1. L'edat mitjana i el món feudal
1.1. S'estén des de l'imperi romà d'Occident - conquesta de Constantinoble
1.2. Feudalisme: sistema d'organització política, social i econòmica
1.3. La revolució cultural del S.X11
1.3.1. Renaixement del S.X11
1.3.1.1. enorme fecunditat cultural
1.3.2. grans canvis en l'àmbit cultural
1.4. Els S.X1V i XV
1.4.1. neix l'humanisme: moviment cultural i intel.lectual
1.4.1.1. reivindica el passat grecollatí
1.4.2. obren la via cap a l'edat moderna
1.5. Edat mitjana i literatura
1.5.1. literatura del període
1.5.1.1. societat
1.5.1.2. religió
1.5.1.3. pensament
1.5.2. Ramon Llull
1.5.2.1. lliçó cristiana
1.5.3. Jaume Roig
1.5.3.1. lectures entretingudes, per l'humor i l'erotisme
2. Ramon Lluch
2.1. personatge insòlit
2.1.1. per la seva trajectòria biogràfica i per l'afany que va posar a difondre l'ideari cristià
2.1.2. per l'extensió i la importància de l'obra que va crear i per l'impuls lingüistic que va donar a una llengua romànica
2.1.3. considerat creador català literari
2.1.4. als 32 anys pateix una profunda crisi religiosa i decideix retirar-se de la vida mundana i dedicar-se a Déu
2.2. El "creador del català literari"
2.2.1. Llull destaca amb obres literàries de gran format
2.2.2. en una època en que el llatí és la llengua que vehicula tot el saber, tracta de filosofia, ciència o teologia en llengua vulgar
2.2.3. fa del català una llengua apta per a l'ús culte
3. La poesia trobadoresca
3.1. Al sud de França
3.1.1. innovació radical
3.1.1.1. llengua vulgar, és lírica i d'autor conegut
3.1.1.2. nova visió de 'amor: l'amor cortès
3.1.1.3. ressò extraterritorial
3.2. Al voltant de la cort
3.2.1. lírica trobadoresca gira entorn la noblesa feudal
3.2.2. neix com a poesia cortesana
3.2.2.1. per agradar i entretenir
3.3. La cortesia
3.3.1. La cortesia
3.3.1.1. codi ètic, de conducta personal
3.3.2. La fin'amors
3.3.2.1. més que simple impuls sexual
3.3.3. Foll amor
3.3.3.1. guiat pel desig carnal
3.4. La invenció de l'amor
3.4.1. De " la invenció de l'amor " es dedueixen les característiques i figures més rellevants de l'amor cortès
3.5. La feudalització de l'amor
3.5.1. les relacions sentimentals reprodueixen
3.5.1.1. organització social
3.5.1.2. vocabulari jurídic de l'època
3.6. Amb un altre veu: les trobairitz
3.6.1. S.X11 notable participació femenina a la poesia
3.6.2. llenguatge directe
3.6.3. veu lírica valenta i amb autoritat
3.7. Els gèneres
3.7.1. Gèneres majors
3.7.1.1. la cançó
3.7.1.1.1. tracta l'amor
3.7.1.2. el sirventès
3.7.1.2.1. burla i ofensa personals
3.7.1.2.2. propaganda ideològica i defensa dels interessos del senyor
3.7.1.2.3. crítica del comportament dels nobles i advertència de costums
3.7.2. Gèneres menors
3.7.2.1. la cançó
3.7.2.1.1. contingut
3.7.2.1.2. versificació
3.7.2.2. el sirventès
3.7.2.2.1. tençó i joc partit
3.7.2.3. plany
3.8. Els trobadors catalans
3.8.1. Guillem de Cabestany
3.8.1.1. heroi romàntic de la "Llegenda del cor menjat"
3.8.2. Guillem de Berguedà
3.8.2.1. senyor feudal de caràcter conflictiu i violent
3.8.3. Cerverí de Girona
3.8.3.1. gran diversitat mètrica
3.8.3.1.1. tons
3.8.3.1.2. temes
3.8.3.1.3. gèneres
3.8.4. Els reis catalanoaragonesos
3.8.4.1. escriuen poesia al llarg de dos segles i mig
3.8.4.2. mig segle d'or
3.8.4.2.1. regnat d'Alfons I i de Pere II el Catòlic
3.9. La poesia del S.IV
3.9.1. elogi del combat i la guerra
3.9.2. Del S.XIV fins al S.XV, poesia catalana segueix el model poètic dels trobadors
3.9.2.1. temes
3.9.2.2. formes mètriques
3.9.2.3. ús del provençal
3.9.3. segona meitat del segle XIV el corrent innovador de la lírica catalana penetra en la poesia catalana
3.9.3.1. contrastant amb la prosa, que imita l'estil de l'humanisme
3.9.3.2. poeta expressa els sentiments més profunds amb rimes dolces posant èmfasi en la musicalitat dels vers
3.9.4. El dolce stil novo
3.9.4.1. S.XII i XIV la poesia italiana s'encarrega de renovar la lírica europea
