en conseqüència.

8.4. Mirada foucaltiana de la subjectivació

8.4.1. La subjectivitat és el resultat de la nostra apropiació de discursos disponibles per definir i constituir determinats "subjectes" en un període històric donat.

8.4.2. La subjectivació pot ocórrer a causa de les relacions de poder-saber que estableixen les institucions amb les persones, així com a causa d'un conjunt de pràctiques que les persones exerceixen sobre si mateixes (les tecnologies del jo).

8.5. Actualment

8.5.1. Els discursos i pràctiques que defineixen la subjectivitat estan articulats amb noves formes de governamentalitat. Aquestes instrumentalitzen les nostres relacions de lleialtat comunitària i mobilitzen innovadores tecnologies del jo pel control poblacional mitjançant l'autogovern.