3.9.4.2. neix a Florència
3.9.4.3. corrent poètic que apunta als temps moderns
3.9.4.4. nova visió de l'amor i de la dona (vista com un àngel que ennobleix la ment i fa de mitjancera entre Déu i el poeta)
3.9.4.5. Dante Alighieri i Francesco Petrarca
3.9.4.5.1. grans poetes italians del moment que espiritualitzen l'amor abolutament platònic
3.9.4.5.2. divinitzen la imatge de la dona
3.9.5. Els precedents d'Ausiàs March
3.9.5.1. Jaume i Pere March
3.9.5.2. Gilabert de Próixita
3.9.5.3. Andreu Febrer
3.9.5.4. Jordi de Sant Jordi
3.9.5.4.1. tradició trobadoresca
3.9.5.4.2. poema més celebrat: "Estramps"
3.9.5.5. fidels als esquemes temàtics i formals dels trobadors i al provençal com a llengua poètica
3.9.5.5.1. componen llengua híbrida
3.10. Ausiàs March
3.10.1. Un punt d'inflexió
3.10.1.1. considerat millor poeta català S.XV
3.10.1.2. família de cavallers i poetes, va participar en la vida cavalleresca i cortesana de l'època
3.10.1.3. segona meitat S.XV assoleix la categoria de clàssic en català
3.10.1.4. Pere Serafí
3.10.1.4.1. el considera un dels més importants d'Europa
3.10.1.5. marca un punt d'inflexió
3.10.1.5.1. substitueix l'occità pel català lliure d'nfluència provençal
3.10.1.5.2. innovacions poètiques
3.10.1.5.3. exhibeix una producció extensa escrita al llarg de tota la maduresa
3.10.2. Les imatges poètiques d'Ausiàs March
3.10.2.1. alguna vegada s'ha qualificat March de "trobador retardat", considerant-lo un epígon del mon trobadoresc, perquè presenta punts en comú
3.10.2.2. malgrat les coincidències, els canvis respecte de la tradició son prou importants com per parlar de:
3.10.2.2.1. ruptura amb el model poètic provençal
3.10.2.2.2. mètrica
3.10.2.3. Analitzem " Si com la taur se'n va fruit pel desert"
3.10.2.3.1. semblança amb la tradició
3.10.2.3.2. diferència amb la tradició
3.10.2.3.3. semblança amb la tradició
3.10.2.3.4. diferència amb la tradició
3.10.3. March i la tradició: "lleixant a part l'estil dels trobadors
3.10.3.1. Temàtiques
3.10.3.1.1. amor
3.10.3.1.2. desgràcia amorosa
3.10.3.1.3. el motiu de la indiferència de la dama
3.10.3.2. Formals
3.10.3.2.1. gènere (cançó)
3.10.3.2.2. estrofa (cobla)
3.10.3.2.3. mètrica (decasil.labs)
3.10.3.3. També clou molts poemes amb una tornada
3.10.4. L'originalitat de March: un poeta singular
3.10.4.1. La introspecció
3.10.4.1.1. dissecciona al detall, el seu drama íntim: conflictes interiors que li genera l'amor
3.10.4.2. El to expositiu
3.10.4.2.1. la seva poesia resulta discursiva, reflexiva, sistemàtica i racional
3.10.4.3. L'expressió contundent
3.10.4.3.1. freqüents imatges hiperbòliques
3.10.4.3.2. fa servir una estratègia per que el lector llegeixi pendent del contingut moral i no tant del treball retòric
3.10.5. Ni midons ni àngels
3.10.5.1. March trenca amb la creiexent sublimació de la imatge femenina, que havia evolucionat des de la idealització trobadoresca a la divinització dels stilnovisti
3.10.5.1.1. la censura amb declaracions misògenes en consonància amb la literatura antifeminista medieval
3.10.6. Una pregunta inoportuna a Tecla de Borja
3.10.6.1. un dels gèneres preferits de les trobairitz era la tençó, tipus de debat poètic
3.10.6.1.1. algunes consisteixen en un diàleg mixt, entre un trobador i una trobairitz
3.10.6.2. March s'afegeix a aquesta tradició amb una "demanda feta a la senyora Na Tecla, neboda del Pere Sant": demana en vers a una jove vídua noble, Tecla de Borja, poetessa i intel.lectual valenciana, que s'ha d'apreciar més en ella, el que es contempla amb els seus ulls (seva bellesa) o el que s'escolta amb les orelles (seva intel.ligència) Ella respon que condemna qui es conformi a mirar-la i que March ja té prou criteri per valorar-la
3.10.7. A l'ombra de March: altres valencians
3.10.7.1. Joan Roís de Corella
3.10.7.1.1. millor poeta posterior
3.10.7.2. València esdevé l'epicentre cultural català del moment